La més barata, una de les millors
Les impressores de raig de tinta dominen des de fa anys l’àmbit domèstic: són molt més silencioses que els seus precedents, poden utilitzar qualsevol tipus de paper (també el fotogràfic) i imprimeixen fins i tot sense vores, en colors vius i amb qualitat fotogràfica. Això sí, resulten molt més cares del que sembla, no perquè els aparells en si costen molts diners (de fet, són més barats que mai), sinó per la carestia dels cartutxos originals. Per això, en aquesta anàlisi comparativa s’ha fet insistència en el cost total que suposa imprimir un full a casa, i no només en el preu dels equips.
Les sis impressores analitzades en aquest estudi, a més de complir la seua comesa òbvia d’imprimir, són capaces d’escanejar (passar imatges o textos del paper a l’ordinador) i de fotocopiar, per això es consideren ?multifunció?. El seu preu no va variar molt: des dels 83 euros d’Olivetti fins als 99 de Canon. Però aquest cost és enganyós. La raó: un únic recanvi de tinta representa, de mitjana, el 63% del preu de l’aparell. Per això, per saber quin és la més barata es va mesurar també quant costava imprimir deu pàgines amb cada una. Brother, amb 2,33 euros de tinta per cada deu pàgines, va ser la més barata, seguida d’Olivetti (2,58 euros cada deu pàgines). Les més cares van ser Epson (5,76 euros) i HP (5,40 euros).
La millor relació qualitat preu correspon a Olivetti Any Way: la més barata, l’única amb connexió Wi-Fi (sense fil), la de millor qualitat d’impressió a color i la que té un dels cartutxos de tinta més rendibles (són, a més, els dipòsits que més duren). Això sí, és l’equip més gran.
Les impressores més petites són Lexmark (375x279x153mm) i Brother (373x345x135mm) i les més voluminoses són Olivetti i Canon, gairebé el doble de grans. Aquests equips a ple rendiment consumeixen la meitat d’electricitat que una bombeta convencional. HP és la que menys gasta, amb 12,4W enfront dels 22W d’Olivetti i Epson.
Els sis equips inclouen programes informàtics per a gestionar la impressió, l’escàner i la fotocopiadora. HP, Epson i Olivetti afegeixen programes per al tractament digital d’imatges i Brother, un traductor d’idiomes. Totes fan fotocòpies, bé a la mateixa grandària o bé ampliant i reduint la còpia. Aquests equips utilitzen USB per connectar-se amb l’ordinador, el sistema més estès. Olivetti disposa també de connexió Wi-Fi (sense fil). Canon, Lexmark i Brother inclouen lector de targetes multimèdia (les que usen les càmeres digitals). Així poden imprimir les fotos sense que aquestes passen per l’ordinador. Si la càmera compta amb connexió Wi-Fi (una cosa poc comuna) també es pot imprimir directament en Olivetti.
La resolució indica el nombre de punts de color que conformen, com a màxim, cada impressió. Però no sempre una resolució superior és millor, perquè aquests punts han de ser precisos (han de ?caure? al lloc apropiat), no ser excessius i amerar el full. La qualitat d’aquestes impressores és més que suficient per a un impressió domèstica. La millor resolució d’escaneig (la quantitat de punts en què es pot descompondre una foto i que sí que resulta determinant) és la de HP (1.200×2.400 ppp), seguida de Canon i Olivetti (les dues amb 1.200×1.200 ppp). Lexmark no indica aquesta dada rellevant.
Epson és l’única que ven per separat quatre cartutxos de color. En la resta d’impressores, quan s’acaba un color que no siga el negre cal comprar sencer el cartutx que inclou els tres colors (cian, magenta i groc). En Lexmark no es van poder fer moltes de les proves perquè va ser impossible adquirir la tinta. Es van visitar al llarg de diverses setmanes els principals establiments d’informàtica de tot el país sense èxit, fet que indica la dificultat que tindrà un usuari per comprar un recanvi per al seu equip.
Quin és la més ràpida? Després d’imprimir dos lots de vint-i-cincs fulls (en blanc i negre i color) les més veloces van ser Canon (5 pàgines per minut ?ppm? en blanc i negre i 1,5 ppm en color) i HP (4,5 ppm en blanc i negre i 1,5 ppm en color). La resta voreja les quatre pàgines per minut en blanc i negre i gairebé una en color. La primera pàgina sol tardar més a començar a imprimir: Epson només va necessitar 12 segons per a arrancar mentre que Brother requereix una eternitat: 72 segons.
Es va mesurar quants fulls podien imprimir cada cartutx de tinta. Els d’Olivetti i Brother són els més rendibles, perquè imprimeixen 210 pàgines. El cartutx de HP, el pitjor, no passa de 75 pàgines en blanc i negre i de 90 en color. Les tintes d’Epson i Canon també van demostrar resultats mediocres, sobretot en blanc i negre. Així i tot, encara que puguen arribar a aquest nombre de pàgines impreses, la impressió en blanc i negre perd qualitat a partir de la pàgina 60 en HP, i de la 85 en Canon.
Els equips estudiats, sense arribar al nivell de soroll de les vetustes impressores matricials, continuen sent molestos, cosa que dificulta el seu ús a certes hores de la nit: Lexmark arriba als 68 decibels (dB) mentre que les menys sonores són Epson i Brother (les dues amb 61 dB).
Sis usuaris habituals van provar aquestes impressores multifunció i van valorar diferents aspectes de la seua capacitat per a imprimir, fotocopiar i escanejar. Les proves d’impressió es van fer amb textos en blanc i negre i amb documents amb profusió de logotips, a més de fotografies a màxima qualitat sobre paper fotogràfic.
Els equips van resultar, en general, senzills d’utilitzar i van oferir una qualitat satisfactòria en les tres funcions. Hi van destacar HP (la millor en els tres apartats) i Olivetti (la millor qualitat d’impressió a color, 8,6 punts sobre 10). Per contra, Lexmark només aconsegueix 5 punts en la impressió. El motiu? Només hi cap un cartutx (blanc i negre o color, no es poden utilitzar els dos al mateix temps), per la qual cosa quan està instal·lat el de color, el color negre s’aconsegueix amb una barreja de tintes que emulen amb escàs èxit la tinta negra. Els usuaris van considerar útil la pantalla LCD present en Canon, Olivetti, Lexmark i Brother.
El programa informàtic que acompanya Epson va ser el pitjor valorat, amb 5,2 punts sobre 10. Tampoc el seu manual va rebre una puntuació bona (4,8 punts), enfront del molt complet de Canon, que va aconseguir 7 punts. El connector USB de Brother està amagat darrere de la carcassa, i això fa que l’ús siga més molest.
Les impressores Olivetti i Brother deixen d’imprimir quan el programa informàtic indica que s’ha acabat el cartutx, no quan realment es queda sense tinta. Les altres sí que permeten esgotar el contingut (encara que la qualitat es veja ressentida). La pitjor escanejant i fotocopiant és Brother, que es queda en les dues funcions en 6,6 punts sobre 10. Les millor valorades pels usuaris han sigut HP (7,4 punts) i Canon (7,3 punts) i la més discreta va ser Epson, que va rebre només 6,4 punts.
Aquestes impressores són segures, com ho han demostrat les nombroses i exigents proves efectuades: no és possible accedir a les parts mecàniques internes, estan ben aïllades enfront dels corrents elèctrics, suporten la prova d’escalfament anormal sense que els plàstics es fonguen i davant un curtcircuit a la sortida de la font d’alimentació o un bloqueig del motor de la impressora no hi ha danys. Quant als manuals, tots són complets i inclouen tota la informació necessària. No ocorre el mateix amb els documents de garantia: només la de Brother es va atenir als dos anys que han d’oferir per llei. Olivetti ni tan sols ofereix aquest document imprescindible i la resta es va limitar a oferir-ne un any. En qualsevol cas, si l’usuari conserva el tiquet de compra està cobert per llei durant dos anys.
Quan es tracta d’imprimir fotos, és difícil competir en qualitat i en preu amb els laboratoris fotogràfics. La despesa en impressora, paper fotogràfic, tinta i, per descomptat, esforç personal, desanima l’aficionat més entusiasta. La impressió casolana és una opció vàlida per a treballs immediats o que no exigisquen una qualitat altíssima, però si es fan alguns números es comprova que no compensa prendre’s el treball d’imprimir les desenes de fotos fetes a les vacances de Punta Cana: només el paper fotogràfic en blanc costa el mateix que una còpia de laboratori (un full A4, amb el qual es fan a penes dues còpies 10×15, costa al voltant de 0,50 euros). Si a això se suma el cost de la tinta i l’amortització de l’equip, els comptes no quadren. A més, al laboratori la qualitat sempre serà la màxima i si alguna cosa surt malament el consumidor podrà reclamar, mentre que a casa les equivocacions surten cares: van directes a la paperera.
En síntesi i taulas comparativas
En síntesi
- S’han analitzat sis impressores multifunció d’injecció de tinta, que a més d’imprimir en qualitat fotogràfica i convencional, escanegen i fotocopien (Lexmark també fa de fax). El seu preu va des dels 83 euros d’Olivetti fins als 99 de Canon. Tot i això, importa més el preu de la tinta: imprimir deu fulls en Brother costa 2,33 euros i en Epson, la tinta més cara, 5,76 euros.
- Va ser impossible trobar cartutxos de tinta de Lexmark en múltiples comerços al llarg de diverses setmanes. Per això no es va incloure en moltes proves. L’usuari ha de saber que potser li resultarà complicat aconseguir recanvis.
- Només va ser correcta la garantia de Brother. Lexmark i Brother són els equips més compactes, i Olivetti és el més gran. La millor qualitat d’impressió (blanc i negre), fotocopiat i d’escaneig va ser HP. I, en color, la millor impressió va ser la d’Olivetti. La més ràpida és Canon (5 pàgines per minut en blanc i negre i 1,5 en color).
- Els cartutxos d’Olivetti i Brother són, a distància de la resta, els que més pàgines imprimeixen (més de 200), enfront de les 75 en blanc i negre que només imprimeix HP. La més sorollosa és Lexmark i les menys molestes, Epson i Brother.
- Els usuaris van atorgar la millor valoració a HP (7,4 punts de 10) i Canon (7,3 punts). L’equip amb la menor puntuació va ser Epson, amb 6,4 punts.
- La millor relació qualitat-preu és Olivetti Any_Way, la més barata, l’única amb connexió Wi-Fi (sense fil), la que millor imprimeix en color i la que té els cartutxos que més fulls imprimeixen (i dels que surten més econòmics).
| Marca | OLIVETTI | BROTHER | HEWLETT PACKARD |
|---|---|---|---|
| Model | Any_way | DCP-115C | Deskjet F380 |
| Preu de la impressora | 82,75 | 89 | 83,58 |
| Preu euros/cartutxos | 57,37 | 56 | 48,61 |
| Preu euros/10 fulls | 2,58 | 2,33 | 5,40 |
| Informació y protecció al consumidor Etiquetatge, marcatge i manuals | Correcte | Correcte | Correcte |
| Garantia | Incompleix | Correcte | Incompleix |
| Seguretat | Correcte | Correcte | Correcte |
| Característiques tècniques/Prestacions | |||
| – Dimensions (mil·límetres) | 462x339x196 | 373x345x135 | 426x260x170 |
| – Consum (watts) | 22,9 | 14,8 | 12,4 |
| – Connexions | USB, Wifi | USB | USB |
| – Sistemes operatius compatibles | Mac Os/Windows | Mac Os/Windows | Mac Os/Windows |
| Software inclòs | Paintshop Photo album5 | Traductor SYSTRAN web translator | CD manual electrónico, HP Photosmart |
| – Targetes multimèdia | No | Sí | No |
| – Resolució d’impressió declarada (ppp)1 | No indicada | 1200×1200 B/n 600×1200 color | No indicada |
| – Resolució de l’escàner (ppp)1 | 1200×1200 | 600×600 | 1200×2400 |
| – Impressió amb qualitat fotogràfica (ppp)1 | Sí | Sí (600×1200) | Si (4800×1200,color) |
| – Ampliació/Reducció còpia | Sí | Sí (25%-400%) | Sí (50%-200%) |
| – Impressió des de càmera/targeta | Sí (USB y Wifi) | Sí | No disponible |
| – Capacitat safata paper (nre. de fulls) | Aprox. 100 | 100 | 100 |
| Rapidesa d’impressió | |||
| – Velocitat d’impressió b/n / color (ppm)2 | 4 / 0,8 | 4 / 1 | 4,5 / 1,5 |
| – Temps d’impressió 1r full b/n / color (segons) | 20 / 9 | 72 / 5 | 28 / 6 |
| Impressió per cartutx | |||
| – Nre. de pàgines b/n / color | 240 / 222 | 209 / 240 | 75 / 90 |
| – Impressió uniforme b/n / color | Poca tinta en 222 pág | NA | Fins 60 / 84 pág |
| Soroll (decibels) | 63,2 | 61,2 | 64,8 |
| Prova d’ús (d’1 a 10) | 6,8 | 6,7 | 7,4 |
| – Facilitat d’ús de programes informàtics | 6,5 | 6 | 7 |
| – Qualitat d’impressió en blanc i negre | 6,6 | 6,8 | 8,8 |
| – Qualitat d’impressió en color | 8,6 | 7,2 | 8,2 |
| – Qualitat d’escaneig | 7,3 | 6,6 | 7,6 |
| – Qualitat de fotocopiat | 7,3 | 6,6 | 7,8 |
| Marca | CANON | EPSON | LEXMARK |
|---|---|---|---|
| Model | Pixma MP170 | Stylus DX4000 | X3470 |
| Preu de la impressora | 99 | 94 | 87,75 |
| Preu euros/cartutxos | 49,09 | 69,69 | No trobat |
| Preu euros/10 fulls | 3,72 | 5,76 | |
| Informació y protecció al consumidor Etiquetatge, marcatge i manuals | Correcte | Correcte | Correcte |
| Garantia | Incompleix | Incompleix | Incompleix |
| Seguretat | Correcte | Correcte | Correcte |
| Característiques tècniques/Prestacions | |||
| – Dimensions (mil·límetres) | 443x381x181 | 430x345x172 | 375x279x153 |
| – Consum (watts) | 15,1 | 22,1 | 14,7 |
| – Connexions | USB | USB | USB |
| – Sistemes operatius compatibles | Mac Os/Windows | Mac Os/Windows | Mac Os/Windows |
| Software inclòs | No | Opyphoto y Print easy | Mac Os/Windows Mac i Windows “Centre tot en 1” |
| – Targetes multimèdia | Sí | No | Sí |
| – Resolució d’impressió declarada (ppp) 1 | No indicada | 5760×1440 | No indicada |
| – Resolució de l’escàner (ppp) 1 | 1200×1200 | 600×1200 | No indicada |
| – Impressió amb qualitat fotogràfica (ppp) 1 | Sí (4800×1200) | Sí | Sí (fins a 4800 ppp) |
| – Ampliació/Reducció còpia | Sí (25%-400%) | Sí | Sí |
| – Impressió des de càmera/targeta | Sí | No disponible | Sí |
| – Capacitat safata paper (nre. de fulls) | Aprox. 100 | 100 | Aprox. 100 |
| Rapidesa d’impressió | |||
| – Velocitat d’impressió b/n / color (ppm) 2 | 5 / 1,5 | 4 / 0,7 | No disponible |
| – Temps d’impressió 1r full b/n / color (segons) | 20 / 5 | 12 / 5 | No disponible |
| Impressió per cartutx | |||
| – Nre. de pàgines b/n / color | 90 / 150 | 80 / 121 | NA |
| – Impressió uniforme b/n / color | Fins 60 /84 pág | Poca tinta en 70 / 83 pág | NA |
| Soroll (decibels) | 64,5 | 61 | 67,9 |
| Prova d’ús (d’1 a 10) | 7,3 | 6,4 | 6,9 |
| – Facilitat d’ús de programes informàtics | 6,8 | 5,2 | 6,6 |
| – Qualitat d’impressió en blanc i negre | 7,8 | 6,2 | 5 |
| – Qualitat d’impressió en color | 7 | 5,8 | 5 |
| – Qualitat d’escaneig | 7,3 | 6,8 | 7,4 |
| – Qualitat de fotocopiat | 7,8 | 6,8 | 7,4 |
(1)Punts per polzada. És la unitat de mesurament de la resolució d’imatge impresa. Com més alt siga el nombre de punts, més resolució tindrà.
(2) (ppm) Pàgines impreses per minut.
Una per una
Una per una, 6 impressores multifunció d?injecció de tinta
Olivetti Any Way
/imgs/20070201/img.impresoras.01.jpg - 82,75, la més barata
- Imprimir 10 pàgines costa 2,58 euros, de les més barates
- Incompleix la norma de garanties. La més gran. L’única amb connexió sense fil (Wi-Fi). El cartutx de tinta que imprimeix més pàgines (240 pàgines en blanc i negre i 222 pàgines en color). Amb cinc mostres de paper fotogràfic.
- Prova d’ús: 6,8 punts de 10: no agraden el manual ni els comandaments, però destaca per la qualitat d’impressió en color (8,6 punts).
Brother DCP-115C
/imgs/20070201/img.impresoras.02.jpg - 89 euros
- Imprimir 10 pàgines costa 2,33 euros, la més barata.
- De les més petites. Amb lector de targetes. La que més segons tarda a imprimir la primera pàgina en blanc i negre (72 segons). De les menys sorolloses (61,2 dB).
- Prova d’ús: 6,7 punts de 10: la qualitat de fotocopiat i d’escaneig més pobra.
Hewlett Packard DeskJet F380
/imgs/20070201/img.impresoras.03.jpg - 83,58 euros
- Imprimir 10 pàgines costa 5,40 euros
- Incompleix la norma de garanties. La millor resolució d’escaneig. De les més ràpides: 4,5 pàgines per minut en blanc i negre i 1,5 en color. Els cartutxos que menys pàgines imprimeixen: 75 pàgines en blanc i negre i 90 en color.
- Prova d’ús: 7,4 punts de 10. De les més ben valorades per la seua qualitat d’impressió, d’escaneig i de fotocopiat.
Canon Pixma MP170
/imgs/20070201/img.impresoras.04.jpg - 99 euros, la més cara
- Imprimir 10 pàgines costa 3,72 euros
- Incompleix la norma de garanties. De les més grans. Amb lector de targetes. La més ràpida: 5 pàgines en blanc i negre per minut i 1,5 en color. Amb cinc mostres de paper fotogràfic.
- Prova d’ús: 7,3 punts de 10. De les més ben valorades per l’equipament i les funcions.
Epson Stylus DX4000
/imgs/20070201/img.impresoras.05.jpg - 94 euros la unitat; la segona més cara
- Imprimir 10 pàgines costa 5,76 euros, la més cara
- Incompleix la norma de garanties. La que menys segons tarda a imprimir el primer full (12 segons). Dels cartutxos menys eficients: imprimeix 80 pàgines en blanc i negre i 121 en color. De les menys sorolloses.
- Prova d’ús: 6,4 punts de 10, la pitjor valorada pels menús i pels manuals poc clars, el seu programa informàtic difícil d’usar, la baixa fucionalitat escanejant, fotocopiant i imprimint i la baixa qualitat d’impressió a color.
Lexmark X3470
/imgs/20070201/img.impresoras.06.jpg - 87,75 euros
- L’única amb fax. No es van poder fer moltes proves perquè no hi havia cartutxos de tinta a la venda. Incompleix la norma de garanties. La més petita. Amb lector de targetes. La més sorollosa. No indica la resolució d’escaneig.
- Prova d’ús: 6,9 punts de 10. La pitjor valorada en qualitat d’impressió.