Cal triar la millor solució per a cada llar
L’estalvi d’energia i la prevenció de corrents d’aire, d’humitats en les parets o floridures en metalls s’aconsegueix en gran manera amb un aïllament adequat de la llar. Segons els experts, la millor manera per a retenir la calor en l’interior de la casa a l’hivern i de mantenir-la fora a l’estiu és reforçant els punts estratègics pels quals l’aire i la calor es dispersen: parets, sostre i terra. El mercat disposa per a això de diversos materials aïllants amb una oferta que ha evolucionat molt els últims vint anys, i que ha passat de l’amiant a d’altres més ecològics i amb més propietats que fins i tot protegeixen l’habitatge contra incendis i l’aïllen de la contaminació acústica. La revolució que han experimentat els últims anys els diferents aïllants ha contribuït a facilitar aquest procés, pel qual qualsevol a casa seva pot bloquejar les zones que desitgi sense necessitat de recórrer a un contractista, encara que per descomptat mai serà sobrer rebre els seus consells.
Abans de triar els materials aïllants s’ha de tenir en compte la temperatura predominant del lloc on estigui ubicada la casa, les seves mides i els equips de condicionament que s’utilitzen com a refrigeració, calefacció i humidificació, ja que es poden veure perjudicats si es tria l’aïllant incorrecte.
Formes i materials:
- Estuc sintètic. Es tracta d’una paret composta per diverses capes, entre les quals s’inclou un tauler aïllant reforçat amb un teixit metàl·lic de fibra de vidre i l’aplicació d’una substància acrílica resistent a l’aigua. És un dels sistemes més nous i utilitzats per l’adaptabilitat fàcil amb l’aïllant utilitzat en l’interior de la casa i l’eficàcia a reduir filtracions d’aire que té.
- Maons buits. Per a molts professionals, el millor sistema d’aïllar la casa. Aquest material garanteix que l’aire fred o calent tarden més a travessar parets denses i pesades. A través dels seus buits s’aconsegueix l’aïllament i fan que aquests siguin una superfície recomanable per a protegir l’habitatge de la calor a l’estiu i per a retenir-la en l’interior a l’hivern.
- Formigó. Les propietats principals que té són la concentració de la calor i la seva absorció per a alliberar-la després dins de l’habitatge, per la qual cosa els habitatges construïts amb aquest material necessiten aïllants com perlita i polietilè expandit.
- Lona plàstica. Recomanable per a protegir les parets de la humitat; per instal·lar-la cal un professional ja que s’hi ha d’introduir dins el material amb què es va construir la paret.
- Aïllament d’abocament. És una de les millors opcions per a parets acabades pel seu fàcil ús. Aquest líquid es pot instal·lar bufant-lo amb un equip pneumàtic o abocant-lo en els espais entre les bigues del sostre. Convé evitar que l’aïllament arribi a les ventilacions que generen calor, com ara llums halògens, que s’han de protegir perquè no hi arribi l’abocament.
Els últims estudis sobre la pèrdua d’energia en la llar revelen que l’aïllament del sostre pot arribar a reduir un 35% les despeses en calefacció. Per a assegurar-nos que la calor no s’escapa per aquesta part de la casa, cal aïllar-lo amb algun material indicat per a aquesta finalitat i amb un gruix que superi les dues polzades. Es pot fer de diferents maneres:
- En làmines o rotlles. Poden estar composts de fibra mineral com ara llana de pedra o fibra de vidre. Aquests dos garanteixen que amb un sol producte s’aconsegueixi un aïllament tèrmic i acústic i una protecció contra el foc. Aquestes llanes constitueixen una estructura molt lleugera i són l’aïllant més utilitzat en la UE pels elevats nivells de protecció que ofereixen i per ser productes naturals transformats per mitjà del procés de producció.
- Pintures especials. Cal escollir pintures que refractin la llum solar. Els components d’estes pintures desvien la calor cap a un altre punt. Són especialment convenients per a ambients càlids.
- Sostres de gespa. Una solució menys habitual és instal·lar sobre sostres plans gespa o planxes que mantinguin fresc el sostre, per la qual cosa en primer lloc caldrà disposar d’un bon aïllant contra la humitat. Recomanat per a llocs càlids.
Aquesta és la part de la casa, juntament amb el sostre, per on més fàcilment s’escapen la calor i el fred, tot i que la gran majoria dels habitatges no tenen aïllament sota terra. Abans de decantar-se per un sistema, valori el més adequat en funció del disseny de casa seva. Aquestes en són algunes opcions:
- Aïllament reflector. La instal·lació d’aquest aïllament és semblant a la col·locació d’aïllament en làmines o rotlles. Alguns es venen en capes planes que s’obren en forma d’acordió per a formar els espais d’aire necessaris entre les superfícies. Si està fet amb paper d’alumini, s’ha d’evitar el contacte amb els cables elèctrics perquè l’alumini reflector és conducte d’electricitat.
- Làmines flexibles de fibra de vidre. Recomanats per a superfícies que es troben sobre garatges o que estan en fonaments elevats. És fàcil d’utilitzar en àrees irregulars i en terres sense acabar.
Sense l’ajuda de cap tècnic i amb una sèrie de consells respecte del material que cal utilitzar i el seu ús més adequat pot aïllar les parts de la casa que presenten més possibilitats de fuites d’aire i calor:
- Comprovi les tires autoadhesives de les finestres, perquè tenen data de caducitat. Per a canviar-les, n’hi ha prou aixecant les velles amb aigua calenta i netejant la zona abans d’instal·lar les noves.
- El doble envidrament és el millor aïllant del fred i protegeix davant de la calor externa.
- Les cintes de material aïllant, molt econòmiques, són recomanables per a ajustar les portes i les finestres. Les més duradores són les de vinil i silicona.
- Convé utilitzar rivets per a millorar el tancament de les portes.
- Les estores permeten reduir la pèrdua de calor pel terra, encara que la instal·lació de la calefacció vagi per aquí.
- Utilitzi aïllants darrere dels sòcols, on la paret i el pis s’ajunten, així com en les conjuntures dels marcs de les portes i parets.