Gimnasios

Més de la meitat suspenen l'examen

El pitjor és l'atenció al client i l'assessorament medicoesportiu. El millor, l'equipament i l'estat de les instal.lacions
1 Juny de 2004
Img temap 194

Més de la meitat suspenen l'examen

/imgs/20040601/tema01.jpg
Més de cinc milions d’espanyols van de forma habitual a un gimnàs i ho fan, segons indiquen les enquestes, amb la intenció de millorar la seva imatge, el seu estat de salut i la seva qualitat de vida. D’acord amb això, cada vegada són més nombrosos els gimnasos, que en pocs anys han evolucionat des d’aquells petits i austers locals en què es feien pràctiques esportives bàsiques (musculació, aeròbic, bicicleta estàtica…), fins als establiments multiservei actuals on, a més d’oferir-se el de sempre complementat amb noves activitats i disciplines esportives, es desplega davant dels usuaris tot un ventall de possibilitats (sauna, jacuzzi, banys termals, perruqueria, massatges, estètica, solàriums), més vinculades a la imatge i a sentir-se bé que no al mateix esport.

És difícil trobar un gimnàs barat de bona qualitat

CONSUMER ha estudiat la qualitat del servei que ofereixen aquests establiments esportius, que cobren, a més d’una matrícula d’inscripció, una quota mensual d’uns 60 euros de mitjana si tenen zona d’aigües -jacuzzi, sauna, bany turc, piscina, aigües termals- i d’uns 42 euros si no en tenen. El mes de maig passat, els tècnics d’aquesta revista van visitar (fent-se passar per clients) 130 gimnasos ubicats a Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Màlaga, la Corunya, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Cadis, Castelló, Burgos i Múrcia.

Molts suspenen l’examen

La primera conclusió de la investigació és que més de la meitat dels gimnasos suspenen l’examen de CONSUMER, que es dividia en quatre apartats. Només l’estat i l’equipament de les instal.lacions obtenen un bé de mitjana (encara que suspèn quasi el 30% dels gimnasos visitats), mentre que la diversitat de serveis que s’ofereixen al centre aconsegueix només un aprovat de mitjana, per bé que suspèn la meitat dels gimnasos estudiats. El pitjor, amb un clar suspens de mitjana, és l’atenció al client i l’assessorament medicoesportiu. Dos de cada tres gimnasos no aproven aquest ampli bloc. Només el 3% ofereix assegurances mèdiques (la llei només els obliga que tinguin assegurança de responsabilitat civil), vuit de cada deu no fan un examen mèdic previ al nou client, tres de cada quatre no disposen de serveis mèdics i dos de cada tres ni tan sols pregunten al client per l’estat físic. I tot això malgrat que quan s’inicien en la pràctica d’algun esport, els qui sofreixen de lesions físiques, pateixen d’alguna malaltia coronària, tenen el colesterol alt o presenten antecedents familiars de cardiopatia, i tots els més grans de 40 anys que siguin obesos, sedentaris, hipertensos o fumadors, no només han d’estar ben assessorats quan fan els seus exercicis, sinó que convé que se’ls faci una avaluació medicoesportiva i d’esforç per evitar-los possibles problemes de salut, que podrien fins i tot ser molt greus. Però això no és tot: quasi set de cada deu gimnasos no informen que disposen de fulls de reclamacions, només la meitat disposen de monitors titulats convenientment per a l’exercici de la seva professió i tres de cada deu es neguen a explicar al client la titulació específica del personal del gimnàs que s’ha d’encarregar de posar-los en forma.

L’apartat següent on més han fallat els gimnasos ha sigut el que es refereix als horaris i els aspectes relacionats amb les tarifes. Si tenim en compte que un gimnàs suposa un desemborsament mensual important, sembla excessiu que tres de cada quatre centres estableixin el pagament d’una matrícula que suposa 42 euros de mitjana en gimnasos sense zona d’aigües i més del doble en els que sí que en disposen. A més, tres de cada quatre no oferien tarifes reduïdes per a usuaris que van només en franges horàries o dies determinats (per exemple, només als matins o només els dies festius).

I són més de la meitat els gimnasos que obliguen els seus usuaris a domiciliar els pagaments de les quotes mensuals. Per a acabar amb aquest apartat, el 44% dels gimnasos estudiats no permeten l’entrada d’usuaris no matriculats i un de cada quatre, a més, no ofereixen descomptes de cap tipus (famílies, tercera edat, estudiants, per ús de moltes activitats o instal.lacions, etc). Tot això parla de la flexibilitat organitzativa escassa de la majoria dels gimnasos i de l’ínfima adaptació a les necessitats pràctiques i circumstàncies especials dels usuaris. Una dada positiva: només el 18% dels gimnasos no exposen les tarifes al públic. Una altra, la dels horaris, que estan ben pensats en la majoria dels casos: només dos de cada deu gimnasos tanquen al migdia, únicament el 15% no obren els dissabtes i només el 12% mantenen les instal.lacions tancades a l’agost. Però també en els horaris hi ha una deficiència important: més de set de cada deu gimnasos no obren les portes els diumenges, un dia perfecte per a visitar aquests centres i fer-hi una mica d’esport.

En seguretat, algunes deficiències

/imgs/20040601/tema02.jpg
En l’àmbit de la seguretat, només el 88% dels gimnasos visitats disposen d’extintors a la vista dins de les seves instal.lacions, la majoria ben senyalitzats. A la Corunya, Burgos, Castelló i Madrid, el 30% dels gimnasos visitats no tenia extintors visibles. D’altra banda, només en el 46% dels gimnasos es van trobar sortides d’emergència senyalitzades i lliures d’elements que n’impedissin l’ús. Destaquen negativament en aquesta qüestió els estudiats a Burgos, Bilbao, Castelló i Pamplona. Finalment, en el 6% dels gimnasos es va anotar l’existència d’alguna situació que podia posar en risc la integritat física dels clients: zones en obres o reformes sense senyalitzar, espais amb desordre excessiu o il.luminació deficient, escales amb massa pendent, equips o màquines molt junts que fan difícil passar entre ells, etc. Es van trobar situacions potencialment perilloses en dos de cada deu gimnasos visitats a Barcelona i Burgos i en un de cada deu dels de la Corunya, Bilbao, Pamplona i València.

Preus i tarifes

Les tarifes dels gimnasos depenen en gran mesura de les seves característiques i de la varietat de serveis que ofereixen, però també influeix la ciutat on estiguin ubicats. El cost mitjà de la matriculació en els gimnasos que, a banda de sales de musculació, fitness i activitats esportives, disposen de zona d’aigües (piscina, sauna, jacuzzi, pediluvi, termes, dutxa vichy, dutxa escocesa, tractaments d’hidroteràpia) i que representen el 23% dels analitzats, va ser de quasi 88 euros, enfront dels 42 euros de matrícula en gimnasos sense zona d’aigües.

Però, al cap i a la fi, la matrícula, encara que dolgui pagar-la, s’abona una sola vegada, i el que més importa és la quota mensual. El cost mitjà de la mensualitat en els gimnasos amb zones d’aigües és de 59 euros al mes, si bé hi ha ciutats com Cadis (30 euros de mitjana), Múrcia i València (prop dels 40 euros) en què són molt més barats. Els més cars es van trobar a Madrid (79 euros de mitjana, i 65,5 euros el gimnàs més barat), Sant Sebastià (75 euros de mitjana i 70 euros el més barat) i Bilbao (74,5 euros al mes de mitjana). Les diferències de quota més grans es van donar a Madrid (42 euros) i Barcelona (38 euros).

I el cost mitjà de la quota en els gimnasos sense zona d’aigües (això és, en la majoria) va ser de 43 euros al mes. Els més cars es van trobar a Pamplona (54 euros de mitjana al mes), Bilbao, Sant Sebastià, Múrcia, Vitòria i Madrid, tots al voltant dels 50 euros al mes de mitjana. I els més barats, a Cadis (només 30 euros de mitjana), la Corunya (quasi 34 euros) i Màlaga (35,5 euros). El gimnàs amb la quota més onerosa es va trobar a Madrid (107 euros al mes, amb zona d’aigües), si bé un de Bilbao (89 euros, sense zona d’aigües) i dos més de Sant Sebastià (79,5 euros, un amb zona d’aigües i un altre sense) i un altre de Bilbao (74,5 euros al mes, amb zona d’aigües) es poden considerar també molt cars. I el més barat es troba a Sant Sebastià (14 euros al mes), encara que a Cadis i Màlaga hi ha gimnasos la mensualitat dels quals no supera els 25 euros. Les ciutats en què val més la pena prendre’s el treball de comparar les quotes mensuals que exigixen els gimnasos són Sant Sebastià i Bilbao, perquè són on es registren les diferències més grans entre els seus gimnasos (65 i 57 euros al mes, respectivament, entre els més cars i els més barats).

Quant a la relació qualitat-preu, cal assenyalar que en funció de les notes obtingudes pels 20 gimnasos més cars i els 20 més barats, sí que s’hi han trobat diferències. Així, els 20 gimnasos més cars dels 130 analitzats obtenen una nota mitjana de “bé” (6,2), mentre que els 20 més barats obtenen un exigu 3,6 (“malament”) com a nota mitjana. Per tant, es pot afirmar que sí que hi ha una relació nítida entre qualitat i preu dels gimnasos.
No obstant això, convé assenyalar una sèrie d’excepcions: entre els 20 gimnasos més barats hi ha un gimnàs que obté un 7,3 com a nota mitjana de les 4 variables analitzades. És a dir, es tracta d’un gimnàs amb una relació qualitat-preu molt atractiva, ubicat a Cadis. En canvi, només uns altres 3 gimnasos situats entre els 20 més barats aconsegueixen aprovar l’anàlisi (en els 3 casos la seva nota se situa al voltant del 5).

Respecte dels 20 gimnasos més cars, cal assenyalar que hi ha 5 gimnasos que no arriben a l’aprovat, és a dir, la seva relació qualitat-preu és molt baixa (són cars i no aproven el conjunt de les 4 variables analitzades). Tanmateix, 3 dels 20 gimnasos analitzats aconsegueixen una qualificació d'”excel.lent” (és a dir, tot i que es troben entre els més cars, la relació qualitat-preu és òptima).

Els resultats globals

/imgs/20040601/tema03.jpg
Els gimnasos del nostre país han de millorar molt si volen donar un servei plenament satisfactori als seus clients. Prova d’aquesta afirmació és que només la tercera part dels 130 analitzats en aquest informe aconsegueixen aprovar sobradament l’examen de qualitat al qual han sigut sotmesos, que quasi el 30% el suspèn nítidament i que un altre 25% tampoc no aconsegueix l’aprovat. Si enfoquem l’estudi als resultats obtinguts pels gimnasos estudiats en cada ciutat, s’observa que el 70% dels gimnasos estudiats a Cadis, Màlaga, Múrcia, i València suspenen l’examen, i que el 60% dels visitats a la Corunya, Castelló, Pamplona i Sant Sebastià també ho fan. Són dades molt eloqüents; si ho mirem pel costat positiu cal destacar que van aprovar l’examen de CONSUMER el 80% dels gimnasos estudiats a Bilbao, el 70% dels de Vitòria i el 60% dels de Burgos.

I si parlem de les mitjanes aconseguides pels gimnasos presos globalment en cada ciutat, les ciutats que surten més ben parades són Vitòria i Bilbao, perquè no suspenen en cap apartat i són els únics que obtenen un “bé” de mitjana global de qualitat. Els segueixen els de Barcelona i Madrid (que fallen en atenció al client i assessorament) i els de Burgos i Pamplona, amb carències en horaris i tarifes i en atenció al client i assessorament; els gimnasos d’aquestes quatre ciutats aconsegueixen de mitjana un discret “acceptable”. Els que, presos globalment en cada ciutat, van sortir més mal parats de l’examen van ser els de Cadis (només aproven en estat de les instal.lacions) i Castelló (l’únic apartat que no suspenen és “horaris i tarifes”), les dues ciutats amb un “malament” de mitjana. Però en les cinc ciutats encara no esmentades (la Corunya, Màlaga, Múrcia, Sant Sebastià i València), la situació no va ser molt millor, ja que no n’aprova cap i es queden en un mediocre “regular”. Finalment, si després de l’examen de qualitat s’inclou el factor preu (tant de la matrícula com de la quota mensual) dels gimnasos, es conclou que els únics (presos globalment, una vegada més) amb una bona relació qualitat-preu són els analitzats a Madrid, si bé el més destacable és que els de vuit de les tretze ciutats ofereixen una relació qualitat-preu “regular”, no satisfactòria. Només els de Castelló (encara que suspenen en qualitat, són molt barats), Múrcia (igualment), Pamplona (acceptable en qualitat) i Sant Sebastià (“regular” en qualitat) aconsegueixen una relació qualitat-preu “acceptable”.

Com pot treure el màxim rendiment del seu treball en el gimnàs

  • Busqui estímuls per a la pràctica habitual de l’exercici físic. La regularitat és el secret de la forma física, però no es sobrecarregui l’organisme.
  • Reflexioni sobre la seva capacitat i condició física per a adequar-se a l’activitat escollida i establir la intensitat de la pràctica.
  • Deixi’s assessorar per especialistes, tant en l’aspecte esportiu com en el mèdic. El millor exercici és el que combina el treball cardiovascular o aeròbic amb una posada a punt muscular.
  • Comenci per una activitat física moderada tres dies a la setmana de forma alterna. La durada més recomanable, sobretot els primers dies, és d’entre 20 i 30 minuts d’exercici aeròbic.
  • Iniciï les sessions amb exercicis d’escalfament per preparar el cos per a un esforç més gran. L’escalfament disminueix el risc de lesions.
  • Comenci els exercicis lentament i augmenti’n la velocitat de forma gradual.
  • Respiri de forma controlada. Inspiri quan es posi en tensió i exhali quan es relaxi. No retingui aire en els pulmons molt de temps.
  • Begui aigua abans, durant i després de l’exercici. Evitarà la deshidratació i les rampes musculars.
  • Acabi la sessió amb estiraments i relaxació. Els exercicis d’estirament estimulen la circulació perifèrica i ajuden a tornar els músculs al seu estat inicial.
  • La roba més adequada és la de licra o cotó. Unes sabatilles esportives adequades i uns guants (si s’han de fer peses) completen l’equip.
  • Usar la sauna una o dues vegades per setmana ajuda a eliminar la sensació de fatiga, relaxa i hidrata la pell, però els qui tenen la tensió baixa hi han de limitar el temps d’exposició.
  • El millor és combinar activitats que potenciïn els diferents grups musculars amb les cardiovasculars.
  • En els aparells de pes, comenci quasi sense pes ja que al principi cal aprendre el gest tècnic i mantenir la postura correcta durant tota l’activitat. A més, cal començar fent moltes repeticions per a guanyar en resistència.

Com es pot trobar un bon gimnàs i taules comparatives

  • No es matriculi en un gimnàs que es trobi lluny de sa casa o del seu lloc de treball.
  • Visiti les instal.lacions i compari els preus abans de decantar-se per un centre o per un altre.
  • Consideri l’amplitud d’horaris i si s’adapten a la seva disposició de temps lliure. Comprovi si obren els caps de setmana i si estan oberts a migdia, i també a quina hora tanquen per les nits.
  • Valori les activitats esportives que pot desenvolupar-hi. Comprovi que el gimnàs ofereix una varietat d’activitats suficient (classes, pistes d’esquaix, escalada, piscina, i moltes altres més), així com si ofereix serveis relacionats amb la salut i l’estètica (massatges, sauna, zona d’aigües, etc). Altres serveis que cal tenir en compte són: tenda, cafeteria, restaurant, lloguer de tovalles i taquilles, serveis mèdics, etc.
  • Abans d’apuntar-s’hi, faci una visita completa a totes les instal.lacions, comprovi la diversitat i qualitat d’equips i màquines (que es troben en perfecte estat i que el seu moviment sigui uniforme), de forma que permetin desenvolupar exercicis aeròbics i de força.
  • Confirmi que hi ha el nombre d’aparells suficient, de forma que no es produeixin esperes pel fet que hi hagi pocs aparells o massa usuaris que els vulguin utilitzar.
  • Asseguri’s que el gimnàs compleix totes les condicions exigibles de netedat i higiene. Comprovi que els vestidors, les zones de dutxa i la resta d’instal.lacions mantenen un estat de màxima netedat, amb una il.luminació i una ventilació adequades.
  • El monitor li ha d’ensenyar com funciona cada aparell i comprovar que ha entès perfectament el circuit diari que ha d’efectuar. És molt recomanable que tingui la titulació adequada (llicenciat en educació física, títol d’entrenador esportiu, etc). Pregunti per les titulacions dels monitors i comprovi que el seu nombre sigui suficient per al nombre d’usuaris registrats en el gimnàs.
  • Pregunti en cada centre en què consisteix cada activitat que ofereix. Moltes activitats tenen noms diferents que als d’altres gimnasos, perquè no són noms genèrics sinó marques registrades.
  • Pregunti si li faran una avaluació medicoesportiva: prendre-li la pressió arterial i la freqüència cardíaca, fer una prova d’esforç i mesurar-li la talla, el pes, la massa òssia i la magra i el greix. Si l’usuari sofreix lesions o patologies, els exercicis hauran de ser dissenyats específicament per a ell. Per això, és convenient que el gimnàs disposi de gabinet mèdic i que s’hi realitzin exàmens mèdics als usuaris.