Complements dietètics contra la tensió d'eficàcia limitada
En una de cada tres llars espanyoles el calaix de la cuina, del menjador o de la tauleta de nit salvaguarda del fred i de la calor algun medicament relacionat amb el control de la hipertensió arterial (HTA), el factor de risc cardiovascular a què s’atribueix la mortalitat més alta al nostre país. Aquests fàrmacs conviuen a les prestatgeries de les farmàcies amb altres productes que no necessiten recepta mèdica i anuncien la seva eficàcia per reduir o controlar la tensió arterial: preparats d’all, plantes amb efecte diürètic com el te verd o la dent de lleó, suplements minerals (calci, magnesi, potassi), pèptids lactis (combinació concreta d’aminoàcids) o vitamina D, entre d’altres.
L’última Guia 2007 sobre la hipertensió arterial, un treball coordinat per experts de l’European Society of Hypertension (ESH), l’European Society of Cardiology (ESC) i la Societat Espanyola d’Hipertensió (SEH-LELHA), inclou una referència sobre l’ús de complements dietètics per a aquesta finalitat, en molts casos sense evidències científiques que el fonamentin. Aquesta posició experta es posiciona, per tant, en contra de les bondats que prometen aquests productes.
El document subratlla la importància dels canvis en l’estil de vida i d’alimentació basats en set factors per als quals sí que hi ha evidències científiques sobre la seva capacitat de reduir la pressió arterial o el risc cardiovascular:
- Disminució de l’aportació de sal/sodi
- Eliminació del consum excessiu d’alcohol
- Estabilització del pes
- Augment del consum de fruites i verdures
- Reducció del consum de greix total i de greix saturat
- Abandó del tabac
- Augment de l’activitat física
L’ús de complements dietètics ha d’atendre, en general, el seu significat literal: reforç d’un estil de vida i d’alimentació saludable, i no un substitut d’un tractament medicodietètic una vegada diagnosticada la malaltia. Els canvis en l’estil de vida i en l’alimentació poden ser suficients, encara que és probable que es complementin amb un tractament farmacològic en el moment precís. Dependrà de l’edat, de les xifres de pressió arterial sistòlica (nivell màxim) i diastòlica (nivell mínim) i del grau de risc cardiovascular total.
Els resultats obtinguts a partir dels preparats d’all són superiors al placebo en la reducció de la pressió sanguínia en els qui sofreixen d’hipertensió. Aquesta és la conclusió de la recent revisió sistemàtica efectuada sobre l’efecte de l’all en la hipertensió arterial publicada al juny del 2008 a la revista mèdica BMC Cardiovascular Disorders, i realitzada per investigadors de la Universitat d’Adelaide, a Austràlia. Encara que els resultats són encoratjadors, els autors apunten que calen assaigs a llarg termini que recomanin usar preparats d’all estandarditzats en assaigs futurs. L’extracte d’all i els preparats d’all sotmesos a un tractament tèrmic contenen menys al·licina i, per tant, perden propietats hipotensores. Els alls crus (2 g de pes mitjà) són els més concentrats en al·licina (5-9 mg), encara que els preparats d’all en pols tenen l’avantatge d’evitar el mal olor de l’alè, alhora que conserven els compostos actius que minven en l’all cru quan es pren cuinat.
Els suplements de calci, magnesi i potassi s’han proposat com un mitjà per a reduir la pressió arterial, per bé que no hi ha unanimitat en la comunitat científica. Estudis metabòlics suggereixen que aquests minerals influeixen en la regulació de la pressió arterial, fet que porta a pensar que algunes modificacions substancials en la dieta poden tenir efectes preventius i protectors. Les investigacions més recents coincideixen a constatar l’associació d’una ingesta insuficient de calci amb l’augment de la pressió arterial. No obstant això, no s’observen els efectes positius esperats després de l’administració de suplements de calci com per a recomanar-ne i recolzar-ne l’ús en el control de la tensió arterial. Sí que s’aconsella el consum d’aliments rics en calci, ja que alguns estudis epidemiològics han revelat que les persones amb una ingesta més elevada de calci tendeixen a mantenir una pressió arterial baixa.
En el principal estudi d’intervenció que s’ha fet als Estats Units, en què van participar 36.282 dones (Woman Health Initiative), no es va detectar cap millora en la pressió arterial després de la ingesta d’un suplement de calci (1.000 mg) i de vitamina D (400 UI) respecte del grup placebo, ni en les dones sanes ni en altres subgrups de risc com ara dones negres, hipertenses o amb una ingesta inicial baixa d’aquests nutrients. Encara que la investigació només inclou dones postmenopàusiques i els resultats podrien no ser aplicables als homes o dones joves, les seves conclusions coincideixen amb les investigacions precedents.
L’última revisió del magnesi en el control de la hipertensió en adults sobre el paper, realitzada per investigadors de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) el 2006, va corroborar les conclusions amb una metaanàlisi anterior elaborada quatre anys abans: que les proves epidemiològiques sobre els efectes del magnesi sobre la pressió arterial són inconsistents.
Tampoc no es van trobar proves sòlides de la combinació de suplements de calci, magnesi o potassi, en la reducció de la pressió arterial en adults, tal com mostra la revisió sistemàtica realitzada el 2006 per la Biblioteca Cochrane. Només es van trobar tres assaigs que van avaluar un total de 277 pacients. L’única combinació avaluada pels tres assaigs va ser la de potassi i magnesi, i no s’hi van observar diferències significatives, igual com en la resta de combinacions (calci i magnesi o calci i potassi).
Diversos assaigs clínics demostren que els suplements d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 (anomenats amb freqüència “oli de peix”) poden reduir la pressió arterial en algunes persones hipertenses. Però aquest efecte només s’observa en dosis altes (3 g/dia). Pels possibles efectes secundaris que tenen, es recomana seguir el consell mèdic i evitar-ne el consum descontrolat.
S’han fet poques anàlisis dels efectes sobre la pressió arterial de beure te verd. Les que s’han desenvolupat han tractat d’associar l’efecte sobre la pressió arterial dels flavonoides, substàncies vasodilatadores abundants en aquesta planta, que poguessin contrarestar l’efecte hipertensor de la teïna. L’única metaanàlisi que s’ha fet, elaborada pel departament de Farmacologia de l’Hospital Universitari de Colònia (Alemanya), només inclou cinc estudis aleatoris controlats, per bé que són de curta durada (entre set dies i quatre setmanes). Els investigadors conclouen que no s’observen efectes d’un millor control de la pressió arterial entre el consum regular de te verd, ni del te negre. Fins ara tampoc no s’ha documentat cap estudi en humans que mesuri l’efecte de la ingesta de dent de lleó sobre la pressió arterial, per la qual cosa el seu consum no pot ser recomanat per a aquest fi.
Diversos estudis coincideixen a assenyalar que el consum diari de llets fermentades que contenen pèptids bioactius com l’IPP (isoleucina-prolina-prolina) i el VPP (valina-prolina-prolina) redueix de forma lleu la pressió arterial en persones amb prehipertensió o hipertensió lleu-moderada. Aquests pèptids lactis actuen impedint la formació d’angiotensina II (vasoconstrictora), per la qual cosa es produeix vasodilatació i la pressió sanguínia disminueix.
La indústria alimentària tracta de treure partit d’aquest nou descobriment amb el disseny d’aliments funcionals enriquits en aquests compostos actius. De moment, encara que els resultats de la majoria d’estudis són reveladors, queda molt per definir per a fixar el tractament adequat amb aquest tipus d’aliments funcionals.
Els fabricants han de donar resposta a nombroses qüestions, d’acord amb el nou reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments abans de treure a la venda un nou producte. Aquestes qüestions van des de la dosi segura i efectiva fins a la biodisponibilitat (fracció de la dosi eficaç del medicament administrat) dels pèptids en l’organisme, la biodisponibilitat dels pèptids segons el tipus de producte a què s’afegeixi o que els contingui, la constatació que la ingesta de menjar juntament amb el producte influeix en l’absorció i l’aprofitament dels pèptids i la cadència de consum per a aconseguir un efecte significatiu en la durada del tractament, entre d’altres.
Davant la incertesa i la falta d’evidències d’aquests suplements, els especialistes insisteixen en la importància de modificar els hàbits de vida i d’alimentació per tal de reduir la tensió arterial. A més, recalquen que l’elecció d’aquests productes s’ha d’adoptar com a mesura preventiva en cas de prehipertensió (valors molt propers a la hipertensió) i com a teràpia complementària de les mesures higienicodietètiques, però, en cap cas, com a substitutius del tractament antihipertensiu dictat pel metge.