Fórmules per a esprémer a fons Google

Fórmules per a esprémer a fons Google

/imgs/20070201/img.internet.01.jpg Els buscadors són màquines que rastregen el ciberespai per classificar les pàgines web. La seua funció és oferir a l’usuari, de forma més o menys ordenada, les pàgines que continguen un terme determinat. En aquesta tasca Google no té rival, especialment al nostre país, en què és, amb molt, el més utilitzat. Però la quantitat d’informació que pul·lula per la xarxa és cada dia més voluminosa, per la qual cosa convé conèixer algunes de les nombroses estratègies que permeten treure el màxim rendiment a Google.

Correcció ortogràfica i precisió

L’èxit d’una recerca depèn més de la forma en què l’usuari especifique el terme o el concepte que desitja trobar, que de l’habilitat del buscador per a trobar-lo. És a dir, si es “pregunta” inapropiadament, és molt difícil que Google o qualsevol altre buscador responga de forma adequada sobre el que necessitem saber.

El concepte d’inapropiat s’aplicaria tant al que és incorrecte (escriure amb faltes d’ortografia o errors de teclat) com al que és imprecís. Per tant, el primer pas per a buscar i trobar el que desitgem és fitar al màxim els límits de la recerca. Per fer-ho l’usuari disposa de diversos mètodes.

El més senzill seria posar més d’una paraula al calaix de recerca. Per exemple, no és el mateix escriure ?landa” (que ofereix com a resultats en Google des d’un hotel o un llenguatge d’escriptura sil·làbic, fins a la biografia d’un actor de cine o una genealogia de cognoms bascos), que escriure “Alfredo Landa”, amb cometes incloses. La unió de les dues paraules contextualitza la recerca; amb les cometes, Google sap que ha de limitar-se a buscar les dues paraules juntes i en l’ordre que se li ha indicat (no mostrarà les pàgines on pose “Alfredo té per cognom Landa”).

Recerques avançades

Per no haver d’aprendre tots els signes que afinen les recerques, Google disposa d’un servei de recerques avançades (s’hi accedeix des de la part dreta de la pàgina principal del buscador). Un formulari complet ens ajudarà a definir el que busquem. El primer és el mateix que s’escriuria al calaix del buscador (per exemple: Alfredo i Landa). Després se’ns pregunta si hi ha una frase exacta que definisca la nostra recerca (l’equivalent de les cometes).

En el cas que no siga possible escriure una frase exacta, hi ha altres alternatives, com ara definir les paraules que han de figurar en els resultats (per exemple: Alfredo, Landa i actor), o bé paraules que no han d’aparèixer en els resultats (per exemple: actor, si es vol buscar un Alfredo Landa diferent de l’actor).

Si estem intentant trobar un document en concret, podem definir en les recerques avançades el tipus de format del document, així com l’idioma o la data en què va entrar en Internet. També es pot demanar que les paraules buscades figuren en l’adreça de la pàgina, en el títol de la pàgina o en el contingut.

Hi ha opcions que són útils quan el que es persegueixen són propòsits molt específics. Per exemple: que el document tinga una determinada llicència de propietat intel·lectual que en permeta la reproducció. Aquest seria el cas de qui vol obtenir una fotografia d’Alfredo Landa per col·locar-la en un altre lloc web sense problemes legals. Una altra mostra, que el buscador només oferisca resultats procedents d’una determinada pàgina web, com un diari o una revista en línia especialitzada en cine.

La importància de la lògica

Moltes vegades, l’internauta s’estalviarà temps, més que amb complexes recerques, usant la lògica. Un cas pràctic: desitgem saber el número de telèfon per a reserves d’un restaurant. Si escrivim: “Quin és el número de telèfon de reserves del restaurant ?X”?”, no estem fent una recerca sinó una pregunta directa: cosa impossible de respondre per una màquina, almenys de moment.

Perquè un buscador responga cal preguntar-li-ho en el seu idioma, enganyant-lo perquè oferisca el millor resultat. Així, escriurem al calaix de recerca: “restaurant La Barraca, telèfon, reserves, València”, per exemple, si el restaurant és a València. D’aquesta manera és molt probable que el telèfon de reserves del restaurant “La Barraca” estiga entre els primers resultats que oferisca Google. Per conèixer la població de França, per exemple, escriurem: “la població de França és”, o les paraules “França, habitants, cens”. Però no: “Quin és el nombre d’habitants de França?”.

Més que un buscador

Amb aquesta filosofia es pot usar Google per a altres finalitats diferents. Per exemple, quan tenim poques coses a la nevera i volem cuinar alguna cosa creativa podem optar pel Googlecooking (una cosa com ara ?cuinar a l’estil Google”). Consisteix a escriure al calaix el llistat d’ingredients disponibles i unir-hi la paraula ?recepta” per veure quins resultats surten (curiosament, sol funcionar). Google també pot ser un bon diccionari. N”hi ha prou d’escriure “define:” davant la paraula de la qual es vol conèixer el significat perquè oferisca totes les definicions que haja trobat en pàgines com Wikipèdia i altres publicacions de referència. I calculadora? Provem a escriure una operació matemàtica (“2+2”) o un canvi de divises en anglès (“15 dollars in euros”).