La seua utilització i un bon ús, assignatures pendents
Segons les últimes enquestes realitzades per la DGT, la meitat dels menors d’un any viatja subjectat incorrectament, la majoria dels menors de 4 anys no porten cap sistema de retenció infantil (SRI), i entre els de 4 i 6 anys, només l’11% usa el coixí elevador adequat. A més, dels xiquets entre 7 i 9 anys, només el 20% viatja subjectat i ho fa amb el cinturó, en comptes d’anar assegurat amb el sistema adaptat a la seua edat i alçada.
Un dels problemes més freqüents en les cadires de seguretat infantil és la seua instal.lació errònia al vehicle. Cada cadira disposa d’un sistema propi d’instal.lació, i com més complicat és més possibilitats d’error o d’omissió de passos hi ha. Oblidar-se d’un pas o no seguir-los conscienciosament poden fer minvar o inutilitzar les capacitats de protecció de la cadira, fins al punt que la mala utilització dels SRI va ocasionar, en els accidents ocorreguts durant l’any 2003, un 2,6% de mortalitat i un 9,2% de lesions de caràcter greu entre les víctimes infantils, segons la DGT.
Tot i això, el problema més greu és la no utilització d’un sistema de retenció adequat. Un estudi elaborat el 2003 per la Direcció General de Trànsit, l’Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil i el Reial Automòbil Club d’Espanya revela que la utilització de sistemes de retenció infantil al nostre país és dels més baixos d’Europa, entorn del 37%. Segons aquest informe, el 56% dels infants víctimes d’accidents aquell any viatjaven sense SRI, solts i lliures pel vehicle.
Òbviament, els sistemes de retenció infantil no són un salconduit per a la integritat física dels xiquets, però mentre que l’ús adequat de seients de retenció situa en el 0,6% els casos de mortalitat i en el 6,8% els de lesió greu en cas d’accident, la no utilització fa augmentar el percentatge fins al 3,1% i el 16,9%, respectivament.
L’ancoratge tipus Isofix, homologat al febrer de 2004, és un sistema de subjecció estandarditzat internacionalment per a seients de retenció infantil en vehicles. Consta d’uns punts de subjecció rígids que van cargolats o soldats a la carrosseria del vehicle, entre el respatller i el seient, i dels corresponents enganxalls al seient infantil, dos ancoratges rígids que es tanquen sobre les varetes de l’automòbil, de manera que ofereixen una unió forta amb la carrosseria i eviten gairebé per complet la bolcada i l’oscil.lació del seient. En cas de col.lisió, el xiquet disposa de més seguretat gràcies a la forta subjecció. A més, el seu fàcil muntatge minimitza la probabilitat de cometre errors durant la instal.lació del seient al vehicle. Aquests avantatges enfront de l’ús del cinturó de seguretat, sistema tradicional de subjecció dels SRI, ha sigut avalat per diversos estudis realitzats pels clubs automobilístics europeus, entre els quals es troba el Reial Automòbil Club d’Espanya (RACE).
Ara bé, al contrari del que ocorre amb els seients del tipus universal, que poden ser instal.lats en qualsevol vehicle, els seients Isofix han de ser homologats per a cada model de vehicle, i gairebé deu anys després del seu llançament només algunes marques els inclouen a causa de la falta d’acord entre els fabricants de cotxes -no estaran obligats per llei a incloure’ls fins al febrer de 2006- i els dels SRI.
Pautes per a un viatge segur (a banda)
La millor compra
- No hem de permetre que un xiquet viatge al seu vehicle sense utilitzar un sistema de retenció adequat, ni tan sols en els trajectes més curts o per a acostar-lo fins a escola.
- Abans d’adquirir un sistema de retenció de bebès, cal comprovar que compleix amb la normativa vigent ECE R 44/03. Si el producte està homologat portarà un distintiu que així ho certifique i una etiqueta en què apareixerà la normativa esmentada, la categoria del dispositiu (universal, etc.), el pes del bebè a què s’adequa, la lletra del país (E), el número d’homologació i el número concret d’identificació de la unitat.
- Abans de comprar, provem la cadira al seient del nostre cotxe. Si no ens ho permeten, informem-nos sobre la política de la botiga quant al canvi o devolució de la cadira.
- Deixem que el nostre fill la prove. Una que li resulte massa estreta o molt ampla, o en la qual el respatller siga molt baix, farà que el xiquet no viatge amb la mateixa tranquil.litat.
- Alerta amb les cadiretes heretades. Revisem que estan en perfectes condicions d’ús.
- No dubtem a reemplaçar la cadira de seguretat per una de nova en el cas d’haver sofert violentes tensions després d’un accident.
Una instal.lació correcta
- Les estadístiques assenyalen el seient posterior dret com la ubicació més segura per a les cadiretes infantils. En aquest viatja el 21,2% dels xiquets, amb una taxa de mortalitat del 14,3%. El més insegur, el seient davanter dret, l’ocupava el 4,1% dels xiquets, però en aquesta ubicació l’índex de mortalitat va ser del 9,5%.
- Si la instal.lació ens resulta complicada, sol.licitem en la botiga que ho facen per nosaltres. No dubtem a desmuntar-la i a tornar-la a instal.lar per a conèixer bé el mecanisme.
- El seient de seguretat infantil ha de quedar subjectat fortament al seient del vehicle, de manera que s’elimine gairebé totalment qualsevol moviment entre els dos, tant lateral com longitudinal.
- Cal saber que les zones més vulnerables del bebè són el cap, el coll (a causa de la fuetada produïda pel pes del cap) i la cara. Per aquest motiu és importantíssim col.locar els nadons menors de 10 quilos en sentit contrari a la marxa, ja que el cap, el coll i l’esquena queden protegits pel respatller de la cadira de seguretat, que al seu torn absorbeix equilibradament gran part de l’energia produïda en el xoc.
- No col.loquem el portabebès al seient davanter si està equipat amb coixí de seguretat, llevat que en el nostre vehicle es puga desactivar el sistema. Si l’automòbil no permet aquesta possibilitat, instal.lem el seient infantil en la part posterior del cotxe.
- Si el bebè viatja en un cabàs, col.loquem aquest de manera que l’extrem del cap estiga enfrontat a la part del mig del vehicle. D’aquesta manera, pot evitar-se un cop directe en el cap del nadó en un xoc lateral.
- Si el xiquet és molt petit i la mare condueix el vehicle, ha de situar el seient infantil a la plaça davantera. Podrà estar pendent del bebè sense haver de desviar l’atenció de la carretera.
- El pas al coixí elevador només s’ha de fer quan, en primer lloc, el cinturó de seguretat del vehicle queda correctament situat sobre el xiquet i quan ja s’hagen excedit el pes o l’alçada màxima indicada pel fabricant del seient de seguretat.
- Si el nostre fill utilitza coixí elevador, prestem atenció al recorregut del cinturó de seguretat del vehicle per sobre del seu cos. La banda toràcica o superior ha de passar per sobre de la clavícula. Si passa per sobre del coll de l’infant, vol dir que aquest no és encara prou alt com per a usar el sistema. El perill de resultar ofegat per xafada de la tràquea és massa elevat.
- L’infant només podrà usar el cinturó de seguretat per a adults, sense elevador, quan puga recolzar-se en el respatller del seient del cotxe i els seus genolls arriben a la vora d’aquest. Observem que la corretja que va sobre la cintura se cenyisca bé als seus malucs i que la que creua el muscle faça contacte amb el pit i la clavícula.
La normativa internacional classifica els xiquets en cinc categories o grups, depenent del seu pes. Dins de cada un, hi ha diverses possibilitats per a elegir i la majoria es pot utilitzar en qualsevol vehicle.
| Grup 0 (de 0 a 10 quilograms) 0-9 mesos* |
Grup 0+ (de 0 a 13 quilograms) 0-18 mesos* |
Grup 1 (de 9 a 18 quilograms) 9 mesos-3 anys* |
|---|---|---|
| Cabàs per a nounats: És rígid i porta xarxa o arnesos per a evitar que el bebè surta llançat. Es col.loca al seient posterior, en posició transversal, i s’enganxa als cinturons de seguretat. El bebè viatja estirat, subjectat per un cinturó ventral. | Cadira-cistella de seguretat: Una mica més gran, aquesta categoria, afegida recentment, és una alternativa que pot substituir el grup anterior. | Cadira de seguretat: El principal canvi per al xiquet és que es pot col·locar en el sentit de la marxa, la qual cosa li permet una millor visibilitat. Es col·loca preferiblement en els seients posteriors del cotxe. |
| Per a tenir-ho en compte: Encara que ocupa molt d’espai, el xiquet viatja còmode, en un habitacle que li és familiar. | Per a tenir-ho en compte: Col·locada en el sentit contrari a la marxa pot evitar lesions al coll i al cap, en cas de col·lisió, encara que pot ser incòmode per al petit. | |
| Cadira-cistella de seguretat: És una cadira petita, lleugerament inclinada, envoltant i adaptada al cos del nadó. El xiquet viatja en posició semiestirada subjectat a la cistella mitjançant arnesos. Ha d’anar sempre en sentit contrari a la marxa, davant o darrere. | ||
| Per a tenir-ho en compte: Alguns models poden usar-se també com a portabebès o hamaques, accessoris útils fora de l’automòbil. |
| Grup 2 (de 18 a 25 quilograms) 3-6 anys* |
Grup 3 (de 22 a 36 quilograms) 6-12 anys* |
|---|---|
| Seient amb ajustament del cinturó: Tant el xiquet com la cadira van subjectats pel cinturó del vehicle. Inclou una guia per a passar el cinturó entre les cames o retenir el xiquet pel maluc i no per l’abdomen, fet que evita lesions, i una altra per a impedir que el cinturó passe pel coll. | Coixí elevador: És un suplement que es col·loca sobre el seient i eleva el xiquet perquè puga utilitzar el cinturó de seguretat de l’adult. |
| Per a tenir-ho en compte: Com que es fixa amb el cinturó del vehicle, no pot usar-se si els seients posteriors del cotxe no en porten incorporats. | Per a tenir-ho en compte: Ocupa molt poc d’espai, per la qual cosa, si no es necessita, es pot guardar sense dificultat al maleter de qualsevol vehicle. |
| Coixí elevador amb respatller: Semblant a l’anterior, però el coixí i el respatller són dues peces que poden separar-se. | |
| Per a tenir-ho en compte: Com que les dues peces es poden separar, permet usar només el coixí quan el xiquet és gran. |
* Orientatiu.