Construir un segon habitatge en un nucli rural

Inversions carregades de records

Encara que el preu del sòl és més barat que a les ciutats, cal fer front a una sèrie de pagaments com són les taxes urbanístiques i el projecte de l'arquitecte
1 Febrer de 2007
Img ecodomestica 01 listado

Inversions carregades de records

A ningú li escapa l’atractiu i la comoditat de les ciutats com a lloc de residència. Tot i això, l’estrès del medi urbà està afavorint que cada vegada més ciutadans aposten pels pobles -terra natal de molts d’ells- per construir o adquirir un segon habitatge. Els preus més barats, l’increment general del nivell de vida i la possibilitat de fugir del soroll i de les aglomeracions estan fent efecte en la societat espanyola. Amb tot, perquè es faça realitat aquest somni cal complir una sèrie de tràmits que comporten una dedicació important de temps i esforç personal, així com un desembossament econòmic rellevant vinculat amb requisits que van des del projecte de la casa fins al pagament de taxes urbanístiques, passant per la presentació d’instàncies oficials a l’Ajuntament o l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

Llocs on no es pot construir

/imgs/20070201/img.ecodomestica.01.jpgEl primer pas per a alçar els fonaments d’una petita casa en un poble és la recerca d’un terreny adequat. Moltes vegades, les famílies que es plantegen aquesta opció ho fan perquè ja compten amb el solar on situar-la: una herència, una antiga casa que s’està ensorrant… En qualsevol cas, cal tenir en compte que no es pot edificar en qualsevol zona. Després de les nombroses catàstrofes viscudes a causa de riuades, fallades en la seguretat ciutadana o destrucció del medi ambient, hi ha alguns punts de pobles i ciutats que es troben especialment protegits. De forma general, tenen la consideració de ?sòl no urbanitzable” els llits de corrents naturals continus o discontinus. Tampoc es pot construir un habitatge a les riberes de 100 metres d’amplària als marges d’un llit fluvial. Els terrenys situats en riberes inferiors a 200 metres d’amplària des de la cota més alta del nivell de les aigües en llacunes, estanys i embassaments també estan vedats per a la construcció immobiliària. I tampoc es pot construir un habitatge en àrees arbrades compactes amb densitats d’arbratge superiors a un arbre per cada 30 metres quadrats.

D’avall cap amunt

/imgs/20070201/img.ecodomestica.02.jpg Una vegada escollit el terreny, cal sol·licitar un estudi geotècnic sobre el sòl en què es desitja assentar l’habitatge. Un aparellador privat haurà de comprovar que el sòl i els fonaments són els adequats per a alçar-hi una edificació. Per a l’estudi geotècnic, caldrà pagar a l’aparellador o empresa en qüestió prop de 1.000 euros.

Aquest mateix aparellador pot servir d’ajuda per a realitzar el següent tràmit de la llista: la presentació del projecte de construcció, que haurà de firmar juntament amb un arquitecte. El projecte ha d’incloure la distribució desitjada de la casa: nombre d’habitacions, metres quadrats de cada estança… En aquest punt, el propietari pot donar opinions i fer suggeriments, però serà l’arquitecte qui aprovarà o desestimarà les idees del client, a partir del seu bon criteri professional. El cost del projecte variarà en funció de la superfície que es vulga construir i de la complexitat. Per passar a la fase següent, s’haurà de presentar aquest projecte a aprovació al Col·legi Provincial d’Arquitectes i d’Aparelladors, al qual també caldrà abonar les taxes corresponents (prop de 100 euros).

El titular ha de fer front a nombrosos tràmits municipals com són la presentació de l’estudi geotècnic, la sol·licitud de llicència d’obra i, una vegada acabada, la de la cèdula d’habitabilitat

Ja amb el projecte a la mà, és necessari aconseguir la llicència d’obra. En aquest punt serà l’alcalde o algun organisme delegat, com ara l’arquitecte municipal o el secretari, qui s’encarregue directament de dirimir aquesta qüestió. Presentada la documentació necessària (pressupost i memòria de l’obra), el termini de concessió és com a mínim de deu dies, sempre que l’alcalde no trobe cap objecció i l’autoritze. Després, l’equip d’obrers lligats a l’arquitecte i l’aparellador contractats poden començar l’habitatge. Una vegada conclosa l’obra, caldrà firmar-ne davant notari la finalització i enviar el document acreditatiu al Col·legi d’Arquitectes. Amb aquest document s’ha de notificar també a l’Ajuntament que l’obra ha acabat. Des del Consistori, l’alcalde el remetrà a l’arquitecte municipal perquè hi done el vist-i-plau i només amb la seua aprovació el propietari aconseguirà la cèdula d’habitabilitat que li permetrà contractar els serveis bàsics d’aigua, llum, gas… per al gaudi del nou habitatge.

Tràmits que cal seguir

  • Contractar un aparellador privat especialista a fer estudis geotècnics: estudiarà les característiques i les propietats del sòl on s’edificarà per determinar el tipus de fonamentació necessària.
  • Presentar el projecte: un arquitecte i un aparellador hauran de firmar el projecte de l’obra i presentar-lo al col·legi oficial d’arquitectes provincial.
  • Aconseguir la llicència d’obra a l’ajuntament.
  • Firmar la declaració d’obra nova davant notari.
  • Inscriure l’obra davant el Registre de la Propietat.
  • Contractar els serveis d’una oficina de control tècnic: s’encarrega de supervisar que la fonamentació gaudeix de totes les garanties.
  • Desenvolupament de l’obra: la quadrilla d’obrers es posa en marxa, sempre sota les ordres de l’arquitecte.
  • Signatura de la finalització de l’obra. Amb aquest document del col·legi d’arquitectes cal acudir a l’ajuntament, que hi enviarà un arquitecte municipal.
  • L’arquitecte municipal ha de donar el vist-i-plau de l’obra i concedir la cèdula d’habitabilitat, necessària per a donar d’alta els serveis bàsics (llum, aigua, gas).
  • Tornar al notari i a continuació acudir al Registre de la Propietat per a la declaració d’obra finalitzada.

Cas pràctic?Quant costa construir una casa al poble?

Una família decideix aprofitar un solar d’un poble de Toledo per construir-hi una casa de 300 metres quadrats distribuïts en tres plantes. L’habitatge tindrà cinc dormitoris, tres banys, una àmplia cuina, saló menjador i una última planta diàfana. Les despeses a què haurà de fer front són les següents:

Quant costa construir una casa al poble?
Concepte A qui es dirigeix el pagament Import (euros) Impost (%) Import de l’impost (euros) Total (euros)
Projecte habitatge Arquitecte 4.212,00 16,00% 673,92 4.885,92
Projecte habitatge Aparellador 1.263,55 16,00% 202,17 1.465,72
Projecte habitatge Aparellador 60,10 16,00% 9,62 69,72
Estudi geotècnic Empresa aparelladors especialitzats 847,57 16,00% 135,61 983,18
Organisme de Control Tècnic (OCT) Empresa privada 676,14 16,00% 108,18 784,32
Llicència d’obres Ajuntament del poble 2.459,83 0,00% 0,00 2.459,83
Assegurances construcció Companyia que comercialitze assegurances de construcció 172,13 6,00% 10,33 182,46
Declaració d’obra nova Notaria 1,98 0,00% 0,00 1,98
Declaració d’obra nova Notaria 292,98 16,00% 46,88 339,86
Registre d’obra nova Registre de la Propietat 409,98 0,00% 0,00 409,98
Registre d’obra nova, honoraris Registre de la Propietat 138,13 16,00% 22,10 160,23
Projecte d’habitatge Aparellador – Col·legi 541,52 16,00% 86,64 628,16
Projecte d’habitatge Aparellador – Col·legi 1.805,00 16,00% 288,80 2.093,80
Import despeses 14.465,16
Import execució d’obra 70.000
Import total obra 84.465,16
Grans diferències entre pobles i ciutats

/imgs/20070201/img.ecodomestica.03.jpgLes últimes dades publicades pel Ministeri de l’Habitatge han confirmat no només una desacceleració de l’encariment en l’habitatge, sinó que, en algunes zones, els preus dels pisos han començat a caure. Granada, Zamora, Bilbao o Alacant són algunes de les capitals en què han començat a baixar els preus de forma general. Malgrat tot, a les zones urbanes el cost d’un habitatge encara és molt car. Com a mostra, a Bilbao el preu mitjà de l’habitatge lliure se situa en 2.968 euros/metre quadrat. Per trobar preus molt més assequibles és necessari acudir a zones rurals. Encara que les dades oficials es limiten als municipis amb més de 25.000 habitants, es constata que, per regla general, com menys població hi haja i més lluny de les grans capitals es trobe, els preus seran més barats. Per exemple, a Ontinyent, a la comarca de la Vall d’Albaida, el preu mitjà del metre quadrat és de 826 euros. Li segueixen Almendralejo (Badajoz) i Hellín (Albacete), amb 841 i 935 euros el metre quadrat.