La truita de patates engreixa?
La truita de patates ocupa un lloc destacat entre els aliments irresistibles. Ni els adults ni tampoc els nens s’hi poden resistir, per la qual cosa és una de les preparacions amb més èxit, sobretot a Espanya, on és un plat clàssic.
Tot i això, moltes persones es qüestionen si aquesta delícia pot contribuir a guanyar pes amb el pas dels anys. Encara que no hi ha estudis ben dissenyats per a respondre amb rigor a aquesta qüestió, és possible fer suposicions fundades sobre aquest tema i hi ha motius per a no preocupar-se i gaudir, en la mesura justa, d’aquesta menja.
Per a determinar si un aliment concret pot generar un augment de pes a llarg termini, o si el produeix en més gran manera que un altre, s’han de realitzar estudis científics ben dissenyats i en humans. Per a productes com les fruites seques o les begudes ensucrades, es disposa d’aquests tipus d’anàlisis i, gràcies a ells, se sap que consumir fruita seca no augmenta el risc d’obesitat, malgrat l’elevat contingut calòric que tenen, mentre que prendre sovint begudes ensucrades pot fer guanyar uns quants quilos a l’any.
En canvi, no hi ha recerques que hagin avaluat el paper de la truita de patates en el pes corporal. Això porta a fer elucubracions que, en cap cas, es poden prendre com a conclusions científiques, encara que sí com a plantejaments raonables.
No hi ha una recepta única per a la truita de patates, per la qual cosa resulta molt aventurat afirmar que hi ha un nombre concret de calories en aquesta recepta. Així, si augmenta la proporció de patates, d’ou i d’oli d’oliva, també variarà de forma notable el contingut calòric del resultat final. Encara més, les calories seran superiors o inferiors en funció de la mida en què es tallin les patates o la ceba, o de la potència a què es fregeixin. També s’incrementaran, sens dubte, si es menja la truita amb una ració gran de pa, millor si és integral.
Diverses fonts indiquen que 100 grams de truita de patates contenen entre 120 i 160 quilocalories. A partir d’aquestes xifres es poden fer suposicions.
Es pot saber el nombre de calories per cada 100 grams de truita de patates. Però la ració de consum habitual no és de 100 grams. Aquí cal enfrontar-se a un nou problema, atès que la mida de la ració no és estàndard: hi ha persones que en mengen una gran quantitat i d’altres que en mengen amb moderació.
Tot i això, es pot establir una mitjana d’entre 120 i 150 grams com a mesura raonable de consum, de la qual cosa és possible deduir que un plat de truita aporta unes 190 quilocalories. Si se sumen les 80 quilocalories que presenten 35 grams de pa integral (bona part de la població acompanya la truita amb pa), suma un total de 270 quilocalories. Això suposa menys del 15% de les calories que s’estableixen com a ingesta de referència del consum diari per a la població, per la qual cosa no s’està davant d’una situació preocupant.
D’altra banda, convé tenir en compte que la truita de patates, potser pel seu contingut en sal, potser per l’exquisida mescla d’ingredients, és un aliment molt saborós al qual costa resistir-se. Per això, és convenient tenir present que si la ració és gran, es menjarà més quantitat d’aliment, però també de calories, que poden anar a parar a les reserves grasses de la persona.
El 2007, el Fons Mundial per a la Recerca del Càncer (WCRF, en les sigles en anglès), preocupat pel fet que l’obesitat incrementa el risc de patir càncer, va determinar quan s’ha de sospitar del paper d’un aliment en la promoció de l’obesitat. Avui, es pot llegir a la seva pàgina web que és possible que un aliment augmenti les possibilitats de guanyar pes corporal si presenta una densitat energètica alta.
El WCRF considera que un aliment té una densitat energètica alta si el seu contingut energètic oscil.la entre 225 i 275 quilocalories per cada 100 grams (una “norma” que no s’aplica a les fruites seques). I és que 100 grams de truita de patates no aporten, en general, més de 160 quilocalories per cada 100 grams (encara que això variarà en funció de la recepta), per la qual cosa no es pot classificar aquest plat com de densitat energètica alta.
Finalment, cal recordar que, amb freqüència, s’afegeix massa sal a la truita. Així, mentre que el Ministeri de Sanitat assegura que un aliment presenta un alt contingut en sal si 100 grams contenen més d’1,25 grams de sal, moltes truites de patates superen aquesta xifra. Reduir la quantitat de sal que es pren és una cosa que sempre s’ha de tenir present en l’elaboració de qualsevol plat.
La truita de patates s’elabora amb tres ingredients: patata, ou i oli, si bé admet la incorporació d’uns altres, com ara ceba, pebrot i fins i tot xoriço o peix.
- Ingredients. És important disposar d’un bon gènere: patates de qualitat -la varietat, Monalisa-, ous de mida mitjana -millor si procedeixen de gallines de corral- i un oli ben triat, ja sigui de gira-sol o d’oliva, però de baixa graduació perquè no transfereixi un sabor excessiu a la patata.
- Paella bona i àmplia. Són molt apreciades les paelles de ferro, sobretot si es cuina amb foc de gas. Però si s’usa la vitroceràmica o inducció, el millor és una paella antiadherent gran, que facilitarà també el quallat i el tomb de la truita.