Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Ciutats i exclosos socials : Falten recursos per a les persones sense llar

Hi ha més ajudes per a l'allotjament, la manutenció i la higiene que per a la reinserció laboral o social dels més pobres

Pura subsistència

Les prestacions que reben aquests col.lectius estan encaminades a garantir la seua subsistència: els serveis d’informació, manutenció, primera acollida, allotjament i higiene estan molt més estesos que els de reinserció laboral o social, que els educatius o formatius, o que els d’atenció psicològica i sanitària. Segons els experts, aquest caràcter tan assistencialista està determinat per l’escassetat de recursos econòmics dedicats a aquesta tasca. Gran part d’aquests serveis socials estan convinguts o són proporcionats per ONG com Caritas i Creu Roja, que reben subvencions de les administracions públiques per a desenvolupar aquesta tasca; tot i això, l’escassetat d’aquests recursos econòmics fa que moltes d’aquestes s’hagen de servir del seu voluntariat.

Albergs municipals

Dels més de 600 centres que segons l’INE hi ha a Espanya per a atendre persones sense llar, dels quals tres de cada quatre són privats, estan gestionats majoritàriament per entitats religioses; la despesa anual de tots els albergs representa 118 milions d’euros. En gairebé tots els municipis aquests albergs són privats, però estan concertats entre l’ajuntament i associacions sense ànim de lucre. Madrid disposa d’un alberg municipal amb 254 places i d’un centre de baixa exigència -s’hi pot pernoctar sense requeriments especials- i altres equipaments per a les nits d’hivern, mentre que el de Barcelona té 237 places, el de Saragossa 176 llits , el de Múrcia 147, el de Vitòria 115 i el de Màlaga 100 places.

La resta de ciutats ofereixen menys d’un centenar de places, però gairebé totes disposen d’altres centres o instal.lacions (per exemple, d’acollida hivernal a Sant Sebastià, Madrid, Barcelona i Bilbao). Unes altres disposen de places o llits concertats en allotjaments privats gestionats per ONG, i n’hi ha també que gestionen (i paguen) places en pensions o hotels.

Gairebé tots els albergs romanen oberts tots els dies de l’any durant 24 hores al dia i faciliten alguns serveis i prestacions comuns: a banda de l’allotjament, disposen de serveis de menjador, lavabos i dutxes, armaris de roba i bugaderia, consigna i rebut de correspondència. Són menys comuns els serveis i les prestacions sanitàries, l’atenció psicològica, les sales multiús o d’oci, les guarderies, perruqueries, biblioteques o l’assistència jurídica.

Les pernoctacions poden estar limitades temporalment, normalment entre tres dies i una setmana per a cada usuari. A Barcelona, Granada, Màlaga, Oviedo i Pamplona no hi ha límit en el nombre de dies d’ús d’aquests albergs, però a Burgos no es poden superar els dos dies per cada tres mesos (excepte les persones en situació de llarga estada, a les quals es permet l’ús indefinit), a Saragossa sis dies per cada tres mesos, a Còrdova set dies, a Sant Sebastià tres dies i a Vitòria tres dies, encara que l’estada pot ser indefinida en alguns casos. Encara que es fixen límits per a les estades, es poden prorrogar per motius de salut, treball, etc., depenent dels informes enviats pels serveis socials de cada ajuntament.

Alguns albergs exigeixen que els usuaris complisquen requisits: ser major de 18 anys (els menors, acompanyats per pares o tutor), tindre documents d’identificació (a Pamplona s’aconsella l’empadronament), no disposar de recursos econòmics i, a més de respectar les normes de funcionament del centre, no ser consumidor d’alcohol o drogues ni mostrar caràcter violent.

En altres casos s’exigeix que la persona es puga valdre per ella mateixa (Sant Sebastià, Granada i València) o que es comprometa a un pla de treball (Barcelona). A València, els albergs s’utilitzen només en emergències (inundacions, esfondraments), encara que l’Ajuntament té places concertades en allotjaments d’associacions privades.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions