CULTIVA LA SOSTENIBILITAT AL JARDÍ DE CASA
No és un posat ni una moda. La sostenibilitat representa més que no una tendència que ha saltat la tanca del jardí. Es tracta d’una filosofia que ens convida a mirar més enllà del propi benestar i que es pot aplicar a molts aspectes de la vida, com, per descomptat, la terrassa.
No és el mateix un jardí convencional que un altre de sostenible. Mentre que el cultiu ordinari busca crear una estètica agradable, no sempre planifica l’estalvi de recursos i tampoc no considera la possibilitat de fer servir i generar productes reciclables, com recorda Isabel González González, tècnica de l’àrea de Govern de Medi Ambient de l’Ajuntament de Madrid, “el jardí sostenible crea bellesa i s’adapta a les condicions naturals de la zona, sense malbaratar recursos i respectant l’entorn”, descriu. A més, intenta fer servir productes reutilitzats, reciclables i naturals. Així es dissenya.
- Imita la naturalesa. Si vius en una zona seca, comença cultivant plantes aromàtiques típiques del clima mediterrani, com el romaní, l’espígol o la farigola, que fan servir poca aigua i resulten senzilles de cultivar. Si et trobes al nord, tria varietats més adaptades a la humitat, com les hortènsies. Un jardí sostenible sempre imita la naturalesa del lloc. “La clau és intentar copiar els seus patrons i sembrar plantes autòctones que s’adaptin a l’entorn”, indica l’ambientòloga Marta Rosique, creadora de l’espai Plantea en Verde.
- En la varietat hi ha la riquesa. Un hort o un jardí divers, que inclogui varietat de plantes, fa que aquest funcioni com un petit ecosistema, més autònom que un jardí convencional, que necessita molts inputs o afegits de matèria i energia per a mantenir-se. La varietat afegeix biodiversitat al jardí, i això fa que les diferents plantes aprofitin diversos recursos del sòl i fins i tot que es complementin entre si. El resultat és que necessitaràs adobar menys, regar amb menys freqüència i d’aquesta manera estalviaràs en tractaments.
- Composta i esprem la pluja. El jardí sostenible ideal és un ens que funciona de manera autònoma. Això implica que, si el disseny de l’espai està ben fet, pràcticament no et caldrà adobar i els recursos hídrics estaran aprofitats. “Es tracta de fer servir els cicles naturals a favor nostre”, assenyala Rosique. “Les restes de plantes es converteixen en adob mitjançant el procés de compostatge, l’aigua de pluja es reutilitza per a regar i es cuida especialment el disseny en les fases inicials del projecte per a triar les varietats que millor s’adaptin al nostre clima i localització”.
- Tria els cultius amb seny. Un consell bàsic per a neòfits: convé estudiar bé els cultius que es volen plantar. Pots llegir, informar-te al teu viver o consultar un expert, però l’objectiu consisteix que s’adaptin a la temporada, el clima i l’espai de què disposis. No és sostenible plantar una buguenvíl·lia, amant de la humitat, al centre de Madrid. Ni posar una tomaquera a la terrassa en ple mes de desembre sense un hivernacle, ja que no trigarà a congelar-se.
- Prohibit malbaratar aigua. Instal·lar un sistema de reg eficient, com el reg per degoteig, no només t’evitarà molta feina, sinó que t’ajudarà a estalviar aigua i diners. “A més, pots complementar-ho amb un bidó per a recollir l’aigua de pluja i fer-la servir després per a regar”, recorda la creadora de Plantea en Verde.
- Paciència, no t’embalis. De poc serveix voler crear un jardí sostenible com els que veus a Pinterest si encara no saps com es fa créixer una planta de pebrots a la terrassa o com es planta un cirerer. L’aconsellable és anar pas a pas i crear el jardí ecològic a poc a poc. Les imatges de balcons plens de vegetació que es comparteixen en xarxes socials fan molta enveja, però voler aconseguir el mateix des del minut u, el 90% de les vegades està condemnat al fracàs. Recorda que cada planta té un ritme i unes necessitats i tu has d’aprendre-les pas a pas. “Una vegada que agafes ritme i confiança, resulta més fàcil afegir cultius i varietats de plantes noves; de fet, t’ho demanarà el cos”, assegura l’ambientòloga .
- Reutilitza i estalvia diners. La sostenibilitat implica l’aprofitament d’alguns recursos que d’una altra manera acabarien a les escombraries. Es poden fer servir envasos de plàstic per a sembrar els plançons -només s’han de fer forats amb un ganivet afilat- o la meitat d’una ampolla de plàstic -també amb forats- per a crear un petit hivernacle on pots posar a germinar les llavors. Un jardí sostenible pot començar a créixer en materials reutilitzats, com ara caixes de fruita, llaunes o palets. La clau és que siguin de la mida apropiada per a les plantes que acolliran i que sempre tinguin un drenatge. A més de guanyar en sostenibilitat, també ho faràs en diners, recursos i treball.
- Aprofita les plantes amigues. La diversitat de plantes, col·locades estratègicament, és la millor manera d’evitar plagues. “Un truc consisteix a col·locar els enciams (que desenvolupen més la seva part aèria) prop de les pastanagues (que creixen més al subsòl)”, explica Toni Jardón, autor del blog La Huertina de Toni. En tot cas, si els enemics apareixen, també hi ha tractaments ecològics que són efectius i assequibles.
- Alimenta el terra, no la planta. La jardineria sostenible evita fer ús de fertilitzants químics, rics en nutrients com el fòsfor o el nitrogen, que són ràpids d’absorbir per les plantes; però igual de ràpids a desaparèixer del sòl per vessament (seguint el llit de la superfície del terreny). La clau de l’hort ecològic és alimentar el terra en comptes de la planta: “Una terra rica en adob orgànic de qualitat és tot el que necessita la vegetació per a créixer sana”, indica Rosique. Val la pena invertir un parell d’euros extra en un bon substrat.
- Sembra, és més barat. La sostenibilitat i l’estalvi poden començar amb la sembra de llavors, que són més econòmiques que els plançons ja crescuts i també condeixen molt. A més, una gran quantitat de plantes es poden reproduir per esqueix: si tens un amic o un veí amb jardí, demana-li’n uns quants per a començar.