Farmàcia amb garantia de qualitat?

Farmàcia amb garantia de qualitat?

A les farmàcies, a més de medicaments i altres productes sanitaris (des de xeringues fins a aparells d’electromedicina ), s’hi venen xampús, repel·lents de mosquits, anticel·lulítics o cremes hidratants. Aquest segon grup s’engloba dins del concepte genèric d’autocura. En els fàrmacs, abans de la seva comercialització, se’n testen l’eficàcia i la seguretat, però, passa el mateix amb els productes de consum? Quin tipus de controls segueixen? Aporta un valor diferencial l’assessorament del farmacèutic en el cas d’un producte d’autocura?

El paper dels professionals

Els farmacèutics i l’Administració no tenen cap dubte: l’usuari troba en la farmàcia un professional sanitari qualificat que exerceix un paper clau en el sistema sanitari. El Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social confirma a EROSKI Consumer que “la feina del farmacèutic a través del seu consell i assessorament professional assegura l’ús correcte dels productes de venda en farmàcies”. No obstant això, la portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Ileana Izverniceanu, explica que les dades apunten, en alguns casos, al contrari: “L’any passat vam publicar un estudi que va posar de manifest com una majoria d’establiments dispensaven ibuprofèn 600 sense recepta, de manera que incorrien en una mala praxi farmacèutica”.

Més enllà d’aquesta atenció sanitària, a la majoria de les farmàcies es dispensen productes homeopàtics. Els efectes terapèutics que afirmen tenir estan científicament qüestionats i, malgrat això, continuen venent-se en aquest canal. Encara que des de l’abril de 2018 aquests productes segueixen un procés d’avaluació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), la legislació europea els concedeix un estatus particular: tot i que no poden demostrar eficàcia clínica, es consideren medicaments i, mentre aquest estatus continuï vigent, cap país de la UE no pot prohibir la comercialització de l’homeopatia. “El gran pes que té en països com Alemanya o França dificulta que s’impulsin canvis reguladors que posin fi a aquesta excepció anacrònica”, reconeix Ileana Izverniceanu.

En la venda de productes homeopàtics preval generalment l’interès comercial, però, passa el mateix amb altres productes que es venen a les farmàcies? Els articles d’autocura suposen una font d’ingressos creixent per a aquests establiments.

L’informe de 2019 de la consultoria IQVIA apunta que aquest grup suposa el 30% de les vendes mitjanes de les 22.000 farmàcies autoritzades a Espanya, un 6% més que el 2010. En canvi, els medicaments finançats han passat de representar el 65% dels ingressos al 59% en el mateix període. El 10% restant correspon als fàrmacs de venda lliure o que requereixen recepta però no tenen cobertura pública.

Segons els farmacèutics, la qualitat del que posen a la venda està per sobre de l’interès comercial i això suposa una garantia. “Si una persona, després de fer-li unes preguntes, veus que el que demana no és l’adequat per a ella, no li ho dispenses. Venent sense més ni més faríem un flac favor als usuaris i suposaria un desprestigi professional. Un percentatge alt de persones venen amb la idea de comprar un producte i molt sovint se’n van amb un consell i sense producte”, explica Ana Molinero, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària (SEFAC).

Les organitzacions professionals defensen que el consell farmacèutic aporta un plus al client, els coneixements d’un professional sanitari. No obstant això, Ileana Izverniceanu, apunta que “els fabricants utilitzen el reclam de venda exclusiva en farmàcia que s’aplica a molts productes com una mera estratègia de màrqueting, fins i tot estant expressament prohibit com a argument publicitari. De fet, és una estratègia que funciona”.

Amb tot i això, la legislació no estableix exigències diferents segons el canal de venda del producte i, a més, les recerques han posat de manifest diverses vegades que els articles venuts en farmàcies no presenten més qualitat que els que es distribueixen per altres canals de venda. Per aquesta raó, el prestigi que aporta el fet de vendre’s en farmàcies és injustificat.

Promeses sense fonament

Al marge del canal on es faci la venda, amb freqüència també es demanen articles o fins i tot medicaments perquè la publicitat amb què es venen diu que disposa de tal propietat o tal altra. El laboratori GSK, fabricant d’Alli (el seu principi actiu és orlistat), ofereix als usuaris una pàgina web específica sobre aquest fàrmac de venda lliure (alli.com.es) en la qual, com a primer missatge, es pot llegir: “És el moment perfecte per a perdre pes”, al costat de l’etiqueta #EstoyPreparada.

Les expectatives que es creen moltes persones són determinants, per exemple, en el cas de productes de dermocosmètica: antiarrugues, anticel·lulítics o preparats per als cabells. En vista de problemes d’alopècia, per exemple, Javier Pedraz, dermatòleg de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid, recomana com a criteri “consultar el metge abans de fer servir qualsevol producte. El consell farmacèutic pot estar bé, però qui ha de valorar un problema d’alopècia, diagnosticar-lo i fixar-ne el tractament és el metge”.

Sí que hi ha teràpies eficaces contra l’alopècia, però són medicaments i requereixen recepta. Els dermatòlegs comproven com s’utilitza tota mena de productes de venda lliure per a conservar els cabells que, si l’un és inútil, l’altre encara ho és més. “No recomanem mai un xampú contra la caiguda, perquè cap no té aquest efecte. Se n’indiquen alguns perquè són més suaus per als cabells”, apunta Pedraz.

L’únic professional que, segons la legislació sanitària, pot diagnosticar és el metge. No obstant això, en el cas de problemes com les taques en la pell “és molt freqüent acudir a una farmàcia a la recerca d’una solució”, explica Pedraz. Es recapta un remei ràpid, quan molts problemes requereixen un tractament més complex o costós. “A la consulta, expliquem al pacient que les taques són difícils de treure i, per a fer-ho, cal aplicar un tractament amb làser o un píling”, diu. Sobre la utilitat de les cremes llevataques, l’especialista en dermocosmètica de l’Hospital Clínic San Carlos és rotund: “El 99% no fa res”.

Una efectivitat amb dubtes

A vegades, el motiu pel qual ens trobem alguns productes inefectius a les farmàcies es troba en la mateixa legislació. Encara que l’evidència científica és determinant quan s’ha de posar a la venda un medicament, no passa el mateix amb els productes de parafarmàcia o de consum, per als quals aquesta evidència no és obligatòria. La llei estableix que aquest tipus d’articles, més enllà del debat sobre la seva efectivitat, només han de provar que són segurs; és a dir, que cap dels seus components no és nociu per a la salut. En el cas dels productes d’origen natural (a la venda en càpsules o també en xarops), la confiança en la seva efectivitat es veu reforçada per l’halo de credibilitat que els aporta la venda en farmàcies. Les revisions de Cochrane –entitat que comprova totes les investigacions que s’han fet– sobre els productes naturals confirmen que no hi ha investigacions que els avalin. O les que hi ha són d’una evidència molt baixa.

A causa del risc que pot comportar per a la salut una fallada en els mesuraments que efectuen, alguns productes i tecnologies sanitàries, com els tensiòmetres, han d’estar validats per organismes de prestigi reconegut. En aquest sentit, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social puntualitza que “tots els productes, excepte els de mínim risc, han de ser avaluats pels anomenats organismes notificats. Quan l’avaluació és favorable, emeten els certificats CE de conformitat”. En el cas dels aparells per a mesurar la tensió arterial, els validen la Societat Europea d’Hipertensió (ESH), la Societat Britànica d’Hipertensió (BHS) o l’Associació per a l’Avanç d’Instrumental Mèdic (AAMI), però no es venen només en farmàcies.

De fet, els únics productes que, per llei, només es poden comercialitzar per aquest canal especialitzat són els medicaments i els productes sanitaris que paga en part el Sistema Nacional de Salut d’Espanya i en part l’usuari. També els fàrmacs de venda lliure i els que requereixen recepta però no tenen cobertura pública, com l’ibuprofèn de 600 mil·ligrams, es dispensen només a les farmàcies. Tot i això, hi ha marques de productes de parafarmàcia que podrien fer servir diversos canals de comercialització, però en trien un d’especialitzat pel prestigi afegit que comporta. És el cas de Cinfa, el laboratori de medicaments genèrics líder a Espanya, l’activitat dels quals s’estén també a l’autocura i produeix des de mitges elàstiques fins a productes de salut bucodental. De la mateixa manera, les grans multinacionals cosmètiques disposen de marques que es comercialitzen en farmàcies i d’altres que es venen en perfumeries, supermercats…

Supervisió del procés

Tant als productes de venda en farmàcies, com als distribuïts per altres canals, se’ls aplica la normativa nacional i la de la UE. Per exemple, “se supervisa que els productes cosmètics no s’hagin experimentat en animals, com estableix la legislació comunitària”, recorda Daniel Fernández Font, responsable de l’Àrea del Codi Nacional de Parafarmàcia del Consell General de Col·legis Farmacèutics. A més, el control dels productes cosmètics de venda en farmàcies s’efectua abans que se’ls concedeixi un número de registre i també a posteriori.

El canal farmacèutic és un col·laborador en aquest procés d’examen permanent, però no l’únic. Qualsevol persona pot accedir, per exemple, a l’enllaç de l’adreça web del servei de cosmetovigilància (vegeu el requadre), dependent de l’AEMPS, i notificar un efecte advers al marge de l’establiment on hagi comprat l’article. L’eficiència del sistema es basa en la implicació dels professionals sanitaris i dels consumidors perquè, com assenyala Ileana Izverniceanu, “sense la notificació d’aquests problemes no es genera el senyal necessari perquè les autoritats prenguin les mesures per a prevenir danys futurs”. Tot i això, el risc zero no existeix i, com ocorre amb els medicaments, alguns efectes adversos s’identifiquen quan el principi actiu o un tractament cosmètic és de consum massiu.

El codi deontològic

El Codi de Deontologia de la Professió Farmacèutica, revisat l’any passat, especifica el compromís dels professionals amb l’evidència científica i afegeix que aquests “s’hauran d’abstenir d’oferir productes o serveis il·lusoris que es proposin com a eficaços”. El text afegeix que el consell que proporcioni “s’ha de basar sempre en criteris professionals, adequats al coneixement científic vigent, i evitar qualsevol consideració que no sigui l’interès legítim del pacient”. Tanmateix, aquests principis deontològics contrasten amb la realitat de les farmàcies. Trobem un exemple en l’homeopatia, que segueix de venda en apotecaries encara que la seva ineficàcia ha estat confirmada per la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia. Aquesta institució, a més, ha mostrat la seva preocupació pels “riscos per a la salut associats a l’abandonament de tractaments que han demostrat la seva efectivitat” en un informe de 2017 sobre medicaments homeopàtics.

Què ven una farmàcia i qui ho controla

Al marge dels medicaments, els centenars de productes que es dispensen en una farmàcia es divideixen en cinc grups. La regulació i el control afecten l’article i al canal de venda. Els dos garanteixen, segons el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, “un nivell alt de protecció de la salut”.

Dietoteràpics

• Productes. Preparats alimentaris per a persones amb insuficiència renal o hepàtica, diabètics, celíacs o amb intolerància a la lactosa, aliments baixos en sodi, d’administració per sonda i adsorbents gastrointestinals.
• Regulació i control. Estan finançats per la Seguretat Social i la seva autorització i control depenen de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS). Es venen exclusivament en farmàcies.

Alimentació

• Productes. Aliments per a lactants i infants, embarassades, ancians i esportistes, així com preparats per a dietes hipocalòriques.
• Regulació i control. Depenen de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). El control de la composició, la qualitat, l’etiquetatge o la publicitat correspon també a les comunitats autònomes. Són de venda lliure i es poden adquirir en altres establiments a més de les farmàcies.

Dermofarmàcia

• Productes. Gels, xampús (normals i de tractament), protectors labials, higiene bucal, bronzejadors, llets solars, tints, anticel·lulítics i desodorants.
• Regulació i control. La seva composició i etiquetatge segueixen les normes nacionals (els controla l’AEMPS) i de la UE. Com ocorre amb els medicaments, hi ha un servei de vigilància¹ al qual es poden comunicar incidències mitjançant el Formulari de consultes generals disponible a la secció “Contacte” de la pàgina web de la mateixa AEMPS.²

Articles sanitaris

• Productes. Sondes, tires reactives, glucòmetres, tensiòmetres, mitges ortopèdiques, termòmetres, tires adhesives, productes per a les lents de contacte, així com els elàstics per a les articulacions (genolleres, colzeres). Els que tenen cobertura pública es retiren en farmàcies, en altres canals cal pagar-los íntegrament.
• Regulació i control. Alguns d’aquests productes poden estar finançats pel Sistema Nacional de Salut. En cas que els autoritzi l’AEMPS, el seu control és molt similar al dels medicaments. A la seva pàgina web, els usuaris i professionals poden notificar les incidències mitjançant el sistema de Notificació d’Incidents amb productes Sanitaris de l’AEMPS.³

Biocides

• Productes. Repel·lents i preparats contra els polls, àcars i artròpodes (insectes, aranyes).
• Regulació i control. Requereixen un registre previ en l’AEMPS per a poder distribuir-se, independentment del canal de venda que facin servir (pot ser diferent al farmacèutic).

¹aemps.gob.es/vigilancia/cphp/home.htm

²aemps.gob.es

³notificaps.aemps.es/enviotelematico/notificaps/notifica/inicio.do.

Font: Daniel Fernández Font, responsable del Codi Nacional de Parafarmàcia del Consell General de Col·legis Farmacèutics, i elaboració pròpia.