L'hem de triar amb els peus, no amb la vista
Ens transporten d’un lloc a un altre i suporten el nostre pes durant gran part del dia, sovint embotits en un calçat amb tacó excessiu, formes massa estretes o puntes punxegudes que a la llarga poden provocar lesions irreparables. I tot i així, els peus són una de les parts del nostre cos a la qual prestem menys atenció, poc conscients del paper que exerceixen en la nostra salut i benestar. La seva funció consisteix a proporcionar un suport al nostre organisme, però també els utilitzem per a moure’ns i aturar-nos, per a realitzar accions rítmiques, de propulsió i absorció de xocs i per a mantenir l’equilibri. Són, per tant, un òrgan molt especialitzat que cal cuidar molt. I un calçat adequat n’és el primer pas.
Quan neixem el nostre peu està sense configurar i els seus arcs no són perceptibles; només quan el nen ha adoptat la posició dreçada comencen a fer-se visibles aquests arcs, especialment el longitudinal, a conseqüència dels esforços derivats de suportar el pes del cos i de caminar. Durant els primers anys de vida el peu es troba en ple procés de formació i, especialment al principi, és una estructura molt flexible que no ha desenvolupat la fortalesa suficient, per la qual cosa qualsevol tensió anormal exercida sobre el peu pot portar conseqüències negatives. En la nostra societat urbana els primers passos es fan sobre superfícies dures i fermes de la llar, calçades de formigó o voreres pavimentades, la qual cosa pot resultar perjudicial per als peus. A això contribueix també l’ús freqüent de calçat inadequat des del naixement.
El peu de l’adult es pot definir com una volta sostinguda per tres arcs, amb forma semblant a la d’una vela triangular inflada pel vent. Encara que el pes del cos es distribueix entre la part davantera del peu i el taló, en posició vertical, la càrrega principal, la suporta el taló i equival a més de la meitat del pes del cos. Així s’entén que quan el pes es concentra al mig centímetre quadrat de tacó d’agulla, aquest “punxi” el terra. A mesura que elevem el taló mitjançant l’ús de tacons, la distribució del pes canvia i com més alt és el tacó, més es carrega la zona davantera del peu. Amb tacons pròxims als 10 cm pràcticament gairebé tot el pes del cos s’exerceix sobre els dits del peu.
A l’hora de comprar el calçat cal recordar que hi ha diversos tipus morfològics de peu, i que cada un respon de manera diferent al calçat.
Se’n distingeixen tres tipus:
- peu grec, s’anomena així perquè s’observa en les estàtues de l’època clàssica: el segon dit és el més llarg després del dit gros, i el tercer pràcticament mesura el mateix, i el quart i el cinquè dits són més petits. En aquest tipus de peu les càrregues es distribueixen millor sobre la part davantera del peu.
- peu polinesi o quadrat com el que s’observa als quadres de Gauguin: els dits són gairebé tots iguals i estan a la mateixa altura.
- peu egipci, visible en les estàtues dels faraons: el dit gros és el més llarg i els altres li segueixen per grandària i ordre decreixents. És el tipus de peu més exposat, ja que se sobrecarrega més amb el calçat i predisposa a galindons (hallux valgus) i a l’artrosi metatarsofalàngica (hallux rígidus).
Queda clar, doncs, que la combinació de tacó alt i calçat punxegut és una agressió als peus i a les extremitats inferiors que pot provocar patologies variades, molt molestes i doloroses. Algunes d’elles són:
- Galindons o hallux valgus
- Metatarsàlgies o dolors a la planta del peu i a la part davantera.
- Deformitats dels dits: dits en urpa i en martell
- Callositats al dors dels dits originats pel fregament i la pressió, o callositats entre els dits, conegudes com ulls de poll.
- Sesamoiditis: inflamació dels ossos sesamoides, ossos petits i rodons situats a sota del cap del primer metatarsià.
- Inflamacions del tendó d’Aquil·les per fregament i per escurçada del tendó, dolors en els bessons, i fins i tot dolors en els genolls provocats per la sobrecàrrega a què es veuen sotmesos.
- La circulació venosa es deteriora, el bombament de sang no és adequat i apareix inflor de peus, edemes i petites varícules.
Hi ha un grup de persones que són d’alt risc si els apareix alguna lesió d’aquest tipus: els diabètics amb problemes circulatoris, que han d’extremar l’atenció dels peus, i les persones amb arteriosclerosis de les extremitats inferiors i problemes de reg sanguini.
Finalment, cal no oblidar que el millor moment del dia per a comprar-se calçat és a la tarda, ja que després d’una llarga jornada és possible que els nostres peus estiguin inflats i podrem comprar un calçat que no ens estrenyi. I, per descomptat, cal provar-se ambdues sabates. És habitual que un peu sigui més gran que l’altre.
- Què ocorre quan s’usen tacons alts?
L’elevació del taló provoca no sols una deformitat de la volta plantar, sinó que a més produeix una escurçada dels músculs bessons dels panxells i una sobrecàrrega dels ossos dels dits dels peus o metatarsians. Així, els dits s’aixafen contra la punta de la sabata i es deformen en forma d’urpa. Pràcticament tot el pes del cos es descarrega sobre els metatarsians i el peu perd estabilitat. -
I què ocorre amb les punteres punxegudes?
Els dits estan molt apretats i es desequilibren. El dit gros surt cap enfora, i els dits quart i cinquè es torcen cap a dins. Si bé tots els dits es deformen, el que sofreix conseqüències més greus és el gros: es luxa cap enfora, es desplacen els tendons i en el metatarsià apareix el galindó o hallux valgus. El dit gros deformat, travessat, rebutja els dits mitjans, que es deformen, i el cinquè dit o petit sofreix una deformació inversa. Aquestes deformitats i desequilibris són inicialment passatgers, però amb l’ús prolongat de calçat inadequat es fan permanents.