Per què s'il·lumina el cel i no la ciutat?

Per què s'il·lumina el cel i no la ciutat?

/imgs/20020201/medioambiente01.jpg
El 1891 la ciutat d’Haro de la Rioja va poder presumir de ser la primera a Espanya a tenir il·luminació elèctrica als seus carrers. D’allà va sorgir la dita del viatger que s’apropa a la seva destinació i adverteix “ja hem arribat a Haro que es veuen els llums”. Encara que l’anècdota resulti divertida, el fet és que, transcorregut més d’un segle des de llavors, l’avís ha pres tints de crua realitat: els llums potents de les ciutats oculten el cel o, el que és el mateix, la contaminació lluminosa és cada vegada més forta, i la gran majoria dels ciutadans no som conscients que estem sotmesos a aquest tipus de pol·lució. Amb la contaminació acústica passava una cosa semblant, però els seus perjudicis, menys subtils, van ser ràpidament percebuts quan se’n va començar a parlar. L’excés de llum no molesta d’una forma tan immediata com el de soroll, però és evident que resulta no només un malbaratament energètic i econòmic, ja que s’utilitza la major part de la llum per il·luminar el que no és necessari, sinó que també suposa un retard cultural -s’oculta el firmament als homes i dones que hi viuen submergits- i un perjudici mediambiental -es desplaça la fauna nocturna o se’n prescindeix. Lluitar contra aquesta contaminació necessita la voluntat, col·lectiva i particular, de trencar amb errors quotidians en l’elecció i el disseny de la xarxa lluminosa de ciutats, carreteres i, fins i tot, habitatges particulars o urbanitzacions que imiten la il·luminació d’una urbs.

Llum no aprofitada

L’Institut d’Astrofísica de Canàries, centre capdavanter en l’estudi i divulgació de mesures per combatre la contaminació lluminosa, la descriu com “la brillantor o resplendor de llum al cel nocturn, produïda per la reflexió i difusió de llum artificial als gasos i a les partícules de l’aire per l’ús de lluminàries inadequades i excessos d’il·luminació”. En altres paraules, aquesta pol·lució es refereix a qualsevol llum que no és aprofitada per il·luminar el terra i les construccions, encara que pretengui fer-ho. Pot passar que el feix lluminós no es dirigeixi cap a baix, o que la radiació lluminosa sigui d’una longitud d’ona que l’ull humà no percep i aquella llum escapada rumb al cel, contaminant l’atmosfera.

Il·luminació de les vies públiques

En les últimes dècades ens hem acostumat que la il·luminació de la nit imiti la claror del dia. El problema rau en què s’està realitzant de forma incorrecta, cosa que suposa un malbaratament d’energia considerable i la pèrdua del firmament nocturn. Però, a més, qualsevol ciutadà pot comprovar que fins i tot ocult el sol, una llum indesitjada i procedent de l’exterior envaeix el seu habitatge, cosa que constitueix un factor pertorbador del descans nocturn, malgrat que ens hi hem acostumat. L’enlluernament en la via pública afecta vianants, però també automobilistes -cosa que resulta més perillosa- i es deriva del mal disseny de les instal·lacions d’enllumenat i representa, finalment, un perjudici per a la seguretat viària.

L’estalvi comença en la planificació

I és que, fins ara, en els projectes d’urbanització no s’ha afavorit que l’enllumenat públic incorpori les mesures necessàries per reduir la contaminació lluminosa. Tampoc s’ha pensat en això en adquirir un nou sistema d’enllumenat per substituir l’antic i il·luminar no més, sinó millor, de la forma més eficient i només allà on és realment necessari, és a dir, el terra. A més, la despesa energètica d’una instal·lació d’enllumenat públic al llarg de la seva vida útil ve a ser el doble del que va costar la seva instal·lació. Per tant, les inversions realitzades per millorar l’eficiència energètica i disminuir la contaminació lluminosa redundaran en un important estalvi econòmic i energètic.

Impacte en la fauna i flora

Diversos estudis científics elaborats tant a Espanya com a l’estranger han posat de manifest els efectes perniciosos sobre la fauna i flora nocturnes d’una il·luminació mal dissenyada. Aquests efectes concerneixen aus (tant migratòries com no migratòries), mamífers voladors i, sobretot, insectes nocturns. Més del 90% de les espècies de lepidòpters són de costums nocturns, i de la seva existència depenen moltes espècies de plantes amb flors que s’obren de nit, com també multitud de depredadors. En pertorbar la vida dels insectes nocturns s’està desequilibrant la base de la cadena tròfica.

Aquesta contaminació també implica certa dosi d’inseguretat viària. Com que l’ull humà s’adapta lentament a una zona fosca quan prové d’una altra zona molt il·luminada, els enllumenaments mal projectats d’alguns trams de carretera provoquen en els conductors enlluernaments. Per evitar-los, els experts recomanen utilitzar enllumenats de transició que passen gradualment d’un nivell d’il·luminació a un altre i permeten una adaptació de l’ull humà a zones amb diferents nivells de llum.

L’astronomia, una altra perjudicada

Resulta sorprenent descobrir que els avenços tecnològics en el segle XXI poden anar en detriment de l’astronomia moderna. Encara que les noves generacions de telescopis de 4 metres, equipats amb detectors electrònics sensibles, possibiliten observar objectes que estan 250 milions de vegades més distants que les estrelles més llunyanes que pugui distingir l’ull humà (això equival a detectar la llum d’una sola espelma a una distància de 100.000 quilòmetres), els astrònoms no només necessiten grans màquines de lent molt potents, també necessiten cels més foscos, cada dia més difícils de trobar.

Per què s’ha de combatre la contaminació lluminosa

• Disminueix el consum energètic i indirectament el consum de combustibles.
• Protegeix el medi ambient nocturn ja que torna a la naturalesa estadis d’hàbitat original, mentre es protegeixen les aus i mamífers nocturns.
• Es redueix l’enlluernament dels conductors, amb la qual cosa s’augmenta la seguretat viària.
• Es col·labora amb la visibilitat nocturna, fosca, del trànsit aeri o marítim.
• Permet l’observació astronòmica, tant a professionals com a aficionats.
• I, fins i tot, es compleix amb el prefecte de la Declaració Universal de les Generacions Futures de la UNESCO que recull el dret a una Terra indemne i no contaminada, incloent-hi el dret a un cel pur.

Contra el vandalisme

Estudis realitzats a Nova York, una urbs la contaminació lluminosa de la qual és percebuda de forma clara sense necessitat de sortir de l’atmosfera, van arribar a la conclusió que la reducció de llum excessiva redueix el vandalisme. Aquesta tesi, que sembla xocar amb el sentit comú, no deixa d’aportar certs trets aclaridors quan s’adverteix, i així es demostra, que una bona il·luminació és precisament la que limita la llum al terra, no a l’entorn. En instal·lacions allunyades de zones il·luminades, l’estudi assegurava que és preferible no utilitzar enllumenats de seguretat ja que altrament s’està indicant on es troba la instal·lació i proporcionant possibles zones d’accés a aquesta. És més efectiu un enllumenat dissuasiu que s’encengui per presència o similar. El mateix passa amb edificis aïllats o petites concentracions de cases, on dissimular la presència a la nit possibilita evitar ser objectiu de robatoris.

Les làmpades: poc, mitjanament o molt contaminants

Els tipus de làmpades que hi ha actualment al mercat, atesos els seus espectres, es poden classificar de la forma següent:

Poc contaminants:

• Vapor de sodi a baixa pressió: emet pràcticament només en una zona estreta de l’espectre, deixant-ne neta la resta. La seva llum és groguenca i monocromàtica. És recomanable per a enllumenats de seguretat i carreteres fora de nuclis urbans. Són les més eficients del mercat i no tenen residus tòxics i perillosos.
• Vapor de sodi a alta pressió: emeten només dins l’espectre visible. La seva llum és groguenca amb rendiments de color entre un 20% i un 80%, depenent del model. És recomanable per a tot tipus d’enllumenat exterior. Són les més eficients del mercat després de les de baixa pressió.

Mitjanament contaminants:

• Làmpades incandescents: No emeten en l’ultraviolat, però sí en l’infraroig proper. El seu espectre és continu. La llum és groguenca amb un rendiment de color del 100%. No és recomanable per a enllumenat exterior, excepte per il·luminar detalls ornamentals. Són les més ineficaces del mercat.
• Làmpades incandescents halogenades Són iguals que les incandescents però emeten una mica més en l’ultraviolat si no va proveïda d’un vidre difusor (són perilloses sense aquest vidre, ja que emet en l’ultraviolat dur). Són una mica més eficaces que les incandescents.
• Làmpades fluorescents en tubs i compactes (vapor de mercuri a baixa pressió): Emeten en l’ultravioleta. La llum és blanca amb rendiments cromàtics entre el 40% i el 90%. És recomanable per a enllumenats per als vianants i de jardins. Tenen una alta eficiència. Aquestes làmpades són mitjanament contaminants si no s’usen en grans instal·lacions i convenientment apantallades per tal d’evitar emissió de llum sobre l’horitzó.

Molt contaminants:

• Làmpades de vapor de mercuri a alta pressió: Tenen una elevada emissió en l’ultraviolat. La llum és blanca amb rendiments de color inferiors al 60%. És recomanable per a zones per als vianants i de jardins. Són les menys eficients del mercat en làmpades de descàrrega.
• Làmpades d’halogenurs metàl·lics: Tenen una emissió en l’ultraviolat fortíssima. La seva llum és blanca-blavosa amb rendiments de color entre el 60% i el 90%. És recomanable per a esdeveniments esportius importants i grans zones on es requereixi un elevat rendiment cromàtic. Són molt eficaces, semblants al sodi d’alta pressió, però de curta vida.