Llum i aigua, les necessitats principals
Quan arriba la primavera, les plantes de les cases, les terrasses i els jardins reneixen i recobren tota la seva esplendor, però perquè estiguin sanes i boniques necessiten unes cures bàsiques. Tant el lloc on les situem a casa com els nostres hàbits de reg i adob influeixen decisivament en el seu estat general, fins al punt que petits detalls -com un corrent d’aire fred o la falta de llum durant gran part del dia- poden engegar a rodar tots els nostres esforços per a aconseguir que les nostres plantes conservin un bon aspecte.
- Si no li és possible recollir aigua de pluja per a regar, deixi reposar l’aigua de l’aixeta durant tota la nit perquè el clor s’evapori i la calç s’hi diposite en el fons. Quan regui, no esgoti fins a l’última gota per a evitar que caigui la calç.
- Regui les plantes amb una barreja d’aigua amb te. Veurà com recobren tota la seva vitalitat.
- Eviti esquitxar d’aigua les fulles i flors que estiguin a la llum del sol, sobretot en les hores de més calor, ja que les gotes actuen com a lents, i cremen i danyen seriosament la floració.
- Si ha de sortir de viatge i s’ha d’estar alguns dies fora de casa, asseguri’s que no falti aigua a les seves plantes; situï una galleda en un nivell superior i agrupi-les a sota. A continuació, introdueixi uns cordons grossos en l’aigua i enfonsi’ns els extrems a la terra dels tests; l’aigua hi arribarà per capil·laritat.
- Eviti regar en hores de màxima insolació, ja que pot estressar la planta, pels canvis bruscs de la temperatura. Les plantes aprofiten millor l’aigua a primera o a última hora del dia, quan l’evaporació és menor i l’aigua arriba gairebé fins a les arrels. No obstant això, com que encara hi ha risc de gelades nocturnes, regui les plantes d’exterior al matí per a donar temps a la planta a absorbir l’aigua. Evitarà que es congeli i que es danyin les arrels.
- Les plantes grans en tests petits necessiten més aigua que les mateixes plantes en recipients grans. En canvi, els exemplars petits plantats en grans tests necessiten menys aigua que els mateixos exemplars en tests petits.
- Eviti el costum de posar plats amb aigua sota dels tests. Només aconseguirà entollar la terra i podrir les arrels de les plantes.
- Si la terra del test de les plantes d’interior està molt seca, afluixi-la amb una forquilla i submergeixi-la en un cubell amb aigua o en la pica. La immersió ha de durar fins que deixen de formar-se bambolles. Escorri l’aigua que en sobri i polvoritzi les fulles.
- Si ha regat en excés una planta, tregui amb molta cura el gasó del test i emboliqui’l en algunes capes de paper de cuina absorbent. Deixi’l així durant 24 hores. Si es mulla el paper, posi’n més. Després torni a ficar la planta al test i no la regui durant uns quants dies.
- Abans d’utilitzar el fertilitzant, o adob, llegeixi atentament l’etiqueta del producte i respecti escrupolosament les indicacions i la dosi del fabricant.
- Utilitzi de forma racional els adobs per a evitar mancances o excessos, sobretot de nitrogen (amb poca quantitat no es desenvolupa la planta i amb molta quantitat creix de forma desmesurada i és més procliu a plagues).
- Quan faci te, no llenci les fulles que s’hagin quedat en el fons de la tetera, posi-les a la terra de les plantes. Un altre remei “casolà” és regar-les amb l’aigua que sobra de la cocció de verdures; la gran concentració de sals minerals resulta molt beneficiosa per a elles.
- No adobi mai durant el període de repòs de les plantes; després de plantar, trasplantar o canviar de test, fins que no transcorrin uns 15 dies, o si la planta està malalta. Aquestes tres regles exclouen els adobs orgànics i d’alliberament lent.
- La llum és fonamental per a la vida de les plantes. Situï els tests en llocs lluminosos o, si no n’hi ha, situï’ls prop de fonts lluminoses artificials.
- Actuï amb moderació, la falta de llum fa que les plantes es marceixin, i la llum en excés provoca que les fulles es facin grogues i caiguin.
- No exposi les plantes a la llum directa del migdia.
- Una planta d’interior necessita una temperatura d’entre 12 graus a l’hivern i 24 graus a l’estiu. Eviti els canvis bruscs de temperatura, perquè fan caure les fulles i en paralitzen el creixement. No situï les plantes en zones amb corrent d’aire.
- Si les fulles de les seves plantes comencen a arrissar-se i adquireixen un to terrós, és que l’aire és massa fred. Per a evitar-ho, mantingui el substrat relativament sec, i tregui les plantes dels ampits de les finestres, ni tan sols la calefacció pot protegir-les d’un descens brusc de les temperatures.
- Si les fulles es fan grogues i les puntes marrons, vol dir que la temperatura és massa alta. Per a evitar els danys, augmenti la humitat de la planta i busqui l’emplaçament més fresc possible.
Quan cal canviar la planta de test? Alguns senyals indiquen que ha arribat l’hora de col·locar la nostra planta en un test més gran: quan les arrels creixen a través de l’orifici del drenatge del test, quan els efectes del reg duren poc, quan la terra està vella o té una crosta a la superfície, o quan hi ha un gran desequilibri entre el volum de la part aèria de la planta i el contenidor.
- Eviti fer trasplantaments si la planta està creixent de manera activa. Podria interrompre el seu desenvolupament i limitar la producció de flors.
- La nit anterior al trasplantament regui la planta moderadament i renti el test nou. Si ha d’utilitzar tests de fang nous, deixi’ls en aigua durant tota la nit.
- No faci servir el mateix tipus de terra per a totes les plantes. Cada espècie necessita unes característiques pel que fa a la terra, ja siga argilosa, arenosa, àcida o gumífera.