Què significa per a un bé entrar en la categoria de Patrimoni de la Humanitat?
El Patrimoni d’un poble, entre o no en la categoria mundial, és l’expressió més digna de la seua Història. Poder gaudir-ne és un dret fonamental, proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 i recollit en la nostra Carta Magna. Per això, la seua protecció és obligació de les institucions i de tota la societat. Es tracta d’un llegat heretat que cal deixar als nostres descendents, però això sí, gaudint-ne. Si, a més, passa a formar part de la llista de la UNESCO, superant criteris i condicions rigorosos, pots presentar-lo al món amb un caràcter universal.
En els 39 béns declarats Patrimoni de la Humanitat a Espanya hi ha, almenys aparentment, una distància qualitativa entre la majestuositat de Granada i una cosa tan etèria com la biodiversitat i cultura d’Eivissa. És necessari continuar ampliant la llista?
Es tractava de donar cabuda a expressions no tan òbvies?
Es tractava d’avançar en la raó de ser Patrimoni. Al 1996, el Comitè pren la decisió de buscar un equilibri geogràfic per deixar entrada a països oblidats i regions poc representades. També es va buscar un equilibri en la llista de tipologies i una amplitud de criteri: hi ha molt poc de desert o de glacera, i molt de gòtic, maia o romà. La intenció actual és recuperar un altre tipus d’arquitectura, no només religiosa o civil, també mineral o industrial. Arran d’això, al 2001 entra Aranjuez com a paisatge cultural que ofereix la integració d’un entorn natural dissenyat per l’home. Vam començar a treballar amb Úbeda i Baeza, en principi es volia integrar amb l’oliverar, però va ser més operatiu buscar com a nexe d’unió el Renaixement que s’exporta d’Espanya a Amèrica. El mateix ocorre amb el disseny urbanístic de La Laguna, que trasllada a Amèrica la manera de fer catedrals, quins oficis cal desenvolupar, quins artesans són imprescindibles. Hem aconseguit que el Pont Penjant de Portugalete siga reconegut i estem treballant en les empremtes dels dinosaures a la Península Ibèrica. Al juny que ve, a Nova Zelanda, defensarem el Parc Nacional del Teide i el paisatge cultural de la vessant Mediterrània i els Pirineus.
Com es fa la defensa?
El treball es desenvolupa al llarg de mesos, però no es defensa en l’Assemblea. La tasca ha d’estar feta quan arribem a Nova Zelanda. Espanya pertany al Comitè, i per cortesia diplomàtica cap dels seus membres pren la paraula, la cedeix als altres països que només estan representats en l’Assemblea. Així que en aquell moment tot està ja acabat. Preparem informes ajudats per l’ICOMOS, la ONG col·laboradora oficial de la UNESCO per a la conservació del Patrimoni, que té l’encàrrec d’inspeccionar i informar sobre la realitat del Patrimoni.
Si la decisió és negativa, s’abandona la idea?
Depèn: si es nega la procedència, no la tornes a presentar; si et conviden a corregir-la, treballes en un nou projecte. Però és estrany que això passe, perquè sotmetre a judici la candidatura és l’últim pas, i en aquest moment ja has detectat si compleix el propòsit o no, els criteris i la idoneïtat. Sovint ocorre que al llarg del procés convé canviar els criteris, o buscar una oportunitat de futur millor.
El turisme és un perill per al Patrimoni?
Els preus per al gaudiment no sempre són populars.
No tinc aquesta percepció. A Espanya no es paga molt, sobretot si ho comparem amb països del nostre entorn. Encara que admet que algunes entrades poden ser més elevades, com és el cas de Sevilla o de Còrdova, cal ser conscient que costa moltíssims diners mantenir en condicions els edificis i procurar un servei de qualitat.
Quan es recorre, encara que siga mentalment, la riquesa patrimonial, no hi ha dubte que el muntant econòmic que requereix és important. Com es prioritzen les inversions?
Sempre serà necessari invertir en el Patrimoni. És una cosa viva. Hi haurà execucions més urgents que altres, però mai deixaran de faltar diners. No obstant això, sí que m’agradaria destacar una qüestió. Falten especialistes, empreses realment competents en restauració. N”hi ha de molt bones, però no donen a l’abast, de manera que de vegades cal gastar pressupostos i si no s’aconsegueix les empreses referents, s’ha de recórrer a unes altres, i això no és sempre la millor solució. Assenyale aquesta necessitat empresarial com un exemple que la Cultura no és només una despesa de diners, pot ser també creadora de riquesa. No estem anquilosats, també participem del motor econòmic i social.
L’adaptació per a persones amb minusvalidesa és un principi cada dia més ben complert, per bé que sembla impossible en alguns casos, com ara a Conca. Es valora aquesta necessitat com un punt més per a la defensa patrimonial?
Cal trobar l’equilibri perquè totes les persones hi puguen tenir accés, però cal ser molt prudent en com es fa. Com més avancem en mitjans tècnics millor es podrà aconseguir i es reduiran les barreres. En aquest tema el que sí m’agradaria transmetre és que cal mantenir la voluntat. No conformar-nos amb el que fem, que és positiu, però tenir sempre present que és una obligació l’èxit de la qual millora tot el conjunt.
Ha visitat els 39 béns d’Espanya?
Em falta les Médulas, i vull anar-hi en breu. Els altres, sí. Alguns en moltes ocasions.
Alguna preferència?
Tots, tots tenen la categoria per a ser universals.
Com recomanaria visitar-los?
Cadascú gaudirà en la mesura que es vulga exigir. Toledo acull visitants de dues hores, de dos dies o de dues setmanes. Mentre es divertisca amb el que faça, cadascú ha de triar el nivell de profunditat a què vulga arribar. Les institucions han de facilitar l’accés al bé a aquella persona que busca un coneixement extens, però també a aquella que vol senzillament conèixer un lloc i rescatar sensacions amb el que visita. L’important és que se li desperte la necessitat de tornar-hi. I que complisca les seues expectatives. Iniciatives com la de CONSUMER EROSKI d’oferir un volum útil per a poder acostar-se al Patrimoni i gaudir-ne també són beneficioses.
La seua trajectòria vetlant pel Patrimoni és llarga; percep en l’actualitat més respecte de la ciutadania, o al contrari, més desinterès envers el que és propi?
Sens dubte, més respecte i més ganes de conèixer i de conèixer bé. S’està dibuixant el turisme cultural. Sona bé sentir-ho, i encara més comprovar que cada dia és més nombrós i heterogeni. Hi ha joves, famílies, grups, estrangers, veïns. El Patrimoni dóna pols a tot el món.