Els encants planetaris
La xarxa és, entre moltes altres coses, uns enormes encants virtuals. De la mateixa forma que permet que persones de tot el món es comuniquin, serveix per a reunir en un mateix lloc venedors i compradors ubicats en qualsevol racó del planeta.
Els llocs web de subhastes ofereixen la possibilitat d’accedir a una varietat quasi infinita de productes, que van des dels clàssics llibres i discos de segona mà fins a licors, joies, cotxes, antiguitats, entrades d’espectacles o bitllets d’avió. L’usuari pot posar-se en contacte amb internautes de tot el món amb els quals comparteix aficions i gustos, i adquirir a bon preu articles que no havia somniat localitzar. També pot treure la pols als objectes del traster i fer uns dinerets venent allò que d’una altra manera estava destinat a l’oblit o a les escombraries.
No es pot parlar de subhastes virtuals sense mencionar eBay. Des del seu naixement, al setembre de 1995, i a pesar de la competència creixent, no ha fet res més que créixer, devorar la competència i estendre’s per una vintena de països. Es diu que no hi ha res que no es pugui comprar en eBay, afirmació que deixa de ser una exageració en fer un cop d’ull als més de 12 milions d’articles que es troben entre les 18.000 categories del rei de les subhastes.
L’any passat, els usuaris d’eBay es van intercanviar articles per valor de 14.870 milions de dòlars, xifra que dóna compte de la importància d’aquest mercadet. I és que ja no es tracta d’un grup d’usuaris particulars passant l’estona comprant i venent: les empreses col·loquen els seus excedents o venen les restes d’una fallida, les botigues col·loquen els seus aparadors en les subhastes i desenes de milers de persones viuen exclusivament de fer negoci en els encants virtuals.
Els llocs de subhastes funcionen com a intermediaris virtuals entre compradors i venedors, posant al seu abast una sèrie d’eines per a facilitar-los les transaccions. Tant el qui ofereix l’article a subhastar com el qui licita han de registrar-se prèviament, requisit que sol ser gratuït.
Les regles de participació en una subhasta virtual difereixen en cada lloc, per la qual cosa és molt recomanable llegir-se la lletra petita, sobretot pel que fa a la seguretat i privacitat de les dades, així com les tarifes i les comissions de tots els serveis disponibles (tarifes per publicació d’anunci, per ‘destacats’, per l’opció “compra-ho ara”, per fixació de preu mínim, etc.). No obstant això, el funcionament bàsic és molt semblant.
El venedor col·loca l’article -o articles en la “subhasta holandesa” si en disposa d’uns quants iguals- dins d’alguna categoria, incloent-hi tota la informació que cregui oportuna (especificacions del producte, fotografies, etc.), a més del temps límit de la subhasta, la forma de pagament, les despeses d’enviament i els països on arriba el lliurament. També fixa el preu inicial i té la possibilitat d’incloure un “preu de reserva ocult”, per sota del qual no estarà obligat a acceptar l’oferta. El preu inicial baix és un reclam per als compradors, però està molt mal vist que aquest sigui molt inferior al preu de reserva.
Els compradors accedeixen al producte en els llistats de categories o fent recerques per articles, preus, etc. Quan es troba el que es necessita, es fa una licitació a partir del preu inicial, que s’anirà incrementant segons una quantitat especificada. El més normal és que el comprador pugui fer un seguiment de com van les subhastes dels articles del seu interès i rebre alertes per correu electrònic per a saber si la seva licitació ha sigut superada o si s’acosta el final de la subhasta. També es pot utilitzar el sistema de “licitació automàtica”, especificant una quantitat màxima, per no haver d’estar sempre pendent del desenvolupament de la subhasta.
Quan es compleix la data i l’hora màximes, el licitador que hagi ofert la quantitat més alta s’emporta el gat a l’aigua. El lloc de subhastes comunicarà al venedor i el comprador el resultat, i aquests hauran de posar-se en contacte per a concretar les condicions del lliurament (el més habitual és que el comprador corri amb les despeses d’enviament). L’intermediari cobra al venedor una comissió, que voreja el 5%, sobre el preu final de venda. Una vegada tancada la subhasta, el lloc web se’n renta les mans…
Sempre es diu que Internet és un reflex del món real. I les subhastes no en són una excepció. Igual que cal anar amb els ulls ben oberts quan un s’endinsa en un mercat a la caça de la ganga, cal caminar amb peus de plom sobre les subhastes digitals.
Diverses sentències judicials han alliberat els llocs de web de la responsabilitat sobre les transaccions fetes en les seves pàgines. El subhastador no pot garantir la solvència del comprador, ni tan sols que tingui la intenció de pagar. Tampoc pot certificar l’autenticitat dels articles, si aquests compleixen les característiques que promet la seva descripció o si el venedor respectarà les condicions de lliurament.
De fet, les subhastes online sempre se situen com la principal font del frau en Internet, acaparant entre la meitat i més del 80% de les denúncies segons diferents estudis. Les queixes abracen des de la venda de gat per llebre o els articles mai lliurats o pagats, fins a les demandes contra llocs de subhastes que desapareixen sense avís previ.
Però no es pot dir que l’usuari estigui completament desprotegit. Tant els llocs de subhastes com els participants han creat eines per a detectar i eradicar el frau. Els primers rastregen els lots amb complexos sistemes que localitzen les ofertes (per l’article o el venedor) sospitoses, i els usuaris qualifiquen els venedors perquè el licitador es faci una idea de la persona amb qui farà negocis.
A més del frau pur i dur, les subhastes virtuals són un lloc procliu a la picaresca, on abunden els trucs no sempre honests. Els licitadors avesats, per exemple, llancen la seva última oferta uns segons abans que es tanqui la subhasta, amb la qual cosa no deixen capacitat de resposta. Tampoc és estrany, com ocorre amb els trilers del carrer, que hi hagi un soci que vagi animant la licitació, paper que pot dur a terme el mateix venedor registrat amb un altre nom.
Per damunt de tots els consells i precaucions, sempre cal tenir en compte la regla d’or: ningú no dóna duros a quatre pessetes. Les subhastes poden arribar a convertir-se en un vici que crea autèntica addicció, on acaba sent més important guanyar que adquirir un article verdaderament útil. Però mai cal perdre de vista que en les subhastes qui guanya, paga.
En les subhastes d’Internet l’usuari té accés a una quantitat d’articles que mai somniaria en un mercat real. Però ha de conformar-se amb aquesta varietat i aconseguir l’objecte de desig un poc per sota del preu de mercat. Ningú no regala res.
Per a obtenir el màxim partit d’una subhasta virtual i evitar el frau hi ha unes quantes directrius bàsiques.
-
El rei de la subhasta
www.ebay.es
eBay ha fet un any a Espanya. La seva oferta encara està lluny de la de la seva matriu nord-americana, però entre les seves 12.000 categories és difícil no trobar el que es busca. -
Val més prevenir
www.ftc.gov
El lloc web de la Comissió Federal de Comerç nord-americà ofereix, en espanyol, una guia per a compradors i venedors. -
Només vi
www.winebid.com
Hi ha molts llocs de subhastes especialitzats en un sol tipus d’articles. Els amants dels bons vins trobaran aquí un paradís. -
Per a escollir
www.subastas.com
En espanyol, l’oferta de lots encara és prou pobra. Però, de llocs de subhastes, n’hi ha: aquest és un directori amb una selecció de 50. -
Secrets de la subhastes online
www.alysta.com
Consells i trucs per a venedors i compradors, comparatives entre els dos subhastadors més importants (eBay i Yahoo!) i llistat de llocs de subhastes. -
Google de les subhastes
www.auctionyoke.com
Pregunti per un article que se subhasti i aquest motor de recerca li’l localitzarà en Amazon.com Auctions, BidVille, Bidz.com, CNET Auctions, eBay, uBid, Yahoo! Auctions.
- Conèixer el lloc web i comprendre bé el funcionament de les subhastes. Assabentar-se dels drets i obligacions que s’adquireixen en licitar. Esbrinar com protegeix la companyia dels fraus i considerar el fet d’assegurar la transacció i l’enviament. Llegir la política de privacitat.
- Identificar el venedor. Comprovar la valoració dels usuaris, la seva ‘reputació’ en les subhastes. Obtenir tota la informació possible sobre el venedor i contactar directament amb ell per a preguntar-li sobre la mercaderia.
- Conèixer l’article sobre el qual es licita: el seu valor en el mercat, si és legal la seva venda, així com totes les condicions de la venda, inclosos els llocs d’enviament, qui es fa càrrec de les despeses i la política de devolució.
- Establir el preu màxim que s’està disposat a pagar per un producte i no superar-lo. Si no es té clar si l’article val la pena, o si la descripció no està molt clara, no és sobrer investigar una mica abans d’oferir diners.
- No licitar per diversos articles al mateix temps, perquè caldrà pagar per tots els que es guanyin.
- Avaluar les opcions de pagament. Utilitzar targeta de crèdit sempre que es pugui perquè ofereix la millor protecció en cas de problemes.
- Anotar la informació relativa a l’anunci (correu electrònic i identificació del venedor, nom i descripció de l’article) i imprimir una còpia de les transaccions.
- Informar al lloc web si hi ha sospites de frau.
- Conèixer el lloc web i el mecanisme de venda, així com els drets i les responsabilitats legals del venedor. Comprovar els articles la venda dels quals està prohibida.
- Proporcionar tota la informació possible sobre l’article (nom, model, fabricant, any, color, etc.) i les condicions de venda (despeses d’enviament i qui se’n fa càrrec, formes de pagament acceptades, política de devolució i les seves despeses, etc.).
- Contestar totes les preguntes del comprador tan aviat com sigui possible, oferint tots els detalls que requereixi.
- Contactar amb el guanyador tan aviat es tanca la subhasta per a confirmar el preu final i les condicions de lliurament.
- Enviar la mercaderia tot just s’ha rebut el pagament i assegurar-se que els articles es lliuren en el temps acordat.