La recepta més efectiva: la prevenció
El diagnòstic és únic i compta amb el consens de la comunitat científica. El medicament més efectiu contra els diferents tipus de càncer, d’infeccions i de malalties cardíaques, degeneratives i víriques, entre d’altres, és la prevenció. Aquesta és la principal eina en què es basa la medicina del futur. Per això, els darrers anys la societat del benestar ha experimentat un increment ràpid en la demanda de mesures preventives que les autoritats sanitàries, al seu torn, intenten satisfer en un context de més despesa i menys recursos. Les intervencions preventives efectuades des de tots els àmbits de salut augmenten cada dia; en canvi, els estudis d’avaluació que s’elaboren una vegada finalitzades les campanyes són mínims i no inclouen anàlisis econòmiques, premissa fonamental per a racionalitzar les decisions quan els recursos ja són limitats.
Des del punt de vista de la relació recursos-resultats, són nombroses les activitats preventives que des de l’òptica de la salut pública i l’àmbit de la prevenció no s’avaluen, tot i que les autoritats sanitàries s’hi gasten milions d’euros, de manera que es desconeix quin és el nivell d’efectivitat aconseguit.
De les avaluacions econòmiques fetes a Espanya, només una cinquena part aborden temes preventius. Tot i que el terme “avaluació” s’utilitza amb prou assiduïtat, no sempre es fa de la forma correcta. Més vegades de les desitjades, els canvis favorables obtinguts s’atribueixen a una intervenció o a un programa sense tenir en compte altres explicacions alternatives o sense confrontar-los amb un grup de control. I el que és pitjor, els responsables dels programes són moltes vegades els qui elaboren aquestes avaluacions, de manera que posen en dubte la seva objectivitat.
L’ús de medicaments amb finalitats preventives tampoc no aconsegueix l’aprovació per part de la comunitat mèdica. Encara que els assaigs i els estudis es desenvolupen en centres públics i privats, molts d’aquests estan patrocinats i finançats pels laboratoris que els comercialitzen després.
Els països anglosaxons es caracteritzen per l’elaboració, des de fa dècades, d’avaluacions serioses que inclouen anàlisis econòmiques correctes. Un exemple d’això és l’estudi elaborat als EUA sobre les causes que han contribuït a reduir la mortalitat per malalties coronàries els últims vint anys. A partir d’un model estadístic validat (IMPACT), van arribar a la conclusió que el 50% d’aquesta disminució es podia atribuir a la modificació dels principals factors de risc (colesterol, hipertensió, tabaquisme i inactivitat física), i l’altra meitat a teràpies medicoquirúrgiques basades en l’evidència científica (bypass coronari o angioplàstia, o tractament inicial per a l’infart).
A Espanya, un país que registra taxes de mortalitat cardiovascular inferiors a les dels EUA, s’ha fet un estudi d’anàlisi cost-benefici generalitzat, i els resultats obtinguts també indiquen que el valor dels avanços mèdics aplicats al camp de les malalties isquèmiques del cor supera el seu cost. Per tant, en aquesta àrea -que constitueix la primera causa de mortalitat al món- la inversió és rendible.
D’altra banda, un treball efectuat a Holanda sobre la prevenció de l’obesitat i del tabaquisme planteja algunes qüestions filosòfiques i ètiques. L’anàlisi de la relació cost-benefici apunta que la prevenció de l’obesitat redueix costs a curt termini perquè s’eviten les malalties associades a la sobrecàrrega, però a llarg termini els incrementa a causa del tractament d’altres malalties que les persones que es mantenen en un pes normal patiran previsiblement en la seva longeva vida.
En aquests moments, la majoria de les revisions sobre cost-eficàcia fetes a Espanya se centren en l’apartat d’immunitzacions. La vacunació per a l’hepatitis B en adolescents, per a l’hepatitis A en adults d’alt risc i l’antipneumocòccica en persones més grans de 60 anys es consideren eficients.
Quant a la vacuna més recent a formar part del sistema sanitari públic en la prevenció del càncer, la del virus del papil·loma humà (VPH), als EUA i al Regne Unit s’ha elaborat un estudi sobre la seva avaluació econòmica que en posa en dubte l’eficiència. Sense negar els beneficis potencials que pugui reportar, els experts indiquen que en aquests moments encara es dubta sobre la durada de la immunització, l’edat idònia de vacunació o la manera en què influirà en el cribatge del càncer de coll uterí. Adverteixen que s’aplicarà a milions de nenes sanes sense que se n’hagi demostrat l’eficàcia i l’efectivitat a llarg termini. Basant-se en raonaments semblants, Austràlia, país pioner en la creació d’agències independents que fan servir criteris d’eficiència (relació cost-efectivitat), n’ha denegat el finançament.
Finalment, convé no oblidar una sèrie d’antecedents que conviden a ser més cautelosos a l’hora de recomanar algunes mesures preventives. Fa anys, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia i l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa van afirmar amb rotunditat que la teràpia hormonal substitutiva era el millor tractament per a la correcció dels símptomes climatèrics, i que la seva administració durant un període de cinc anys, en aquestes dones, deparava més beneficis que riscs. En canvi, gràcies a les dades disponibles en l’actualitat, se sap que hi ha una clara relació entre el càncer de mama i la utilització d’aquesta teràpia. A més, la reducció del seu ús s’ha correlacionat amb la disminució de la incidència d’aquest càncer.