Millor per sortir del pas que com a plat freqüent
A més dels fesols -que de mitjana representen el 80% del contingut, encara que les diferències són notables: des del 69% de Campanal fins al 88% de Gallina Blanca- contenen una guarnició, la composició més freqüent de la qual és xoriço, botifarra, cansalada viada i cansalada (és la recepta de Litoral, Louriño i Gallina Blanca). Orlando (que es comercialitza com a “fesols amb xoriço”, no com a “fabada asturiana”) és el format més bàsic, amb només fesols (87%), xoriço (6%) i cansalada (6%). Albo omet la cansalada i al seu lloc posa cansalada viada, gairebé el 9% del total. La recepta de Campanal (la mostra més cara de les comparades) concedeix més protagonisme a la guarnició: els fesols representen només el 69% del producte; és la de més botifarra (11%) i xoriço (9%) i l’única amb lacón (5%). Gallina Blanca, la segona mostra més cara, destaca per la quantitat més gran de fesols (88%) i la menor de derivats de la carn. A més de fesols, carnis, aigua, sal i oli, algunes mostres afegeixen espècies (llorer, all o pebre roig) i hortalisses com la ceba i el porro. També figuren en les llistes d’ingredients els additius: aromes, colorants, potenciadors del sabor, antioxidants, conservadors i estabilitzants. Algunes mostres no els hi posen tots, per la qual cosa els consumidors poden tenir en compte aquesta circumstància en l’elecció d’una marca o d’una altra. Els ingredients apareixen sempre en ordre decreixent a la quantitat utilitzada (el més abundant comença la llista, i el de menor contingut la tanca).
L’aigua representa en aquesta conserva entre el 68% de Campanal (la de més carn i menys fesols) i el 74% d’Orlando i Gallina Blanca, les de major contingut en aquests llegums. Com que es tracta de fesols, és lògic que els hidrats de carboni siguen el macronutrient majoritari: de mitjana, representen el 12% del producte. Encara que els fesols manquen pràcticament de greix, aquests plats preparats sí que en contenen: de mitjana, un 8,6% del producte. L’elevada aportació de greix i colesterol es deu a la presència de carnis com la botifarra, el xoriço, la cansalada i la cansalada viada. Destaquen en greix Campanal i Louriño, amb un 11% d’aquest nutrient. El producte menys gras és Albo, amb menys d’un 6% de greix.
El perfil lipídic d’aquestes conserves no és per presumir-ne: de mitjana, gairebé el 38% del greix és saturat, el menys saludable. Només Orlando se’n distancia, amb un més que acceptable 32%, de saturats en el seu greix, mentre que tres mostres arriben al 40%. Convé matisar que per molt que el producte tinga un perfil lipídic poc saludable (elevada proporció de greix saturat), si el contingut gras és reduït, el de greixos saturats serà modesto. En l’anàlisi que ens ocupa, una llauna de fabada Campanal -pesa 425 grams- aporta 17 grams de greix saturat, el mateix que Litoral, i un poc menys que Gallina Blanca i Louriño, que contenen 19 grams de greix saturat. En les dues restants, el contingut en greix saturat és molt menor: 8 grams escassos en Orlando i 9 grams en Albo. Les diferències són notables, ja que el pes de les sis mostres és molt semblant: va des dels 400 grams fins als 435. Per tot això, aquest criteri de greix saturat pot ser valorat quan es triar el producte, particularment quan la ingesta és freqüent.
Els fesols preparats més proteics són Albo i Campanal, amb un 7,3%, i els menys rics en aquest nutrient són Litoral (5% de proteïna) i Gallina Blanca (5,2%). Louriño i Orlando contenien poc més del 6%. Aquesta riquesa en nutrients podria convertir als fesols preparats en un plat molt energètic, però no ho són tant. Els més energètics són Campanal, amb 179 calories per cada 100 grams i els menys, Orlando, amb 128 calories per cada 100 grams. La resta es mouen entre les 133 i les 168 calories per cada 100 grams. És una aportació calòrica no excessiva si aquests fesols preparats es conceben com a segon plat i vénen precedits d’un altre de lleuger, com ara amanida o verdures amb patates. Els fesols també són rics en fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal.
La sal representa en aquest producte entre l’1,2% d’Orlando i el 0,5% de Louriño i Gallina Blanca. També són poc salats Albo (0,6%) i Litoral (0,7%). Es consideren aliments amb excessiva sal els que superen l’1,8% d’aquest condiment. A més de fesols, carnis, sal i additius, com a conservadors, aromatitzants, colorants i d’altres, en aquests fesols preparats està permesa l’addició de potenciadors del sabor com el glutamat monosòdic, additiu identificat en les etiquetes com E-621 i que resulta innecessari en un producte amb tant de sabor com aquests fesols preparats. Aporta un sabor més intens a l’aliment i l’ús hi està autoritzat fins a les 10.000 parts per milió (ppm). El laboratori va mesurar el contingut de glutàmic en cada mostra. Les quantitats van ser en totes les mostres molt inferiors a l’admesa, tot i que les més altes van aparèixer en Gallina Blanca (570 ppm) i Louriño (350 ppm), úniques que ho declaren en la llista d’ingredients. En la resta, la presència va ser molt menor, des dels 90 ppm de Litoral fins als 140 ppm d’Orlando i Campanal. Probablement, els continguts tan escassos d’aquestes quatre mostres que no declaren aquest additiu es deuen a l’àcid glutàmic que, de forma natural, contenen els productes carnis usats, i no a una addició intencionada.
Els llegums són un aliment molt recomanable, entre altres raons per la seua aportació de fibra, però es consumeixen menys del que convé. Els experts fixen la ingesta mínima de llegums en dues vegades a la setmana, però aconsellen que s’arribe a les tres o quatre. Per tant, es podria pensar que el consum d’aquests fesols preparats serveix per a complir amb aquest precepte nutricional, però no és així. La raó: incorporar-los en la dieta habitual suposaria aportar al nostre organisme quantitats importants de greix saturat i sal. Han de restringir o evitar el consum d’aquests fesols preparats les persones amb excés de pes, les que pateixen de digestions pesades o tenen estómacs delicats (es tracta d’un plat gras i condimentat), els celíacs i els al·lèrgics a la proteïna de la llet de vaca, i els qui segueixen dietes baixes en sodi.
Perquè aquests fesols preparats es mantinguen en unes condicions higienicosanitàries perfectes a temperatura ambient fins al seu consum, una vegada envasat el producte s’hi aplica un tractament tèrmic d’esterilització, que elimina els microorganismes patògens que pogués contenir l’aliment. CONSUMER EROSKI va practicar anàlisis microbiològiques a aquests sis plats preparats i tots van obtenir resultats satisfactoris en els paràmetres determinats, ja que van demostrar que eren estèrils i que es trobaven en un estat higienicosanitari correcte.
En síntesi i taula comparativa
En síntesi
- S’han analitzat sis plats preparats de fesols. Albo, Litoral, Louriño, Campanal i Gallina Blanca es denominen “Fabada Asturiana”, mentre que Orlando són “Fesols amb xoriço”.
- Contenen entre 400 i 435 grams i es comercialitzen en llaunes excepte Gallina Blanca, que va en cassola de fang. Orlando i Louriño costen menys de 3 euros el quilo; Gallina Blanca voreja els 5 euros el quilo i Campanal els supera.
- Fesols blancs, xoriço, cansalada, botifarra, cansalada viada i lacón són els sis ingredients trobats, si bé cap mostra els conté tots. Les de menor diversitat són Orlando (tres d’aquests ingredients) i Albo (quatre); les altres en tenen cinc. Campanal és l’única amb lacón, que en la seua recepta substitueix la cansalada.
- La més proteica (7%), la de més productes carnis, és Campanal, precisament la més cara. La menys proteica (5,2%), Gallina Blanca, encara que no és la més barata, sinó la segona més cara.
- Són menys energètiques del que s’hauria de suposar: 152 calories per cada 100 grams de mitjana, amb un valor màxim de 179 calories (Campanal) i un mínim de 128 calories en Orlando. Cal tenir en compte que és un producte ja cuinat, al qual no s’incorpora una sola caloria de més.
- L’ingredient majoritari són els fesols, que aporten fonamentalment hidrats de carboni (12% del producte). El 8,6% de greix de mitjana (arriba fins a l’11% en El Campanal i es queda en el 5,8% en Albo) procedeix dels carnis, igual que ho fan les proteïnes (6,3% de mitjana).
- Bona part d’aquest greix és saturat (arriba fins al 40% del total del greix en tres mostres), el menys convenient per a la salut. Les mostres amb menys greix saturat, que no arriben als 9 grams per llauna, són Orlando i Albo. Les altres quatre aporten entre 17 i 19 grams.
- Tenen prou sal: des del 0,5% de Louriño fins a l’1,2% d’Orlando. Un aliment té massa sal quan supera l’1,8% de sal.
- Excepte Campanal, incompleixen la normativa per no indicar en les etiquetes el contingut dels diversos productes carnis, tot i que ho destaquen per mitjà d’imatges.
- La millor relació qualitat-preu: fabada asturiana Louriño. Va destacar en el tast, és barata, la segona amb més quantitat de derivats carnis i conté poca sal (0,5%).
| Louriño “Fabada Asturiana” |
Orlando “Fesols con Xoriço” |
Albo “Fabada Asturiana” |
|
|---|---|---|---|
| Format (g) | 435 | 425 | 425 |
| Preu (euros/kg) | 2,62 | 2,31 | 3,36 |
| Etiquetatge | Incorrecte | Incorrecte | Incorrecte |
| Ingredients: | |||
| Fesols (%) | 77,9 | 87,4 | 83,4 |
| Xoriço (%) | 6 | 6,4 | 4,1 |
| Botifarra (%) | 5 | – | 3,9 |
| Cansalada viada (%) | 6,9 | – | 8,6 |
| Cansalada (%) | 4,2 | 6,2 | – |
| Lacón (%) | – | – | – |
| Humitat (%) | 70,4 | 73,8 | 72,3 |
| Proteïna (%) | 6,2 | 6,1 | 7,3 |
| Greix total (%), d’aquest: | 10,8 | 6,3 | 5,8 |
| Saturat (%) | 40,7 | 31,6 | 36,4 |
| Monoinsaturat (%) | 46,7 | 40,9 | 43,3 |
| Poliinsaturat (%) | 12,6 | 27,5 | 20,3 |
| Carbohidrats (%) | 11,4 | 11,7 | 13 |
| Valor calòric (calories/100 g) | 168 | 128 | 133 |
| Sal (%) 1 | 0,5 | 1,2 | 0,6 |
| Àcid glutàmic (ppm) 2 | 350 | 140 | 135 |
| Estat higienicosanitari | Correcte | Correcte | Correcte |
| Tast (d’1 a 9) | 6,6 | 5,5 | 6,4 |
| Litoral “Fabada Asturiana” |
Gallina Blanca “Fabada Asturiana” |
Campanal “Fabada Asturiana” |
|
|---|---|---|---|
| Format (g) | 435 | 400 | 425 |
| Preu (euros/kg) | 3,81 | 4,93 | 5,59 |
| Etiquetatge | Incorrecte | Incorrecte | Correcte |
| Ingredients: | |||
| Fesols (%) | 81,8 | 88,2 | 69,3 |
| Xoriço (%) | 4,3 | 3,4 | 8,6 |
| Botifarra (%) | 4,7 | 3 | 10,8 |
| Cansalada viada (%) | 4,2 | 2,2 | 6,6 |
| Cansalada (%) | 5 | 3,2 | – |
| Lacón (%) | – | – | 4,7 |
| Humitat (%) | 70,5 | 73,5 | 67,6 |
| Proteïna (%) | 5,5 | 5,2 | 7,2 |
| Greix total (%), d’aquest: | 9,8 | 7,9 | 11 |
| Saturat (%) | 40,3 | 40,9 | 37 |
| Monoinsaturat (%) | 47,7 | 43,4 | 47,9 |
| Poliinsaturat (%) | 12 | 15,6 | 15,1 |
| Carbohidrats (%) | 12,7 | 12 | 12,7 |
| Valor calòric (calories/100 g) | 161 | 140 | 179 |
| Sal (%) 1 | 0,7 | 0,5 | 0,7 |
| Àcid glutàmic (ppm) 2 | 90 | 570 | 140 |
| Estat higienicosanitari | Correcte | Correcte | Correcte |
| Tast (d’1 a 9) | 6,3 | 5,5 | 5,6 |
(1) Sal: es considera que un aliment té un contingut elevat en sal quan supera l’1,8%.
Àcid glutàmic (o glutamat): additiu potenciador del sabor permès fins a un màxim de 10.000 ppm (parts per milió). En els productes analitzats d’Albo, Litoral, Orlando i Campanal el modest contingut en glutàmic, probablement es deu al fet que en contenen de forma natural els productes carnis que es fan servir com a guarnició. Gallina Blanca i Louriño informen en l’etiqueta de l’ús d’aquest additiu.
Una per una
Una per una, sis fabades
Louriño
/imgs/20071001/fabada.01.jpg “Fabada Asturiana”- Surt a 2,62 euros el quilo, barata. Llauna de 435 grams. La millor relació qualitat-preu.
- Etiquetatge incorrecte: destaca, amb imatges, ingredients sobre el contingut dels quals no informa. Més greix (un 11% és greix) que gairebé totes els altres, i de les menys salades (0,5% de sal). Conté, i ho indica en l’etiqueta, E-621, glutamat monosòdic (350 parts per milió, ppm), additiu potenciador del sabor.
- En el tast, amb 6,6 punts, figura entre les més preferides: agrada pel “sabor suau”, per ser “tendres” i pel “color”; alhora, també és criticada pel “poc de sabor”, per ser “farinosa” i amb els fesols “petits”.
Orlando
- “Fesols amb xoriço”
- Surt a 2,31 euros el quilo, la més barata. Llauna de 425 grams. Etiquetatge incorrecte: destaca amb imatges la cansalada, però no informa sobre el seu contingut. La guarnició menys variada (només xoriço i cansalada) i la segona més escassa en quantitat. La menys energètica (128 calories cada cent grams), però també la més salada (1,2% de sal). Juntament amb Albo, prou menys greix saturat que les altres quatre.
- En el tast, amb 5,5 punts, de les menys preferides: agrada pels fesols “tendres” i pel “sabor”; encara que també és criticada per tenir els fesols “insípids” i “xicotets”.
Albo
- “Fabada Asturiana”
- Surt a 3,36 euros el quilo. Llauna de 425 grams.
- Etiquetatge incorrecte: destaca amb imatges ingredients sobre el contingut dels quals no informa. La de menys greix (5,8%) i una de les menys calòriques (133 cal./100 g). Juntament amb Orlando, prou menys greix saturat que les altres quatre mostres.
- En el tast, amb 6,4 punts, se situa entre les més preferides: agrada pel “sabor” i per ser “tendra”; encara que alguns consumidors la critiquen pel “poc de sabor”.
Litoral
/imgs/20071001/fabada.04.jpg “Fabada Asturiana”- Surt a 3,81 euros el quilo. Llauna de 435 grams.
- Etiquetatge incorrecte: destaca amb imatges ingredients sobre el contingut dels quals no informa. Una de les que tenen menys proteïna (5,5%).
- En el tast aconsegueix 6,3 punts: agrada pel “sabor de la salsa”, la “grandària dels fesols” i per ser “tendres”; se’n critica el “color fosc” i el “poc de sabor”.
Gallina Blanca
/imgs/20071001/fabada.05.jpg “Fabada Asturiana”.- Surt a 4,93 euros el quilo. Cassola de fang de 400 grams.
- Etiquetatge incorrecte: destaca la botifarra com a ingredient i no informa de la quantitat. Amb la guarnició més escassa, és de les menys proteiques (5,2%), però també de les menys salades (0,5%). Conté (i ho indica en l’etiqueta) E-621, glutamat monosòdic (570 ppm), additiu potenciador del sabor.
- En el tast aconsegueix 5,5 punts i queda entre les menys preferides: agrada per tenir els fesols “tendres”, “saborosos” i “de bona grandària”; però és criticada pel “sabor fort” i el “color fosc”.
Campanal
/imgs/20071001/fabada.06.jpg “Fabada Asturiana”- Surt a 5,59 euros el quilo, la més cara. Llauna de 425 grams.
- La de menys fesols (69% del producte). L’única amb lacón. De les més proteiques (7%) i grasses (11%), i la més energètica (179 calories per cada 100 grams).
- En el tast obté 5,6 punts, i figura entre les menys preferides: n’agrada el “sabor fort”, el “color” i els fesols “tendres”; és criticada pels “fesols grans”, pel “molt de greix” i pels “molts condiments”.