Quant de petroli queda al món?

Quant de petroli queda al món?

/imgs/20040101/img.medioambiente.01.jpg
Aquesta pregunta desperta periòdicament l’interès del ciutadà i més encara quan una crisi com la d’Iraq salta als mitjans de comunicació. Segons diversos estudis, el 2002 quedaven al món entre 990.000 milions i 1,1 bilions de barrils de cru per extreure. Això significa que al ritme actual de consum mundial aquestes reserves s’esgotarien cap a l’any 2043, data que podria ser més pròxima si el consum d’energia augmentés, com es preveu que ocorri per part dels països en vies de desenvolupament. No obstant això, aquestes previsions no inclouen la troballa de nous pous o la possibilitat d’extreure petroli de zones que en l’actualitat són considerades reserves naturals i, per tant, no perforables. La dependència del petroli de la nostra societat queda patent amb la dada següent: el 1880 la producció mundial, localitzada quasi per complet als Estats Units, era inferior al milió de tones. Avui, la producció supera els 3.500 milions de tones.

Quins països són productors de petroli?

Les tres zones que concentren la producció mundial són l’Orient Mitjà, l’antiga Unió Soviètica i els Estats Units; entorn del 70% del cru del món procedeix d’aquestes zones. Sens dubte, la regió més important és la de l’Orient Mitjà, que reuneix les condicions òptimes per a l’explotació d’aquest hidrocarbur: abundància de doms salins que creen grans bosses de petroli, una immillorable ubicació geogràfica -la seva situació costera- i una orografia que facilita la construcció de canalitzacions que permeten el transport fins als ports del cru, per ser distribuït des d’allà. Aràbia Saudita, amb quasi el 12% de la producció total, és el major productor del món.
El cas dels Estats Units és peculiar. Tot i que es beneficia d’una producció molt alta, resulta insuficient per a satisfer el seu consum intern, per la qual cosa es veu obligat a importar petroli. La tercera zona en la discòrdia, els territoris que formaven l’antiga URSS, extreu prou cru com per cobrir les seves necessitats i fins i tot per a exportar-ne. No obstant això, no ens hem d’oblidar d’altres països clau en el mapa de l’or negre: Veneçuela, Mèxic i la Xina. Cada un aporta quasi el 5% de la producció mundial.

Rànquing de companyies petrolieres	Milers de barrils/dia (Any 2000)
1. Gazprom (Rússia)	9.606
2. Saudi Aramco (Aràbia Saudita)	8.613
3. NIOC (Irán)	4.509
4. Exxon Mobil (EE.UU)*	4.406
5. Pemex (México)	4.169
6. Royal Dutch/Shell (Holanda)*	3.685
7. PDV (Veneçuela)	3.640
8. BP (Regne Unit)*	3.107
9. Sonatrach (Argelia)	2.788
10. INOC (Iraq)	2.583
………….
30. Repsol YPF * (Espanya)	675

*Privades

Reserves de petroli mundials (2001)	*Milers de milions de barrils
Aràbia Saudita	265, 3
Irak	115
Kuwait	98
Irán	96,4
Unió dels Emirats Àrabs	62,8
Rússia	54,3
Veneçuela	47,6
Xina	46,6
Libia	30
Mèxic	26,9
Nigèria	24,1
Estados Unidos	22
Argelia	12,7
Noruega	10,1

Per què s’apuja el preu del petroli?

La raó principal cal buscar-la en el tradicional joc de l’oferta i la demanda. Com que es tracta d’una energia esgotable el consum de la qual és més intensiu en moments de boom econòmic, la demanda pressiona sobre l’oferta i fa apujar els preus. A la llei del mercat cal afegir la pressió dels països membres de la OPEP, que redueixen o augmenten la producció de cru segons els seus interessos. I per a complicar més la comprensió del mercat d’aquest combustible, resulta fonamental seguir de prop la fluctuació del dòlar: el cru cotitza en aquesta moneda i amb ella s’expressa el valor del barril.

Com es forma i s’extreu el petroli?

El petroli és una substància combustible, negra i viscosa, líquida a temperatura i pressió normals. El seu origen es troba en la descomposició de les substàncies orgàniques per l’acció de microbis que no necessiten oxigen per a viure (anaerobis). El petroli es va formar fa milions d’anys a partir d’animals i plantes que es van convertir en fòssils. Per a fossilitzar-se, un animal ha de quedar soterrat en fang o en sorra abans que es descomponguin els seus ossos. Durant milers d’anys les capes de sediments es van acumular sobre les seves restes òssies i els minerals es van dipositar fins a convertir-se en el que avui coneixem com a petroli.
El 1859 l’empresari nord-americà Drake va fer perforar un pou a Oïl Creek , Pennsylvania, del qual va extreure petroli per metres cúbics. D’aquesta manera va començar l’anomenada “febre de l’or negre”. Generalment, el petroli es troba tancat en els espais que hi ha entre els grans d’arena que formen les roques anomenades arenoses, que poden ser d’origen marí, fluvial, glacial o lacustre. Com a conseqüència dels seus diferents pesos específics, trobem el petroli acumulat sobre l’aigua salada, que sempre l’acompanya, i per sota del gas natural, que ocupa la part superior de la zona. Les reserves petrolíferes es troben sota la superfície terrestre a centenars o a milers de metres de profunditat i l’únic mètode segur per a ubicar-les són els sondeigs exploradors. Avui en dia, la tècnica més utilitzada per a extreure el petroli dels pous és per mitjà de la perforació rotatòria. A través dels oleoductes es condueix als tancs d’emmagatzemament, des d’on s’envia al seu destí.

Alternatives al petroli

Ja fa temps que hi ha alternatives al petroli tant per a ús industrial com per al combustible que utilitzem per als nostres vehicles. Així, fa anys que s’investiga amb olis vegetals (més ecològics i que podrien ser més barats si se n’estengués el consum) o amb el pràcticament inacabable hidrogen. Els fabricants d’automòbils ja han dissenyat prototips avançats amb motors basats en aquest gas. A més, les companyies petrolíferes porten anys intentant diversificar-se cap a altres sectors, i arribat el moment s’ocuparan de monopolitzar la manufactura i la distribució dels combustibles alternatius.