Dona i salut: Internet no és el remei

Cada tres segons es fa una consulta de salut femenina a Internet i el 93% d'aquestes es contesta en fòrums, portals o blogs sense control ni rigor científic
1 Març de 2016
Img salud listado 990

Dona i salut: Internet no és el remei

/imgs/20160301/mujerportatil.jpg

La salut és un tema recurrent a Internet. La meitat dels espanyols, quan detecta el primer símptoma, va a un cercador a la xarxa. A Google, per exemple, una de cada vint consultes tenen a veure amb la salut, però només una de cada deu es fa en un web mèdic especialitzat, tal com explica Óscar López Moreno, CEO i fundador de la plataforma privada dudasdemujer.com: “Al llarg de 15 anys, hem recollit dades que han posat de manifest l’alt grau de desconeixement en salut, malalties i situacions vitals femenines que hi ha en totes les franges d’edat”.

Com a exemple d’aquesta tendència, Óscar López es fixa en la franja d’edat dels 16 als 20 anys (el pas d’atenció pediàtrica al metge de família per a adults). En aquest moment, les visites al centre de salut de referència cauen en picat i les noies, en aquest cas, consulten els dubtes directament a la xarxa: “Hi ha molt de desconeixement. Cada tres segons es fa una consulta sobre salut femenina i el 93% de les respostes s’obtenen des de llocs en què ningú no coneix qui hi ha darrere de la resposta ni quins objectius persegueix”, adverteix.

I és que les dones són les més actives en aquesta matèria. Fan sis de cada deu de les consultes sobre salut a Google i obtenen la major part de les respostes en els fòrums femenins. Precisament, els fòrums, els portals o els blogs sense acreditació mèdica s’han convertit en un filó. Al darrere hi ha tota mena de persones (aquelles que s’autodenominen psicòlegs, metges i altres tipus de professionals: venedors de marca, representants de productes naturals o clíniques, entre d’altres), que desvien o manipulen les respostes de manera anònima segons el seu interès. El món de la publicitat coneix bé el paper que acompleix la dona a Internet: sobre elles recau fins al 80% de les decisions de compra en línia i, a més, la salut i el benestar són elements que li preocupen molt.

En vista d’aquest escenari, es planteja la necessitat que les dones tinguin un espai amb totes les condicions de seguretat on puguin resoldre els seus dubtes. Els portals de societats científiques i d’organismes oficials que hi ha en l’actualitat, segons López, no infonen confiança en les usuàries per la serietat i per la poca proximitat que transmeten i, a més, gran part del públic ni tan sols les coneix.

Tipus de consultes

Les preguntes més habituals que es realitzen a Internet són molt diverses: com es pot saber si s’està embarassada, què és un úter hipertròfic o si l’absència de la regla és un símptoma de la menopausa. A cada franja d’edat, es tenen preocupacions diferents:

  • Dels 16 als 25 anys: anticoncepció, sexualitat i menstruació.
  • Dels 26 als 44 anys: infeccions, pediatria, salut general, úter hipertròfic, anticoncepció i virus del papil.loma humà.
  • A partir dels 44 anys: menopausa, osteoporosi, ovari, úter i patologia de mama.

Segons López, el dilluns és el dia en què les més joves, en general des del telèfon mòbil, expliquen en alguns dels fòrums les activitats dutes a terme durant el cap de setmana i els seus dubtes sobre les drogues, l’alcohol, les activitats sexuals sense protecció, etc. Els més joves també consulten molt sobre les seves relacions personals i les seves pors o temors, i són fàcilment manipulables per persones sense escrúpols.

El risc de mitificar

A Internet, pocs es plantegen si la informació que obtenen de la xarxa té rigor científic. És paradoxal que molts internautes, que no es refien del professional de la salut, atorguin legitimitat a una resposta, de vegades absurda o perillosa, segons el parer dels especialistes.

L’important és tenir present que, a la web, una afirmació errònia pot mitificar idees incorrectes i suposar un risc per a la salut. Com en tot, hi ha algunes pàgines rigoroses i d’altres que no ho són; la qüestió és saber identificar-les. Per això, és important conèixer quina és la font i qui hi ha al càrrec del lloc (organismes oficials, universitats i associacions sanitàries, entre d’altres, són considerades fonts de garantia i independents) o d’on surt el seu finançament -com en el cas de les companyies farmacèutiques-.

Dubtes sobre els mètodes anticonceptius

/imgs/20160301/pastillas.jpg

L’últim “Estudi poblacional sobre l’ús i l’opinió dels mètodes anticonceptius a Espanya”, dut a terme per la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) i la Fundació Espanyola de Contracepció (FEC), assenyala algunes dades preocupants. Per exemple, que un 16% de les dones mantenen relacions sense cap protecció o que hi ha àmplies diferències en l’ús de la píndola per part de les dones espanyoles (només el 16%) i les de països com Portugal, França o Itàlia.

També es destaca l’avanç en l’inici de les relacions sexuals -ha passat, en pocs anys, dels 20 als 16 anys- i el gran nombre de dones que encara mantenen relacions amb un evident risc d’embaràs o de sofrir malalties de transmissió sexual. De la mateixa manera, sorprèn que els qui en més gran manera deixen d’utilitzar els anticonceptius siguin les dones d’entre 20 i 24 anys. Al seu torn, es comprova que l’ús de mètodes anticonceptius en la primera relació és menys freqüent entre les dones amb estudis primaris i nivell d’ingressos baix.

Finalment, l’estudi adverteix que el 60% de les dones espanyoles de 15 a 49 anys mai no ha acudit a un metge d’atenció primària, ginecòleg, matrona o centre de planificació perquè li indiquin el mètode anticonceptiu més idoni.