Programa mundial per a la reducció del consum de sal | Menú hidratant | El col·lagen| Cafès descafeïnats | Pomes i higiene bucal
Aquesta iniciativa mundial es va posar en marxa el 2005 per reduir el consum de sal i millorar així la salut de tota la població mundial. WASH (http://www.worldactiononsalt.com/index.htm) està formada per 368 membres de 80 països que contribueixen, amb els seus coneixements i la seva experiència, al desenvolupament d’iniciatives saludables als seus propis països. Els experts treballen amb l’Administració en el disseny d’estratègies que ajudin a reduir el consum de sal en els aliments i insten les empreses a disminuir l’addició de sal als seus productes processats a fi de millorar-ne el valor nutricional.
Com a recurs per als professionals, es publica un butlletí informatiu trimestral on s’informa de les qüestions més rellevants i l’activitat internacional. En el número de març es va incloure la referència a la World Salt Awareness Week (Setmana Mundial de la Conscienciació de la Sal), celebrada del 2 al 8 de febrer del 2009. Enguany, l’esdeveniment s’ha centrat en el tema “Salt and eating out” (Sal i menjar fora de casa). L’objectiu va ser sensibilitzar la indústria de la restauració que els plats cuinats als restaurants i als establiments de menjar per a endur-se, de menjar ràpid, de venda ambulant i altres de venda de menjar preparat, poden contenir una gran quantitat de sal oculta. De la mateixa manera, es va informar de la importància d’afegir menys sal als aliments i es van explicar les conseqüències negatives que té per a la salut a llarg termini portar una dieta rica en sal.
- En dejú: Un got d’aigua amb suc de llimona.
- Desdejuni: Infusió. Iogurt amb fruita fresca i cereals.
- Esmorzar (mig matí): Suc de fruita natural. Mig sandvitx vegetal amb tonyina. Aigua.
- Dinar: Brou de la cocció de les verdures. Amanida de colors. Minestra amb trossets de vedella guisada. Pa i síndria.
- Berenar: Una llesca de meló. Pa torrat amb formatge fresc.
- Sopar: Sopa amb verdures en juliana. Truita de patates, ceba i pebrot. Pa i infusió.
El consell: Els brous, les infusions, els sucs de fruita i l’aigua són els aliments que més hidraten. Els segueixen les fruites i les hortalisses, que contenen al voltant del 90% d’aigua en la seva composició, o fins i tot més.
El col·lagen és una proteïna que abunda en els tendons, els cartílags, els nervis i la pell i té una funció estructural en tot aquest teixit conjuntiu, ja que li aporta fermesa, força i elasticitat. Des del punt de vista nutricional és una proteïna amb un valor biològic menor, perquè és deficient en algun aminoàcid essencial.
En la indústria alimentària, el col·lagen és un indicatiu de la qualitat dels derivats carnis com ara embotits, salsitxes i hamburgueses. En les anàlisis bromatològiques (anàlisi elaborada en aliments) es mesura la relació col·lagen/proteïna: com més alt sigui aquest índex, més baixa és la qualitat de la carn usada per a l’elaboració d’aquests productes.
L’aplicació d’aigua calenta sobre les carns riques en col·lagen fa que aquest es transformi en gelatina, amb una textura tova, enganxosa i comestible. És per això que aquest tipus de carns requereixen coccions més llargues perquè resultin tendres.
Els cafès descafeïnats tenen menys cafeïna que els seus homòlegs naturals, però el procés industrial a què són sotmesos no aconsegueix extreure’n tota la cafeïna. La llei obliga que el producte final no superi el 0,1% de cafeïna en els cafès descafeïnats i el 0,3% en els cafès descafeïnats solubles o instantanis (els de sobre). La cafeïna s’extreu amb solvents que després s’eliminen per diversos processos tecnològics a fi de garantir l’absència de residus en el cafè. El sabor del cafè descafeïnat és tan semblant al cafè perquè el procés d’eliminació de la cafeïna (descafeïnització) es fa en el gra cru a fi d’evitar la pèrdua de l’aroma en el cafè torrat. Per aquesta raó, pràcticament no s’aprecien diferències entre l’un i l’altre, encara que les persones molt cafeteres adverteixen al moment el contrast de sabor i aroma.
És important considerar que no tots els tipus de cafè contenen la mateixa quantitat de cafeïna. Així, el cafè robusta, una de les varietats més consumides i que s’usa en l’elaboració de cafès instantanis, conté entre un 2% i un 3,5% de cafeïna; el doble que el cafè Aràbica (0,9-1,5%).
La poma és un aliment saludable, però prendre-la de postres no substitueix el raspallat, ja que no ajuda a reduir la placa bacteriana i, per tant, no prevé la càries. Després de dinar, les restes d’aliments que s’acumulen a la capa externa de les dents poden erosionar l’esmalt, en particular si són aliments rics en hidrats de carboni.
Els aliments que contenen sucres simples, com el sucre de taula, la mel, la melmelada, les begudes ensucrades, les llepolies i tota mena de dolços, a més dels aliments amb sucres complexos (pa, galetes, arròs, pasta, patates i llegums) es degraden amb més facilitat a la boca per l’acció d’un enzim que conté la saliva (alfa amilasa) i pels bacteris que tenim a la cavitat bucal. Es converteixen així en compostos més senzills que augmenten l’acidesa de la cavitat bucal. És aquesta acidesa la que destrueix la integritat de l’esmalt i pot afectar la resta de components de la dent. Per tant, la poma no pot substituir el raspallat, ja que, com la resta de fruites, conté sucres que serveixen de substrat als bacteris que formen àcids i afecten l’esmalt dental.
Una bona alternativa davant la impossibilitat de rentar-se les dents són els xiclets i les pastilles sense sucre que es comercialitzen amb aquest fi. Neutralitzen l’acidesa que es forma a la boca després de menjar i ajuden a prevenir la càries.