Regalar el videojoc adequat
Quan arriba el Nadal, a molts pares i mares resulta complicat triar com a regal un videojoc adequat a l’edat dels seus fills. Els continguts d’alguns videojocs són violents i comporten de vegades rols sexistes que poden alterar la formació dels menors. Tot i això, els diversos estudis efectuats a Espanya coincideixen que aquests continguts no aporten, en general, més violència o sexisme que molts llibres, sèries televisives i pel.lícules.
Igual com ocorre amb els programes de televisió, és molt recomanable conèixer i supervisar els continguts a què els menors accedeixen en un videojoc. I el primer control s’exerceix en la compra. Si es regala un videojoc pensat per a menors de set anys a un jove de quinze, és probable que s’avorrisca immediatament i busque un producte més atractiu per a la seua edat lluny de la supervisió familiar.
I al contrari, si es permet a un xiquet de dotze anys jugar amb un videojoc pensat per a majors d’edat, cal ser conscients que els continguts a què accedeix tenen moltes vegades uns rols que potser l’infant no estiga preparat per a assumir de forma judiciosa. En última instància, els experts recomanen que siguen els pares els qui s’asseguen amb el seu fill per inspeccionar el videojoc i jutjar si li convé.
Per ajudar a fer una compra adequada, els fabricants de videojocs han creat una classificació europea dels videojocs coneguda com a PEGI (Pan European Games Information), molt més estricta que la que etiqueta les pel.lícules. La seua funció és orientar els consumidors sobre els rangs d’edat de cada producte i advertir de l’existència de continguts polèmics. PEGI funciona per un codi d’icones fàcilment distingibles que han d’estar visibles en les caràtules dels videojocs. Es tracta d’un codi en què, per exemple, la presència d’un cigarret en el contingut del videojoc és motiu perquè aparega la icona de “Drogues”.
Però no només cal cenyir-se al contingut: és important saber que si el destinatari pateix d’algun tipus d’afecció nerviosa, ansietat o si pot presentar quadres d’epilèpsia, no convé regalar-li un videojoc.
No tothom té clar que els videojocs no poden ser inclosos en el sac dels joguets. Es tracta d’una forma d’oci molt més complexa, més pròxima a un llibre o a una pel.lícula. La confusió augmenta pel fet que la paraula ‘joc’ forma part de la definició del producte, encara que l’edat mitjana de l’usuari voreja els 20 anys. Moltes vegades, el videojoc és un regal destinat a una persona amb prou capacitat intel.lectual per a entendre que els continguts se cenyeixen a la realitat virtual i els seus valors no han de transcendir més enllà de la pantalla de l’ordinador o de la consola de joc. No per llegir ‘Les aventures del Rei Artur’ un adolescent voldrà participar en justes.
Els videojocs tenen moltes vegades un valor pedagògic alt perquè ajuden a assimilar conceptes abstractes, geomètrics o matemàtics. També constitueixen un bon estímul per a la curiositat intel.lectual, musical o estètica. L’exemple més evident d’utilitat pràctica són els simuladors de vol, considerats un instrument fonamental per a l’aprenentatge i l’entrenament de futurs pilots.
S’estima que una de cada cinc persones utilitzen videojocs al nostre país, que és el quart consumidor europeu després del Regne Unit, Alemanya i França. El 2004 el negoci dels videojocs va superar el del cine, el del vídeo i la venda de música. El sector va guanyar gairebé 800 milions d’euros, fet que fa d’aquesta indústria un dels grans motors de l’oci a Espanya. La seua presència és especialment notòria a les botigues pel Nadal, quan té lloc el 40% de les vendes del sector.
La classificació més usual es fa atenent el seu esquema de funcionament:
- Tipus arcade. Emulen els primers jocs que es van comercialitzar, els més clàssics. El seu tret principal és la demanda d’un ritme ràpid de joc, que exigeix temps de reacció mínims, atenció focalitzada i poca planificació mental. Apareixen baralles, lluites i combats. Super Mario Bros n’és un clàssic.
- D’esports. Sobre partits i competicions de totes classes. PC Football i GrandPrix són els més populars a Europa. Als Estats Units el beisbol és el tema rei. També és una modalitat basada més en la rapidesa de reacció que en l’abstracció. Tenen èxit entre tots els públics.
- Jocs d’aventura i rol. El seu objectiu és desenvolupar una gran aventura, en alguns casos en un univers creat pels propis jugadors. Final Fantasy n’és un bon exemple. Solen ambientar-se en l’edat mitjana i en la mitologia escandinava i requereixen un esforç d’imaginació i de planificació considerable. Són molt populars entre els adolescents.
- MMOG. Una modalitat dels jocs d’aventura i rol que es juga per Internet i que pot tenir una duració d’anys. També són coneguts com a videojocs multipersona. Destaquen per l’elevada exigència mental i de vegades poden absorbir en excés el jugador. EverQuest és el més cèlebre. Són indicats per als usuaris adults.
- Simuladors i constructors. El seu desenvolupament imita el vol d’avions, la construcció de ciutats, etc. SimCity és el més llegendari del gènere. Són un pas intermedi entre els jocs arcade i els de rol, per la qual cosa són interessants per a jugadors que estiguen abandonant la infància.
- Jocs d’estratègia. El protagonista ha de traçar estratègies d’actuació per a aconseguir uns objectius. Stratego n’és un bon exemple. Molt recomanats per a desenvolupar la capacitat de deducció lògica en infants i adolescents.
- Puzles i jocs de lògica. Estan pensats per a utilitzar la percepció espacial, la lògica i la imaginació. El més popular és Tetris. Són alhora ràpids i deductius, per la qual cosa poden ser atractius perquè els més joves estimulen el seu pensament.
- Jocs de preguntes. A més de ser lúdics poden servir per a repassar o adquirir coneixements de tota classe. Un exemple en són els basats en el Trivial. Dedicats majoritàriament als adults, encara que hi ha ofertes amb preguntes adequades a les diferents edats.
|
Classificació per edats:
|
||
|---|---|---|
| Classificació per continguts: http://www.pegi.info/pegi/index.do | ||
| Violència | Sexe o nuesa | Por |
| Drogues | Llenguatge groller | Discriminació |