Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Administració electrònica: analitzada la secció de tràmits virtuals de 18 pàgines web municipals : Administració electrònica municipal: més informació que gestió efectiva de tràmits

· Cap de les 18 oficines municipals a Internet permet gestionar, de forma completa, els deu tràmits de què ha constat l'examen de CONSUMER EROSKI
· Només a la pàgina web de Madrid es van poder efectuar més de la meitat de les gestions
· El certificat d'empadronament i el registre d'una incidència són els tràmits més comuns

Prova d'ús i taula comparativa

Oportunitat perduda

Els ciutadans volen que la tecnologia els estalviï cues per a gestions tan senzilles com obtenir un volant d’empadronament, però també volen que el seu Ajuntament els mantingui informats dels assumptes d’importància del lloc on viuen, és a dir, disposar a l’instant d’informació útil sobre qüestions pràctiques com és el transport públic, els carrers, l’estat del trànsit, etc. Per aquesta raó, i per comprovar l’eficàcia de l’e-administració, CONSUMER EROSKI ha tingut en compte tres aspectes fonamentals per a proporcionar un bon servei en línia als ciutadans a cadascuna de les 18 pàgines webs municipals seleccionades: l’ús d’eines multimèdia (mapes dels carrers interactius com ara càmeres per al trànsit, mapes de línies d’autobusos, tramvia o metro i informació actualitzada sobre els aparcaments ciutadans poden ser de gran ajuda per al ciutadà), la informació per a dispositius portàtils (telèfons mòbils o agendes electròniques) i la presentació de la pàgina. Aquest últim apartat engloba la facilitat de navegació pel lloc web i la seva usabilitat, concepte que pot entendre’s com les possibilitats que ofereix una pàgina perquè l’usuari hi trobi el que busca. Els factors que s’han pres en consideració han estat cinc: si es pot accedir a la pàgina principal des del logotip (això facilita el retorn a la pàgina inicial quan s’ha acabat una gestió o no s’ha triat el camí correcte), si es pot trobar a primer cop d’ull l’apartat de tràmits (estalvia molt d’esforç visual al ciutadà), si la informació d’interès està ben visible, si es pot canviar d’idioma amb facilitat i si el buscador es troba visible.

La conclusió principal és que només Barcelona té un nivell acceptable d’optimació de recursos. Madrid la segueix, però falla en l’apartat multimèdia. La resta, a excepció de la Corunya, va molt per darrere. Així, la majoria dels webs municipals acull una secció, o diverses, dedicada a l’administració electrònica, però no totes la mostren en una zona preferent. D’altra banda, gairebé la totalitat de les pàgines web estudiades informa sobre la seva política de protecció de dades, però gairebé cap no ho fa sobre els protocols de seguretat aplicats. El que no hi falta, i de fet sobra, és la informació corporativa, sense interès per al ciutadà i que només va destinada a reforçar la imatge de l’equip gestor del moment.

També es va fer un estudi d’accessibilitat dels webs analitzats que va mostrar que la majoria compleixen uns requisits o condicionants mínims perquè puguin ser consultats per usuaris amb discapacitat o des de dispositius com ara telèfons mòbils o PDA. Els webs locals de la Corunya, Granada, Logronyo, Oviedo i Valladolid mostren les deficiències més significatives quant a l’anàlisi de l’accessibilitat. En l’extrem contrari, destaquen els exemples de Saragossa, València, Sant Sebastià, Pamplona, Múrcia, Madrid, Bilbao i Alacant (aquests vuit darrers llocs webs són els millors en nivells d’accessibilitat).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions