“Aquesta pel pare, aquesta per la mare, i aquesta... per tu”

“Aquesta pel pare, aquesta per la mare, i aquesta... per tu”

Poques coses pot haver-hi més exasperants que les enrabiades dels anomenats mals menjadors. Educar els fills en l’adquisició d’hàbits saludables no és una cosa que es pugui resoldre en cinc minuts i, a més, és un dels aprenentatges més importants que podran adquirir, fonamental per a esquivar un bon nombre de patologies greus com diabetis, obesitat, trastorns de la conducta alimentària, malalties cardiovasculars i, fins i tot, certs tipus de càncer (com el d’esòfag, pàncrees o estómac). Per aquesta raó, gestionar tot el que es posa al plat, controlant les quantitats de sucres i carn vermella i evitant els ultraprocessats, esdevé una de les tasques principals de la criança. I aquí, el mètode per a executar aquesta autoritat és determinant.

No cal ser extremista

Les onades d’informació nutricional espanten les famílies. Per això, en moltes cases, i sense que ho requereixi cap informe mèdic, es prohibeix tot aliment processat o amb alt contingut en sucres: és igual que es tracti d’una rebosteria casolana ocasional, un aniversari infantil o qualsevol altra jornada festiva. Una pauta tan rígida com desaconsellada per nombrosos estudis, com els de les universitats de Sheffield (Regne Unit) i Pennsilvània (EUA), que relacionen aquesta manera de controlar la dieta infantil amb una predisposició més alta a trastorns de la conducta alimentària en l’edat adulta. El motiu cal buscar-lo en la psicologia: com més prohibim alguna cosa de què gaudeixen ells, més la desitgen, i això els predisposa a una conducta addictiva o descontrolada. Els nutricionistes apunten que l’enfocament per a educar en l’alimentació saludable no està en el fet de prohibir, sinó de consolidar una bona relació amb fruites, verdures, llegums, peix i carn, concedint el mínim espai possible als anomenats aliments superflus (és a dir, aquells productes que, per la seva composició, són poc recomanables des del punt de vista nutricional, com la brioixeria, els refrescos o alguns tipus de carn processada). En aquesta línia, el nutricionista Julio Basulto incideix en la importància que en les famílies no es fomentin conductes obsessives amb el menjar. Basulto, que a més és pare de tres nenes, comenta sovint que no parla mai de nutrició a les seves filles mentre dinen o sopen.

Donar-los a triar

Hi ha famílies que deixen cert marge de maniobra als nens perquè expressin les seves preferències abans de posar-les al plat: triar quin llegum volen o decidir entre una carn guisada o a la planxa, el tipus de verdures o la varietat de fruita que els ve de gust. Aquest enfocament, a més d’estalviar enrabiades, ha estat sotmès a estudi per l’Associació Americana de Pediatria, institució que recomana aquest abordatge i el vincula amb un risc més baix de desenvolupar obesitat en l’etapa adulta, si es combina amb altres hàbits saludables. La dietista-nutricionista Marisa Burgos incideix en el fet que “la clau es troba en l’exposició contínua als aliments saludables i a aprendre a oferir-los-els en diferents formes, ja que això ens permetrà saber quins són els productes que més agraden als nostres nens”.

Acostumar-los a menjar fruita

És fonamental en una alimentació saludable, aquella en la qual més s’ha d’insistir i, de vegades, la més problemàtica. Burgos recorda que el rebuig cap a determinades fruites per l’amargor o la textura que tenen pot ser normal, però que el punt de partida ha de ser no acostumar el paladar dels nens a sucs processats, lactis ensucrats o altres sabors artificials: el risc es troba en el fet que els nens acabin desenvolupant aversió al grup sencer de fruites. En aquests casos, la nutricionista recomana paciència i optar per l’estratègia i no per l’obligació. Oferir la fruita neta, sense pela i a trossos amb l’objectiu d’animar-los a tastar-les, no d’imposar-les. El procés ens pot portar algun temps, però l’èxit només serà possible si la resta de membres de la família prediquen amb l’exemple i mostren l’hàbit de menjar fruita als petits.

Si això es complica, Marisa Burgos té un pla B: les preparacions saludables. Des de macedònies fins a gelats casolans sense sucre de síndria o meló triturat, coques casolanes (sense sucre) de poma, plàtans o dàtils i fins i tot pizza amb pinya, sempre que la massa sigui integral i casolana. La nutricionista remarca que les possibilitats d’èxit augmenten quan s’implica els nens en l’elaboració.

Com podem fer que els agradi el peix

Un clàssic dels motins a taula. Segons Burgos, és important començar pel peix sense espines, com el lluç, el gall o el bacallà, o que siguin fàcils de netejar, com el salmó, el llobarro o el llenguado. S’ha de tenir en compte que, encara que la introducció primerenca és la clau, els canvis en els gustos dels nens a mesura que van creixent són normals. L’experta afegeix que “el tipus de presentació és fonamental, ja que hi ha nens que solen rebutjar el peix a la planxa o al forn, mentre que accepten perfectament una sopa de peix, una paella o fideus a la cassola amb peix i marisc, per tant és ideal que les persones que cuinen per a nens s’animin a provar les diferents tècniques culinàries i experimentin amb receptes noves”. La nutricionista posa com a exemples les hamburgueses de lluç amb ou, així com les salses de verdures per a acompanyar. Els fregits de peix solen ser un èxit assegurat, però convé no abusar-ne per l’alt contingut en greix: és millor recórrer a cuinar-lo al forn o arrebossat.

Jugar amb els aliments des dels 6 mesos

A començament d’aquest any, l’Associació Espanyola de Pediatria va incloure entre les seves recomanacions sobre alimentació complementària el BabyledWeaning (BLW) o alimentació autoregulada pel nadó. Es tracta d’un mètode amb el qual el nen, a partir dels 6 mesos, s’inicia en l’alimentació de manera autònoma. La idea és presentar els aliments al nen i que aquest pugui tocar-los, olorar-los i posar-se’ls a la boca en funció de la gana i les preferències, és a dir, interactuar amb els aliments com ho fan amb les joguines.

Compte, però sense imposar res. “Acostumar els nens als aliments saludables només en forma de farinetes o puré suposa un problema a llarg termini. Si sempre els hi oferim triturats, no els donem la possibilitat que degustin cada aliment per separat. Aquest mètode és una oportunitat perquè puguin acostumar-se a les verdures i tastar cada aliment en el seu gust original”, explica Marisa Burgos. Es recomana que aquest model estigui guiat per un nutricionista col·legiat o un pediatre i, sempre, supervisat per un adult. Cal tenir en compte diversos requisits:

• On. El nen ha d’estar assegut en un espai còmode, generalment una trona, on pugui desenvolupar les destreses motores, tant per a empassar i mastegar com per a subjectar, obrir i tancar el puny.
• La mida. La idea és començar amb aliments tous i consistents, com ara verdures bullides: pastanaga, bròcoli, cogombre, pebrot o mongeta tendra. La mida dels trossos ha de ser d’un dit d’un adult perquè pugui agafar-los amb les mans.
• Altres presentacions. Perquè els nens puguin manipular aliments com l’arròs o les llenties també es poden presentar en forma de croquetes (un exemple de recepta serien les croquetes d’arròs i carabassa, utilitzant ou per a ajudar a endurir-les).
• Precaucions. Per a minimitzar el risc d’ennuegar-se, cal evitar els aliments durs o amb formes arrodonides, com la fruita seca o dessecada sencera (les poden menjar triturades), la poma o la pastanaga crues, les olives, les cireres o el raïm sencer.

Errors que no s’han de cometre amb els nens i la nutrició

Convertir els productes ultraprocessats i ensucrats en protagonistes de la alimentació, deixant relegades la fruita i la verdura, les hortalisses, el peix i la carn. L’objectiu ha de ser fomentar el menjar sa. L’ús recurrent de productes ultraprocessats i ensucrats, a més de ser potencialment perjudicial per a la salut, pot condicionar el paladar dels més petits als sabors artificials, fins al punt que desenvolupin aversió als aliments com la verdura, la fruita, els llegums o el peix.

No permetre que els petits triïn en cap circumstància. L’Associació Americana de Pediatria recomana a les famílies que tinguin en compte les preferències dels nens a l’hora de conrear hàbits saludables. És a dir, permetre’ls cert marge de maniobra amb la fruita, la verdura, els llegums i el peix, variant les formes de presentació i les receptes, per a impedir que els nens tinguin una actitud de desgrat cap als grups fonamentals d’una dieta saludable. Això sí, els nutricionistes recorden que el procés d’habituació a alguns sabors pot trigar temps. Paciència.

No implicar mai els nens en les elaboracions culinàries. Participar en la cocció millora la seva predisposició cap als aliments que no els atreuen. Els nutricionistes recomanen a les famílies implicar els fills en l’elaboració dels plats sempre que sigui possible, ja que veuen en aquesta activitat una manera molt efectiva de millorar la seva atracció cap als aliments que no els convencen.

Obligar els nens a deixar el plat net. L’ésser humà disposa d’un sistema primari anomenat gana-sacietat. Es tracta de diversos centres neuronals localitzats a l’hipotàlem que emeten una ordre que l’organisme tradueix en sensació de gana o de set. Per això, identificar la gana física, i saber distingir-la de la gana emocional o rutinària, és un aprenentatge clau per a arribar a ser capaços, en l’etapa adulta, de regular la quantitat d’aliments que ingereixen. Per això, cal aconseguir que entenguin i respectin aquests signes des que són nadons.

Castigar o premiar amb el menjar. No és recomanable fer servir expressions com ara “T’has portat malament, així que soparàs verdura”, “Si no t’ho menges, no soparàs” o “Al llit sense sopar”. Tampoc “Si et portes bé, gelat per postres” o “Avui sopem en aquesta hamburgueseria perquè us heu portat fenomenal”. A més de ser ineficaç per a crear hàbits saludables, aquesta conducta porta implícit el risc que el nen associï una alimentació sana i equilibrada amb el càstig i els productes menys saludables, amb un bon comportament. L’objectiu en nutrició infantil no és que ens obeeixin en un moment donat, sinó crear una relació consolidada amb l’alimentació equilibrada.

Parlar als nens de nutrició mentre mengen. Cada cop que es mengin un tomàquet o un llenguado no cal que els expliquem quines vitamines té aquell plat o com repercutirà en el seu organisme. Nutricionistes i divulgadors com Julio Basulto destaquen que encara que parlar-los de la importància de la nutrició és fonamental, el moment del dinar i el del sopar no constitueixen el millor escenari per a fer aquestes explicacions.

Provocar drames a taula. L’àpat en família és un moment per a compartir i estar a gust. Cal evitar que els nens associïn el menjar amb un moment de tensió. És bàsic fomentar un ambient sa a taula i crear bones sensacions al voltant del moment del menjar.