Aventures amb seny

Aventures amb seny

/imgs/20180601/miscelanea1.jpg

Portar a la farmaciola de viatge un medicament per a la diarrea va salvar el safari a Kenya que María Calvo havia somiat després del seu casament. “Fèiem servir aigua embotellada per a tot, però el meu marit en va beure una mica de l’aixeta rentant-se les dents i es va posar fatal. Encara sort que ens havíem preparat a consciència”, recorda. Aquest simple gest de Calvo els va estalviar un disgust més gran. A continuació, es desgranen punts que s’han de tenir en compte perquè viatjar per plaer no esdevingui un patiment.

Documentació i assegurança mèdica

Als països de l’Espai Econòmic Europeu i a Suïssa, la targeta sanitària europea permet l’accés al sistema de salut en les mateixes condicions que els seus habitants. Per a obtenir el mateix tracte a la resta de l’estranger, cal subscriure una assegurança mèdica amb plena cobertura (assistència, trasllats a l’hospital, rehabilitació…) en cas de malaltia o accident, inclosa la repatriació amb avió. Com recorda el Ministeri d’Afers Exteriors, l’evacuació d’un malalt amb avió medicalitzat des dels EUA costa al voltant dels 50.000 euros o 20.000 euros si el retorn del pacient enllitat és en un vol regular acompanyat d’un metge.

Els qui disposen d’assegurança mèdica han de verificar quines cobertures tenen i portar la targeta sanitària amb el número de pòlissa i amb el telèfon per a trucar en cas d’emergència.

Si durant el viatge es practiquen esports de risc, com ara submarinisme o ala de pendent, és convenient confirmar que l’assegurança mèdica ho cobreix. Les activitats de motor (ral·lis, motos d’aigua i neu…) solen necessitar una pòlissa específica. En el cas d’esports de risc elevat (alpinisme, espeleologia, etc.), la cobertura ha d’incloure la pràctica d’aquesta activitat a l’estranger i ha de ser suficient per a fer front al rescat, a l’evacuació mèdica o al trasllat de restes mortals. Tenir un accident fent tresc a Mongòlia o recorrent el desert del Marroc amb moto pot sortir molt car.

Vacunació

“No hem de viatjar amb por, però sí que hem de prendre precaucions amb coneixement. No ens la podem jugar per una malària”, sosté Fernando de la Calle, un dels set metges de la Unitat de Medicina Tropical i del Viatger de l’Hospital La Paz-Carlos III de Madrid. Per allà passen a l’any unes 10.000 persones que busquen atenció personalitzada i administració de vacunes abans de sortir de viatge.

Aquest centre de vacunació és un dels 101 que hi ha a Espanya i disposa fins i tot d’una unitat per a nens. Per a ser atès cal sol·licitar cita prèvia. Però alerta, en aquest moment de l’any s’acumulen les sol·licituds i demanar-la tard suposaria quedar-se sense vacunes i potser sense viatge (hi ha països on n’exigeixen un certificat). L’especialista afegeix: “Perquè siguin efectives, les vacunes necessiten generar anticossos (7-10 dies). Algunes necessiten una dosi de reforç i tenen efectes secundaris que és millor no patir durant les vacances”.

N’hi ha d’obligatòries: contra la febre groga a Àfrica i a l’Amèrica del Sud; la meningitis meningocòccica a l’Aràbia Saudita i la poliomielitis als viatgers procedents de països amb notificació de presència de poliovirus salvatge que vulguin viatjar a països lliures d’aquesta malaltia. Però n’hi ha moltes més recomanables segons la regió i el viatger. El dengue i la febre de chikungunya a l’Índia o el Zika al sud-est asiàtic.

Farmaciola de viatge

Per a les destinacions tropicals es recomana portar un desinfectant i material de cura, cremes solars, repel·lent de mosquits, medicaments contra la malària i sals de rehidratació oral. Als centres de salut informen si sobre si cal portar antibiòtics o anar preparats contra la diarrea. Per si calgués posar-se una injecció, es recomana incloure xeringues i agulles d’un sol ús.

Els malalts crònics han de portar un informe detallat i actualitzat (en castellà i anglès) on es recullin les seves afeccions i tractaments. S’han de proveir de les receptes necessàries i de més medicació de la necessària. Alguns fàrmacs són complicats d’aconseguir en determinats països i de vegades “són falsos, del mercat negre”, apunta De la Calle. Els al·lèrgics s’han d’informar de l’estació de l’any en què viatjaran, ja que podrien patir una crisi. En els diabètics, el compliment terapèutic és fonamental.

Consells en destinació

Durant els trajectes llargs, convé aixecar-se, caminar i fer estiraments per a evitar la síndrome de la classe turista. Ja a la destinació, caldrà fer el mateix per a minimitzar els efectes del desfasament horari. Aquests són alguns consells que traslladen des de Sanitat Exterior:

• Persones grans, nens i embarassades. Cal extremar la protecció contra el sol i la calor en països tropicals pel risc d’insolacions i deshidratacions.
• Vestuari còmode. Roba de fibres naturals (cotó, lli, etc.), lleugera, no ajustada i clara. Es recomana portar un calçat ampli i ventilat per a evitar infeccions per fongs. Espolsar la roba i planxar-la amb molta calor prevé picades.
• Altitud, sol, humitat i calor. Atenció als signes d’esgotament, la pèrdua de líquids i sals minerals o als cops de calor. Prendre te i begudes riques en sals minerals (sucs de fruites i llegums, brous, etc.) ajuda a recuperar-se. La protecció solar amb barrets, ulleres i cremes prevé insolacions i cremades.
• Compte amb l’aigua. És transmissora de malalties infeccioses, per la qual cosa és aconsellable beure-la embotellada i precintada o prendre begudes calentes, com te o cafè; glaçons, no. “En zones rurals, com alguns poblets del Nepal, les pastilles potabilitzadores no han de faltar”, recomana el metge.
• Atenció amb els aliments. La diarrea és la malaltia més freqüent. No s’han d’ingerir verdures ni mol·luscos crus, la carn i el peix han d’estar ben cuinats, es recomana consumir només fruita pelada i no prendre llet ni els seus derivats sense higienitzar.
• Alerta amb els banys. Els cursos d’aigua, canals, llacs… poden estar infectats per larves que poden provocar malalties a través de la pell, segons el Ministeri. Només són segures les piscines amb aigua clorada. Al mar, cal anar amb compte amb les picades de meduses i cal fer servir calçat que protegeixi de les mossegades dels peixos, contra la dermatitis pels corals i contra els crustacis, mariscos i anemones.
• Protecció contra els animals. Cal evitar el contacte amb qualsevol animal, inclosos els domèstics. Podrien contagiar la ràbia o certes febres hemorràgiques virals. Hem de tenir una cura especial per la nit amb les serps i els escorpins i amb els vectors que transmeten malalties com la malària (mosquit Anopheles) o l’encefalitis centreeuropea (paparra). Acampar a l’Europa central o en plenes Muntanyes Rocalloses dels EUA, viatjar amb tren per l’Índia o fer un creuer pel Nil sense atendre aquests consells és contraproduent.

I si passa res?

“Els aconsellem que portin un mapa sanitari amb els hospitals de la zona i el telèfon de la Unitat del Viatger a Espanya”, adverteix Fernando de la Calle. Així i tot, en cas d’urgència mèdica o accident, es pot contactar amb l’ambaixada o amb el consolat més pròxim. Els funcionaris ajudaran a comunicar-se amb els familiars i amb l’assegurança mèdica.

I ja de tornada…

No hem de passar res per alt. Febre, alteracions de la pell, diarrees de més de 15 dies o més breus, però amb excrements sanguinolents o febre, són motiu de consulta obligada. “Que vinguin a les nostres unitats per a examinar-los i completar els estudis que els hagin pogut fer fora si els ha passat alguna cosa”, emplaça De la Calle. Algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament i presenten símptomes un temps després de la tornada.

Destinacions perilloses

Els espanyols viatgen més
/imgs/20180601/miscelanea2.jpg

Segons l’Enquesta de Turisme de Residents que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, han elevat la freqüència viatgera prop d’un 5% l’últim any. Malgrat que la despesa és més gran, un de cada deu viatges que emprenen els espanyols és a l’estranger. Si sortim de la Unió Europea, hi ha llocs que exigeixen visat. I aquest no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Encara que hi ha uns quants països pels quals és millor ni molestar-se.

Oblidem aquests llocs

Exteriors elabora les Recomanacions de Viatge, un “quadern” on podem trobar informació abans del viatge, avisos urgents i un espai on podem fer una cerca de perillositat per continents i conèixer els problemes de cada moment. Gutiérrez Calvo, president de la Federació d’Associacions d’Agències de Viatges Espanyoles, admet que fer una classificació dels països més perillosos “és difícil perquè depèn de moltes variables i el risc pot variar en funció de nous conflictes, clima o desastres naturals”. Tot i això, destaca Veneçuela, “país que s’ha inclòs últimament per la seva inestabilitat política i disturbis”. Exteriors assenyala que la regió més perillosa del planeta és a Àfrica, amb sis països desaconsellats pel Ministeri: Mali, la República de Guinea Bissau, Sierra Leone, Nigèria, Sudan del Sud i Somàlia. L’Orient Mitjà és una zona crítica: Exteriors desconsella anar a l’Iraq, Síria i l’Afganistan. Corea del Nord hi és inclòs.

Els països més perillosos per al turista el 2018

Abans de triar una destinació, convé consultar l’informe Travel Risk Map 2018, que elabora cada any l’ONG International SOS. Classifica els països atenent els seus nivells de seguretat. Hi ha un mapa amb els riscos que suposa per a la salut visitar cada país i informació sobre la seguretat a les carreteres de cada estat. I quins són els països més perillosos el 2018? L’Iraq, Síria, l’Afganistan, el Pakistan, Somàlia, el Sudan, el Iemen i Líbia. Altres països destaquen pel “risc alt” per als turistes: aquest és el cas de Veneçuela, Bolívia, Mèxic, Hondures, Haití, l’Índia, el Pakistan i Egipte. I per contra, quins són els països més segurs? La majoria dels europeus destaquen per un “risc baix”.

El passaport espanyol és un dels més ben valorats del món (juntament amb el de Singapur, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Itàlia i França i Corea del Sud). Permet entrar sense visat en més de 150 països. Té pensat viatjar als Estats Units, Turquia, l’Índia o Rússia? Per a aquestes destinacions li demanaran un visat. I no són els únics. Per sort, la visa tradicional que cal sol·licitar a l’ambaixada és cada vegada menys freqüent i molts països permeten obtenir-la en arribar al país i fins i tot tramitar-la en línia. Convé inscriure’s al Registre de Viatgers, un llistat electrònic amb les dades de contacte que permetrà localitzar-lo en cas que sorgeixi algun problema.

Una mica de diners

El Ministeri recorda que és important portar diners suficients per a fer front a possibles imprevistos. I millor encara: combinar diferents mitjans de pagament. Una altra recomanació per a no quedar-se escurat a l’estranger? Comprovar que al país de destinació és possible fer servir les nostres targetes de crèdit habituals, diu Exteriors.

L'expert: Sebastián Álvaro, creador d'Al filo de lo impossible

Sebastián Álvaro: cinc països als quals no hem d’anar (de moment)

/imgs/20180601/miscelanea3.jpg

• El Congo, l’interior més tenebrós d’Àfrica: l’antic Zaire és ric en diamants, cobalt, coure, cadmi, petroli, or, plata, urani, ferro, carbó i coltan. Probablement és la cobdícia per a aquestes riqueses el que l’ha portat a guerres i cops d’estat. El viatger s’haurà de protegir davant del paludisme, l’hepatitis o la febre groga si vol veure tresors naturals com la Gran Vall del Rift, el riu Congo o les cascades Livingstone.
• Síria, de la bellesa a la ruïna: era una de les destinacions turístiques més segures de la zona, al costat de Jordània. Però la guerra ha causat 400.000 morts i milions de desplaçats i ha arrasat llocs com Palmira. El 2015, l’ISIS va destruir bona part dels seus monuments. Ruïnes romanes, ciutats bizantines o els basars d’Alep no es poden visitar. Fa vuit anys, deu milions de turistes van visitar Síria i la Mesquita Omeia de Damasc contribuïa al 10% del PIB.
• L’Iraq, missió impossible: si bé l’Iran és bastant segur, anar a l’Iraq comporta un risc notable. Hi ha companyies que volen a Bagdad i algun atrevit i pelegrins xiïtes que visiten els llocs sagrats. Les províncies kurdes del nord una mica més segures han començat a atreure viatgers. Des de Jordània hi entren turistes amb escorta armada per visitar la zona arqueològica de Babilònia. Bona part del país, com Afganistan, està minada. Encara que acabi la guerra es trigarà molt a netejar-ho.
• El Pakistan, la meca muntanyenca: no hi ha lloc que es pugui comparar en bellesa natural amb el nord del Pakistan. Si et trobes en aquest grup de muntanyencs que pensa que és “necessari” viatjar al Karakorum, hauries de saber que és millor fer-ho amb avió a Skardú que no per carretera. Si viatges amb cotxe, evita la nit. Cal seguir les instruccions de la policia i l’exèrcit i comptar amb una agència fiable. El més important és ser respectuós amb els costums locals i anar acompanyat. I si no ho veus clar, queda’t a casa. Les muntanyes no es mouran d’allà.
• Honduras, sensació d’impunitat: l’aeroport de Tocontín, a Tegucigalpa, és el segon més perillós del món, després del de Lukla, al Nepal. El narcotràfic i les maras assolen urbs com Tegucigalpa o San Pedro Sula, i fan que -al costat de Caracas (Veneçuela) i Ciudad Juárez (Mèxic)- encapçalin el rànquing d’assassinats de les més violentes del món. És freqüent assistir a incidents de circulació que es resolen a tir sec. O veure guàrdies armats fins al cap vigilant el parc on juguen els nens dins d’exclusius centres comercials.