Plagues domèstiques invasores
Ni avisen amb antelació de la seva visita ni són ben rebudes. No obstant això, no deixen d’autoconvidar-se i de colar-se per les finestres i les esquerdes de les nostres cases. Algunes d’aquestes plagues, considerades eradicades des de fa dècades, com la de la xinxa anomenada Cimex lecturalius (o xinxa de llit), i espècies invasores com la panerola americana, la formiga argentina o la formiga de jardí Lasius, es deixen veure amb més freqüència en adossats, pisos, oficines i hotels. Introduïdes pel transport de mercaderies i terres i pels mateixos viatgers, es poden controlar a través d’insecticides i mitjançant una neteja continuada.
El sol esment de trobar-se amb una xinxa al llit ens trasllada a èpoques passades, i és que aquest petit insecte, d’aspecte pla i color marró clar, es va eradicar a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, el tràfic internacional actual de persones i mercaderies n’ha contribuït a la reaparició, tal com alerta l’Associació Nacional d’Empreses de Control de Plagues, ANECPLA. Un estudi elaborat per aquesta organització adverteix que l’aparició de xinxes de llit augmenta al nostre país a un ritme d’entre el 10 i el 20%, en funció de la zona geogràfica. Les més afectades per aquest nou brot són les àrees del Mediterrani, amb increments de fins al 50%, i les Canàries, amb un increment de fins al 90%.
Unes altres de les dades que ha proporcionat aquesta investigació és que els hostals i hotels de 4 i 5 estrelles són els establiments que més han requerit els serveis per eliminar-hi xinxes, seguits dels domicilis particulars. Aquest fet avala la teoria que la xinxa ha reaparegut en la nostra societat de forma accidental a través dels equipatges de viatgers procedents, sobretot, del continent asiàtic.
Com que la xinxa de llit s’alimenta de sang humana, i la nit és el moment en què més activa es troba, és habitual que s’instal·li en el mateix espai on localitza la font d’aliment (les persones), per això s’allotgen en matalassos, tauletes de nit i altres mobles de l’habitació. Ara bé, si la plaga és nombrosa, les xinxes es traslladaran a tots els racons de la casa. El problema és que davant la creença generalitzada que aquestes plagues han desaparegut de la nostra societat, es desconeix l’aspecte de l’insecte i quan es troba una xinxa es confon amb un altre insecte, sense ser conscients que demorar-ne la desaparició amb tractaments específics pot agreujar la situació.
Les xinxes adultes es caracteritzen pels cossos ovalats i plans, de color vermell òxid i de la mida d’una llavor de poma. Ara bé, com que s’amaguen, és més senzill identificar la plaga per la picadura: una fava gran semblant a la de la puça, però sense el punt vermell al mig. Encara que en un primer moment no fa mal, passat un temps produeix una picor intensa.
Altres insectes d’aparença inofensiva, les formigues, tenen un modus operandi semblant. S’ha estès la creença que són insectes nets que no causen problemes sanitaris com les paneroles, raó per la qual no s’intervé fins que la plaga no s’ha desenvolupat. L’inconvenient és que si, en efecte, es tracta d’una plaga, són nombroses les possibilitats que es tracti de la formiga argentina o de la formiga de jardí Lasius neglectus, espècies invasores que estan desplaçant les formigues autòctones. Els tècnics experts en serveis antiplaga asseguren que aquestes dues espècies invasores -xinxes i formigues- són les que més problemes causen en aquests moments per les incòmodes picadures i per la ràpida dispersió.
La formiga argentina, Linephitema humile, és una espècie originària d’Amèrica del Sud que s’ha estès per tot el món. D’altra banda, la Lasius neglectus, la petita formiga de jardí que s’ha propagat amb gran rapidesa per Àsia i Europa, també comença a provocar greus problemes. Es creu que el seu lloc d’origen és el sud-est asiàtic, encara que es va descriure per primera vegada com a espècie el 1990 a Hongria, quan es va descobrir que havia infestat un barri sencer a Budapest. Des de llavors, s’ha detectat a tot Europa, sobretot en parcs i jardins, on elimina les espècies autòctones i s’introdueix finalment a les cases. La seva definició com a espècies invasores en potencia la capacitat de convertir-se en plaga, ja que han unit a la seva peculiar estructura social -nombroses reines en un niu, absència d’agressió entre els nius, fecundacions dins del niu i creixement de la colònia per gemmació (com una taca d’oli)- l’absència de paràsits i de patògens naturals.
Aquestes formigues, a més, s’organitzen en supercolònies. L’any 2002, uns investigadors de la Universitat de Lausana (Suïssa) van identificar una supercolònia de formigues argentines, amb milions de nius i bilions d’aquests insectes genèticament iguals, que s’estenia al llarg de 6.000 quilòmetres de costa mediterrània i atlàntica. Com que són iguals, es reconeixien com a “família” i no lluitaven entre elles. Una acció contrària al que fan les formigues autòctones, que, organitzades en nius petits, competeixen amb els altres nius veïns pel territori. Tanmateix, com que aquesta mesura natural de control entre les formigues desapareix, el seu nombre augmenta i, amb això, ho fa la seva capacitat invasora. L’homogeneïtat genètica i la cooperació conseqüent s’explica perquè totes les formigues eren del mateix grup que cap al 1920 va entrar a Europa procedent de l’Argentina, transportat accidentalment amb alguna mercaderia.
D’altra banda, l’espècie de jardí Lasius s’ha estès per Europa i ha arribat a zones més fredes que fins ara no estaven afectades per altres plagues més tropicals. Cap al nord, s’ha instal·lat a Jena (Alemanya), Gant (Bèlgica) i Varsòvia (Polònia). A Espanya, de moment només es troba al nord-est. Davant el temor que pogués estendre’s tant com a Argentina, els experts no s’atreveixen a concretar una zona geogràfica determinada, encara que diuen que és probable que vagin allà on el clima és favorable i humit a l’estiu. Es presumeix, a més, que es multipliquen en espais modificats per l’home, com ara urbanitzacions o camps de golf.
La tercera espècie invasora que més problemes causa en aquests moments és una vella coneguda: la panerola Periplaneta americana. Va entrar a Espanya els anys 90 i des de llavors s’ha estès cap a zones urbanes, sobretot a través de les clavegueres. Ja el 1995, acabada d’arribar l’espècie invasora, l’Ajuntament de València va controlar una plaga de Periplaneta en 136 quilòmetres quadrats. En aquests moments, en la majoria de les ciutats espanyoles milers de quilòmetres de clavegueram estan colonitzats per aquesta panerola.
Entre la raons proposades que expliquen l’assentament d’aquesta espècie tan general, la que més consens reuneix és que apareix gràcies a les temperatures menys severes dels últims hiverns. Així s’explicaria que la Periplaneta americana, més comuna de zones temperades, es localitzi al nostre país principalment en estacions pròximes a l’hivern.
La principal precaució que s’ha de prendre per a evitar la propagació de xinxes a casa és revisar els mobles de segona mà o antics que s’adquireixin i no guardar, sense haver-la rentat abans, la roba usada ni la que hagi estat en contacte amb aquesta després de cada viatge (encara que no s’hagi posat).
Davant la detecció d’un d’aquests insectes urgeix prendre les mesures següents:
- Rentar tota la roba de llit, passar l’aspirador sobre el matalàs i cobrir-lo amb una funda impermeable mitjançant una cremallera etiquetada “per a al·lergògens” almenys durant un any. A més, cal cobrir la base del matalàs amb una funda que impedeixi el pas de les xinxes. Aquesta funda es deixarà tancada hermèticament durant un any. – Rebutjar tots els objectes infectats que no es puguin netejar. En aquests casos, el civisme obliga a deixar una nota d’avís perquè altres particulars no utilitzin aquests objectes.
- No tractar les xinxes localitzades a casa amb insecticides perquè es corre el risc que, si no s’usa el producte adequat, aquestes es dispersin a la resta de les habitacions i el seu tractament sigui més dificultós. D’altra banda, a causa del nombre d’hores que passem a diari a l’habitació, convé evitar el risc d’exposició de les persones davant l’ús continuat de determinats insecticides.
Un jardí ben regat i permanentment humit constitueix la millor llar per a les formigues, però la cura no s’ha de centrar només en aquestes, sinó en els pugons associats a les formigues. Si la plaga es detecta al domicili, però en una zona localitzada, es pot controlar el focus mitjançant la utilització d’un insecticida comú i neteja constant.
Com amb les formigues la prevenció davant la seva aparició passa per cuidar en extrem la netedat:
- No deixar aliments ni aigua que puguen atreure-les
- Tancar hermèticament les galledes de les escombraries
- Revisar desguassos i canonades, ja que són vies d’entrada a les cases particulars
- Segellar les esquerdes, sobretot les que es troben en zones humides, com ara lavabos, cuines i piques.
En tots els casos, si la infestació és important i es decideix recórrer als serveis d’una empresa antiplagues, cal verificar que estigui acreditada per a l’ús de biocides, que faci servir productes registrats pel Ministeri de Sanitat i que garanteixi l’efectivitat del tractament durant un període de temps.