El preu de retirar diners en qualsevol lloc
Espanya és el país amb el nombre més alt de caixers automàtics per habitant, encara que entre el juliol i el setembre el seu nombre va descendir un 1,76% fins a les 50.271 màquines. ServiRed, Telebanco 4B i Euro 6000 són les tres xarxes espanyoles de mitjans de pagament que els aglutinen.
Són a les oficines bancàries, però també a les estacions, els aeroports, els centres comercials, les empreses, etc. Funcionen les 24 hores del dia i, per la seva comoditat, són un dels instruments bancaris més populars.
Tot i això, quant ens costa aquesta comoditat? Depèn de l’operació que es realitzi i de si es fa en un caixer del banc habitual o en el d’una altra entitat.
Treure diners del nostre banc amb la targeta de dèbit no ens costarà diners. Però, si es realitza la mateixa operació en un banc diferent de l’habitual, ens pot suposar un desemborsament d’entre 0,45 i 2 euros, en funció de l’entitat.
El que passa és que aquest banc cobrarà una comissió a la nostra entitat que, o bé assumirà el cost d’aquesta comissió, o bé ens la farà pagar (sencera o una part). Això sí, mai ens podran carregar una comissió més alta de la que se’ls ha aplicat a ells.
Les comissions per a treure diners figuren en el contracte que signa en rebre una targeta. Si aquesta prima canvia, el banc està obligat a informar els seus usuaris amb una antelació mínima de dos mesos. En el cas que no avisin, el consumidor ha de reclamar perquè li retornin l’import. Així mateix, és obligatori que els caixers informin de la comissió i de les despeses de l’operació abans que es realitzi (Ordre EHA/2899/2011, de 28 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris) i donar la possibilitat de desistir de dur a terme l’operació.
Amb la nova política de comissions, els bancs -i els seus clients- que disposin d’una xarxa de caixers petita o fins i tot inexistent resultaran damnificats. És el que ocorre als clients de Bankinter, Evo Banc i ING, que fins ara podien retirar diners sense càrrec o amb una petita comissió en un gran nombre de caixers.
També quan s’accedeix al saldo i als moviments del compte poden cobrar una quantitat fixa per cada consulta. És fàcil que sigui diferent en funció de si es realitza en un caixer pertanyent a la mateixa xarxa que l’emissor de la targeta o en un de diferent. Però si es fa la consulta en un caixer de l’entitat de l’usuari, no es cobra cap comissió.
Així i tot, si cobren per consultar el saldo, ja sigui la pròpia entitat o un altre banc, el caixer automàtic ha d’informar abans del cost de la consulta, i sempre permetre que es pugui desistir de continuar l’operació.
Les comissions bancàries per retirar fins a 50.000 euros en efectiu amb targetes en caixers automàtics en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu (la Unió Europea més Noruega, Islàndia i Liechtenstein) hauran de ser iguals, per llei, a les comissions bancàries que cobri l’entitat per disposicions en euros fetes a l’Estat membre on estigui establerta.
Amb tot, l’entitat no deurà tenir gairebé mai caixers propis a l’estranger o no n’hi haurà de la xarxa a la qual pertany, en un altre país. Per això, podran aplicar la comissió que tinguin establerta per l’ús de xarxes alienes a Espanya.
Les comissions de manteniment i administració per emetre transferències, ingressar xecs, rebre correspondència, associar targetes o retirar efectiu d’un caixer automàtic són les comissions més habituals.
L’Ordre EHA 2899/2011, la normativa bàsica que regula les comissions bancàries, estableix que “les comissions percebudes per serveis prestats per entitats de crèdit seran les que es fixin lliurement entre aquestes entitats i els clients”. És a dir, els bancs tenen carta blanca per a establir les comissions que vulguin. Les úniques limitacions que estableix la llei és que les comissions repercutides als clients siguin per “serveis sol·licitats en ferm o acceptats expressament per un client i sempre que responguin a serveis efectivament prestats o a despeses hagudes”.
Així que ni el Banc d’Espanya ni cap altre regulador, sobre la base de la llei actual, poden restringir les comissions que apliquen els bancs, ni limitar els imports ni sobre quins serveis es pot cobrar, fora d’excepcions comptades.
Tanmateix, encara que algunes comissions no es poden evitar, si es tenen en compte una sèrie de recomanacions, el caixer pot sortir més barat:
- Les comissions més comunes i importants són les d’emissió, renovació i manteniment de la targeta. Sumen un import fix anual que oscil·la entre 10 i 50 euros, segons el tipus de targeta, i no es poden eliminar. Tot i això, sí que es pot negociar amb el banc sobre aquest tema.
- Si es retiren diners de manera freqüent, s’ha de fer amb una targeta de dèbit. Si es treu en l’entitat de l’usuari, no cobren, i amb aquesta és possible portar un control sobre tot el que es va gastant.
- És important saber a quina xarxa pertany la targeta i quins bancs de la mateixa xarxa no cobren comissions. Així, quan es necessiti retirar efectiu, se sabrà quins caixers s’han de buscar.
- Sempre s’ha de llegir la lletra petita i no acceptar comissions sobre les quals no ens hagin advertit. A més, cal estar atent a les modificacions i reclamar si no hi ha hagut un avís previ.