Cal adaptar-lo a cada habitatge i zona geogràfica
Les baixes temperatures pròpies de l’època hivernal en què estem, han obligat que en moltes cases es posin en marxa els sistemes de calefacció. En el nostre país més d’un milió d’habitatges disposa de calefacció col·lectiva i més de tres milions disposen d’un sistema individual (electricitat, gas natural, propà, butà, fuel…), amb el consegüent increment del consum energètic.
Segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), del Ministeri d’Indústria i Energia, més de la quarta part del consum final d’energia i de les emissions de CO2, tenen el seu origen en les cases espanyoles (habitatge i vehicles). Un estudi elaborat per aquest organisme assenyala que cada família gasta generalment 1.200 euros anuals en energia i emet 4,6 tones de CO2. La suma de la despesa familiar arriba a la xifra de més de 15.000 milions d’euros, que representa un 3,5 % del Producte Interior Brut (PIB). El consum es distribueix a parts iguals entre l’habitatge i el vehicle privat.
La calefacció representa el 64% del consum energètic total d’una casa; una despesa excessiva que es pot rebaixar si fem un ús correcte dels sistemes de calefacció. Triar el sistema de calefacció més adequat per a cada habitatge i família és una tasca que requereix un conscienciós estudi de les característiques de la nostra llar, del cost que estem disposats a assumir i del tipus de clima del lloc on residim. L’oferta és àmplia i hi ha sistemes per a totes les necessitats.
L’energia elegida per a escalfar el 34% de les cases espanyoles és el gas natural. Catalunya, Madrid, el País Basc, Cantàbria i les illes Balears, són, per aquest ordre, les comunitats autònomes que fan un ús més gran del gas natural com a font de calefacció. L’electricitat és la font d’energia per la qual han optat comunitats amb una climatologia més benèvola, amb un percentatge del 12% del consum energètic total. A les illes Canàries, Andalusia, Múrcia, Extremadura i les illes Balears la majoria dels habitatges tenen en l’electricitat la seva font de calor.
Tipus de calefacció
Els acumuladors de calor són aparells d’aspecte semblant a una estufa o radiador que consumeixen energia elèctrica per a produir i emmagatzemar calor durant la nit, aprofitant la tarifa nocturna -que és durant la nit més d’un 53% més barata- en un màxim de vuit hores-. Els acumuladors deixen anar la calor al llarg del dia, a mesura que les necessitats de calefacció ho requereixen.
Hi ha dos tipus d’acumuladors: estàtics i dinàmics. Els primers són els més adequats per a habitacions petites, amb necessitats permanents de calefacció, i en les quals no es desitja un control exacte de la temperatura. La regulació de descàrrega dels dinàmics és millor, per la qual cosa la seva instal·lació resulta més aconsellable en espais més grans, i en dependències en què es desitgi una regulació de temperatura més fina o una restitució més ràpida de calor.
- Avantatges. Màxim rendiment amb un manteniment nul. El cost amb tarifa nocturna és menor al dels sistemes de gas. Permet regular diferents temperatures en l’habitatge, i pot instal·lar-se en qualsevol lloc, sense necessitat d’obra. No consumeix oxigen en el punt de producció, ni produeix fums ni gasos contaminants, i redueix el risc per coexistència entre gas i electricitat.
- Inconvenients. Preu elevat en comparació amb els aparells elèctrics tradicionals. No obstant això, si es compara amb sistemes basats en caldera i circuit d’aigua els preus són molt competitius. La regulació de la descàrrega de calor és pitjor que amb els aparells elèctrics convencionals, ja que una part de la calor emmagatzemada es descarrega sense intervenció de l’usuari. En habitatges antics, amb una instal·lació elèctrica deficient, sol requerir una reforma intensiva de la instal·lació elèctrica, la qual cosa encareix notablement el preu final. A més, el preu del quilovat per hora sofreix durant el dia un increment del 3%.
- Recomanat. Climes freds
- Preu. Des de 1.700 euros.
La calefacció radiant és el sistema de transmissió de calor més natural, i consisteix en una estructura de canonades davall el sòl que contenen aigua calenta; la superfície de calor és més gran i realment el cos no arriba a sentir ni fred ni calor, sinó que es manté a la seva temperatura natural (35ºC o 36ºC). Es pot integrar en el terra, el sostre o les parets, encara que és més efectiva en els dos últims. I és que l’energia radiant viatja a través de l’espai sense escalfar l’espai: únicament es converteix en calor quan contacta amb una superfície més freda.
- Avantatges. És invisible i confortable. Proporciona una calor més sana, ja que no resseca l’ambient. La calor s’expandeix ràpidament i uniformement per tota la casa, i així aconsegueix una sèrie de graus de forma homogènia en tota la casa. El terra radiant dirigeix la calor a l’interior de l’espai i redueix o elimina les temperatures excessives en les parets exteriors i els sostres. Això pot produir estalvi d’energia entre un 10 i un 30%. Els sistemes de terra radiant també són capaços de refrescar l’ambient fent circular aigua fresca en comptes d’aigua calenta.
- Inconvenients. Per a la seva instal·lació, i per a detectar i esmenar possibles avaries, cal aixecar el terra de l’habitatge. No és recomanable en cases petites, ni en climes molt temperats. És una alternativa cara si només s’ha d’utilitzar dos o tres mesos a l’any.
- Recomanat. Climes freds
- Preu. Des de 3.000 euros.
Bombes de calor
Aquest sistema, semblant als aparells d’aire condicionat, permet disfrutar d’una temperatura ideal durant tot l’any: calefacció a l’hivern, aire condicionat a l’estiu i deshumectació en èpoques intermèdies, en un únic aparell. Esta possibilitat de fred/calor fa dels aparells amb bomba de calor el sistema ideal per a zones temperades o càlides. Per a obtenir-ne el màxim confort és imprescindible que el càlcul de les frigories i calories necessàries es realitzi amb bastant fiabilitat. A manera d’exemple, es pot dir que per a refredar o escalfar un dormitori és necessari un aparell d’unes 1.750 frigories/calories i per a una sala de 25 m2, un de 3.000 frigories/calories aproximadament.
- Avantatges. El gran avantatge de la bomba de calor es troba en la seva eficiència energètica en calefacció, ja que és capaç d’aportar més energia que la que consumeix, aproximadament entre 2 i 3 vegades més. Per a aconseguir el mateix efecte consumeix menys energia (entre un 30% i un 65%) que altres aparells o sistemes de calefacció i el seu cost és més reduït. Reuneix dos serveis en un sol aparell i una sola instal·lació, la qual cosa limita la inversió necessària i simplifica les instal·lacions. No hi ha perill d’incendi o explosió, ja que no hi ha acumulació de combustibles ni canonades de combustibles o flama. No hi ha risc d’intoxicació, ja que no té sortida de fums.
- Inconvenients. En zones on les condicions climàtiques hivernals són especialment adverses o quan la temperatura exterior és molt baixa, pot tenir dificultats per a aportar tota la calor necessària. Si s’instal·la la bomba de calor per conductes, el pressupost s’eleva considerablement, prop de 6.000 euros, ja que és necessari abaixar els sostres de l’habitatge, incorporar conductes, etc.
- Recomanat. Climes càlids
- Preu. Des de 1.200 euros.
Aquest sistema de calefacció és un dels més utilitzats. El gas natural és net, no contamina i és eficaç. La calefacció individual de gas natural escalfa les llars a través de radiadors per tota la casa, i es caracteritza per ser un combustible còmode perquè no cal preocupar-se ni del seu emmagatzemament ni de la seva distribució. Una vegada instal·lat, pot ser utilitzat tant com a calefacció com per a la producció d’aigua calenta i per a la cuina.
- Avantatges. Permet una regulació fàcil de la calor per les habitacions. A més, no necessita tancs de combustible, de manera que s’estalvia el manteniment, les revisions i la preocupació de fer la comanda cada certa temps. És possible mantenir tota la casa a la mateixa temperatura, i així s’eviten els molests canvis bruscs de temperatura d’una habitació a una altra. La col·locació estratègica dels radiadors permet una calor homogènia en tota la casa. El sistema de radiadors ofereix una calor saludable, sense excessos, gradual i uniforme i fa que s’evitin els sistemes d’aire tan perjudicials per a les persones amb problemes al·lèrgics o respiratoris, ni combustions que emetin gasos tòxics.
- Inconvenients. No totes les poblacions tenen accés a la xarxa de gas natural. En els habitatges on no n’hi hagi una instal·lació prèvia (caldera, radiadors…) el cost s’incrementa considerablement.
- Recomanat. Climes freds
- Preu. Des de 2.400 euros.
Triar la calefacció més adequada
- Si el seu habitatge es troba en una zona freda, opti per un sistema que mantingui la calor de forma constant.
- En el cas que casa seva estigui ubicada en una zona càlida, n’hi haurà prou amb un sistema que permeti assolir la temperatura ideal de forma puntual.
- Estudiï les possibilitats tècniques d’efectuar l’obra que comporta la instal·lació. Sospesi el desemborsament econòmic que suposarà i pensi en quants anys l’amortitzarà.
- Per a optar per una font d’energia de subministrament continu és necessari que el seu habitatge estigui situat en una zona on hi hagi xarxa de distribució i que disposi de connexió (clau d’edifici).
- Quan es tracta de sistemes que necessiten el subministrament de combustible a granel (bombones de butà, gasoil…) haurà de conèixer el servei de repartiment, la freqüència de la distribució i l’accessibilitat dels vehicles de transport a l’habitatge. Si el seu habitatge es troba en una àrea de nevades freqüents, tingui en compte que el subministrament de combustible es pot veure interromput per la inaccessibilitat dels camions de repartiment.
- Tingui en compte el manteniment posterior que necessitarà el sistema de calefacció que triï, ja que serà una despesa per a tota la seva vida útil. Totes les instal·lacions de calefacció, a excepció de l’elèctrica, requereixen inspeccions periòdiques que han de dur a terme empreses instal·ladores autoritzades.
- Abans de decidir-se per un sistema o un altre, no oblidi que en alguns casos cal emmagatzemar combustible, amb la possibilitat consegüent d’explosions, fugues o focs.
A més haurà de tenir en compte:
- Les dimensions de l’habitatge, la seva orientació, ús i la necessitat d’escalfar-lo totalment o parcialment
- L’espai disponible per a la ubicació del sistema escollit.
- L’existència o no d’un sistema anterior
- La necessitat o no de disposar de subministrament d’aigua calenta
- L’ús que es faci de la instal·lació (les hores que estigui a casa).