AL PUNT

EL JUNY ÉS UN MES EXCLUSIU D'ALGUNES FRUITES, I AL MAR AFLOREN NOVES ESPÈCIES PER AL PALADAR
1 Juny de 2018
Img alimentacion 2 listado 398

AL PUNT

/imgs/20180601/punto1.jpg

Quina llàstima que no hi hagi mesos de 100 dies. Les cireres i les picotes estan en la millor temporada a final de maig i de juny, per això cal aprofitar el calendari. Podem menjar-les al natural o en diferents preparacions, i les possibilitats gastronòmiques van des d’aperitius, salses per a carns i amanides, fins a postres o batuts espumosos ben freds.

Visualment, a l’hora de triar les cireres, tret que siguin cireres picotes, hem d’agafar les que tinguin cua. En general, les que la conserven estan més fresques que les que no tenen cordó umbilical. Si veus que en tenen, revisa’n el color. Les cues verdes i brillants indiquen que són fresques i que es troben en bon estat.

/imgs/20180601/punto2.jpg

Les cireres

/imgs/20180601/punto3.jpg

DOLCES, AGRES I AGREDOLCES

Aquests són els tres tipus de cireres que hi ha. Les agres (com les Richmond, les Morello o les Montmorency) es coneixen també amb el nom de guindes i es comercialitzen moltes vegades en almívar, ja que tenen un sabor massa àcid per a menjar-les al natural. Entre les cireres dolces, que sí que arriben fresques al mercat i a la taula, hi ha més de 50 varietats. Aquestes són algunes de les més conegudes (i conreades) al nostre país:

Napoleó.

És gran, turgent i daurada, amb un rubor vermell. Molt apreciada com a fruita de taula i per a preparar confitures. A l’Anglaterra del segle XIX es coneixia com Royal Annes.

Tàrtara negra.

De color vermell molt fosc (d’aquí ve el nom), té la polpa tendra i un gust excepcional. Pel que sembla, és originària del Caucas i va arribar a Europa gràcies als ocells, que en van transportar la llavor.

Burlat.

És de les primeres a arribar a la nostra taula. Aquesta cirera, de maduració precoç, es comercialitza al maig i serveix com a referència per a saber si les altres varietats són tardanes o primerenques. El fruit és gros i la polpa és vermella, ferma, suculenta i ensucrada.

Summit.

Aquesta cirera, d’origen canadenc, madura dues setmanes després que la Burlat i és molt abundant. Té bona resistència a l’esquerdat, el color de la polpa és rosa i és menys dolça que altres varietats.

Picota ambrunés.

La picota ambrunés, o ambrunesa és la reina d’El Jerte: és de color vermell fosc (gairebé negre) i és dolça com cap altra varietat. De collita molt tardana, es comercialitza entre finals de juny i juliol.

Lapins.

Aquesta cirera és originària del Canadà, té forma de cor i és de mida mitjana. Una vegada collida, es manté en bon estat durant més temps que altres varietats.


Van (Califòrnia). Aquesta varietat també es distingeix per la vida extensa després de la collita. És molt dolça i de consistència ferma, encara que es pot esquinçar, com totes les espècies mitjanes o grans. La trobem al mercat el mes de juny.

Starking.

Procedeix dels Estats Units, encara que està inscrita al Registre Espanyol de Varietats des de fa més de 20 anys. També es coneix com a Stark Hardy Giant, un nom que fa referència a les qualitats d’aquesta varietat de cirerer: ferm, resistent i gegant.

Sandy.

La floració d’aquest cirerer és breu i semiprecoç. La fruita és resistent: suporta bé la recol·lecció mecànica i el transport, i triga a esquerdar-se, tres qualitats molt apreciades pels agricultors i comerciants.

NOVA "FAUNA" MARINA: DE PRIMER, UN BROU DE RUC

Ens agrada el peix. Segons l’últim informe oficial de consum, publicat el 2017, a Espanya mengem uns 25 quilos de peix per persona a l’any. Això ens converteix en els primers d’Europa. Només el Japó ens supera en el gaudi dels tresors del mar.

/imgs/20180601/punto4.jpg

Mengem molt de peix, però som de paladar clàssic. El lluç, la sardina i el salmó ocupen el podi de les nostres preferències, seguits de prop pel bacallà i la tonyina. Com desvetlla l’Observatori Europeu del Mercat de la Pesca i l’Aqüicultura (Eumofa) en la seva memòria de 2017, a l’hora de triar, no ens convencen les rareses. Potser és perquè som conservadors o perquè no sabem que existeixen? Un passeig pels mercats de les ciutats principals és una bona manera de posar-nos a prova. Podem comprar peixos gat, rucs, bisos o castanyoles. Tots són peixos, encara que els seus noms evoquin una botiga de mascotes, de bricolatge o d’instruments musicals. O a les llegendes de les costes on habiten.

I on tirem l’ham en la compra? Cada espanyol ens deixem, de mitjana, 202

Crossushi, un sospir gastronòmic

Quan semblava que el sushi havia aconseguit la màxima esplendor i que era impossible millorar el sabor d’un croissant amb mantega, va aparèixer el crossushi per espatllar-ho tot. Es tracta d’un croissant farcit de salmó fumat, alga nori, wasabi i gingebre, i cobert amb llavors se sèsam. Tota una aposta de Mr. Holmes Bakehouse

CARN D'AVIRAM: PROTEÏNES BLANQUES "AMB PLOMES"

“Ocell que vola, a la cassola”. Els ocells, com a aliment, formen part dels refranys, els llibres infantils i els llibres de receptes. Si a l’Edat Mitjana es preparaven guatlles i ànecs (també cigonyes i aloses), què podem dir de la nostra, on combinem els ocells de tota la vida amb altres de molt més exòtics, com l’estruç. Des del socorregut pollastre a l’ast del diumenge fins a la delicada menja d’una guatlla, els ocelles aterren amb freqüència a la nostra taula. Tota carn blanca, la preferida de nens i nutricionistes.

/imgs/20180601/punto5.jpg

La carn d’aviram és molt versàtil. Unes aletes de pollastre resolen un menjar informal, i unes perdius amb salsa de xocolata converteixen el sopar en un festí. Fregida, al forn, guisada o bullida, la carn d’aviram forma part de la nostra dieta i és un aliment saludable: aporta ferro i proteïnes i, en general, és molt magra. La manera de preparar-la, les salses d’acompanyament i les guarnicions determinen el perfil nutricional del plat.

  • Gallina. És un ocell que arriba a l’edat adulta, per la qual cosa la seva carn és més dura i fibrosa que d’altres. També és la carn d’aviram més grassa: té el doble de greix que el pollastre i el triple que un filet de porc. Aquesta característica la converteix en un ingredient adequat per a fer sopes, brous i olles. 4
Alvocat: el

No tot el que s’explica sobre l’alvocat és veritat. Aquest fruit, tan delicat i exquisit, càrrega amb el mite que està ple de greix i que només serveix per a engreixar-se. Si bé és cert que l’alvocat és calòric i molt més ric en greix que altres fruites, la història és una mica més complexa que això. Gairebé tot el seu greix és monoinsaturat