La mateixa assegurança de cotxe pot costar el doble en funció de la ciutat on es contracti
Un jove de 18 anys adquireix un utilitari i vol assegurar-lo a tot risc sense franquícia. Sol·licita un pressupost a les deu principals companyies del país i comprova que quatre ni tan sols li responen i que, de les altres sis, la pòlissa més econòmica li suposa 3.700 euros a l’any i la més cara, ni més ni menys que 6.160 euros. Aquestes quantitats no es deuen a errates. Són reals. Així ho ha comprovat CONSUMER EROSKI després de sol·licitar en sis ciutats (la Corunya, Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València) 540 pressuposts amb nou perfils d’usuari diferents en deu de les asseguradores amb major quota de mercat: Mapfre, Zurich, Liberty, Reale, Axa, Allianz, Groupama, Balumba, Línea Directa i Direct Seguros (aquestes tres últimes només operen a través d’Internet).
L’experiència, l’edat, el sexe del titular, el model de vehicle i el tipus de pòlissa influeixen en el preu final. També ho fa, i molt, la companyia escollida. Tant que, com s’ha pogut comprovar, la quantitat desemborsada per una assegurança semblant es pot duplicar o triplicar. Però és que també el lloc on es contracti marca, i de forma decisiva, el cost de la pòlissa. En 16 dels 31 supòsits analitzats, la variació dels preus mitjans s’ha situat al voltant del 20% entre la ciutat més barata i la més cara, marge que supera el 50% en una de cada cinc i que arriba al 94% en un dels casos: en l’assegurança a tercers per a una conductora de 30 anys amb cinc anys d’experiència i que condueix un vehicle compacte, el preu mitjà a Madrid va ser de 296 euros, mentre que la mitjana a Bilbao va arribar als 573 euros.
Per recopilar aquesta informació, es van crear nou perfils amb característiques diferents: cinc dones i quatre homes amb edats compreses entre els 19 i els 55 anys i diferent grau d’experiència al volant. Els més joves no tenien cap comunicat de sinistralitat, mentre que dos dels tres que portaven més de 15 anys conduint havien sofert dos accidents (un amb culpa i un altre sense culpa) i tenien dos punts menys en el carnet. Els dos perfils creats d’entre 19 i 30 anys volien assegurar vehicles utilitaris i compactes, a diferència dels majors (amb edats compreses entre els 40 i 55 anys), que eren propietaris d’un monovolum o d’una berlina mitjana. Finalment, un dels adolescents tenia un ciclomotor i un adult de 35 anys tenia una motocicleta de 125 centímetres cúbics.
A cadascuna de les ciutats triades, els tècnics de la revista van actuar com a futurs clients interessats a conèixer els preus que els oferia cada entitat per a assegurar el cotxe, la motocicleta o el ciclomotor en les modalitats d’assegurances a tercers bàsiques, ampliades i a tot risc amb franquícia o sense. Dels 540 pressuposts sol·licitats (378 per telèfon i 162 per Internet), en 92 casos no es va facilitar cap preu a causa de les característiques del vehicle o per l’edat i la inexperiència de les persones que els sol·licitaven.
S’ha constatat que, en línies generals, la diferència en el preu entre asseguradores també es reflecteix en la qualitat de la cobertura i en les garanties. Les companyies més cares (Mapfre, Liberty) són les que ofereixen les pòlisses més completes, en contraposició amb les que resulten més barates (Balumba, Direct Seguros i Línea Directa, que operen a Internet). Per ciutats, les tarifes més competitives es van trobar a València (ofereix una de les mitjanes més assequibles en vuit dels nou perfils d’usuari estudiats), Barcelona (en cinc perfils és una de les més econòmiques) i Madrid (en tres perfils és una de les més barates). A la Corunya, Sevilla (dues de les més cares en cinc dels perfils analitzats) i Bilbao (amb les tarifes mitjanes més altes en dos dels perfils) és més car assegurar un vehicle o una motocicleta. Quan l’edat i l’experiència dels conductors és menor, s’han comprovat dues tendències: d’una banda, augmenta la diferència de preu entre homes i dones, i d’una altra, disminueix l’interès de les asseguradores, ja que dos de cada tres pressuposts sol·licitats per menors de 25 anys no van tenir resposta de les companyies.
Tret de quantitats relativament baixes (de no més de 400 euros) que només es poden pagar de forma anual, el més habitual és que l’import de l’assegurança es pugui fraccionar per trimestres o semestres. No obstant això, la comoditat comporta un encariment del preu, de vegades notable. Així ocorre en companyies com Groupama, que encareix aquestes tarifes un 24% i un 19% si s’opta per un pagament trimestral o semestral, respectivament. Liberty i Balumba són altres dues asseguradores que apliquen increments superiors al 10%, entre el 12% i el 18%. Per contra, companyies com Axa, Direct Seguros i Mapfre no reflecteixen més d’un 4% de pujada si el desemborsament es fa a terminis. La mitjana de la resta de companyies (Reale, Zurich, Allianz i Línea Directa) no supera el 8%.
Assegurances a conductors novells, cicloturistes i per sexes
Les característiques especials del primer dels conductors seleccionats (jove de 18 anys que condueix un Seat Ibiza i que mai no ha estat assegurat) van motivar que ni tan sols es facilités un pressupost en el 43% de les 60 peticions efectuades. Els pressuposts que es van poder obtenir es van moure entre els 1.487 euros de mitjana per una assegurança a tercers bàsica, 1.783 euros si és ampliada, prop dels 4.800 si s’opta per una pòlissa a tot risc sense franquícia i al voltant de 3.200 euros si amb l’assegurança a tot risc es fixa una franquícia de 214 euros de mitjana. Per tot això, si un jove d’aquesta edat i experiència desitja assegurar l’automòbil, l’opció més pràctica és incloure un dels pares com a titular.
També es va sol·licitar un pressupost per a un ciclomotor, una Yamaha model JOG de 50 centímetres cúbics. Igual com va passar en el perfil anterior, només es va obtenir resposta positiva en 18 de les 60 trucades i consultes efectuades. Companyies com Balumba, Línea Directa, Direct Seguros, Liberty i Reale o no asseguren ciclomotors o, en el cas que ho facin, posen com a condició que el conductor no tingui menys de 25 o 27 anys. En les asseguradores que ofereixen un pressupost, el preu mitjà és de 824 euros a l’any per una pòlissa a tercers (l’única modalitat que es preveu). Encara que les diferències són abismals: dels 375 euros d’Axa als 1.230 de Mapfre.
També es van trobar dificultats amb un altre dels perfils seleccionats, un home de 35 anys amb cinc anys d’experiència al manillar d’una motocicleta de 125 centímetres cúbics, una Honda Passion. En una dotzena de trucades i consultes d’Internet, només s’ofereixen cobertures a tercers (amb un cost mitjà anual de 197 euros) i tercers ampliada (40 euros més cara que l’opció anterior).
És un pensament comú la idea que els preus de les pòlisses baixen quan és una dona la titular de l’assegurança de l’automòbil. S’ha comprovat que les diferències sí que són cridaneres en el cas dels conductors novells i més joves (el preu d’una assegurança per a una noia de 25 anys amb dos anys d’experiència que vol assegurar un utilitari és tres vegades inferior al d’un jove de 18 anys sense experiència que vol assegurar un cotxe) però, a mesura que augmenten els anys de conducció, aquesta diferència disminueix. Així es va observar en la comparació entre dos perfils idèntics (persona de 55 anys amb diverses penalitzacions, una de les quals amb culpa, i conductora d’una berlina mitjana, un Volkswagen Passat), en què l’única variació era el sexe del titular. El marge de preus va dels 412 euros (a tercers) als 1.105 euros (a tot risc sense franquícia) en el cas que el titular sigui una dona, i dels 493 euros als 1.157 si és un home.
Cobertures i sinistres totals
La reducció del mercat per la crisi en la venda d’automòbils i l’aparició de noves companyies han avivat la competència entre asseguradores, fet que ha redundat en una lluita oberta de preus. Però els diners, tot i ser crucials, no són l’únic element que s’ha de prendre en consideració. La cobertura inclosa també té una rellevància especial. CONSUMER EROSKI ha estudiat les de les deu principals companyies del país en quatre tipus de pòlisses: l’assegurança a tercers bàsica, la de tercers ampliada i l’assegurança a tot risc amb franquícia i sense franquícia. Les companyies que millors garanties ofereixen són Allianz, Groupama, Liberty, Mapfre i Reale. Per comprovar-ho, s’ha prestat una atenció especial a les assegurances a tercers bàsica i ampliada, les més assequibles i les que es doten de les cobertures imprescindibles.
En l’assegurança a tercers bàsica, totes inclouen la responsabilitat civil obligatòria, que obliga les companyies a indemnitzar un tercer pels danys i perjudicis causats per l’ús i la circulació del vehicle quan l’assegurat sigui el responsable. L’import màxim d’indemnització el fixa l’Administració, amb un màxim per víctima en cas de danys corporals i també per sinistre en cas de danys en els béns. També afegeixen una responsabilitat civil voluntària, que amplia aquesta cobertura perquè les indemnitzacions dictades pels tribunals són, amb freqüència, superiors als límits previstos per l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria.
Els aspectes més comuns en aquesta modalitat d’assegurances són la reclamació de danys i la defensa jurídica (despeses en què pugui incórrer l’assegurat en la seva defensa penal per un accident amb el seu vehicle), inclosos en totes les asseguradores estudiades. Algunes companyies, a més de la defensa jurídica, ofereixen assessorament jurídic telefònic; concretament són Groupama, Liberty i Axa. Zurich, Reale, Mapfre, Liberty, Groupama, Direct Seguros, Balumba, Axa i Allianz també afegeixen la cobertura dels danys personals del conductor.
Entre els aspectes en què es fixa el futur client d’una asseguradora es troba l’assistència en viatge, per la importància que té en cas de patir algun accident en carretera, tant pels danys que es puguin ocasionar al vehicle com, per descomptat, els personals. Aquesta cobertura, però, només és opcional a Línea Directa, Reale i Balumba.
L’assegurança a tercers ampliada engloba les mateixes cobertures que la bàsica i afegeix la possibilitat que el client seleccioni altres opcions per a elaborar una “pòlissa a la carta”. Les més comunes que ofereixen en les deu companyies estudiades són les d’incendi, trencament de vidres i robatori (de vegades també s’hi inclou el furt o robatori sense violència, però en d’altres es desconeix si ho fan, ja que només esmenten que es cobriran els danys en el cas que es produeixi una “sostracció il·legítima”) en la forma bàsica o ampliada, que es diferencien en els imports de les indemnitzacions i en els riscs exclosos de la cobertura general. Cada companyia combina aquestes garanties a la seva manera, però les més comunes són l’assegurança a tercers més vidres, tercers més incendi i vidres, tercers més robatori i incendi, i tercers més vidres, incendi i robatori.
Des que va entrar en vigor el carnet per punts a mitjan 2006, les asseguradores ofereixen alguns serveis relacionats amb aquest canvi, com ara un subsidi per la pèrdua dels punts (amb quantitats que van des dels 1.350 euros de Reale fins als 3.600 de Balumba) o bé el pagament de la matrícula de cursos per a recuperar-los: s’han trobat en Allianz, Balumba, Mapfre, Reale i Zurich. En sis de les deu asseguradores analitzades també s’inclou la defensa o el recurs de multes (Balumba, Groupama, Mapfre, Reale i Zurich) i en Allianz i Liberty, l’assessorament jurídic en multes.
La modalitat d’assegurança més completa, i també la més cara, és la de tot risc amb franquícia o sense. És convenient llegir la lletra petita de les pòlisses que es contracten, ja que s’hi recullen excepcions que podrien representar una desagradable sorpresa per a l’assegurat. Una mostra: si es tracta de danys produïts quan se circula per vies no aptes, algunes asseguradores no se’n fan càrrec. En aquest últim cas, es va constatar que Groupama, Zurich, Liberty i Línea Directa només cobreixen els danys causats en vies ordinàries “d’accés lícit i possible”, mentre que les altres amplien aquesta garantia a tots els tipus de vies sempre que la grua hi tingui accés i no suposi un perill per als mitjans d’assistència.
Quant a les cobertures de les assegurances de motocicleta i ciclomotor, les asseguradores ofereixen generalment una assegurança a tercers bàsica, en el qual s’inclou la responsabilitat civil obligatòria i voluntària, la reclamació de danys, la protecció jurídica, els accidents del conductor i l’assistència en viatge. Així mateix, faciliten la possibilitat d’ampliar aquestes garanties en cas de robatori, incendi i pèrdua total, a més d’incloure els danys propis, el subsidi en cas de pèrdua de permís de conduir pel sistema de punts i el recurs de multes, entre altres aspectes.
Si un vehicle és robat, incendiat o danyat en un accident greu, les asseguradores el declaren sinistre total quan el vehicle ja no és útil per al propietari. Les garanties varien molt d’unes companyies a altres, encara que la tendència és la de valorar el vehicle com si fos nou durant el primer any (prenent com a referència l’any de matriculació).
Les deu companyies es comprometen a indemnitzar l’assegurat amb el 100% del valor del vehicle si l’antiguitat del cotxe és inferior a un any, excepte Groupama i Balumba, que especifiquen que si el vehicle és usat o d’ocasió, el valor és el de la compra en el moment de l’adquisició. Axa, Direct Seguros, Liberty, Línea Directa, Reale i Zurich mantenen el mateix criteri fins al segon any de matriculació (també Mapfre, però cal contractar-ho expressament perquè és una opció ampliada). Balumba, mentrestant, estableix que a partir del segon any indemnitza el vehicle amb el seu valor venal. D’altra banda, Allianz canvia els criteris a partir d’aquest segon any i estableix que, des del segon any i fins al cinquè, el valor del vehicle serà el del mercat millorat, és a dir, el valor de nou del vehicle restant-li un 1% per cada mes transcorregut des d’aquest segon any. A partir del tercer any o del quart, totes les companyies es comprometen a indemnitzar segons el valor del vehicle en el mercat o segons el seu valor venal.
Les entitats asseguradores parlen, en les seves pòlisses, d’indemnitzacions d’acord amb el valor de mercat o el valor venal del vehicle. El valor de mercat o de reposició són els diners que s’haurien de pagar per a comprar el vehicle en el moment del sinistre, amb les mateixes característiques i amb la seva antiguitat en anys. El valor venal és el preu que s’obtindria amb la venda del vehicle en el moment del sinistre, amb les mateixes característiques i amb la seva antiguitat en anys; no importen els quilòmetres que tingui, o si el cotxe està més o menys cuidat. La diferència entre els dos conceptes pot superar el 20%. La indemnització per a l’assegurat serà més gran si la pòlissa parla de valor de mercat. En l’estudi, es va comprovar que les companyies que prenen com a referència el valor del mercat només en són dues, Allianz i Mapfre. La resta es queden en el valor venal del vehicle.
Accessoris i extres, bonificacions, penalitzacions i taules comparatives
Generalment, les assegurances inclouen els articles de sèrie del vehicle, però si el conductor desitja afegir-hi nous elements (GPS, MP4…) ho ha de comunicar expressament, i això incrementaria el preu de l’assegurança. Així passa amb Zurich, Reale, Direct Seguros, Línea Directa, Liberty, Mapfre i Balumba. Allianz, en canvi, sí que inclou en la cobertura aquests accessoris. En el cas d’Axa, els objectes només s’han de declarar de forma expressa si el seu valor supera els 900 euros (180 euros en Groupama). Allianz, Axa, Direct Seguros, Groupama, Reale i Zurich destaquen perquè assenyalen expressament que la cobertura contractada inclou l’equipatge i els objectes personals (és a dir, maletes, roba de vestir, calçat i els articles de neteja i cosmètica; mai diners, títols ni joies). Les dues últimes companyies hi estableixen un límit econòmic, fins a 300 euros. Axa també destaca per cobrir la pèrdua de les claus del cotxe, encara que sigui l’únic element robat.
La bonificació (o sistema bonus-malus) afecta el preu final de la pòlissa. Les asseguradores ho saben i la utilitzen com a reclam per a captar clients. Aquest sistema consisteix a premiar els conductors que no tenen sinistres i a penalitzar els que sí que en tenen. És a dir, que quan venç l’anualitat d’una pòlissa i en la renovació no s’ha presentat cap comunicat d’accident, la companyia redueix el preu de la pòlissa. Si ocorre el contrari, l’assegurança serà més cara, ja que hi aplicaran un recàrrec per sinistralitat.
CONSUMER EROSKI va comprovar durant l’estudi que totes les companyies analitzades es mouen entre el 55% i el 65% de bonificació màxima, sempre en funció del perfil de conductor i el seu historial de sinistralitat. Els anys que han de transcórrer per a aconseguir aquests percentatges de descompte s’estableixen, de mitjana, entre els 5 i els 10 anys. En totes les companyies analitzades es respecten les bonificacions quan es canvia de companyia asseguradora. Convé tenir en compte que quan es parla de bonificacions, en realitat la baixada de preu es deu, generalment, a la pèrdua de valor del vehicle.
En l’estudi s’ha recollit que en les deu asseguradores les penalitzacions només afecten una part de la bonificació, no el percentatge complet i, per regla general, la penalització s’aplica quan el sinistre en particular té a veure amb la responsabilitat civil obligatòria, amb la voluntària i els danys propis. Si s’utilitzen les garanties de robatori, incendi i vidres en Direct Seguros, Liberty, Línea Directa, Mapfre i Zurich també es penalitza, igual com si el conductor és culpable en Balumba i Direct Seguros.
El millor i el pitjor de cada COMPANYIA ASSEGURADORA (prova efectuada per CONSUMER EROSKI a 10 de les asseguradores més importants del país)
El millor: Els preus es troben en la mitjana. En l’assegurança a tercers bàsica s’inclou l’assessorament en multes. A més, en el cas d’indemnització per pèrdua total d’un vehicle amb una antiguitat superior a dos anys, es pren com a referència el valor del mercat millorat en comptes del valor venal.
El pitjor: Les pujades de preu en l’assegurança en el cas que es pagui a terminis superen la mitjana nacional: un 10% quan l’índex de la resta de companyies és un 8%.
El millor: Les pujades de preu en l’assegurança en el cas que es pagui de forma trimestral o semestral no superen el 4% (la mitjana és del 8%). En l’assistència en carretera, si la grua tarda una hora, la companyia indemnitza amb 60 euros i es penalitza només pels accidents on s’apliqui la responsabilitat civil i obligatòria. El trasllat del vehicle no té límit de quilometratge.
El pitjor: Alguns preus oferts superen la mitjana de la resta de companyies analitzades. Només mantenen la bonificació en cas d’accident sense danys a tercers si es repara el vehicle en un taller de la marca.
El millor: Una de les companyies més barates. En la modalitat d’assegurances a tercers ampliada s’inclou la defensa o el recurs de multes i un subsidi per la pèrdua del carnet per punts fins a una quantitat màxima de 3.600 euros.
El pitjor: Per a resoldre algun dubte o alguna consulta, els clients només poden fer-ho per telèfon, per correu electrònic o per fax. A més, aplica un 12% d’increment quan el desemborsament es fa de forma trimestral o semestral. No disposa d’assegurança de motocicletes ni de ciclomotors.
El millor: Una de les entitats més barates. L’augment per pagament fraccionat és un dels més baixos de l’informe (no supera el 3%). Cobreix el rescat del cotxe en cas de bolcada o caiguda fins a un límit de 1.000 euros, la quantitat més alta de l’estudi.
El pitjor: Per a resoldre algun dubte o consulta, els clients només poden fer-ho per telèfon, per correu electrònic o per fax.
El millor: En l’assistència en carretera, ofereix un servei de recerca d’equipatge, un avançament de fiança judicial a l’estranger i despeses de defensa legal. Els seus preus, en la mitjana.
El pitjor: Les pujades per pagament fraccionat són les més altes de l’informe, un 19% si és per trimestres i un 24% si és per semestres.
El millor: En cas de sinistre total, el vehicle es considera nou fins al tercer any d’antiguitat. En la modalitat de tercers bàsica inclou la garantia de defensa de multes.
El pitjor: Una de les asseguradores més cares de l’informe i una de les que més penalitza el pagament fraccionat (un 18% de més si el desemborsament és trimestral i un 10% si és semestral). No disposa de cap sistema específic de bonificacions. En cas de sinistre, es penalitza el conductor per haver comunicat accidents relacionats amb una gran quantitat d’aspectes: la responsabilitat civil obligatòria i voluntària, els danys propis, l’incendi, el robatori, els vidres, la defensa jurídica, la reclamació de danys, els accidents personals i el subsidi per la privació del carnet per punts.
El millor: Una de les més barates. En l’assistència en carretera estableix que si no poden reparar en 30 minuts el cotxe al lloc de l’avaria, el traslladen al taller o al lloc on vulgui l’assegurat.
El pitjor: Per a resoldre algun dubte o consulta, els clients només poden fer-ho per telèfon, per correu electrònic o per fax. En cas d’haver de rescatar un vehicle per bolcada o caiguda, només ho faria fins a un límit de 300 euros.
El millor: L’encariment per pagament fraccionat no supera el 3%, un dels menors de l’estudi. En l’assegurança a tercers ampliada, inclou danys propis, préstecs de reparació, assegurança del conductor i defensa en multes, entre altres aspectes. Disposa d’una gran diversitat de modalitats d’assegurança.
El pitjor: És una de les entitats més cares en la gran majoria dels perfils d’usuari, de les modalitats de pòlissa i de les ciutats estudiades.
El millor: Ofereix un subsidi en cas de pèrdua de carnet per punts d’una quantitat màxima de 1.350 euros. A més, en assistència en carretera, cobreix la reparació in situ fins a 600 euros.
El pitjor: És una de les asseguradores més cares i aplica un 10% d’increment si s’opta per un pagament a terminis (la mitjana de l’estudi és d’un 8%).
El millor: Es cobreix el rescat del vehicle per bolcada o caiguda fins a una quantitat màxima de 450 euros.
El pitjor: És una de les entitats més cares de les seleccionades per a la mostra.