Naturalesa urbana
“Ecosafaris” al costat d’estacions d’autobusos, quilòmetres de carril bici que voregen fàbriques, observatoris d’espècies de fauna i flora locals a pocs quilòmetres de l’oficina, manteniment d’horts als terrats… Les ciutats ofereixen cada vegada més oportunitats per mantenir un contacte amb la naturalesa a pocs metres de casa i de la feina i més possibilitats per gaudir del medi ambient als nuclis urbans. L’equació és simple: com més espais i activitats de naturalesa urbana, més qualitat de vida per a tothom.
En aquests moments, la majoria de la població és urbana. Pot servir com a exemple una dada: més del 80% dels europeus habiten a les ciutats. Per això, augmenten les iniciatives que persegueixen un contacte amb el medi ambient sense sortir de la ciutat, algunes d’aquestes molt curioses. El programa “Biodiverciutat”, de l’Institut Jane Goodall a Espanya, proposa diversos “ecosafaris” i tallers en què s’expliquen fets sorprenents sobre la biodiversitat urbana i es consciencia de la necessitat de protegir la naturalesa. Durant el curs 2009-2010 aquestes activitats de caràcter gratuït i dirigides tant a famílies i col·legis com a ciutadans particulars, tindran lloc a Madrid, Barcelona i Lleida amb programes tan cridaners com “Bicivoladors”, “El cor dels amfibis”, “CSI fauna nocturna”, “Recorregut a través dels sentits”, o “Viatge a través del temps”. El web del programa (www.biodiverciudad.org/cat) explica els detalls i com apuntar-s’hi.
Per als amants dels ocells, l’organització SEO/BirdLife també organitza activitats urbanes. Entre aquestes, l’observació i identificació d’aus, una afició que aixeca passions als països anglosaxons; la construcció de menjadors per a ocells; l’alimentació d’ocells de jardí; o la cura de pollets orfes.
Més nou és el programa Vies Verdes, centrat en la rehabilitació ecològica d’infraestructures i línies ferroviàries sense servei per a gaudir-ne a peu o en bicicleta. Quan discorren pels nuclis urbans, es converteixen, a més, en un sistema de desplaçament alternatiu entre la perifèria i el centre de la ciutat. En l’actualitat hi ha 70 vies verdes repartides per tot el país, amb un recorregut de 1.700 quilòmetres. Els seus responsables, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), RENFE i FEVE, ofereixen més informació al seu web oficial (www.viasverdes.com).
Entre totes aquestes propostes destaquen els centres d’educació ambiental (CEA). Són llocs de trobada per a conèixer millor la naturalesa i protegir-la dia a dia i a Espanya n’hi ha més de 700, com ara granges-escola, aules de la naturalesa, centres d’interpretació, cases del parc o ecomuseus. Totes les comunitats autònomes disposen, a més, d’almenys un jardí botànic en el qual es cataloguen de forma científica plantes vives, tant locals com exòtiques, i es protegeixen espècies en risc d’extinció. Els seus responsables desenvolupen activitats d’investigació per a científics i altres d’educatives a disposició de tots els ciutadans. Els zoològics també tenen un paper educatiu i de conservació important, tot i que la gran majoria han de millorar les instal·lacions.
En qualsevol cas, els CEA ofereixen en general una gran varietat d’activitats i projectes educatius destinats tant a escolars, infants i joves com al públic adult. Per a localitzar-los, el més convenient és anar a l’Ajuntament corresponent, ja que guarden un registre de cada centre.
D’altra banda, les organitzacions ambientalistes i les institucions proposen cada vegada més accions de voluntariat ambiental als entorns urbans o limítrofs i no tan sols als grans espais naturals. Els interessats poden adreçar-se a ONG mediambientals com WWF, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife, Acciónatura, Fundació Global Nature, Fundació Oxigen i Fundació Més Arbres, que impulsen activitats de participació ciutadana en l’àmbit estatal, provincial o local. Tampoc no falten activitats de caràcter públic. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí (MARM), a més dels seus programes d’educació ambiental, impulsa diverses iniciatives com el Programa de Voluntariat en Rius, que tracta de demanar la col·laboració dels ciutadans per recuperar aquests ecosistemes fluvials danyats en bona part del seu recorregut.
Per a conèixer l’oferta actual d’aquestes organitzacions i institucions, el més convenient és fer un primer contacte amb una de les seves oficines locals. Col·laborar-hi és una forma de contribuir a conservar i recuperar espais naturals que sovint no reben prou recursos, a més d’una manera de sentir-se útil i de conèixer persones compromeses amb l’entorn.
Precisament, utilitat i compromís mediambiental defineixen la creació dels horts urbans a les ciutats espanyoles. A més de conrear productes naturals per a l’autoconsum, els ciutadans entren en contacte amb la naturalesa d’una manera lúdica i des del respecte envers el medi ambient. Una pràctica que permet treure un gran rendiment a partir de petits terrenys: un solar en desús, un balcó, una terrassa o un terrat poden convertir-se en un verger amb una mica de temps, paciència i un mínim d’informació bàsica. Entre els seus defensors destaquen els “localtarians”, que subratllen els avantatges per a la naturalesa, la salut i l’economia de consumir aliments locals i de temporada.
Els llocs més visitats per a gaudir d’una “ecoexcursió urbana” són els jardins i els parcs, sense oblidar els espais naturals periurbans (limítrofs a la ciutat). Encara que els ciutadans coneixen, en general, la seva ubicació, sempre són conscients de la importància de mantenir-los en bon estat i, en la mesura que es pugui, d’ampliar-ne la grandària.
Les bondats d’aquests espais verds són diverses:
- Combaten el canvi climàtic, ja que la seva flora reté el diòxid de carboni (CO2)
- Redueixen la contaminació acústica i lumínica
- Purifiquen l’aire, el sòl i l’aigua
- Estabilitzen el microclima de les ciutats
- Protegeixen el sòl de l’erosió
- Alberguen un patrimoni natural i cultural
- Ofereixen productes agrícoles i silvícoles de qualitat
- Constitueixen un entorn saludable per a l’esport i l’oci
- Permeten als ciutadans mantenir un contacte pròxim amb la naturalesa.
Malgrat tot, els experts recorden les pressions que posen en perill la seva conservació, com ara el desenvolupament urbanístic mal planificat, la construcció d’infraestructures, la transformació artificial de l’entorn o un ús inadequat dels seus recursos naturals. La tasca ciutadana és determinant per a conservar aquests espais. Són ells els qui els han de fer servir de forma respectuosa i exigir a les institucions locals o autonòmiques la posada en marxa de plans de conservació que evitin les possibles amenaces.