No veure bé afecta el rendiment escolar

No veure bé afecta el rendiment escolar

/imgs/20071001/img.consejos.01.jpgSón diversos els factors que influeixen en un rendiment escolar adequat. Un dels elements clau és la visió, ja que és el sentit pel qual es rep la quantitat més gran d’informació, aproximadament el 90%. Segons un estudi elaborat per la Fundació de l’Institut de Ciències Visuals de Madrid (INCIVI), entre el 15% i el 30% del fracàs escolar pot ser degut a problemes de visió. La mala cal·ligrafia, les faltes d’ortografia o la dificultat per llegir solen ser conseqüència de problemes d’enfocament o de percepció, molt difícils de detectar sense ajuda mèdica. Moltes vegades els xiquets no es queixen, però hi ha algunes actituds que poden fer sospitar si hi ha algun problema que no pot passar desapercebut.

Senyals que alguna cosa no va bé

• Visitem regularment l’oculista a partir dels tres anys, llevat que detectem algun problema abans o es troben antecedents d’alteracions en la visió dins de la família.
• Tinguem present que els xiquets que necessiten portar ulleres i no ho fan acaben tenint una visió distorsionada del món. Com més prompte es corregisquen els problemes, millor.
• Els xiquets d’edats primerenques no solen avisar de problemes visuals. Per detectar-los, un dels principals símptomes són els mals de cap constant.
• Observem si s’acosta massa per veure la televisió, si es queixa d’ulls cansats, si comprimeix els ulls per veure alguna cosa que està lluny, si té dificultat per a córrer, si s’entropessa o si presenta llagrimeig i coentor excessius als ulls.
• Altres símptomes són els senyals constants, l’enrogiment ocular, el torticoli, els mussols freqüents, la inclinació del cap a un costat o una mala coordinació de l’ull amb la mà.
• Entre els escolars, els senyals més habituals que alguna cosa va malament són la falta d’atenció, la dificultat de llegir a distància, la pèrdua d’interès per la lectura i els estudis, la lectura lenta, les línies saltades o rellegides, els girs estranys de les paraules, la incapacitat de recordar el que ha llegit, la cara molt prop en llegir o escriure i la fatiga constant, nerviosisme, irritabilitat o un altre comportament anormal, etc.
• Si el nostre fill encara és bebè, un símptoma que alguna cosa no va bé és que els seus ulls tremolen o es desvien sense cap motiu o no segueixen la cara ni la veu dels pares.
• Consultem un especialista si els seus ulls no estan paral·lels als tres mesos o si observem un reflex anormal al centre de l’ull o tenim algun dubte sobre la seua transparència, o si una vegada fet l’any una pupil·la és més gran que l’altra o el blanc de l’ull (les escleres) tenen un aspecte blavós.

Televisió i ordinador, a una distància adequada

• Pel que fa a l’ús per part dels més petits de videojocs i ordinadors, no s’ha demostrat que aquests aparells comporten alteracions en la visió, però sí que és freqüent l’aparició de fatiga visual deguda exclusivament a la concentració visual que s’origina en utilitzar-los.
• No obstant això, per veure la televisió o per treballar amb l’ordinador -les pantalles dels quals presenten una lluminositat alta i un contrast baix- és convenient suavitzar el nivell d’il·luminació de l’ambient a fi d’evitar, d’aquesta forma, l’estrès dels ulls, eliminant els reflexos o les brillantors de llums i finestres en la pantalla.
• La distància adequada entre la pantalla del televisor i els ulls és de 2 a 3 metres.
• La distància visual òptima per als treballs de prop a l’ordinador és de 45 a 55 cm, i la pantalla s’ha de col·locar en un angle de 10 a 20º respecte de l’horitzontal. A més, s’han de fer descansos freqüents perquè la vista no acuse excessivament l’esforç.
• Les parets dels llocs d’estudi han de ser mats i de colors clars.
• La millor llum per a estudiar és la natural. Quan usem llum artificial, s’ha de col·locar a l’esquerra si som dretans, i a la dreta si som esquerrans.
• Quan llegim, escrivim o fem activitats manuals, la distància entre els ulls i l’objecte d’atenció ha de ser d’uns 30-40 cm.

Amb ulleres i sense traumes

• Les ulleres d’un xiquet han de ser còmodes i resistents.
• Al mercat trobarem una gran varietat de models d’ulleres. Les opcions són tantes, que el millor és que deixem el nostre fill que trie el model que combine millor amb la seua cara i amb el que se senta més a gust. Com que és ell el que portarà les ulleres, respectem la seua opinió i elecció.
• Per la seua seguretat física en cas que es trenquen, han de portar vidres orgànics.
• Arribats a certa edat (9-11anys) molts xiquets volen millorar la imatge usant lents de contacte. El més recomanable és que el xiquet les use quan tinga prou responsabilitat i control per a fer-se càrrec de l’ús i la neteja correcta que requereixen les lents de contacte.