Lleure verd
Bo, bonic, barat, saludable i sostenible. Els paratges naturals representen una opció perfecta per a gaudir en família, en parella, en grup i en solitari del temps lliure. Davant la crisi econòmica, relaxació i gaudiment al país amb la biodiversitat més gran d’Europa. Els passeigs per les muntanyes o els boscs propers al lloc de residència i els recorreguts per parcs naturals i nacionals els caps de setmana, a peu o amb bicicleta, són les modalitats de lleure més recurrents, plaents, senzilles, ecològiques i econòmiques practicades per petits i grans. Per a iniciar-se en aquestes activitats no hi ha res millor que agafar un dels nombrosos senders que conformen els gairebé 40.000 quilòmetres de camins abalisats i homologats que discorren per camins reials, vies de tren en desús, camps, boscs i muntanyes. Els mateixos que, a través de les valls, els turons i els boscs, recorren llocs d’interès natural, paisatgístic, cultural i històric.
Les vies per on antigament travessava el bestiar transhumant es converteixen ara en pistes dissenyades perquè l’home modern hi pugui pedalar, passejar o cavalcar. Les carrerades navarreses, les cabaneres aragoneses o els cordells i les veredes castellanes, antigues rutes de la transhumància ramadera, van arribar a tenir fins a 125.000 quilòmetres i a ocupar una superfície de 425.000 hectàrees, l’1% del territori espanyol. Tot i això, ara només se’n conserven 80.000 quilòmetres, que, a més de servir per al trànsit del bestiar, s’han convertit en suport d’altres pràctiques de lleure en plena naturalesa. Amb aquesta finalitat, diverses federacions de muntanya promouen la senyalització i l’equipament dels camins reials com a xarxa bàsica de senders de curt i llarg recorregut. D’altra banda, el Ministeri de Medi Ambient, en col·laboració amb les comunitats autònomes, promou la recuperació d’uns 3.000 quilòmetres de vies pecuàries, per a la qual cosa destina cada any uns 800.000 euros, i compta amb un programa per a l’execució de projectes de classificació, delimitació, fitació i senyalització de la xarxa nacional. Així mateix, els responsables del Ministeri consideren incloure alguns trams en Natura 2000, la xarxa europea d’espais protegits.
- Carrerada Reial de la Plata o Vizana (500 quilòmetres). Comença entre Astúries i Lleó, a l’alt de Viganos, i va a parar a Trujillo.
- Carrerada Reial Lleonesa Occidental (700 quilòmetres). Arrenca a Lleó i finalitza a Badajoz.
- Carrerada Reial Lleonesa Oriental (700 quilòmetres). Comença prop de Riaño, creua Lleó i Palència i passa per les províncies de Segòvia, Àvila, Toledo, Càceres i Badajoz.
- Carrerada Reial Segoviana (500 quilòmetres). Arrenca a la serra de Neila, a Burgos, i acaba el recorregut a Granja de Torrehermosa.
- Carrerada Reial de Conca (350 quilòmetres). Discorre per les províncies de Conca, Ciudad Real i Jaén.
- Camí Reial del Regne de València (250 quilòmetres). Arrenca a la serra de Tragacete i travessa Conca fins acabar a València.
- Carrerada Reial Galiana (400 quilòmetres). Arrenca de la serra de Tragacete i travessa Conca fins a arribar a València.
- Carrerada Reial Soriana Oriental (800 quilòmetres). Comença a Sòria i mor a Sevilla.
- Carrerada Reial Soriana Occidental (700 quilòmetres). Creua diagonalment el centre nord de la Península partint de Sòria i passant per Valladolid, Segòvia i Àvila.
- Amb independència de l’activitat que es practiqui, en tot moment s’ha de mostrar un respecte absolut per la naturalesa i l’entorn.
- Las úniques empremtes que s’han de deixar en els camins són les de les petjades o les dels rodes de la bicicleta. Les deixalles generades han d’acabar al contenidor.
- Cal respectar les fonts, els rius i els altres cursos d’aigua i cuidar-los. No s’hi ha d’abocar sabó, detergent, productes contaminants ni residus de cap mena.
- No és recomanable arrencar flors ni branques ni molestar la fauna. Molts animals i plantes estan protegits per la llei.
- Cal transitar pels camins, ja que les dreceres deterioren el sòl i creen barranqueres que poden fer desaparèixer la sendera original.
- Els gossos que acompanyen els seus amos han d’anar lligats perquè no molestin els altres caminants ni espantin el bestiar o altres animals.
Vies verdes, senders, parcs nacionals i reserves de la biosfera
Una altra alternativa ecològica i de lleure per a ciclistes i passejants són les anomenades vies verdes, infraestructures ferroviàries en desús reconvertides en itineraris cicloturistes i senderistes en el marc del programa Vies Verdes (www.viasverdes.com), coordinat per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols. En l’actualitat hi ha 70 vies verdes, amb un recorregut total de 1.700 quilòmetres. Però en poden ser moltes més: el nostre territori disposa de més de 7.000 quilòmetres de línies ferroviàries sense servei, o que mai no van arribar a tenir-ne perquè van quedar inacabades. El gran avantatge de les vies verdes és que garanteixen l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física.
Aquestes vies promouen entre els ciutadans una nova cultura del lleure i l’esport a l’aire lliure, de la mobilitat no motoritzada, i el seu gran avantatge respecte d’altres camins o senders és que garanteixen l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física. No en va, els seus pendents suaus i els revolts amplis no requereixen un esforç físic important per a recórrer-los. Així mateix, com que estan ubicades en espais allunyats de les carreteres, ofereixen una gran seguretat (en cas que en travessin alguna, s’hi condicionen passos a diferent nivell) i propicien la integració de tots els ciutadans, especialment dels qui tenen mobilitat reduïda com ara persones amb discapacitat, ancians i infants. Per evitar possibles conflictes d’ús, a les vies verdes hi ha tipus de superfície diferents per a caminants i ciclistes.
A més del condicionament del traçat ferroviari, inclouen la instal·lació de serveis i equipaments complementaris: restauració, allotjament, lloguer de bicicletes i cavalls, ecomuseus, etc. Aquestes instal·lacions s’ubiquen, generalment, en les antigues estacions ferroviàries.
En un país tan ric en diversitat natural com és Espanya, els amants de la naturalesa, el senderisme i els valors mediambientals tenen l’oportunitat i el privilegi de poder gaudir d’una gran riquesa forjada als boscs, les muntanyes, els aiguamolls, les cotes alpines i els paisatges costaners que conformen els parcs naturals i nacionals i les reserves de la biosfera del nostre país. Segons dades obtingudes en un estudi elaborat per CONSUMER EROSKI per a actualitzar i completar la Guia de Parcs Naturals, Parcs Nacionals i Reserves de la Biosfera, disponible gratuïtament a la xarxa (www.parquesnaturales.consumer.es/), prop de 21 milions de persones visiten cada any aquests tresors de la naturalesa, i gaudeixen així de més de set milions d’hectàrees d’espais naturals d’un gran valor ecològic i natural, seleccionats per la bellesa dels paisatges, la representativitat dels ecosistemes o la singularitat de la flora i la fauna.
Un sender és un itinerari dissenyat de manera que, per valls, turons, camins, pistes, veredes… es puguin visitar llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric o social. Els senders poden estar abalisats -marcats amb dues franges petites de pintura per poder-los seguir- o no abalisats -aquells que no tenen marques evidents, per bé que s’hi poden trobar fites de pedres (petits amuntegaments) que indiquen una certa direcció- encara que aquestes marques no són sempre fiables. Al nostre país, el projecte dels senders va a càrrec de les federacions de muntanyisme de les comunitats autònomes, responsables de la senyalització i el manteniment dels itineraris.
- Senders de Gran Recorregut (GR). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de vermella. Senders de diverses etapes d’una longitud variable, sempre superior als 50 km.
- Senders de Petit Recorregut (PR). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de groga. Senders d’una longitud no superior a dues jornades (entre 10 i 50 km) i que enllacen amb algun GR.
- Senders Locals (SL). S’identifiquen amb una franja blanca sobre una altra de verda. D’una distància no superior a mitja jornada (menys de 10 quilòmetres).
D’altra banda, també es poden trobar “subtipus” com les Variants (ramals d’un GR), els Enllaços (unió entre dos GR) i, fins i tot, Senders Europeus, de gran longitud que discorren, almenys, per tres països diferents.
A peu, amb bicicleta o a cavall, el recorregut s’ha de planificar d’acord amb la longitud, la durada i la dificultat, calibrant si és l’adequat a les condicions físiques del grup familiar. Tota ruta inclou un trajecte de tornada, per la qual cosa és aconsellable guardar forces.
- Si l’objectiu és gaudir de la naturalesa acompanyats de nens i nenes cal buscar senders circulars, d’entre 2 i 5 km.
- Abans de sortir al camp es recomana conèixer la previsió meteorològica per a preveure recorreguts alternatius si el temps empitjora.
- Sota cap concepte s’ha de sortir de les rutes marcades, ni caminar sota condicions climatològiques adverses.
- En cas de patir d’afeccions respiratòries o cardiovasculars, o sensibilitat a determinades substàncies (àcars, pol·len o altres al·lergògens), cal portar en tot moment la medicació prescrita. En aquests casos convé disposar de llicència esportiva i assegurança mèdica o d’accident.
- Una sèrie d’estiraments al final de la caminada evitarà cruiximents, engarrotaments i rampes.
Altres activitats a l'aire lliure
L’oferta de lleure dels paratges naturals del nostre país no es limita a fer passeigs a peu o amb bicicleta. La immensa riquesa natural d’Espanya genera un moviment continu al voltant de la gestió i l’aprofitament dels seus recursos naturals. En aquest àmbit es troben els anomenats Centres d’Educació Ambiental (CEA), que, organitzats en forma de granges-escola, aules de la naturalesa, centres d’interpretació, museus per a l’educació ambiental o centres de referència, esdevenen una eina potent per a l’educació i la participació ambiental. Al territori nacional hi ha més de 700 centres d’aquest tipus, que representen una bona oportunitat d’aprendre més sobre la naturalesa, i sobre com es poden combatre els seus problemes mitjançant bones pràctiques en la vida quotidiana. Rutes per la naturalesa, escoles d’estiu, tallers per a reciclar bé els residus, préstecs de bicis, cursos per a conrear plantes, verdures o cuidar animals, camps de treball per a recuperar i conservar espais naturals, exposicions, conferències, etc. són alguns dels serveis que ofereixen els CEA. Els projectes educatius van dirigits fonamentalment a escolars, infants i joves, com a complement a la formació escolar, encara que en alguns casos el públic objecte d’aquestes activitats és adult.
Una altra opció per a gaudir del sol, la platja o la muntanya, però de forma ecològica i solidària s’emmarca en la participació en algun dels programes de voluntariat mediambiental que proposen ONG ecologistes, institucions i entitats bancàries a través de la seva gran oferta de programes d’aquest tipus en què es treballa en la protecció o la recuperació d’espècies o espais naturals, en la denúncia de situacions de degradació mediambiental o en el desenvolupament d’una consciència mediambiental entre la ciutadania, etc.
Senderisme, muntanyisme, tresc… Aquestes són les accepcions més utilitzades per a definir la passió de traslladar-se a peu d’un punt a un altre per pur plaer en un entorn natural pel qual només es pot transitar caminant o amb cavallerisses. A mig camí entre esport, passeig i viatge, el senderisme guanya cada dia més adeptes, ja que no requereix una preparació física exigent i atreu joves i grans, encara que l’estat de forma de cadascú determinarà la dificultat de l’itinerari. És la modalitat més atractiva perquè permet gaudir de l’entorn escollit en família i experimentar el contacte directe amb la naturalesa d’una forma senzilla i econòmica, sense necessitat de fer llargs desplaçaments.
Un altre dels plans més recurrents per a gaudir en ponts i caps de setmana és pedalar a través dels senders i les rutes naturals. La raó és que és una de les opcions més econòmiques, saludables i respectuoses amb el medi ambient, ja que permet viure la naturalesa sobre un mitjà tan sa i ecològic com és la bicicleta.
L’equipament per a la pràctica del ciclisme de muntanya és senzill i econòmic. En el mercat es poden trobar bicicletes BTT (tot terreny) des dels 130 euros. A més, per a fer les primeres pedalades només cal comptar amb sabatilles d’esport, una samarreta i uns pantalons esportius còmodes.
El passeig a cavall també és una manera relaxant d’accedir a llocs recòndits i de gaudir de recorreguts als quals no es pot arribar amb cotxe ni amb bicicleta per ser un territori protegit. Per això, ha augmentat el nombre d’empreses que organitzen passeigs eqüestres en cavalls mansos entrenats per a aquesta funció. Es pot contractar un trajecte curt o d’una jornada sencera i en tots dos casos els professionals acompanyaran aquests amants de la naturalesa.
Els passeigs a cavall són aptes per a gairebé totes les edats, ja que no cal ser un genet experimentat ni conèixer en profunditat aquesta modalitat; només és necessari fer cas dels consells del monitor. Els preus depenen de la durada del recorregut i oscil·len entre els 15 euros que pot costar un passeig d’una hora, o els 75 euros que s’arriben a pagar per una jornada completa.
- Permet conèixer la naturalesa des de dins, fet que es reflecteix en un respecte i una sensibilització més grans per aquesta.
- Potencia una convivència sana entre familiars i amics de qualsevol edat.
- Trobar-se lluny de la ciutat contribueix a millorar l’oxigenació pulmonar.
- Crea hàbits de vida saludables.
- Genera sensacions de tranquil·litat i assossec.
- Aconseguir objectius com ara arribar a una determinada meta en un temps determinat o a través d’un camí una mica sinuós ajuda les persones a fomentar els propis objectius i a augmentar la motivació per desenvolupar diverses activitats.
- Totes aquestes sortides són un exercici cardiovascular excel·lent i afavoreixen el bon funcionament dels sistemes locomotor i respiratori.