Manual d'instruccions per a menjar sa
El coneixement de quantes calories conté una ració d’aliment o la seua proporció per cada 100 grams, per exemple, pot resultar d’interès per a aquelles persones que segueixen una dieta i per a totes les que desitgen estar informades del valor energètic d’allò que menjaran. El mateix podria dir-se sobre el contingut de proteïnes, carbohidrats, greixos, vitamines, minerals, fibra o oligoelements incorporats en el producte, bé per la seua presència percentual o per la quantitat total que n’inclouen.
Aquest tipus d’informació, que és la que en essència constitueix l’anomenat etiquetatge nutricional, està considerada per la Unió Europea com a “facultativa”. És a dir, malgrat el gran valor que pot tenir accedir al contingut en nutrients d’un aliment, les empreses dedicades a l’elaboració, la producció i l’envasament alimentaris tenen llibertat per a decidir si inclouen o no aquesta informació en les etiquetes dels seus productes. Facultat de la qual, per cert, s’aprofiten no poques empreses, bé per informar parcialment o bé amb l’ús de termes que resulten encara difícils de comprendre per als ciutadans.
Aquest fet contribueix que siguen moltes les persones per a les quals la bondat de la llista d’ingredients habituals en aliments de consum quotidià continua sent confusa i vaga. En les enquestes d’opinió, els consumidors continuen expressant dubtes o respostes confoses quan se’ls pregunta pel significat de termes com ara hidrats de carboni, sucres, greixos saturats o poliinsaturats o greixos hidrogenats. El mateix passa si es qüestiona si l’oli vegetal és sinònim de saludable o si la fructosa és millor que el sucre.
De la mateixa manera, la informació nutricional es confon sovint amb la llista d’ingredients i, en molts casos, no se sap com interpretar el que diu l’etiqueta. En bona mesura condicionat per la influència de les campanyes de publicitat de les grans marques, el consumidor vincula sense massa fonament conceptes de nutrició i de salut.
Enquesta poc encoratjadora
“Les calories que té”, “Què engreixa i què no engreixa”… Aquestes són algunes de les respostes més comunes dels consumidors quan se’ls pregunta què entenen per etiquetatge nutricional, tal com es reflecteix en les conclusions d’una enquesta elaborada per l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació al 2006.
D’acord amb els resultats de l’enquesta, la majoria, el 61,2%, afirma consultar sempre o gairebé sempre l’etiquetatge dels aliments en aquest ordre: data de caducitat/consum preferent, condicions de conservació i ús, llista d’ingredients i etiquetatge nutricional.
Encara que de la resposta es podria deduir que hi ha una cultura alimentària i una sensibilitat més grans per seguir una dieta equilibrada i saludable, la veritat és que es constata una dificultat notable per a entendre la informació que reflecteixen les etiquetes dels aliments. La facilitat de comprensió dels aspectes nutricionals aconsegueix, en l’enquesta esmentada, un pobre 5,9 sobre 10.
Tot i això, són moltes les persones enquestades que es consideren capaces de comprendre informació de caràcter tècnic, encara que la confusió i el desconeixement sobre el significat nutricional de molts ingredients i additius que apareixen en l’etiqueta i el seu efecte en la salut continuen sent importants. El 22,5% dels entrevistats, gairebé un de cada quatre, manifesta tenir dificultats per a entendre nombrosos termes i denuncia que l’etiqueta nutricional no és fàcil de llegir.
Noves alternatives: el semàfor nutricional
Sembla clar, a la vista dels resultats, que a pesar que l’etiqueta actual inclou més informació nutricional sobre els productes, la terminologia i les fórmules en què està expressada en la majoria dels casos resulta confusa i incomprensible. No s’aconsegueix, per tant, el fi per al qual està concebuda: un consumidor informat. Per evitar aquesta conseqüència no desitjada, algunes empreses, conscienciades de la importància de formar i informar sobre els productes alimentaris que venen o produeixen, centren bona part dels esforços a dissenyar instruments útils que aporten dades clares, d’interès i senzilles als usuaris.
Un dels exemples més recents és l’anomenat semàfor nutricional. Aquesta proposta consisteix en la inclusió en l’envàs del producte d’una etiqueta que permet que el consumidor conega, amb una simple ullada, la quantitat de calories i dels cinc principals nutrients que influeixen en la salut del consumidor (sucre, greix, greix saturat, sal i fibra).
Per a tots ells s’ha definit una ingesta màxima recomanada (se n’ha de vigilar el consum), amb l’excepció de la fibra, per a la qual s’ha fixat una ingesta diària mínima recomanada (se n’ha d’augmentar el consum). La informació apareix per ració de l’aliment i s’hi inclou el percentatge de cada un dels nutrients segons la Quantitat Diària Orientativa (QDO) que una persona adulta necessita ingerir al dia.
En llegir les QDO en l’etiquetatge convé recordar que les necessitats nutricionals difereixen en funció del sexe, l’edat, el nivell d’activitat física i altres factors. Per aquesta raó, les QDO no són les mateixes per a totes les persones. Tanmateix, en indicar els valors de QDO en l’etiquetatge s’ha pres com a valor de referència la QDO corresponent a una dona adulta, ja que és el valor que millor s’aproxima a les QDO de la majoria de la població.
En funció d’aquestes proporcions, cada un dels elements estarà acompanyat d’un color que indicarà si una ració d’un aliment té un contingut de calories, de sucre, de greix, de greix saturat i de sal alt (taronja), mitjà (groc) o baix (verd). El color verd indica consum lliure, el groc consum amb moderació i el taronja anuncia atenció i, per tant, consum amb frugalitat. En qualsevol cas, que un producte lluïsca algun “taronja” en l’etiquetatge no significa que aquest aliment no s’haja de consumir.
Aquesta informació només indica el nivell de consum de nutrients que fem al llarg d’un dia, i pretén ajudar que es realitzen eleccions de consum saludables.
L’objectiu de l’etiquetatge nutricional avançat és, d’una banda, aportar la informació nutricional d’una manera més clara, completa i comprensible per al consumidor, de manera que puga interpretar i entendre amb una simple ullada els valors nutricionals dels aliments i la rellevància que poden tenir aquests valors en la seua salut; i de l’altra, ajudar en una elecció més saludable i encertada dels productes.
| Calories | Sucre | Greixos | Greixos saturats | Sal | Fibra |
|---|---|---|---|---|---|
| 274 1 | 21,4g 1 | 14,4g 1 | 9g 1 | 0g 1 / 3 | 1,7g |
| 14% | 24% | 21% 2 | 45% 2 | menys que 1% | 7% |
* De la Quantitat Diària Orientativa (QDO) per a un adult
(1) Quantitat de nutrient que conté cada ració
(2) Percentatge del nutrient que ens aporta una ració de l’aliment respecte de la quantitat que necessitem al dia (QDO)
(3) Exemple: quantitat de sal en 55 g de ració
| Calories | Sucre | Greix | Greix saturada | Sal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Què és baix per ración | 150 o menys | 6,75g o menys | 5,25g o menys | 1,50g o menys | 0,45g o menys |
| Què és mitjà per ració | Entre 150 i 400 | Entre 6,75g i 18g | Entre 5,25g i 14g | Entre 1,50g i 4g | Entre 0,45g i 1,20g |
| Què és alt per ració | 400 o més | 18g o més | 14g o més | 4g o més | 1,20g o més |
- Baix (el 7,5% o menys de la Quantitat Diària Orientativa)
- Mitjà (entre el 7,5% i el 20%)
- Alt (més del 20%)
| Nutrient | QDO Dona adulta | QDO Home adult | QDO Xiquet (5-10 anys) |
|---|---|---|---|
| Energia (Kcal) | 2000 | 2500 | 1800 |
| Proteïna (g) | 45 | 55 | 24 |
| Hidrats de Carboni (g) | 230 | 300 | 220 |
| Sucres (g) | 90 | 120 | 85 |
| Greix (g) | 70 | 95 | 70 |
| Greix saturat (g) | 20 | 30 | 20 |
| Sal (g) | 6 | 6 | 4 |
| Equivalent en Sodi (g) | 2,4 | 2,4 | 1,4 |
| Fibra (g) | 24 | 24 | 15 |
Les ingestes diàries recomanades utilitzades per a aquest document són les Guideline Daily Amounts/Quantitats Diàries Orientatives (GDA/QDO , basades en les recomanacions del “Committee on Medical Aspects of Food and Nutrition Policy (COMA) i del “Scientific Advisory Committee on Nutrition” (SCAN).
| Si en l’etiquetatge nutricional hi posa… | Convé saber que… |
|---|---|
| Sucres |
És important conèixer la quantitat de sucres dels aliments, no tan sols el total de carbohidrats, per tal de tenir en compte aquesta dada si desitgem seguir una dieta equilibrada i no superar les recomanacions. Prendre al dia dos sobres de sucre (20 grams de sucre), un got de suc (20 grams de sucre) i tres galetes de xocolata (13 grams de sucre), suma més de la meitat del sucre recomanada. |
| Greixos / Greixos saturats |
Darrere dels termes “olis vegetals” o “greixos vegetals” usats en l’elaboració de nombrosos productes, es poden amagar els olis de coco o de palma, rics en àcids grassos saturats. Així mateix, cada vegada més aliments -rosetes, patates fregides, precuinats, pastisseria, rebosteria-, inclouen en la llista d’ingredients “greixos hidrogenats o parcialment hidrogenats”, amb efectes molt més perjudicials que els greixos saturats per al colesterol, els triglicèrids i la salut de les artèries. Seria convenient que l’etiquetatge nutricional reflectís el perfil dels greixos del producte: greixos totals, saturats, monoinsaturats, poliinsaturats i trans. |
| Fibra |
La quantitat diària orientativa de fibra és de 24 grams. Molts productes que diuen ser integrals o rics en fibra no ho són tant com s’hauria d’esperar si es compara aquesta dada amb el dels equivalents normals o amb productes semblants de distintes marques. |