Quan informar es complica
Al contrari del que pugui semblar, contractar una assegurança d’automòbil -comesa que (si volem fer-ho bé) requereix posar-se en contacte amb diverses companyies asseguradores i comparar les seves cobertures, tarifes i condicions- és la part més senzilla de la nostra relació amb les companyies d’assegurances. El primer comunicat d’accident pot revelar a l’usuari si ha fet o no un bon fitxatge, ja que la companyia d’assegurances ha de respondre a les cobertures contractades. Aquest primer comunicat pot esdevenir un moment de descobriment per al client, que es troba amb límits a les indemnitzacions, i amb condicions per cobrar les cobertures o amb excepcions insospitades recollides en aquella lletra tan negreta i petita com poc llegida.
Considerant l’alta sinistralitat del nostre país (el 2000 es va superar la mitjana europea i va suposar per a les companyies d’assegurances un desemborsament de 6.000 milions d’euros) i l’àmplia i variada casuística d’accidents, més val dedicar mitja hora a llegir les clàusules de la nostra pòlissa. Sabrem així com actuar davant circumstàncies poc freqüents (què passa si col·lisiona contra nosaltres un vehicle sense assegurança), a qui demanar responsabilitats si ens roben el cotxe i apareix amb desperfectes o què cal fer si, en cas que requerim assistència jurídica, dubtem del bon fer dels advocats de la nostra companyia i ens estimem més contractar-ne un pel nostre compte.
Consorci de Compensació d’Assegurances. Aquest organisme estatal fa la funció d’assegurador directe de riscs extraordinaris que, per la seva envergadura, serien inassumibles per a les companyies d’assegurances (catàstrofes naturals, actes de terrorisme, riscs nuclears…) i d’altres circumstàncies (clients que cap entitat d’assegurances accepta a causa de la seva sinistralitat potencial, vehicles oficials d’estat…). També funciona com assegurador indirecte i es fa càrrec subsidiàriament de l’assegurança obligatòria (en casos com danys causats per vehicles desconeguts o de companyies en fallida). Els diners per abonar les eventualitats esmentades s’obtenen d’un fons comú des del qual el Consorci abona les indemnitzacions pertinents. Encara que no ho sapiguem, part de la prima de la nostra assegurança alimenta aquest fons comú.
Què cal fer si...
La casuística dels accidents és tan variada que, depenent de les circumstàncies del sinistre i del comportament de les companyies d’assegurances dels vehicles implicats, un mer comunicat pot derivar en la reclamació de mai acabar.
Després d’una col·lisió, el vehicle culpable de l’incident fuig. Una dada imprescindible per a la reclamació és disposar de la matrícula del cotxe. Amb aquesta dada, primer a través de la Direcció Provincial de Trànsit i posteriorment utilitzant el FIVA (fitxer informàtic de vehicles assegurats), la companyia d’assegurances pot identificar el causant de l’accident i la companyia d’assegurances d’aquest, corresponent a aquesta pagar les indemnitzacions derivades del sinistre. Si no és possible identificar el vehicle fugit, el Consorci de Compensació d’Assegurances es fa càrrec de la indemnització dels danys personals (no dels danys materials) ocasionats pel vehicle esmentat. Si és robat o no té assegurança, el Consorci de Compensació d’Assegurances hauria d’indemnitzar els danys tant personals com materials.
Les companyies asseguradores no es posen d’acord. Les companyies gestionen els sinistres en funció de les dades facilitades pels assegurats. Una informació clara -sobretot quant a la ocurrència del sinistre- esdevé fonamental per a una tramitació correcta del comunicat. En cas que les companyies d’assegurances dels vehicles implicats en l’accident no arribin a un acord amistós, i depenent de les proves disponibles, es pot iniciar la via judicial.
En un sinistre, el culpable no ho reconeix i la seva companyia es nega a pagar. Si un conductor no pot provar qui és el responsable del sinistre (no té testimonis ni cap altra manera de culpar l’altre conductor), els danys materials van a càrrec d’ell mateix (si té contractada una assegurança a tot risc pot presentar el comunicat d’accident).
Durant un viatge, es deixa anar una maleta de la baca del cotxe i colpeja el vehicle propi i el que circula darrere. Els danys provocats a un altre vehicle estan coberts per l’assegurança de responsabilitat civil (“a tercers”). Pel que fa als danys al vehicle propi i l’equipatge, depèn de les cobertures complementàries que es tinguin contractades. L’assegurança obligatòria exclou els danys soferts per les coses transportades. En aquest cas només es podria reclamar si s’han contractat pòlisses de danys propis o assistència en viatge (que podria cobrir la pèrdua o el deteriorament de l’equipatge).
La pòlissa de l’assegurança ha caducat pocs dies abans del sinistre. Després del venciment de la pòlissa, la companyia es fa càrrec dels sinistres ocorreguts dins del mes següent, però només si després el client renova l’assegurança amb la mateixa entitat dins d’aquest “mes de gràcia”. Si l’accident es produeix passat ja el mes des que va expirar la pòlissa, aquesta entra en suspens i, malgrat que es renovi la pòlissa amb la mateixa companyia, aquests danys no es cobreixen.
Després del robatori d’un cotxe, aquest apareix amb desperfectes. Sempre que l’assegurança contractada inclogui cobertura de robatori del vehicle, l’entitat asseguradora es fa càrrec dels danys ocasionats a aquest. Si en el període durant el qual el vehicle ha estat desaparegut, aquest provoca danys a persones o coses, el Consorci de Compensació d’Assegurances es fa càrrec dels danys produïts a tercers, però no dels del vehicle propi.
Accidents amb amics o familiars. Davant d’un sinistre en el qual els ocupants del vehicle són amics o familiars del conductor culpable de l’accident, aquests poden reclamar, i ho han de fer, per lesions o danys si n’hi ha, malgrat que la companyia d’assegurances del conductor intenti convèncer-los altrament, al·legant que amb això es pot perjudicar l’amic o familiar que conduïa el vehicle, ja que en el cas d’indemnització, és la companyia, i no l’assegurat, qui es fa càrrec de les despeses. Només un judici per imprudències greus o delictes comesos podria perjudicar el conductor si és considerat culpable.
L’assegurat dubta del bon fer dels advocats de la seva companyia. Si el prenedor de l’assegurança té contractada una assegurança d’assistència jurídica i no confia en els advocats de la seva companyia d’assegurances, aquesta ha de cobrir els honoraris de l’advocat que el seu client triï, ja que segons la Llei 21/1990 “qualsevol assegurat té dret a la lliure elecció d’advocat i procurador”. Però, compte, algunes pòlisses contenen clàusules que indiquen clarament que només s’abona part de la minuta de l’advocat contractat -que pot ser un percentatge o una quantitat fixa. Abans de sol·licitar pel nostre compte els serveis d’un lletrat, convé sospesar detingudament si aquesta despesa ens compensarà.
L’assegurança es retarda en el pagament de la indemnització. La companyia d’assegurances a la que li correspongui la indemnització ha d’efectuar el pagament de forma immediata o, en qualsevol cas, en els quaranta dies posteriors a la declaració del sinistre. Si el pagament es retarda més de tres mesos, l’assegurat ha d’exigir que la indemnització s’incrementi amb l’interès legal dels diners incrementats en un 50%.
Sorgeixen discrepàncies amb la nostra companyia d’assegurances. Si un usuari té problemes amb la seva companyia d’assegurances, pot recórrer al servei d’atenció al client de la seva companyia d’assegurances, al defensor de l’assegurat de la companyia (si en té), a la Direcció General d’Assegurances, a la Junta Arbitral de Consum o a la via judicial.
Si bé les companyies insisteixen que el sistema de convenis entre companyies d’assegurances va sorgir per agilitar tràmits i escurçar terminis de reclamació i cobrament d’indemnitzacions, el cert és que, potser perquè se’n desconeix el funcionament, aquests acords provoquen malestar, desconfiança i reclamacions per part dels usuaris. A mercè d’aquests convenis, és la mateixa companyia d’assegurances de l’usuari la que, en cas de sinistre, li abona la indemnització que hauria de pagar l’assegurança de l’altre vehicle, sempre que no passi de determinada quantia. Aquests convenis susciten tres tipus de reclamacions:
- Quan, després de patir un sinistre amb un altre automòbil amb responsabilitat d’aquest últim, la companyia d’assegurances mateixa, en virtut dels convenis esmentats, proposa al seu assegurat el pagament del valor venal (valor de venda, amb la depreciació corresponent per ús) del vehicle, en lloc de la seva reparació, basant-se en la cobertura de “danys propis” de la seva pròpia assegurança, quan el que s’ha de fer és exigir la responsabilitat civil de l’altre vehicle. Per la seva part, les companyies d’assegurances afirmen que aquesta pràctica no res té a veure amb els convenis.
- Una altra qüestió objecte de reclamació és l’assistència jurídica en reclamacions a tercers. Referent a això, el conflicte s’origina quan, tenint contractada una assegurança d’assistència jurídica, i davant d’un determinat sinistre, la companyia d’assegurances es nega a reclamar-lo judicialment o extrajudicialment al·legant falta de viabilitat i, a canvi, ofereix al prenedor de l’assegurança la indemnització proposada per l’altra companyia d’assegurances, que sol coincidir amb el màxim al que estan disposades a responsabilitzar-se les companyies d’assegurances pròpies del perjudicat dins d’aquests convenis. Segons les companyies d’assegurances, aquesta mesura pretén evitar que el client opti per la via judicial per qüestions menors (el trencament d’un far, per exemple) o en casos en què totes les proves apunten contra el seu client. De tota manera, si el titular de la pòlissa decideix seguir endavant, contracta un lletrat i guanya el cas, les companyies d’assegurances han de pagar la minuta de l’advocat.
- L’últim punt que genera malestar és la pèrdua de les bonificacions a la pòlissa de l’usuari que poden motivar aquests convenis. Encara que no totes les companyies actuen d’aquesta manera, el titular d’una pòlissa es pot trobar que, sense haver estat responsable de tres col·lisions que ha sofert, la seva companyia d’assegurances li resti bonificacions, ja que, a mercè dels convenis és la seva companyia la que li ha abonat les indemnitzacions.
- En cas de patir un contratemps a la carretera el primer que s’ha de fer és determinar si s’han produït danys físics.
- Quan hi ha lesions, ferits o morts, o si el conductor contrari es troba sota els efectes de l’alcohol o es nega a acceptar possibles responsabilitats, la presència de la policia i, si escau, l’assistència mèdica, fan més fàcil aixecar un atestat que serveixi com a prova per a un possible judici.
- Si els danys només afecten la carrosseria dels vehicles i són lleus el primer és prendre nota de les dades personals de l’altre conductor i del seu vehicle. Si tots dos conductors signen la declaració amistosa d’accident, s’han d’emplenar tots els apartats i fer un croquis de l’accident que servirà com a reconstrucció dels fets.
- La tramitació amistosa accelera els tràmits i els períodes de cobrament, en cas que sigui necessari.
- En un comunicat d’accident han de figurar les dades dels vehicles i conductors implicats, el nom de la companyia asseguradora i el número de pòlissa, com també tota la informació sobre les condicions i circumstàncies en què es va produir l’accident, danys i lesions.
- No és sobrer prendre nota, a nivell personal, del nom i telèfon dels testimonis de l’accident, que podrien ser d’ajuda en cas que no hi hagi acord en la versió oferta a les companyies d’assegurances respectives.
- A continuació, totes les parts implicades en l’accident han d’informar la seva companyia d’assegurances en un termini màxim de set dies, llevat que s’hagi fixat en la pòlissa un termini més ampli. La companyia asseguradora que corri a càrrec de la indemnització enviarà un pèrit perquè avaluï els danys del cotxe.
Exclusions: què NO cobreixen habitualment les assegurances d'automòbil
- Les companyies indemnitzen pel valor de nou durant un any o dos a tot estirar. A partir d’aquell moment, la indemnització només es fa pel valor venal (valor de mercat) del vehicle, que depèn de l’antiguitat del vehicle.
- Circulació del vehicle per vies no aptes.
- Danys ocasionats per la congelació de l’aigua del radiador.
- Danys que afectin els pneumàtics, excepte en cas de pèrdua total, incendi o explosió del vehicle.
- Danys i sostraccions que afectin els accessoris o opcions del vehicle, llevat que hagin estat assegurats en les condicions particulars.
- Avaries mecàniques o reparació del simple desgast per ús o conservació deficient.
- Danys que afectin elements o instruments d’ús professional.
- Danys que afectin el remolc arrossegat pel vehicle de l’assegurat i el robatori d’objectes que estiguin a l’interior d’aquest.
- Accidents ocasionats de forma intencionada.
- Danys ocasionats si el vehicle no ha passat l’ITV.
- Danys produïts en l’acompliment de tasques industrials o agrícoles.
- Danys ocasionats quan se circuli per vies no aptes per a la circulació (terres de conreu, dependències d’un aeroport, etc.).
- Danys causats al conductor del vehicle causant.
- Danys materials causats a les coses transportades.
- Pagament de multes o sancions.
- Lesions als ocupants de vehicles no autoritzats a transportar persones.
- Danys soferts pel vehicle assegurat quan sigui conduït per un menor de 25 anys amb menys de dos anys d’antiguitat de carnet de conduir i que no sigui titular de l’assegurança, tret que hagi estat designat expressament en les condicions particulars de la pòlissa. Algunes companyies cobreixen els danys, però imposen una franquícia alta (1.200 euros).
- Danys ocasionats sota els efectes de l’alcohol, drogues, estupefaents, etc., sempre que hi hagi una sentència condemnatòria d’aquest tipus de delicte.
- Danys soferts pel vehicle assegurat, els objectes que s’hi transportin i els béns dels quals resultin titulars (conductor, cònjuge i parents fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat).
- Danys ocasionats al conductor del vehicle.
- Accidents produïts per conducta dolosa (intencionada) o sota la influència de begudes alcohòliques o drogues.