Canviar d'operador de telefonia pot representar un estalvi del 25% en la factura

Canviar d'operador de telefonia pot representar un estalvi del 25% en la factura

/imgs/20030301/img.tema-portada.01.jpg
En només uns anys, la telefonia ha experimentat un gran canvi al nostre país. A l’espectacular irrupció i posterior consolidació dels telèfons mòbils, l’ha acompanyat la liberalització de la telefonia fixa, amb la consegüent aparició d’operadores (Tele2, Aló, Uni2, Auna, BT…) disposades a lluitar per la seva part del mercat amb l’anteriorment monopolística i encara avui operadora dominant Telefónica. No obstant això, l’ús d’altres empreses, ja sigui per mitjà del canvi d’operadora preassignada (que en quasi totes les cases continua sent Telefónica) o donant-se d’alta en altres companyies i marcant el seu prefix abans de cada trucada, o fent les dues coses alhora, a Espanya encara es fa de forma molt pausada. Els consumidors es mostren poc inclinats a aquests moviments, potser perquè desconeixen les noves i importants possibilitats d’estalvi que els obre la competència entre les operadores, o potser perquè ignoren què han de fer, per la força del costum, per desconfiança davant dels avantatges de la nova conjuntura o per comoditat.

Prova d’aquesta passivitat de l’usuari és que Telefónica, l’any 2001, continuava disposant d’una quota de mercat per ingressos totals del 87%. I això malgrat que, com demostra aquest informe de CONSUMER, una iniciativa tan senzilla com el fet d’abandonar Telefónica com a operadora preassignada i optar per una altra (segons aquest informe, la més barata és Aló) pot significar un estalvi de 7 euros mensuals, i per tant, 84 euros a l’any, per a una família de quatre membres (amb dos fills adolescents) que fa un ús del telèfon normal a Espanya: 30,42 euros al mes, sense incloure IVA, ni quota de connexió ni de lloguer de l’aparell telefònic. És a dir, que tindre Aló com a operadora preassignada significaria per a aquesta família un estalvi d’un 25% respecte de la factura de Telefónica.

Una operació fàcil i gratuïta

Encara són molts els usuaris que ignoren que donar-se d’alta en altres companyies és gratuït, còmode i prou ràpid, a més de no comportar cap quota fixa. En altres paraules, només es paga per les trucades que es fan. Els anuncis televisius insisteixen a “informar” que algunes companyies cobren “la meitat que Telefónica”, o “permeten estalvis de fins a un 30% en les trucades”. Però (igual que ocorre amb la telefonia mòbil) el complex embolic de tarifes i ofertes que estableix cada operadora desanima l’usuari a fer comptes i canviar d’operadora telefònica preassignada i/o donar-se d’alta en diverses operadores al mateix temps i usar-les segons li convingui en cada tipus de trucada.

La millor manera d’estalviar és utilitzar més el telèfon de manera racional, cosa que en alguns usuaris significarà reduir el nombre i la durada de les trucades i, en quasi tots, efectuar preferentment les trucades quan més barates siguin les tarifes. Però hi ha altres mesures, com ara canviar d’operadora preassignada i utilitzar altres operadores en les trucades en què ofereixin tarifes més econòmiques que la preassignada.

CONSUMER ha estudiat les tarifes de les companyies principals de telefonia fixa del nostre país, a fi d’ajudar els usuaris a prendre dues decisions: una, la fonamental, és triar -en funció del tipus de consum que fa cada usuari – quina companyia convé utilitzar com a preassignada (quasi tots tenim Telefónica, però es pot canviar a una altra fàcilment); i una altra, a quines operadores han de recórrer (marcant el prefix corresponent) en cada tipus de trucada si s’animen a donar-se d’alta en diferents operadores. Respecte d’això, convé recordar que hi ha operadores molt econòmiques en un tipus de trucada (per exemple, les locals en dies laborables) però molt cares en un altre tipus de trucada, com els caps de setmana o les que van dirigides a mòbils. Una altra qüestió que cal recordar és que l’usuari ha de pagar pel manteniment de la seva línia de telèfon la quota d’abonament -normalment a Telefónica, encara que en algunes zones del país pot ser una altra companyia: Ono, Madritel, Euskaltel, Uni2 – a l’operadora que tingui el cable telefònic fins a la seva casa. Ara bé, només podrà beneficiar-se de l’estalvi que permet aquest “joc” amb les operadores si té la línia contractada amb Telefónica (i, per tant, li paga la quota d’abonament), encara que pugui tindre la preassignació amb una altra companyia.

L'estudi de CONSUMER

/imgs/20030301/img.tema-portada.02.jpg
Aquesta revista ha efectuat un estudi comparatiu que té en compte les dues possibilitats. Per als qui prefereixen ajustar-se a l’opció d’un únic operador, s’han plantejat quatre supòsits d’ús: el d’una persona que viu sola, el d’una parella jove sense fills, el d’una família de pare i mare amb dos fills i, finalment, el d’una parella de persones grans. En els quatre casos, la tarifa mensual que cobraria Telefónica -sense incloure l’IVA (16%), la quota de connexió ni el lloguer de l’aparell telefònic- oscil·la entre els 28 i els 33 euros mensuals, despesa pròxima a la de la mitjana de les cases espanyoles.

L’elecció de l'”operador per defecte” és molt important, per la comoditat de telefonar sense prefix amb l’operadora que ofereixi millors preus per al nostre tipus de consum i per la possibilitat d’aprofitar les ofertes especials que donen altres operadores per a aconseguir que l’usuari les triï com a preassignades. Alguna ofereix totes les trucades locals, provincials i interprovincials gratuïtes fetes durant el cap de setmana.

Com a exemple, la família de quatre membres del supòsit aplicat per CONSUMER fa cada setmana el consum següent. Trucades locals en dies laborables: cinc de deu minuts de durada al migdia, tres trucades de cinc minuts entre les dues i les quatre de la vesprada, cinc trucades de vint minuts a partir de les vuit de la vesprada; trucades locals en cap de setmana: set trucades de set minuts cada una. Trucades interprovincials: tres de 8 minuts entre setmana i una de deu minuts en cap de setmana. Finalment, aquesta família fa, de dilluns a divendres, tres trucades a telèfons mòbils de dos minuts de durada cada una en dia laborable; i en cap de setmana, dues trucades de quatre minuts.

En els quatre casos es tracta de supòsits, i d’aquí es dedueix que el més recomanable és que cada usuari faça els seus propis comptes, partint del tipus de trucades que fa amb més freqüència. També s’ha estudiat quina operadora és la més barata per a cada tipus de trucada (vegeu les taules específiques)

Si truquem sempre amb la mateixa operadora

Si truquem sempre amb una operadora, entre les millors i les pitjors opcions l’estalvi arriba a superar en un supòsit (la persona que viu sola) els 20 euros mensuals. En el supòsit que menys diferència hi ha entre l’opció més cara i la més barata (família de quatre membres) l’estalvi és de 14,15 euros mensuals. I si es comparen els preus de l’operadora més econòmica (en tots els supòsits estudiats és Aló) amb els de Telefónica, els estalvis continuen sent considerables: en la persona que viu sola és 4,27 euros mensuals més barat que Telefónica; la parella jove s’estalvia 4,67 euros mensuals; la família de quatre membres, 7 euros mensuals, i la parella de persones més grans, 8,21 euros mensuals.

Si utilitzem la més econòmica en cada tipus de trucada

En aquest cas, els estalvis possibles (respecte del cost que cobraria Telefónica) són encara més alts: la persona que viu sola evitaria gastar 57,6 euros a l’any, la parella jove estalviaria 58,8 euros, la família amb quatre membres abarataria la seva factura anual en quasi 86 euros i la parella d’ancians en 125,6 euros.

I per a aquests usuaris disposats a donar-se d’alta en diverses operadores i a canviar d’operadora (n’hi ha prou marcant el prefix de cada companyia) amb una certa freqüència s’ofereix un quadre en què queda plasmat en cada circumstància (segons la durada de la trucada, l’hora del dia, o si és laborable o cap de setmana, o si la trucada és local, provincial o interprovincial; si és de a fix, a móvil…) quina operadora és la més econòmica. De totes maneres, aquests estalvis poden fluctuar en la mesura que ho facin les polítiques de preus de les operadores.

Parlant de mitjanes…

L’operadora que menys cobra en els quatre supòsits és Aló, amb una mitjana d’estalvi per als quatre casos de 6,04 euros mensuals respecte de Telefónica. aquest estalvi arriba als 17,18 euros mensuals si es compara Aló amb l’operadora més cara, BT Tarifa única, i a més de 12 euros mensuals si comparem Aló amb Ono, BT Día-Noche i Euskaltel.

Una dada molt significativa és que Aló i Tele2 són les úniques companyies de les onze estudiades que cobren menys que Telefónica en els quatre supòsits, si bé alguna és més econòmica que Telefónica en un o diversos supòsits. Jazztel Jazz Ocio Plus, per exemple, només és més cara que Telefónica en el supòsit de la parella jove, però els estalvis per als altres tres supòsits són menors que els d’Aló i Tele2. Si entenem com a significativa la mitjana d’aquests quatre supòsits, Aló i Tele2 ofereixen les tarifes més econòmiques per al consumidor que prefereixi trucar amb una única operadora. Les més cares són BT, Ono i Euskaltel. Aquests supòsits només són d’aplicació quan l’usuari paga la quota d’abonament a Telefónica, encara que tingui una altra operadora preassignada. Si són Euskaltel, Ono o Auna els que porten la línia telefònica fins a casa de l’usuari, les seves tarifes poden ser molt diferents.

Si l’usuari té una operadora preassignada i al mateix temps usa els serveis d’altres operadores marcant el prefix d’una o una altra en funció del tipus de trucada, convé mirar el quadre corresponent. Com es pot comprovar, si bé continuen sent Aló i Tele2 les més convenients en la majoria dels tipus de trucada, en altres l’opció més econòmica és marcar el prefix d’una de les operadores que resulten més oneroses si les tinguérem com a preassignades. Per exemple, BT Día-Noche és la més barata per a les trucades provincials, interprovincials i per a bona part de les efectuades a mòbils, tant en dies laborables com en caps de setmana, sempre que siguin de curta durada.

Algunes conclusions útils

/imgs/20030301/img.tema-portada.01.jpg

• Una elecció incorrecta de la companyia pot fer-nos pagar un 75% més del que ho faríem amb la més convenient per al nostre tipus de consum.
• El primer és encertar a l’hora de triar l’operadora que tindrem com a preassignada, que haurà de ser la que resulti més econòmica per a l’ús concret que fem del telèfon: durada de les trucades, hora i dies en què es fan (laborals o caps de setmana), si són preferentment locals, provincials o interprovincials, o si van dirigides a mòbils…
• Una vegada hem triat bé l’operadora preassignada, podem augmentar l’estalvi si ens donem d’alta en diferents operadores (és gratuït i senzill, i no significa cap pagament de quota) i si les utilitzem (marcant el prefix de l’operadora que usem) en funció del tipus de trucada que realitzem. Es tracta, simplement, de telefonar usant l’operadora més econòmica per a cada tipus de trucada. No és tan complicat com sembla. Fent ús de la taula publicada en aquestes pàgines, l’estalvi mensual, i ja no diguem anual, pot ser molt considerable.
• La taula diferencia entre trucades curtes i llargues a causa de l’enorme disparitat de fórmules de tarifes que estableixen les operadores. Algunes proposen una franquícia mínima de 2 minuts i 40 segons, la qual cosa suposa que encara que la trucada duri menys temps l’usuari haurà d’abonar la mateixa quantitat. Per això, en línies generals, l’operadora amb la franquícia més econòmica és la més rendible en trucades curtes, mentre que en les llargues la tarifa per minut és la que marca la diferència.

Quan comença la tarifa de cap de setmana?

• No totes les companyies funcionen de la mateixa manera. A continuació detallem el començament del cap de setmana segons les destinacions i els operadors.
• Trucades locals; Aló, BT, Jazztel, Auna, Telefónica i Uni2 inicien la seva tarifa de cap de setmana a les 18:00 hores del divendres. Euskaltel, Ono i Tele2 ho fan dues hores més tard.
• Trucades provincials i interprovincials; l’horari de cap de setmana comença els divendres a les 20:00 hores, excepte en Tele2, BT Tarifa Única i JazzOcio Plus, que mantenen les seves tarifes idèntiques durant tota la setmana.
• De fix a mòbil: BT Día-Noche, Euskaltel, Jazztel, Ono, Auna, Uni2 i Telefónica (aquesta última només per a mòbils Amena) estableixen tarifes de cap de setmana el divendres des de les 22:00 hores fins a les 8:00 hores del dissabte, i des de les 14:00 hores del dissabte fins a les 24:00 hores del diumenge. Les companyies que comencen les tarifes de cap de setmana el divendres a les 20:00 hores i les mantenen fins a les 24:00 hores del diumenge són Aló, Tele2 i BT Tarifa única i Telefónica (per a mòbils Movistar i Vodafone). BT Tarifa única manté iguals els seus preus els caps de setmana.
• I els festius que no són cap de setmana? BT, Euskaltel, Jazztel i Auna consideren els festius de la comunitat autònoma d’origen de la trucada, mentre que la resta tan sols ho fan els festius nacionals.