Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guia de compra: lasanya : Totes les capes de la lasanya

És una de les receptes que més ha evolucionat els últims anys i també una de les més versàtils. A banda de carn, admet verdures, peix o ou, alguns dels seus aliats més saludables

/imgs/20180601/lasana1.jpg
Deliciosa al paladar. Deliciosa a la vista. Deliciosa a l’orella. Tots els sentits es contreuen de plaer davant d’un plat tan suculent com la lasanya al forn. Una combinació d’ingredients saborosos que, quan estan perfectament combinats, no deixen ningú indiferent. La recepta ha evolucionat molt. Els romans es referien a la “lasanya” com lagano o laganum, “fulls rectangulars de massa de farina de blat, cuita al forn”, explica Nicoletta Negrini, propietària i promotora de la primera escola de cuina italiana de Madrid, l’Accademia del Gusto. Però no va ser fins al segle XIV que va començar a gestar-se el plat que coneixem avui i que Garfield, el famós gat del còmic, devora amb avidesa. La recepta original, la va recuperar el 1863 Francesco Zambrini, autor de Libro di Cucina. “Es tractava d’un plat únic de capes de làmines de pasta verda d’espinacs, carn i formatge parmesà”, relata Negrini. Més tard, a Bolonya se li va afegir la salsa bolonyesa o, millor dit, el ragout: “una salsa amb molta carn i poc tomàquet”, puntualitza l’empresària com a bona bolonyesa de naixement. I per què Bolonya? “Era la ciutat mercadera per excel·lència i, per això, de les més riques. Allà hi havia productes difícils d’aconseguir en altres zones més pobres d’Itàlia, com el formatge, la carn, la llet, etc.”, desvetlla. Aquest ragout va ser un èxit, especialment al sud d’Itàlia, on no podien aconseguir carn i l’elaboraven amb més tomàquet i menys carn. “I va ser la salsa que, després, van exportar a la resta del món als seus restaurants italians”, diu Negrini. Avui dia, la lasanya és una recepta tan atractiva que fins i tot ha creat un conflicte transnacional. Recentment, el Regne Unit i Itàlia s’han disputat el seu origen. Els primers insistien que la primera recepta de lasanya es va publicar en un llibre medieval dedicat al rei Ricard II el 1390, per això es tractaria d’un plat britànic. Els segons, per la seva banda, es remunten al 1316, data en què Maria Borgogno creava i produïa la pasta de “lasagna”. La polèmica està servida, mai millor dit.

Com la de l'àvia

Als espanyols, ens agrada la lasanya. La vam conèixer a les acaballes dels 80 i la vam integrar. Així i tot, Nicoletta Negrini, directora de l’Accademia del Gusto, primera escola de cuina italiana de Madrid, recorda que la fórmula canònica no és com la que prenem habitualment aquí. La recepta tradicional es pot trobar al llibre La Cuchara de Plata (Phaidon), la bíblia de la cuina italiana. Amb tot, i com a bona bolonyesa, ella defensa la recepta de la seva àvia:

  • Ragout: 300 g de carn de bou i de llom de porc (més de la primera que de la segona), 150 g de cansalada, 50 g de ceba, 50 g d’api, 50 g de pastanaga, 1 got de llet, ½ got de vi blanc i 2 cullerades de concentrat de tomàquet (salsa de tomàquet bullida fins que estigui densa i cremosa).
  • Massa: 100 g de farina, 1 ou i 30-40 g d’espinacs bullits.
  • Beixamel: llet, mantega, farina, formatge parmesà ratllat i un polsim de nou moscada.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ir a la página siguiente Versatilitat »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions