L'euro ha encarit els preus i encara no hi estem familiaritzats
L’euro porta ja un any amb nosaltres com a moneda oficial i exclusiva. Amb aquest motiu, CONSUMER ha dut a terme una enquesta monogràfica entre 1.350 persones de tot l’estat, que retrata amb molta precisió l’estat d’opinió sobre els efectes que ha tingut en la nostra vida quotidiana l’entrada en vigor de la moneda comunitària.
L’estudi constata que és absolutament general (ho sent així el 98% dels ciutadans) la percepció que l’euro ha encarit els preus i, en aquesta mateixa línia, que està molt estesa (el 41%, enfront del 10% que pensen que ha resultat beneficiosa) l’opinió que ha perjudicat la nostra economia personal o familiar. Així mateix, es comprova que encara no ens hem familiaritzat amb la nova moneda, ja que continuem pensant en pessetes i no sabem fer de memòria càlculs senzills d’euros a pessetes i viceversa amb una mínima precisió. Per tant, pot dir-se que el període transitori de tres anys (des de l’1 de gener de 1999 fins a la mateixa data del 2002), que consistia en la utilització de l’euro escritural, un “euro virtual” que apareixia en comptes corrents, nòmines, factures, preus de productes, etc., ha tingut un efecte menor del desitjat, ja que la moneda nacional anterior, en aquest cas la pesseta, continua prevalent en la ment dels ciutadans.
Una altra conclusió és que portem avui més diners en la cartera que abans i que pensem que la mateixa quantitat ens dura menys temps.
I en l’altre plat de la balança (per cert, poc voluminós), el de les constatacions positives, es comprova que coneixem prou bé (amb alguna excepció, com el bitllet de 200 euros) les monedes i bitllets que es troben en circulació i que ens sembla correcta l’actual disposició de bitllets i monedes. Finalment, l’enquesta revela que ens mostrem molt confiats en el futur financer i polític de l’euro: no en va set de cada deu persones creuen que és una moneda forta que pot competir amb el dòlar, i fins i tot en aquesta mateixa proporció li pronostiquen una fortalesa creixent a mesura que passi el temps.
Un any és poc de temps...
A pesar del llarg període transitori a l’euro i que la nova moneda ha completat tot un any incorporada plenament a allò més domèstic i rutinari de la nostra vida quotidiana, les compres i l’economia familiar, encara no pensem en euros: la pesseta continua sent la nostra referència a l’hora de calcular el preu de productes i serveis. I això pot dir-se sense embuts, perquè només un de cada quatre ciutadans pensa en euros i no tradueix a pessetes l’import dels productes per a fer-se una idea del que realment costen. I les perspectives respecte d’això són poc falagueres: la meitat dels qui continuen calculant en pessetes creuen que mai arribaran a pensar només en euros. Si bé aquesta última impressió és més comuna en els majors de 65 anys, un 15% dels joves menors de 30 anys que continuen traduint a pessetes els imports en euros diuen que mai aconseguiran pensar només en euros. A més, si ens fixem exclusivament en els ciutadans més optimistes, els qui confien que algun dia pensaran només en euros, en realitat no ho són tant: el grup majoritari (45%) el componen els qui calculen que tardaran dos o més anys a pensar només en euros, i només el 22% pensa que tardarà menys d’un any.
Sembla que hi regna, per tant, un cert pessimisme, contradictori amb el fet que només el 22% dels ciutadans reconeix que manejar-se amb euros li ha resultat difícil. Però també hi ha dades encoratjadores respecte d’això: quasi tres quartes parts de la població no usa convertidores ni calculadores a l’hora de realitzar les seves compres. I són majoria els qui coneixen, almenys, el preu en euros dels productes adquirits més recentment, especialment si aquests es compren de manera unitària i es paguen en metàl·lic (el diari, un café en un bar, una barra de pa). Però les grans xifres les expressem en pessetes, perquè se’ns entravessen els euros: si es pregunta al ciutadà si sap el valor en euros d’un sou mitjà només el 14% sap expressar-lo, i si es tracta del cost en euros d’un habitatge mitjà en la seva ciutat, la ràtio es queda en un molt decepcionant 4%.
Es va preguntar als usuaris la seva opinió sobre diversos aspectes relacionats amb la nova moneda. Sobre totes les opinions destaca, per la seva importància, una: l’euro ha encarit els preus de productes i serveis, i ha introduït un element netament inflacionista en la nostra economia. El mateix indica la dada que per al 98% dels ciutadans espanyols l’euro ha augmentat els preus, per efecte de l’arrodoniment, tot i que per a evitar aquesta “temptació” es van encunyar monedes d’1, 2 i 5 cèntims, que el temps ha revelat com a molt poc usades. A més, vuit de cada deu persones subratllen que han augmentat molt els preus i només el 18% pensa que l’increment ha sigut moderat.
D’altra banda, més d’una vegada, en xerrades amb amics o familiars, abans de l’arribada de l’euro ens preguntàvem si l’euro havia de beneficiar o perjudicar la nostra economia personal. A data d’avui, quasi la meitat dels ciutadans percep que l’impacte ha sigut negatiu, perjudicial, i només un de cada deu creuen que els ha beneficiat.
Els efectes col·laterals
L’entrada en vigor de l’euro ha tingut també efectes col·laterals. Sense anar més lluny, ens hem tornat una mica més previsors: dues de cada deu persones que abans a penes comprovaven que el canvi fóra correcte ara ho fan sempre. Altres efectes són l’augment (del 14%) en l’ús dels caixers automàtics, i l’increment en la quantitat de diners que en treiem cada vegada que els fem servir; una de cada tres persones diu que ara treu més diners dels caixers que abans de l’arribada de l’euro.
Una sensació molt arrelada entre els consumidors és que els diners duren avui menys temps en la cartera que abans: nou de cada deu diuen que un bitllet de 50 euros dura menys que el seu equivalent en pessetes abans de l’arribada de la nova moneda. D’altra banda, l’euro ha conduït moltes persones (el 20% de la població adulta) a canviar de portamonedes, fonamentalment perquè l’anterior no tenia espai per a monedes, encara que hi ha qui addueix que els bitllets en euros són més grans. Continuant amb les repercussions de l’euro en la nostra vida quotidiana, l’enquesta revela que el 37% dels ciutadans porta al damunt més diners avui que abans de l’entrada en vigor de l’euro. Tot apunta, sens dubte, que el consumidor considera que l’euro ha encarit els productes i serveis i que calen més diners per a mantindre el mateix nivell de vida que quan la moneda oficial era la pesseta.
No fem bé la conversió
Una de les conclusions més importants de l’estudi és que encara que la majoria dels ciutadans diu que manejar-se amb l’euro no li comporta dificultats, només una minoria saben fer correctament (sense desviacions superiors al 3%) càlculs senzills d’equivalència entre euros i pessetes, i viceversa. En altres paraules, que les conversions mentals d’euros a pessetes les fem encara amb poca exactitud i això origina una distorsió en la percepció dels preus que pot repercutir que les decisions de compra no s’adoptin amb precisió pel que fa als preus. Insistint en aquest apartat, tan sols el 44% de la població sap quants euros són 3 milions de pessetes i només el 3% és capaç d’assenyalar amb un mínim d’exactitud quantes pessetes són 500 euros (aproximadament, 83.000 pessetes), a pesar de la senzillesa del càlcul (la meitat de mil euros) i que circula un bitllet per aquest import exacte en euros. D’altra banda, encara ens queda camí per a familiaritzar-nos amb l’euro: encara que bona part de la tasca està ja feta (quasi nou de cada deu persones sap que hi ha bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 euros, i pràcticament ningú cita bitllets de quantitats distintes a les que circulen), quatre de cada deu ciutadans no sap que existeix el bitllet de 200 euros i a un de cada deu li ocorre el mateix amb la molt usada moneda de 2 euros.
Quant als aspectes polítics relacionats amb l’euro, sense que es pugui dir que hi regni la ignorància, la cultura sobre la moneda única és encara mediocre: només el 56% dels ciutadans sap que està en vigor a Irlanda i més del 10% pensen que Turquia i Polònia (països no membres de la UE) estan en la zona euro. I quant al futur financer i polític que augurem a la nova moneda, hi regnen la confiança i l’optimisme: quasi set de cada deu persones pensen que és una moneda forta que pot competir de tu a tu amb el dòlar. A més, en una proporció semblant es pensa que l’euro en el futur serà més fort que avui.
- Univers: població general major d’edat
- Mostratge: aleatori i estratificat
- Mostra: 1.348 individus
- Error mostral: +- 2,7% per a un nivell de confiança del 95%
- Quotes: Per sexe, edat i hàbitat
- Treball de camp: efectuada entre l’11 i el 20 de novembre de 2002
Els aspectes menys brillants de l'euro
/imgs/20030101/img.tema-portada.06.jpg
Per al 98% dels ciutadans, l’euro ha comportat un encariment dels preus. Només l’1,4% creu que s’han quedat igual que abans.- I entre els qui pensen que els preus s’han apujat, el 81% creu que s’han apujat molt i el 18% creu que només ho han fet una mica.
- El 45% dels consultats percep que, a nivell personal, l’arribada de l’euro l’ha perjudicat, i només el 10% pensa que l’ha beneficiat.
- Quasi el 90 % dels ciutadans asseguren que un bitllet de 50 euros els dura menys temps que el seu equivalent en pessetes quan encara no havia entrat en vigor l’euro. Només el 2% diu que li dura més temps. I fins i tot dues de cada deu persones equiparen el ritme de la despesa de 50 euros amb l’antic bitllet de 5.000 pessetes, quan 50 euros representen 8.300 pessetes.
- El 43%, quan se’ls pregunta pel preu d’un producte determinat, responen encara en pessetes, i el 35% en euros. La resta desconeixien el preu del producte. Un 0,3% va saber dir-lo en les dues monedes.
- Per a productes com un iogurt, un llibre o un bitllet d’autobús, el coneixement del preu en euros voreja només el 25%-40%.
- El sou, només el 14% l’expressa en euros. I el preu de la vivenda, el 5%.
- Tan sols el 44% sap quants euros són 3 milions de pessetes.
- Només el 3% és capaç d’assenyalar amb un mínim d’exactitud quantes pessetes són 500 euros, a pesar de la senzillesa del càlcul (la meitat de mil euros) i que circula un bitllet per aquest import en euros.
- Per al 22% de la població, el maneig amb els euros resulta difícil o molt difícil. I només per al 42% resulta fàcil.
- Únicament el 63% dels ciutadans coneix l’existència del bitllet de 200 euros.
- Només el 56% saben que a Irlanda circula l’euro. El 10%, així mateix, creuen que a Turquia tenen euros, i el 15% creuen que n’hi ha a Polònia, quan en cap d’aquests països circula la nova moneda comunitària.
- Només el 23% dels ciutadans no fa mentalment el canvi a pessetes dels preus en euros; és a dir, pensa en euros i no necessita traduir a pessetes per a saber quant valen les coses.
- Dels qui continuen traduint a pessetes, un de cada quatre reconeix que mai pensarà només en euros, i només dos de cada quatre creuen que algun dia pensaran només en euros.
- Si es pregunta pel preu de l’últim producte adquirit, el 76% dels enquestats l’expressa en euros.
- Més del 88% de la població coneix amb certa exactitud el preu unitari de l’euro (166,386 ptes).
- Quasi el 90% de la població sap espontàniament que hi ha bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 euros.
- Més del 96% de la població cita correctament totes les monedes que hi ha en circulació.
- El 87% de la població sap que el color del bitllet de 20 euros és blau.
- El 71% no usa convertidores ni calculadores a l’hora de realitzar les seves compres.
- L’actual disposició de bitllets i monedes sembla correcta al 76% dels consumidors.
- El 68% pensa que l’euro és una moneda forta que pot competir amb el dòlar. I el 71% confia que l’euro serà cada vegada més fort.
I també hi ha dades molt curioses...
/imgs/20030101/img.tema-portada.07.jpg
La moneda menys coneguda (91,5%) és la de 2 euros.- Només el 39% dels consumidors sap que els bitllets tenen peculiaritats estètiques en cada país i que les monedes hi són idèntiques en tots.
- Són molts els qui recorden haver tingut euros de França (50%), Portugal (38%) i Alemanya (30%).
- El 20% dels ciutadans ha canviat de cartera o portamonedes a causa de la implantació de l’euro. Els motius: el 66% diu que perquè l’anterior cartera no tenia espai suficient per a monedes i el 12% perquè els bitllets d’euro són més grans que els de pessetes.
- El 37% dels consumidors porta avui més diners damunt que abans de la implantació de l’euro.
- Els bitllets de 200 i 500 euros a penes s’usen (només diu que els fan servir amb freqüència menys del 0,5% de la població), i els de 100 tampoc abunden massa en les nostres carteres (6,5%). Fins i tot el de 50 euros és poc utilitzat (63%). El bitllet més familiar per als ciutadans comuns és el de 20 euros (95%), seguit del 10 euros (93%).
- El 28% dels ciutadans no recorre als caixers automàtics per a treure diners en efectiu.
- El 14% de la població fa ara un ús major dels caixers que abans, i el 35% afirma que ara treu més diners que el que treia amb la pesseta.
- Els països que millor es coneixen com de la zona euro (més del 90% de coneixement) són, en aquest ordre, França, Itàlia, Portugal i Alemanya.
- Els que menys: Irlanda (56%), Àustria (65%) i Luxemburg (70%).
- Són una minoria irrellevant (menys del 0,5%) els qui pensen que hi ha bitllets per valor de quantitats que en realitat no existeixen.
- La moneda menys coneguda (91,5%) és la de 2 euros.
- Pràcticament ningú cita monedes que no existeixin.
- El bitllet pitjor reconegut pel seu color és el de 200 euros (groc, el coneix el 16% de la gent), seguit del de 500 euros (violat, el 26%) i el de 50 euros (taronja, el 28%).
- Els joves es mostren més familiaritzats amb l’euro: a mesura que augmenta edat, el nombre de respostes en euros al preu dels productes és menor. I també és menor la capacitat de conversió: un de cada dos menors de 30 anys van encertar a l’afirmar que 3.000 de pessetes són uns 18.000 euros, mentre que en els majors de 65 anys només ho van encertar un de cada quatre. I el 35% d’estes persones majors reconeixen que l’adaptació a l’euro els resulta difícil, mentre que en els joves aquesta proporció és del 15%.
- Les dones (per al 28%, difícil) diuen que els resulta més complicat manejar-se amb l’euro que els homes (16%).
- Els homes coneixen més els bitllets grans, de 100, 200 i 500 euros.
- Les dones (34%) tendeixen més a utilitzar euroconvertidores que els homes (23%).
- Els més joves són els qui en major mesura treuen ara més diners cada vegada que fan ús dels caixers automàtics que abans de l’euro.
- Els joves són els qui més han augmentat la quantitat de diners que porten en la butxaca: el 42% diu que porten més diners que abans.
- Les dones (85%) creuen en major mesura que els homes (75%) que els preus han encarit molt amb l’euro.
- L’escàs nombre d’homes (14%) que creuen que l’arribada de l’euro els ha beneficiat personalment dobla el de dones (7%).
- En les classes altes, fins i tot sent poques (16%), són tres vegades més les persones que es consideren beneficiades per l’euro que en les classes baixes (5%).
- Els homes, els joves i les persones de més recursos econòmics dipositen més confiança en el present i el futur de l’euro.
Tampoc davant de l’euro som tots iguals