Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Acolliment temporal de menors : Una mesura de transició

Consisteix a proporcionar acollida temporal als menors que no poden conviure amb la seva família

/imgs/20040601/informe01.jpg
Entre 8.000 i 10.000 infants i adolescents entren en acolliment transitori residencial o familiar cada any al nostre país. Aquesta modalitat de tutela infantil és un mecanisme de protecció social que té la finalitat de proporcionar recer temporal en pisos, centres institucionals o en famílies als menors que, per diverses raons, no poden conviure amb la seva pròpia. L’objectiu és que el nen o la nena s’integri i participi plenament en la vida de la família d’acollida, o que faci una vida el més normal possible quan viu en residències tutelades. Aquesta figura d’ajuda als infants és un trànsit cap a mesures de protecció definitives, com ara tornar a la família d’origen o accedir a una altra família en adopció, encara que, tal com preveu la Llei de Protecció Jurídica del Menor 1/1996, les mesures d’acolliment transitori es poden plantejar amb una perspectiva a mig o llarg termini. Això significa que un menor pot estar en acolliment transitori durant mesos o anys. Segons l’Institut de Benestar Social d’Aragó, que ha recopilat dades de diverses institucions espanyoles, en el 70-75% dels casos la mesura protectora d’acolliment transitori és de tipus residencial (centres d’acollida, pisos tutelats, cases funcionals, miniresidències) i en el 25-30% és de tipus familiar (preadoptiu o no preadoptiu). Les raons principals que porten a l’acolliment transitori d’un menor són, en el 65-70% dels casos, l’existència de maltractaments, negligències o abandó per part de la seva família; els comportaments disruptius o conductes infractores, especialment en adolescents, suposen el 15-20%, i la incapacitat o impossibilitat permanent o temporal per a la seva atenció per part de la família el 10-15%. Pel que fa a les característiques sociofamiliars dels menors que entren en acolliment transitori, entre el 50 i el 60% procedeixen de famílies denominades “de risc social”; entre el 25 i el 30% de famílies amb problemàtica de drogodependència i/o alcoholisme; prop del 15% ve de famílies amb problemàtica de salut mental, i al voltant del 40% de famílies multiproblemàtiques que combinen dos o més dels problemes mencionats anteriorment.

Què és l’acolliment de menors?

L’acolliment és una figura per la qual famílies i persones es fan càrrec de forma temporal de la criança i educació d’infants en situació de desemparament fins que les seves famílies biològiques, amb les quals continuen mantenint trobades, puguin assumir aquestes tasques. L’acolliment no trenca els vincles amb la família biològica i no suposa un pas previ per a l’adopció. Es tracta de tenir cura d’un menor durant el temps en què la seva família, per diverses qüestions -econòmiques, legals, de salut, etc.- no se’n pot fer càrrec.

Quantes formes d’acolliment hi ha?

En funció de qui es fa càrrec de l’atenció del menor i de la durada de l’acolliment, aquest pot ser simple si no supera els dos anys. Dins d’aquesta modalitat es distingeix entre l’acolliment per família extensa i l’acolliment en família aliena, depenent de si hi ha vincle familiar entre el menor i els acollidors. Té prioritat el primer perquè evita la separació del menor del seu entorn familiar. Un altre tipus d’acolliment és el permanent, que pot durar anys, fins i tot fins que l’infant sigui major d’edat. Aquesta situació es produeix quan la tornada amb els seus pares biològics es complica (problemes per addiccions, psicològics, condemnes llargues a la presó, etc.). L’acolliment residencial fa referència a la situació dels menors quan viuen en pisos i centres institucionals. Uns altres tipus d’acolliment són l’administratiu (quan està supervisat per l’administració -per exemple quan els pares van a treballar a l’estranger durant un període determinat-) i l’acolliment de caps de setmana i vacances, on la família rep el nom de família col.laboradora. Aquest tipus d’acolliment és el que es produeix any rere any amb l’arribada d’infants procedents del Sàhara i de ciutats com Txernòbil. L’acolliment especialitzat, finalment, ofereix un ambient familiar a infants amb necessitats específiques d’educació o amb unes particularitats determinades que requereixen una atenció més especialitzada (discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, trastorns de comportament, malalts crònics, etc.)

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte