Insectes per a menjar
La Unió Europea no preveia, des del punt de vista legislatiu, la producció i la comercialització d’insectes per al consum humà fins fa un mes, tot i que alguns països com Bèlgica sí que autoritzaven la venda d’un nombre determinat d’espècies.
Tanmateix, des del mes de novembre passat, les barreres legislatives s’han trencat i noves condicions normatives aclareixen que els animals sencers, com els insectes, ja entren dins de la definició de “nou aliment” i, per tant, el seu ús queda regularitzat. Així i tot, aquests canvis seran aplicables al final de 2017.
I és que les coses han anat canviant i el seu ús com a font d’aliment ha començat a donar beneficis importants, tal com assegurava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) en 2013. Cucs, grills, escarabats, erugues, vespes, formigues, llagostes, saltamartins o mosques domèstiques són alguns dels que tenen més potencial com a aliment, segons la FAO.
Per tant, convé saber com els insectes entren a formar part del concepte “nou aliment” i quins riscos es plantegen.
A la UE, un “nou aliment” es defineix com aquell que “no s’ha consumit de forma significativa abans de maig de 1997”. En aquesta categoria, entren aliments produïts a partir de les noves tecnologies o els que es mengen en altres llocs, però que no han format part del consum tradicional europeu.
Es calcula que més de dos milions de persones a tot el món inclouen els insectes en la seva dieta diària, però aquests consumidors no els trobem ni als EUA ni a la UE.
Dins de la definició de “nou aliment” també estan les parts dels insectes com les potes, les ales i el cap.
L’objectiu dels canvis legislatius és que l’autorització de nous aliments, en aquest cas d’insectes, sigui “senzilla, ràpida i eficient”, segons la Comissió Europea, perquè es puguin comercialitzar de forma més ràpida, sempre que s’hagi demostrat la seva seguretat.
El Reglament no permet als Estats membres autoritzar o prohibir nous aliments, però sí que poden suspendre o restringir-ne la comercialització, si consideren que suposa un risc per a la salut i n’han d’informar sempre la Comissió Europea.
Segons la FAO, que el 2013 presentava els insectes com una font de proteïna potent a tot el món, els insectes més consumits són els escarabats, les erugues, les abelles, les vespes i les formigues, les llagostes, els saltamartins i els grills, entre d’altres.
A l’octubre de 2015, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) abordava la qüestió de quins serien els riscos de menjar insectes i comparava els riscos potencials amb les fonts convencionals de proteïna animal.
Segons l’EFSA, la possible presència de riscos biològics i químics derivats dels insectes dependrà dels mètodes de producció, d’allò de què s’alimenten els insectes, de l’etapa del cicle de vida en què s’agafen, de les espècies i dels mètodes usats durant el processament.
Per les seves propietats biològiques, s’han de tenir en compte qüestions de seguretat microbiana, toxicitat i presència de compostos orgànics, ja que, com altres productes, també proporcionen un entorn favorable al creixement microbià, incloent-hi bacteris, fongs o virus. Malgrat això, i segons la FAO, “no es coneixen casos de transmissió de malalties o parasitoides a humans derivats del consum d’insectes (sempre que s’hagin manipulat en les mateixes condicions d’higiene que qualsevol altre aliment)”.
Segons l’organització, es poden donar problemes d’al.lèrgies com les que ocasionen els crustacis. Al contrari que els mamífers i els ocells, els insectes donarien menys problemes pel que fa a infeccions zoonòtiques.
La Comissió Europea ha revisat la legislació sobre nous aliments per actualitzar-la a les noves demandes (les lleis tenien gairebé 20 anys d’antiguitat). El nou reglament elimina les barreres comercials innecessàries que dificultaven la comercialització d’aliments segurs. Es crea, a més, un sistema d’autorització centralitzat que simplifica i accelera el procés d’autorització. Abans que entri en circulació, l’EFSA avaluarà el risc dels nous aliments des del punt de vista científic.
No s’autoritzaran els aliments que presentin un risc per a la salut pública, no són desavantatjosos des del punt de vista nutricional i no indueixen a error. Es calcula que els darrers anys s’han presentat entre set i deu sol·licituds a l’any d’autorització de nous aliments en tota la UE.