Pelegrí o turista?

Pelegrí o turista?

Tot fa augurar que en els pròxims mesos, milers de persones de la més diversa índole, condició, edat i nacionalitat aniran cap a Santiago de Compostel.la. Només cal fer una ullada als fòrums d’Internet, com el que nodreix la secció “Comparte tu experiencia” del web monogràfic caminodesantiago.consumer.es, per a percebre que el nombre de pelegrins es multiplicarà de manera exponencial. S’anuncia, doncs, una saturació en els camins, més incomoditat en els allotjaments i esperes en restaurants i fondes. Unit a la satisfacció de la consolidació de la ruta, la preocupació se centra ara que l’esperit de cordialitat, generositat i trobada prevalgui sobre qualsevol altra cosa. I són moltes les veus crítiques que criden l’atenció sobre una qüestió sense resoldre: quant de turista té, o millor dit, ha de tenir un pelegrí?

“El turista exigeix, el pelegrí agraeix”

/imgs/20040601/miscelanea.01.jpg
El pelegrinatge és un acte tradicionalment religiós, encara que tant en la seva història com en l’actualitat, el component cultural està extraordinàriament present. No obstant això, si atenem el que diuen els seus protagonistes, els mateixos pelegrins, la recerca de l’espiritualitat i la trobada amb un mateix són determinants. El pelegrí no és un passejant, un viatger, un ciclista ni, per descomptat, un turista que opta per una possibilitat barata -encara que incòmoda- de passar uns dies de vacances. Per tant, s’espera que el seu comportament sigui el més allunyat possible a un client que demana una atenció. La solidaritat, l’autosuperació i la generositat són valors essencials, en harmonia amb l’art, la naturalesa i la gent que s’arriba a conèixer. “El camí semblava una carrera, fins i tot hi havia cotxes de suport, que alimentaven i reservaven llits en els albergs”. “Em sembla una mica trist que l’essència del Camí es perdi”. Són testimonis que poden llegir-se en el fòrum esmentat, encara que la majoria de les experiències són positives -“Vull agrair des d’aquí tots els hospitalers, que amb el seu suport i la seva manera de donar sense demanar, amb la seva bondat i el seu amor, ens conforten en el camí”- o volen servir de consell -“A tots els pelegrins que surten de Roncesvalls o que volen fer mes de 300 quilòmetres els aconsellaria que intercalessin nits en pensions o en habitacions per descansar millor”-.

El pelegrí ha d’entendre que l’ús que fa de tot el que troba en el Camí, des dels albergs fins a la naturalesa, les ermites romàniques i les fonts, és un préstec, amb la qual cosa ha de deixar-ho igual o millor que com ho va trobar.

Ser pelegrí en els albergs

Una de les qüestions que més preocupa qui comença el pelegrinatge és el lloc on podrà dormir. A l’hivern i al començament de la primavera i la tardor, la capacitat dels albergs absorbeix sense problemes l’arribada de caminants, però de maig a setembre el nombre de llits és molt inferior a la demanda. No en va, si en 1987 eren 2.500 les persones que van completar la ruta compostel.lana, les últimes dades, de 2003, parlen de prop de 300.000. Els albergs de pelegrins són allotjaments que ajuntaments, parròquies, associacions i altres institucions posen a disposició dels pelegrins. Generalment no tenen establerta una tarifa per a oferir llit, però això no significa que siguin gratuïts. El seu manteniment, l’atenció prestada i les despeses que generen han de ser sufragats amb les aportacions voluntàries dels que en gaudeixen. En molts albergs s’han vist obligats a sol.licitar, a l’estiu sobretot, un pagament en euros, a manera de voluntat, perquè precisament aquesta voluntat estava molt buida. Altres normes que hi regeixen és que està prohibit passar en aquests albergs més d’una nit, excepte per causa de força major, i que els pelegrins que recorren el Camí a peu tenen preferència, fins a les 8 de la tarda, per a obtenir allotjament. Són regles que vetllen per un bon i equilibrat funcionament.

Fer el pelegrinatge a Santiago implica certa sobrietat en les despeses, per la qual cosa no és correcte demanar refugi barat i gastar els diners sense control en béns prescindibles. Ser un autèntic pelegrí denota honradesa i austeritat. Quant als hospitalers, cal dir que són voluntaris que, amb millor o pitjor encert, desitgen atendre el caminant amb cura, per la qual cosa s’ha de valorar i apreciar el seu esforç, moltes vegades abnegat. Si no es troba lloc en un alberg, es pot optar pels hostals rurals que han proliferat els últims anys. També es pot preguntar als pobletans, que en moltes ocasions ofereixen generosament sopar i llit en les seves pròpies cases.

Guia Pràctica “El Camino de Santiago”: en paper i CD-ROM

/imgs/20040601/miscelanea.02.jpg
Fundación Grupo Eroski ha volgut sumar-se a la celebració de l’actual Any Compostel·là i ha editat la Guia Pràctica CONSUMER “El Camino de Santiago”, amb la finalitat d’ajudar els qui tenen pensat fer el Camí Francès o l’Aragonès. La guia divideix el pelegrinatge en 35 etapes i està il·lustrada amb més de 800 fotografies i 35 gràfics originals de monuments. Inclou comentaris sobre un centenar de pobles o ciutats i en cada una de les etapes enumera i defineix els llocs i els albergs que es troba el pelegrí, amb una proposta d’activitats que es poden desenvolupar en els moments de descans quan acaba la jornada. A la guia en paper se suma un CD multimèdia que conté informació complementària que no hi ha en el format paper, com mapes interactius, infografies o una calculadora de despeses. Destaquen, en aquest CD, els avantatges que permet el format digital, com l’accessibilitat ràpida i còmoda als continguts i una connexió directa amb la nostra pàgina web www.caminodesantiago.consumer.es, que transmet diàriament les notícies que genera el Camí i la programació d’activitats de l’Any Sant.