Ciutadans enfront del canvi climàtic

Ciutadans enfront del canvi climàtic

/imgs/20070201/img.medioambiente.01.jpg La cimera de les Nacions Unides sobre canvi climàtic celebrada a Nairobi el passat mes de novembre va veure néixer el Moviment Clima, una iniciativa promoguda des d’Espanya i que reclama la participació dels ciutadans per ajudar a frenar les emissions de CO2. Impulsada per quatre organitzacions nacionals i internacionals i amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, la iniciativa intenta conscienciar el nombre més gran possible de ciutadans que puguen contribuir a mitigar el canvi climàtic. No fer-ho suposarà que milions de persones, en especial les més vulnerables, sofriran un risc més alt d’inundacions, sequeres, huracans i fams, i els danys ecològics i econòmics en tot el planeta assoliran valors sense precedents.

Com pot actuar la ciutadania?

En aquesta última línia s’emmarquen accions com el Moviment Clima. WWF/Adena, una de les organitzacions promotores, explica que reduir la despesa domèstica de consum elèctric és una forma relativament senzilla de contribuir a reduir les emissions sense deixar de fer el que es fa sempre. Es tracta només d’evitar la despesa inútil, com ara tenir aparells encesos quan no s’usen.

Un exemple són els ordinadors i els aparells de so. Si estan apagats però romanen connectats, continuen consumint electricitat. Aquesta despesa s’evita simplement desconnectant els aparells. Hi ha una altra molt bona raó per a desconnectar els equips de la instal·lació elèctrica: les caigudes i pujades de tensió, i els pics (pujades sobtades de tensió a nivells molt alts) tenen un impacte negatiu en tots els aparells electrònics i poden danyar-los seriosament encara que estiguen apagats. Desconnectar els equips és una forma senzilla de protegir-los i, de pas, d’estalviar electricitat.

Entre altres mesures que es promouen hi ha l’ús de bombetes de baix consum (només canviant quatre bombetes es pot estalviar 36 euros en la factura de la llum al cap de l’any), millorar l’aïllament de les portes i finestres posant rivets, fet que permetria reduir fins a un 10% la despesa de calefacció o, en cas de comprar un electrodomèstic, optar pels de classe energètica A, que consumeixen fins a un 60% menys energia que un altre semblant de classe D.

L’estalvi en xifres

L’electricitat és una de les fonts més importants d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. La despesa d’electricitat a nivell domèstic suposa entre un 20% i un 30% del consum elèctric d’Espanya, que al 2004 va ser de 238.730 milions de quilowatts segons l’Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica. Amb accions com les que es promouen es podria reduir entre un 2% i un 5% de tota l’electricitat consumida a Espanya, expliquen des de WWF/Adena, i fins al 10% del consum domèstic.

S’ha calculat que cada quilowatt suposa, a Espanya, una emissió de 0,379 quilograms de diòxid de carboni a l’atmosfera. El consum mitjà per llar és de 363,5 quilowatts al mes, segons el Ministeri de Medi Ambient, així que es parlaria d’emissions de fins a 126 quilograms de CO2 mensuals, 1.513 a l’any. Si es reduís el consum en cada llar un 10%, es podria aconseguir una reducció proporcional d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, uns 150 quilograms per llar. L’equivalent al que s’emet en un sol mes.

Segons recorda l’informe Stern (un document sobre l’impacte del canvi climàtic en l’economia mundial elaborat per l’economista Nicholas Stern per encàrrec del govern britànic i publicat el passat mes d?octubre del 2006), si no s’adopten mesures i es continua com fins ara, el nivell de gasos d’efecte hivernacle podria triplicar-se a finals d’aquest segle, fet que comportaria un risc que en les dècades següents la temperatura global augmentés més de 5 graus.

Càlculs poc falaguers

Les conseqüències d’aquest augment posen l’home, diu l’informe, en un “terreny desconegut”. Per fer-nos una idea del que pot suposar, la temperatura actual és de mitjana 5 graus més alta que la que es va registrar durant l’última era glacial, fa 20.000 anys. Si “només” 5 graus causen aquestes diferències, es pot deduir que les perspectives no són res falagueres.

Així, es poden esperar efectes com ara inundacions que amenaçaran ciutats com Londres, Nova York, Barcelona, o Hong Kong, pròximes a la costa o amb rius que poden augmentar de cabal; pèrdues de collites en regions senceres; desaparicions d’espècies; augment d’intensitat dels huracans; més risc de canvis abruptes en el clima o la fusió irreversible de la capa de gel de Grenlàndia.

Repercussions econòmiques greus

Hi ha aspectes davant els quals encara hi ha molta incertesa, com és la relació entre els canvis globals i els canvis climàtics regionals. Del que no hi ha dubte, afirma l’informe, és que els canvis tindran repercussions econòmiques greus. “Les nostres accions en les dècades immediatament vinents”, diu, “poden implicar el risc molt seriós per a l’activitat econòmica i social durant la resta d’aquest segle i el següent, d’una escala semblant a la de les grans guerres i la Gran Depressió”.

Evitar el canvi o limitar-lo

Amb tot i això, l’informe també apunta un possible escenari en què, si s’efectuen les actuacions adequades, es poden contenir i estabilitzar les emissions de CO2. Això no evitaria el canvi climàtic però sí que el limitaria. Les accions proposades van en tres direccions: regular les emissions de carboni, recolzar la innovació i el desenvolupament de tecnologies netes i, finalment però no menys important, aconseguir l’eficiència energètica i informar la societat per aconseguir un canvi de comportament.