Aconseguir els nostres objectius exigeix esforç i disciplina

Aconseguir els nostres objectius exigeix esforç i disciplina

Hi ha una sèrie d’atributs personals que ningú no desdenyaria: una bona imatge física, intel·ligència, salut, optimisme, autoestima, cultura, habilitat en les relacions socials, èxit en el treball…; però se’ns oblida una cosa: ser eficaços, és a dir, aconseguir el que ens proposem sense recórrer a esforços o mitjans diferents o superiors als prevists. Entenem per eficàcia la capacitat d’aconseguir objectius, sempre que aquests siguin raonables i resultin coherents amb la nostra manera de ser i del context en què ens movem. Quantes vegades hem pensat que ens mereixem tenir un treball millor, unes relacions personals més fèrtils i satisfactòries o una vida emocional més intensa o equilibrada? Això és l’eficàcia, la capacitat d’aconseguir el que es troba al nostre abast. La nostra vida té més sentit si s’articula seguint les coordenades del nostre projecte, en què es tenen en compte no tan sols les metes, sinó també els recursos amb què comptem i les amenaces i oportunitats que en retardaran o facilitaran el procés. L’habilitat de qui vol créixer i ser eficaç parteix de la identificació dels obstacles que vol afrontar i dels recursos que vol gestionar. Això sona als rigors propis d’un esquema laboral, però previsió, càlcul i esforç esdevenen imprescindibles en la tasca de dotar d’eficàcia la nostra vida.

Molt unida a l’autoestima

Eficàcia i autoestima són inseparables, ja que desenvolupar l’autoestima no és res més que aplicar la convicció que som competents per a viure. Parlem d’una competència que no pot basar-se en sensacions i autoconvenciments, sinó en la realitat i en l’esforç i la constància que requereix aconseguir els objectius. La persona eficaç sap gestionar les seves capacitats dedicant a cada tasca o objectiu el temps i els recursos necessaris, i així aconsegueix el que vol. El benefici no només consistirà en la consecució de l’objectiu, sinó també en el reforç que rebem en assentar i potenciar la confiança en nosaltres mateixos. Aquesta base de confiança personal genera una seguretat imprescindible per a l’autorrealització. Obrar des d’aquesta confiança ha de suposar que som conscients i responsables dels nostres actes. La consciència ha de ser una llum permanent en la nostra vida, però estarà guiada tant per la nostra intel·ligència “intel·lectual” com per la intel·ligència emocional.

Eficàcia i consciència

No podem parlar d’eficàcia si no som conscients del que volem aconseguir, de quins mitjans volem emprar, de les circumstàncies en què operem, i si no sabem anticipar les dificultats amb què ens podem trobar. Haurem de ser conscients del nostre moment emocional, dels nostres recursos i del suport exterior amb què comptem. La intel·ligència “intel·lectual” ens permetrà discernir entre la forma de pensar racional i la distorsionada. Els pensaments distorsionats oculten, ignoren o disfressen la realitat i faran estèrils els nostres esforços per a aconseguir el que ens proposem. Són pensaments distorsionats els filtrants (es prenen els detalls negatius i es magnifiquen), els polaritzats (per maniqueus -blanc o negre-, impedeixen veure els matisos), les generalitzacions (s’extreu una conclusió general d’un simple incident), les visions catastròfiques (s’espera el desastre) les personalitzacions (tot el que la gent fa o diu és en relació a nosaltres), les interpretacions i sobreentesos (creiem que sabem el que senten i volen els altres i per què es comporten de la forma en què ho fan), la culpabilitat (els altres són els responsables del nostre patiment, o al revés, ens culpem dels problemes aliens), els “hauries de” (manegem normes rígides sobre com haurien d’actuar els altres i fins i tot nosaltres mateixos), el raonament emocional (el que sentim ha de ser veritable automàticament), el fet de tenir sempre la raó (el nostre objectiu principal és tenir la raó enfront dels altres), la fal·làcia de la recompensa (esperem “cobrar” algun dia el nostre sacrifici i abnegació. El ressentiment pot ser perjudicial quan es comprova que la recompensa no arriba).

La intel·ligència emocional

Implica l’atenció i el maneig adequats de les nostres emocions i sentiments. Tan important com fer una anàlisi racional de la realitat és ser conscients del nostre moment personal i dels recursos emocionals que podem desplegar per a aconseguir l’objectiu que ens hem proposat.

Ens hem d’aturar i adonar de quins són els sentiments que emergeixen en nosaltres en relació amb aquest objectiu o amb la circumstància emocional que ens trobem, i anomenar-los pel seu nom encara que siguin de ràbia, vergonya o enveja. I reconèixer que formen part de la nostra vida i que allò terrible no és sentir-los sinó quedar-nos-hi enquistats, paralitzats i sense capacitat de reacció. Ser intel·ligents emocionalment exigeix assumir aquests sentiments i fer-nos-en responsables, calculant en quina mesura poden interferir en les nostres respostes; en alguns casos, bloquejaran la fluïdesa de la nostra acció i reduiran la nostra eficàcia. Tan imprescindible com ser intel·ligents és utilitzar bé les nostres habilitats socials o de comunicació, que comprenen una escolta oberta (hi ha opinions diferents de les meves), empàtica (sé posar-me al lloc de l’altra persona i així comprenc millor el que fa, diu o sent), incondicional (no utilitzo etiquetes ni judicis de valor cap al meu interlocutor) i respectuosa.