La despesa de mai acabar
Segons l’últim estudi publicat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el març de 2001, més de la meitat dels joves enquestats vol tenir fills, i a molts els agradaria repetir l’experiència. Però la realitat és que Espanya té la taxa de natalitat més baixa del món, 1,07 infants per dona. Preguntats pel motiu que frena a buscar descendència, els joves enquestats van afirmar categòricament que són raons econòmiques les que els dissuadeixen. I és que tenir un fill és car, no només per les despeses a les quals cal fer front, sinó pels escassos ajuts econòmics que es reben des de l’Administració. La deducció familiar en la declaració de la renda pel primer fill ascendeix només a 132,82 euros, quan s’estima que el desemborsament durant el primer any de vida del nadó se situa entorn dels 6.000 euros. Així, els 377.809 infants que van néixer al nostre país l’any passat potser van arribar amb un pa sota el braç, però segur que la seva arribada va anar precedida de nombroses compres
Encara que el gruix del pressupost es gastarà una vegada nascut el nadó, és obvi que les dones embarassades han d’efectuar desemborsaments extraordinaris en roba interior i peces de talles grans que, en moltes ocasions, no tornaran a sortir de l’armari una vegada siguin mares. Es tracta de vestits, abrics, faldilles, pantalons i camises, el preu dels quals s’equipara al de qualsevol conjunt, amb l’agreujant que el seu ús és temporal. És habitual també fer provisió de mitges de premamà i descans, pantis (des de 15 euros), que gràcies als avenços experimentats en els teixits de l’última dècada alleugereixen cames cansades o amb problemes de circulació ocasionats per l’excés de pes. Fora de l’estètica, val la pena tenir present que si la dona recorre a un ginecòleg privat per no limitar les visites a les justes, cada consulta li suposarà al voltant de 48,08 euros.
Arriben a sumar més de 600 euros, fins i tot si s’adquireix la gamma més bàsica del mercat. El preu d’un bressol no baixa dels 150 euros, però n’hi ha que assoleixen els 600 euros; la diferència de preus depèn del material amb què estigui fabricat -si és de fusta, està lacat, té rodes, és regulable- i de les prestacions que ofereixi.
A aquesta despesa s’ha d’afegir el corresponent al matalàs, el preu del qual també varia: si és d’escuma (18 euros), molles (48 euros) o làtex (120 euros). Una vegada escollit el bressol, s’ha de vestir amb llençols (a partir de 18 euros), edredó (60 euros) i protector de cops (18 euros). Els moisès són molt emprats per traslladar el petit, i aquí l’oferta comença des de 90 euros. No s’ha d’oblidar la banyera, element imprescindible per al bany de l’infant. Si es disposa de canviador o simplement s’usa una taula es pot comprar el model adaptable al bany de la casa, que no supera els 36 euros. Si s’opta per una que inclou canviador i calaixera, es podrà trobar a partir dels 60 euros. Finalment, arribem a la cadira de passeig (des de 90 euros fins a 600 euros, si és cotxet i cadira) i a la cadira del cotxe. En aquest cas el requisit més important és que la cadireta estigui homologada. Les marques d’automòbils ofereixen models propis a partir de 60 euros.
El capítol de complements imprescindibles finalitza aquí, si bé el mercat ofereix articles que per la comoditat que aporten guanyen adeptes. Es tracta de l’hamaca on deixar reposar l’infant (43 euros), la trona on asseure’l a menjar (60 euros) o l’avisador electrònic (des de 18 euros).
Durant els tres primers mesos de vida un nounat necessita fins a vuit bolquers diaris (un després de cada presa). La quantitat es redueix a mesura que el bebè creix, però tot i així el volum és aclaparador: durant el primer any de vida un infant gasta uns 2.180 bolquers. Si un paquet de 80 unitats costa al voltant de 16,53 euros, la multiplicació és fàcil: l’import final només en bolquers no baixa dels 450 euros l’any. I estretament relacionades amb els bolquers hi ha les línies infantils d’higiene -que inclouen termòmetre, raspall, pintes, colònia, tallaungles i sabó– i superen els 12 euros, als quals se sumen els productes de protecció epidèrmica com talc, locions i cremes, una despesa de 15 euros trimestrals.
Un altre capítol important, en el que generalment ajuden familiars i amics, és el de la roba dels petits. Hi ha peces imprescindibles com bodis (des de 3 euros), pijama (18 euros) i roba de carrer (a partir de 15 euros), que resulten molt assequibles, encara que qui vulgui gastar més ho té fàcil: els preus de les peces infantils cada vegada s’assemblen més als de roba per a adults, i moltes grans marques inclouen ja una línia infantil a les seves col·leccions.
Si la mare decideix donar el pit al seu fill aquest capítol el tindrà cobert almenys durant els primers mesos i tan sols haurà de comprar, si la necessita, una tetina (5 euros). Però tard o d’hora s’haurà d’enfrontar a la compra de llet adaptada -a partir de 18 euros- que els primers dies n’hi haurà per a una setmana, encara que a mesura que l’infant guanyi pes augmentarà la despesa en aquest apartat. Es calcula que el cost de l’alimentació del primer any oscil·la entre 1.080 euros i 1.500 euros. Imprescindibles resulten, doncs, els biberons (des de 3 euros), i malgrat que es poden esterilitzar a la manera antiga -bany maria- avui hi ha petits electrodomèstics com escalfabiberons (de 25 a 60 euros si són aptes per a microones) i esterilitzadors (25 euros). Finalment, encara que els pediatres recomanen un ús moderat i el seu preu resulta gairebé anecdòtic, no s’ha d’oblidar el canvi constant de xumets (des de 2,10 euros) que s’ha d’acabar fent per higiene.
La mitjana d’edat de les mares primerenques supera ja els 30 anys, i encara que no totes treballen fora de casa, cada vegada són més les que compatibilitzen vida laboral i familiar. Després de la baixa per maternitat, que de moment prenen majoritàriament les dones, s’ha de trobar un lloc o una persona que cuidi el nadó. D’aquesta forma, s’afegirà una despesa més el primer any de vida del bebè, que s’estima en 240,40 euros de mitjana al mes si s’opta per una guarderia o 6 euros l’hora que caldrà pagar a una persona que tingui cura del bebè.
Sumant els conceptes esmentats no és exagerat determinar que cada nou infant, sobretot si es tracta del primer, suposarà en el pressupost familiar una despesa d’almenys 6.000 euros.
No és sobrer comptabilitzar també la despesa que realitza la mare en productes de bellesa. És obvi que la gestant vol evitar el deteriorament físic que els nou mesos li causaran. La cura del cabell es converteix en tot un repte, perquè a causa de l’alteració d’hormones i la falta de ferro, el cabell es mostra opac i mancat de brillantor. Es pot optar per seguir un tractament vitalitzant a base d’ampolles que enforteixen el cabell (14,88 euros), utilitzar complexos que cuiden el cuir cabellut (14 euros) o màscares reestructurants (12,02 euros). Igual d’important és la cura de la pell durant l’embaràs i després. S’emprèn la lluita contra les estries inevitables en la majoria de les fèmines -sobretot en el pit i l’abdomen-, ja que si no s’hidrata la pell cada dia, les fibres naturals de col·lagen i elastina que es troben a l’epidermis es trenquen i ocasionen els solcs superficials visibles després del part. Antiestries (des de 8,26 euros), olis nutritius (25 euros) i hidratants amb propietats antipruriginoses (14,03 euros) són algunes de les solucions que ofereixen la gran majoria de marques cosmètiques del mercat. L’ús de màscares tensores i els gels reafirmants, com també tot tipus d’anticel·lulítics que corregeixin la flacciditat s’han de posposar fins a acabar la lactància.