Calor, agua... i fongs

Calor, agua... i fongs

/imgs/20090601/salud1.jpg
Calor i aigua s’associen amb estiu i capbussades. Però també amb els molests fongs. Encara que molts contagis tenen lloc en piscines públiques i dutxes, el ventall d’infeccions micòtiques o fúngiques s’amplia a altres zones del cos més enllà dels peus. Davant aquest contagi, tan comú en època estival, s’han desenvolupat noves fórmules farmacològiques efectives. No obstant això, el tractament preventiu que més garanties ofereix és la higiene personal, l’ús de xancletes en llocs humits i evitar l’intercanvi de tovalloles.

Les infeccions fúngiques o micosis són originades per uns microorganismes del regne vegetal, els fongs, que, a diferència de les plantes, no contenen clorofil·la i necessiten parasitar un altre organisme per a sobreviure. La humitat i la maceració són els seus dos grans aliats per a créixer. Aquestes dues condicions, indispensables per a la seva proliferació, expliquen que aquestes infeccions siguin tan comunes a les zones de la pell on es formen petits plecs, com les inguinals i els interdigitals, i als peus suats quan s’utilitza un calçat inapropiat que transpira poc.

Però aquestes infeccions es poden localitzar en qualsevol part del cos

• /imgs/20090601/salud2.jpg
  Les superficials. Afecten la pell, els seus annexos (pèls i ungles) i les mucoses (boca i vagina) com les candidiasis i les tinyes.
• Les subcutànies. Es localitzen a la pell i en altres zones per sota d’aquesta, com els vasos limfàtics pròxims.
• Les invasives. Penetren en l’organisme, són profundes, estan disseminades i afecten diversos òrgans interns del cos.

Infeccions superficials cutànies, les més comunes

Les infeccions que afecten la pell, els cabells, les ungles i les mucoses són les més habituals perquè els fongs amb capacitat per a causar-les són nombrosos. En general, es poden subdividir en dos grans grups: els llevats, com les càndides, i els dermatòfits.

Les infeccions causades per les càndides, sobretot la Candida albicans, són les candidiasis: afecten la boca, on es formen aftes o nafres blanques, acompanyades de picor, inflamació i malestar en menjar; i la zona vulvovaginal, on produeixen secrecions vaginals anormals, picor i malestar durant les relacions sexuals i la micció.

Les infeccions originades pels diversos tipus de dermatòfits afecten tant la pell com les ungles i el cabell. Són les temudes tinyes, entre les quals es troben la tinya del cuir cabellut, la de l’engonal, la crural o èczema marginat d’Hebra, la del peu o peu d’atleta, la de les ungles de les mans o dels peus (també anomenada onicomicosi), la del cos i la de la pell barbameca o herpes circinat.

Per edats

Les infeccions fúngiques poden afectar persones de qualsevol edat i per raons diverses

• /imgs/20090601/salud5.jpg
  En nadons: Les més comunes són les infeccions bucals per fongs o càndides, com el muguet o les candidiasis, petites taques blanques o nafres a la boca. Es contreuen, en general, a través del canal del part, ja que es troben en el recte i l’anus. D’altra banda, els lactants poden patir “dermatitis del bolquer” pel contacte continu de l’orina i els excrements i la falta d’higiene, fet que causa lesions que poden sobreinfectar-se amb càndides. Tanmateix, els bolquers d’un sol ús han contribuït a reduir els casos de dermatitis, caracteritzades per lesions rogenques, clivelles i, fins i tot, sang a la zona dels bolquers.
• /imgs/20090601/salud4.jpg
  En infants: El contacte amb animals com ara conills, rosegadors, gats i gossos que viuen en un ambient rural, amb lesions a la pell i els pèls (tinyes), és la causa de l’herpes circinat en infants, sense cap relació amb l’herpes simple. Una altra infecció comuna en la infància és la tinya del cuir cabellut, que es pot manifestar de dues formes: la que afecta l’arrel del cabell i fa que caigui, i la que afecta la pell (anomenada “Queri de Celso”), caracteritzada per inflamacions i per pus.
• En adolescents: Les més habituals en aquests joves són el peu d’atleta i la pitiriasi versicolor. L’estiu és una època propícia per a descobrir la pitiriasi, que es contreu en compartir tovalloles humides. La pràctica de l’exercici físic amb sabatilles que transpiren poc és l’altra gran causa de les infeccions fúngiques.
• En adults: El peu d’atleta també és la infecció fúngica més comuna per ser la més contagiosa. Passejar-se per dutxes i piscines amb els peus descalços, en comptes de protegir-los amb xancletes, n’afavoreix la transmissió. Un estudi de la Clínica Mayo, dels EUA, assegura que el 70% de la població pateix alguna vegada aquesta tinya del peu.

En les dones, les infeccions vaginals per càndides són freqüents: les dades disponibles estimen que entre el 70% i el 75% d’aquesta població en edat reproductiva les pateixen almenys una vegada en la vida i que, d’aquestes, entre un 40% i un 45% pot tornar-les a patir. En canvi, la tinya crural o de l’engonal, que destaca per una erupció rosàcia als engonals i la cara interna de les cuixes que pica i escata, afecta gairebé de forma exclusiva els homes adults. Quant als més grans de 50 anys, el 50% pateixen d’onicomicosi -infeccions a les ungles.

Tractaments

Els tractaments antifúngics més utilitzats fins ara es caracteritzaven per ser llargs i molests. En canvi, els medicaments que s’han comercialitzat els últims anys, i que han significat una petita revolució en el tractament de les infeccions fúngiques, són els azoles d’un sol ús. S’apliquen per via tòpica -mitjançant cremes- una vegada al dia sobre la zona corporal afectada, en comptes de les dues que eren necessàries amb els antics tractaments. L’únic requisit per a utilitzar-los és la detecció precoç de les infeccions fúngiques, sempre que es consulti el metge. En cas contrari, les infeccions es disseminen, el tractament es complica i, a més, cal prendre un fàrmac oral.

Casos particulars

Tinya del peu o peu d’atleta. Cal aplicar-se els azoles d’un sol ús de nit, ja que la crema es manté concentrada i exerceix la seva funció terapèutica a la zona desitjada. Cuir cabellut. El tractament es basa a rentar la part afectada amb un xampú especial antifongs (amb ketoconazole). En infants menors de set anys l’únic tractament que es pot fer servir amb plena seguretat és la grisofulvina, en especial per tractar les infeccions per fongs del cuir cabellut, encara que es tracta d’un tractament de llarga durada (de tres a sis mesos).

Vagina. En cas d’infecció vaginal per càndides, es pot optar per seguir un tractament oral (amb azoles com l’itraconazole o el ketaconazole), en forma d’òvuls (ketoconazole) o per via tòpica, com el flutrimazole, d’aparició recent.