Diaris interactius per a tots

Diaris interactius per a tots

/imgs/20020601/internet01.jpg

La primera pàgina web, aquella que fa onze anys va crear a Suïssa Tim Bernest-Lee, era un weblog, encara que llavors va semblar que ningú no se n’adonava. No obstant això, en l’últim any els weblogs o diaris interactius s’han convertit en la paraula de moda, en el concepte que ha capgirat la forma de transmetre informació i amenaça de trontollar el periodisme tradicional. Fins i tot, hi ha qui els ha arribat a comparar amb la democratització que en la transmissió del coneixement va tenir la impremta.

I, no obstant això, un weblog no és més que una bitàcola, aquest llibre de bord en què el capità anotava de forma cronològica tots el que ocorria en la nau. Traslladat al món digital és el lloc web on l’internauta relata el que interessa a qui vulgui escoltar, sense intermediaris que en coartin la llibertat. Dit així, no sembla que sigui res de nou, ja que fa anys que publicar una web és barat i fàcil. Llavors, on rau la novetat? Doncs que abans mai no havia sigut tan barat (gratis) ni tan fàcil (uns pocs clics de ratolí) llançar a una audiència potencial de diversos centenars de milions de persones les proclamacions personals.

Llocs web com el pioner Blogger o l’hispà Blogalia permeten a internautes que a penes saben utilitzar un processador de texts crear i mantenir diaris interactius vistosos (pàgines web, en definitiva) fent servir plantilles predissenyades ad hoc. Després, proveir aquests webs de contingut es converteix en un joc de nens: n’hi ha prou d’escriure en una pàgina destinada a l’efecte i prémer el botó publicar.

Per amor a l’art

La temàtica d’aquests altaveus mediàtics és tan diversa com ho són els seus creadors: hi ha diaris banals, filosòfics, poètics, literaris o informatius. Els qui hi escriuen rarament guanyen res més que una injecció d’ego, que sol ser directament proporcional al nombre d’internautes que són capaços de congregar.

Aquest fenomen ha donat origen a vertaders gurus que des dels seus púlpits digitals informen o entretenen grups més o menys nombrosos. Escriptors que s’han passat mitja vida d’editorial en editorial suplicant una oportunitat tenen ara una cohort de seguidors que anhelen cada nou fascicle. El boca-orella (més que qualsevol marca que els faci suport) atreu els usuaris cap a bons escriptors i periodistes que manquen d’un sòlid suport mediàtic, abans imprescindible per a arribar a un públic tan ampli.

Els diaris interactius no representen un tomb en la pròpia forma de transmetre informació, ja que no deixen de ser una successió de texts, millor o pitjor enllaçats, amb una temàtica comuna (una cosa no gaire diferent d’un diari o d’una revista). No obstant això, hi ha weblogs més evolucionats, vertaders punts neutres on es vehicula el coneixement dels seus integrants. La clau està en una paraula: la moderació.

En els weblogs moderats cada internauta pot comentar les informacions publicades, com si es tractés d’un fòrum de debat. No obstant això, la gran novetat que aporten aquests llocs web és l’absència de comentaris fora de to sense recórrer a la censura.

Sense soroll

En molts fòrums de debat el nivell de soroll acaba sent ensordidor. Quants més usuaris tingui un fòrum, major serà la quantitat de persones que es desviïn del tema de debat o que en comptes d’aportar comentaris raonats i útils es limiten a difamar als presents o a boicotejar qualsevol conversa intel·ligent (el que es coneix com a Trolls). La solució, fins ara, passava per instaurar com a mal menor la figura del censor que vetlés pel que es publica.

No obstant això, els weblogs moderats disposen d’un sistema de gestió escrupolosament democràtic. Prenguem com a exemple el web de referència en el programari lliure, Slashdot (www.slashdot.com). Totes les opinions abocades en aquest fòrum són valorades pels propis lectors que, cada cert temps, reben punts per repartir-los com millor entenguin entre els comentaris d’altres usuaris. No es tracta de votar allò a què es dóna suport, sinó exalçar les opinions més raonades, informades o enriquidores, independentment del seu signe. Això és el que més val la pena de llegir.

Opinions ponderades

Mitjançant aquest sistema tots els comentaris acaben sent valorats entre -1 (el mínim) i 5 (el màxim). Així, els visitants de la pàgina només han de triar el llindar de qualitat dels comentaris que estan disposats a llegir. Cap opinió és censurada, però pocs visitants estaran disposats a llegir el que una majoria d’internautes ha castigat amb un -1, mentre que els qui disposen de menys temps es limitaran a llegir les opinions més brillants.

Per filar encara més prim, una altra sèrie d’usuaris rep punts de metamoderació, que serveixen per a valorar les puntuacions que els moderadors han emès i evitar que des d’aleshores usuaris tendenciosos s’aprofitin del sistema per a puntuar millor opinions afins. La millor forma d’escrutar el funcionament d’aquest sistema és fer una tomb per Slashdot i veure’l en funcionament. Cada dia s’hi publiquen més d’una desena de notícies amb centenars de comentaris entre els quals resulta senzill extreure’n només els millors.

Un petit apunt: Rob Malda, el creador de Slashdot, va demanar matrimoni a la seva xicota en una notícia de la pròpia web titulada “Kathleen Fend llegeix aquesta història”. Ella li va respondre quinze minuts i trenta segons després en un comentari que va rebre la màxima puntuació (5 punts) pel seu interès: “Sí, ximplet. Has fet que plori”.