Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Si deseas que resolvamos tu caso en la revista EROSKI CONSUMER ponte en contacto con nosotros. Sólo serán respondidas y publicadas las consultas que desde la revista EROSKI CONSUMER consideremos más interesantes.

: La plusvàlua ha d'anar a càrrec del venedor del pis

El 1999 vaig comprar un pis en projecte de construcció. El gener del 2000 em van presentar el contracte de compravenda perquè el firmés. El contracte incloïa quinze estipulacions on se'n detallava el preu, la data de lliurament, etc. En una de les clàusules deia: "Les càrregues i els impostos que es deriven de la present transmissió, com ara les notarials, les registrals i fins i tot l'impost de plusvàlua, seran a compte del comprador". Tinc entès que la plusvàlua, correspon pagar-la al venedor, però, és clar, el gener vaig haver de firmar forçosament. El pis i el pàrquing me l'entregaran enguany. Voldria preguntar-los si tinc l'obligació de pagar la plusvàlua.

/imgs/20020601/consultorio01.jpg En principi, és el venedor el qui paga la plusvàlua. Així que en aquest cas suggerim que reclami al venedor, per telegrama o buró-fax certificat amb justificant de recepció, la retirada de la clàusula relativa a la plusvàlua en les escriptures. L'assumpte és, de totes maneres, complex. L'article 107 b de la Llei d'Hisendes Locals diu que en les transmissions oneroses qui ha de pagar la plusvàlua (impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana) és el venedor. D'altra banda, l'article 36 de la Llei General Tributària estableix que els elements de l'obligació tributària no podran ser alterats per pactes o convenis entre els particulars, i en tot cas qui paga la plusvàlua davant de l'Administració és sempre el venedor.

No obstant això, pot fer-se un pacte entre les parts a efectes exclusivament civils. És a dir, les dues parts poden posar-se d'acord i pactar que el venedor assumeixi unes despeses de la transacció i el comprador unes altres. Perquè aquests pactes civils no siguin abusius per al consumidor, la Llei General de Defensa del Consumidor i Usuari assenyala que es consideraran abusives les clàusules que imposen al consumidor les despeses de documentació i tramitació que per Llei imperativa corresponguin al professional.

I encara que la llei no cita expressament la plusvàlua -ja que no és pròpiament una despesa derivada de la preparació de la titulació- en aquest pacte civil el venedor no pot imposar al comprador que pagui la plusvàlua ni altres conceptes que no corresponen al comprador. És a dir, en els pactes civils sempre caldrà negociar. Així almenys es va pronunciar l'Audiència Provincial de Palència en la seva sentència del 21 de gener de 1994, en declarar abusiva i nul·la la clàusula que obligava el comprador a pagar la plusvàlua.

Una excepció: a Navarra la plusvàlua es cobra al comprador.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions