Càmeres de mòbils, usos limitats
Els models actuals de mòbil disposen de càmeres amb una qualitat cada vegada més acceptable, de vegades de més de 2 megapíxels. Si bé amb 3 megapíxels s’entén que és possible fer una foto amb qualitat d’impressió (per a revelar a 13x11cm, per exemple), cal recordar que els “píxels” no ho són tot: aquestes càmeres pateixen d’una òptica molt pobra que no pot rivalitzar amb la de les seues “germanes grans”. Això sí, poden obtenir imatges amb una qualitat suficient per a veure-les després a l’ordinador, compartir-les amb familiars i amics per correu electrònic o missatges multimèdia (els successors dels SMS, els MMS) o fins i tot imprimir-les en paper si no som massa exigents. El seu ús el marca l’oportunitat, no la qualitat.
Altres avanços que ofereixen aquestes càmeres són la capacitat de gravar vídeos per un espai de temps curt (uns segons o, com a molt, uns minuts) amb una qualitat suficient com per a poder penjar-los en llocs web com Youtube. Per fer-ho necessiten una capacitat de memòria notable, que s’aconsegueix generalment mitjançant targetes de memòria externa (com les de les càmeres digitals convencionals). Una targeta de memòria generosa (n’hi ha d’un o de dos “gigues”) també permetrà guardar jocs o programes o cançons en format MP3.
Millores enganyoses
Un avanç enganyós és el del zoom digital, un sistema per a acostar-se a l’objecte retratat mitjançant un truc que empitjora la qualitat de la imatge, a diferència del zoom òptic, que ho fa sense minva de resolució. La qualitat d’aquestes càmeres ja és deficient per si soles com per a perdre més nitidesa per usar el zoom digital. Si l’usuari vol acostar la imatge, és preferible editar-la posteriorment a l’ordinador amb una aplicació com Photoshop, Picasa o iPhoto. Els flaixos d’aquestes càmeres també tenen molt a millorar. La majoria de les càmeres ni n’inclouen, i les que en tenen ofereixen una potència escassa. Per això, es recomana fer les fotos en entorns molt ben il·luminats.
Els últims avanços en lents ultraprimes (en les que “cap” un zoom òptic) i en llums LED (amb un menor consum i que oferiran flaixos potents) permeten augurar que la qualitat d’aquests dispositius continuarà augmentant exponencialment. No està lluny el dia en què milions d’usuaris portaran a la butxaca una càmera de foto i de vídeo amb una qualitat equiparable, si no superior, a les digitals actuals. La part negativa? La multiplicació d’ulls electrònics alarma els qui es preocupen per la seua intimitat, ja que qualsevol, en qualsevol lloc, pot estar obtenint imatges, amb el problema per a la privacitat que això implica.
Immortaliltzar els amics en situacions enutjoses és un dels usos més comuns de les càmeres dels telèfons mòbils. Però hi ha moltes altres possibilitats:
- Recordar on està el cotxe a l’aparcament. Una foto a la columna amb el número i llestos.
- Documentar els danys en un accident de trànsit, tant del cotxe contrari com del propi. Una foto de la matrícula del contrari tampoc anirà malament.
- Fer fotos dels plats als restaurants, bé siga per a utilitzar les idees en un sopar a casa o bé per a fer enveja als qui no hi estaven.
- Fer-se fotos quan s’aconsegueix el tall de cabells perfecte. Al cap d’unes setmanes es podrà ensenyar la foto al perruquer i dir-li: “el vull una altra vegada així”
- En comptes d’anotar els telèfons dels cartells, per exemple, quan es busca pis, es poden fotografiar.
- Fer una llista de la compra fent fotos del que fa falta.
- Fer una foto del lloc on estan les claus per a ensenyar-ho a la persona que les ha de recollir. És més senzill que explicar-li “a l’aparador de l’esquerra, al costat del gerro…”
/imgs/20071001/img.internet.02.jpg Fer moltes fotografies: Amb l’actual capacitat d’emmagatzemament no hi ha problema per a fer moltes fotografies i després rebutjar les no desitjades. Com que la tecnologia en aquests dispositius és menys precisa que en les càmeres digitals convencionals, com més imatges es capturen més gran serà la possibilitat de fer-ne una de bona.- Acostar-se a l’objectiu: Moltes càmeres de mòbil no tenen zoom (o només n’ofereixen un de digital, que fins i tot és pitjor), per tant si les fotografies es fan des de lluny perdran molta qualitat, a més que distrauran l’objectiu amb els elements de fons. És millor acostar-se a l’objectiu tant com es puga, sobretot en els retrats: així s’aconsegueix una imatge més nítida.
- Disparar la càmera a l’altura dels ulls: És la manera d’aconseguir la imatge de forma més precisa i enfocada, sobretot en retrats. A l’hora de fer fotografies de xiquets o de mascotes, caldrà ajupir-se, per bé que si es fan des de dalt també es podrà aconseguir un efecte interessant. Un altre truc per a aconseguir un enfocament òptim és procurar disparar sempre amb el braç en angle recte, encara que per fer-ho calga pujar damunt d’algun objecte o bé ajupir-se.
- Tenir en compte la llum: Els mètodes d’il·luminació de les càmeres dels mòbils encara no són prou potents, però, acompanyats d’una bona il·luminació ambiental, poden aconseguir una imatge acceptable. El millor serà buscar, sempre que es puga, llocs profusament il·luminats.
- Utilitzar un fons llis: Els fons llisos eliminen els objectes de fons que puguen distreure l’atenció de l’objectiu, i també ressalten més els contorns de la imatge.
- Ajustar la resolució a un nivell alt: Molts telèfons amb càmera permeten escollir la mida de les fotografies. Solen oferir ajustos baixos, mitjans i alts per a la resolució. Com més alt siga l’ajust, millor serà la qualitat. Cal definir l’ajust més elevat per a obtenir fotografies de qualitat òptima. La diferència no es percebrà en la pantalla del telèfon, però sí que es notarà quan s’imprimisca o en una pantalla d’ordinador.