Perquè són importants, convé conèixer-los
D’entre els molts drets que ens assisteixen com a ciutadans, els que fan referència a la protecció de la nostra salut figuren entre els menys coneguts. Malgrat que tots hem sentit alguna vegada -encara que només sigui en les sèries de TV- termes com consentiment informat o dret a la confidencialitat de l’historial mèdic, el més habitual és que ignorem el seu significat real. Aquest desconeixement motiva que no exigim el compliment dels nostres drets com a pacients o que sol·licitem prestacions no exigibles.
Els drets del pacient regulen legalment la forma en què serem atesos quan utilitzem els serveis de la sanitat pública. Es refereixen a qüestions com la informació que podem exigir sobre les conseqüències d’un determinat procés mèdic en la nostra salut, el dret que només el nostre metge i qui nosaltres decidim pugui conèixer detalls sobre el nostre estat de salut o el dret a obtenir els medicaments i productes sanitaris que necessitem per a conservar o restablir la salut.
El dret a la salut
La Constitució estableix en l’article 43 el dret dels ciutadans a la protecció de la salut i l’obligació dels poders públics a organitzar i tutelar la salut pública mitjançant les mesures preventives i les prestacions i els serveis necessaris. Aquest dret constitucional va ser regulat per la Llei General de Sanitat 14/1986. Ambdues normes consideren la protecció de la salut com un dret del ciutadà i no com un deure, amb l’excepció del control d’epidèmies o la prevenció de riscs per a la col·lectivitat, que són un deure actiu dels poders públics i un deure passiu del ciutadà.
Però, a més, el mes de gener de 2000 va entrar en vigor al nostre país el conveni del consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina, que estableix un marc comú per a la protecció dels drets i la dignitat humana en l’aplicació de la biologia i la medicina. No obstant això, tot i que es tracta d’un tema sobre el qual hi ha una legislació molt extensa, tot el que es relaciona amb la salut continua causant maldecaps als ciutadans. Durant 2002, l’Associació de Defensa del Pacient (ADEPA) i l’Associació de Víctimes de Negligències Sanitàries (AVINESA), van recollir 11.300 denúncies i reclamacions per suposades negligències mèdiques, dèficit d’atenció, llistes d’espera o per mal funcionament del servei d’ambulàncies. En opinió d’ADEPA, aquesta xifra es pot elevar fins a 55.000 reclamacions si se sumen les que es van presentar davant del Defensor del Poble, el ministeri de Sanitat o les conselleries de sanitat de les comunitats autònomes. No obstant això, a Espanya es denuncia molt per sota de la mitjana europea, i només ho fa entre un 25% i un 30% dels afectats. Segons ADEPA, no sempre es respecten els drets dels pacients, circumstància que s’agreuja quan aquests són ancians o incapacitats, que difícilment tenen ni el coneixement ni l’ànim de denunciar o reclamar, sobretot, en els serveis d’urgències.
Prestar consentiment és un dret del malalt, mentre que informar és un deure del metge que ha de ser plasmat en un document. El consentiment informat és un acte en què el metge explica al pacient la naturalesa de la seva malaltia, els seus efectes, i els riscs i beneficis dels procediments terapèutics prevists per a la seva recuperació, i en què li sol·licita a continuació l’aprovació per a ser sotmès a aquests procediments.
Aquesta informació es recull en un document en què el pacient autoritza la intervenció i el metge informa sobre els detalls d’aquesta operació: riscs, complicacions, diagnòstic, pronòstic i alternatives de tractament. L’escrit anirà signat pel pacient (amb el DNI) i pel metge (amb el nombre de col·legiat). El consentiment informat és obligatori en cas d’avortament, trasplantament, donació d’òrgans, assaigs clínics i tècniques invasives que puguin suposar risc per al pacient.
Drets de l'usuari
Dret a l’assistència mèdica
- Tot usuari del sistema sanitari públic té dret que se li assigni un metge, el nom del qual se li donarà a conèixer. Aquest metge serà el seu interlocutor principal amb l’equip assistencial i, en la seva absència, un altre facultatiu assumirà la seva responsabilitat.
- També té dret a obtenir els medicaments i els productes sanitaris necessaris per a promoure, conservar o restablir la salut, en els termes que estableixi l’Administració de l’Estat.
Dret a la lliure elecció
Dret a la lliure elecció de les opcions que li presenti el responsable del seu cas; en aquest cas, cal el consentiment escrit de l’usuari per a qualsevol intervenció, excepte quan:
- No suposi cap risc
- La “no intervenció” comporti un risc per a la salut pública.
- El pacient no estigui capacitat per a prendre decisions; en aquest cas correspondrà als seus familiars o a les persones més properes.
- La urgència no permeti demora perquè pot causar lesions irreversibles o haver-hi perill de mort.
- Dret a negar-se al tractament, excepte en els casos assenyalats abans; en aquest cas ha de sol·licitar l’alta voluntària en els termes que assenyala la llei.
- Dret a escollir el metge i els altres sanitaris titulats, d’acord amb les condicions que preveuen la llei i les normes dels centres de salut.
Dret a la informació
- Tot pacient té dret a la informació dels serveis sanitaris a què pot accedir, i a la referida als requisits necessaris per a utilitzar-los.
- Dret a ser advertit si els procediments de diagnòstic i terapèutics que s’apliquin poden ser utilitzats per a projectes docents o d’investigació, que no podran comportar perill addicional per a la seva salut. En tot cas, serà imprescindible l’autorització per escrit del pacient i l’acceptació per part del metge i de la direcció del centre sanitari.
- Dret que es proporcioni en termes comprensibles al pacient, als seus familiars o a les persones més properes una informació completa i continuada, verbal i escrita sobre el seu procés. Aquesta informació inclourà el pronòstic, el diagnòstic i les alternatives de tractament.
- Dret que se li estengui un certificat acreditatiu del seu estat de salut quan així ho estableixi una disposició legal o reglamentària.
- Dret que quedi constància escrita de tot el seu procés en finalitzar la seva estada en una institució hospitalària. El pacient, el familiar o la persona propera podran rebre l’informe de l’alta.
Dret a la participació
- Dret a participar a través de les institucions comunitàries en els termes que estableix aquesta llei i les disposicions que es desenvolupin.
- Dret a utilitzar les vies de reclamació i de suggeriments en els terminis establerts.
Altres drets
- Dret que es respecti la seva personalitat, dignitat humana i intimitat sense que pugui ser discriminat per raons de raça, de tipus social, moral, econòmic, ideològic, polític o sindical.
- Dret a la confidencialitat de tota informació relacionada amb el seu cas i amb la seva estada en institucions públiques i privades que col·laborin amb el sistema públic.
L’usuari ha de col·laborar amb les normes que estableixen les institucions sanitàries.
- Ha de tractar amb respecte el personal, els altres malalts i els acompanyants.
- Ha de sol·licitar informació sobre les normes de funcionament de la Institució i els canals de comunicació (queixes, suggeriments, reclamacions i preguntes). Ha de conèixer el nom del metge.
- Ha de cuidar les instal·lacions i col·laborar en l’habitabilitat de les instal·lacions sanitàries.
- Ha de firmar l’alta voluntària quan no accepti els mètodes de tractament.
- Ha de responsabilitzar-se de l’ús de les prestacions ofertes, fonamentalment en ús de serveis, procediments de baixa laboral o incapacitat permanent i prestacions farmacèutiques i socials.
- Ha d’utilitzar les vies de reclamació i suggeriments.
On s'ha de reclamar
En cas de demora o tracte inadequat
- Sanitat pública. S’ha de dirigir al servei d’atenció al pacient, a una associació d’usuaris, a l’Insalud o a l’organisme corresponent de la seva comunitat autònoma o al ministeri de Sanitat.
-
Sanitat privada. S’ha de dirigir al responsable del centre, a una associació d’usuaris, a la conselleria de Sanitat o a la societat mèdica amb la qual va contractar el servei.
En cas de negligència mèdica
Si la negligència o error mèdic li ocasiona perjudicis greus, tant en la sanitat pública com en la privada, l’Associació per a la Defensa del Pacient (ADEPA) recomana recórrer a la via judicial, sempre que no sigui possible una solució de mutu acord beneficiosa per al perjudicat. Un advocat especialitzat o una associació d’usuaris explicarà què s’ha de fer. La responsabilitat dels danys pot exigir-se per via civil o penal, sense descartar la via del social per la rapidesa i gratuïtat del procés. També es pot presentar una reclamació al Col·legi de Metges. El termini prescriu a l’any i mai no interromp l’acció dels tribunals.
Les llistes d’espera són una de les principals queixes dels ciutadans. Vegem les recomanacions d’ADEPA per als seus afectats. Quan es necessiti una prova important, com una mamografia, un escàner o una ressonància, o una intervenció quirúrgica o s’hagi d’acudir a un especialista, i l’espera sobrepassi els dos mesos (per a la mamografia), tres mesos (per a l’escàner), un mes (per a la ressonància), etc., el pacient demanarà el full de reclamacions on deixarà constància escrita de la seva situació i de les seqüeles que puguin aparèixer pel retard. El dany serà antijurídic quan estigui causat per una llista mal gestionada o de durada exagerada, quan hi hagués un error en la classificació de la prioritat del malalt o quan en l’espera es produïssin empitjoraments o deterioraments de la salut que causessin seqüeles irreversibles o que reduïssin l’eficàcia de la intervenció. En aquests casos, cal iniciar una reclamació sobre Responsabilitat Patrimonial de l’Administració Sanitària per via contenciosa administrativa, en què se sol·liciti una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per la llista d’espera. El problema pot sorgir a l’hora de rebre aquesta indemnització, ja que, en haver sigut transferides les competències en matèria de sanitat a cada comunitat autònoma, no queda prou clar de qui és la competència en cas de negligències ocorregudes abans d’aquest procés.