Quan el son paralitza

La paràlisi del son pot provocar gran angoixa, però no sol presentar cap perill ni més complicacions
1 Març de 2016
Img salud 2 listado 295

Quan el son paralitza

/imgs/20160301/sueno.jpg

Imagini que li ocorre el següent: es desperta de sobte i nota una pressió al pit, com si algú s’assegués damunt seu i l’impedís respirar profundament. És incapaç de moure les extremitats, el tronc i el coll, però manté la capacitat auditiva i tàctil. No pot parlar i, fins i tot, sofreix al·lucinacions visuals o auditives. La sensació de vulnerabilitat i mort és total i sent una gran angoixa.

Aquest episodi es coneix popularment com “la pujada del mort”, encara que no té res a veure amb fenòmens paranormals. Es tracta d’un trastorn del son que, segons alguns estudis, afecta menys del 4% de la població. No és greu, però pot ser un símptoma de narcolèpsia i genera molta angoixa -fins i tot terror- a qui l’experimenta.

L’Acadèmia Americana de la Medicina del Son anomena aquesta situació paràlisi del son en la seva “Classificació Internacional de Trastorns del Son”. Per la seva banda, el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals” (DMS) de l’Associació Americana de Psiquiatria la classifica dins de les parasòmnies (un trastorn caracteritzat per comportaments o fenòmens fisiològics anormals que tenen lloc coincidint amb el son) no especificada. Segons el DMS, aquests episodis poden donar-se a l’hora d’anar al llit (hipnagògics) o de despertar-se (hipnopòmpics) i l’afectat sent ansietat extrema, de vegades, amb sensació de mort imminent. Solen durar de pocs segons a uns minuts i cedeix de manera espontània si una altra persona toca el qui ho pateix.

En fase REM

/imgs/20160301/bostezo.jpg

La paràlisi del son pot ser un símptoma de narcolèpsia, la forma més greu d’hipersòmnia (son excessivament perllongat i profund).

El son normal consta de dos períodes ben diferenciats: el son lent o no-REM (abreujament de rapid eyes movement) i el son paradoxal o REM. Al seu torn, el son no-REM consta de quatre fases: la primera coincideix amb una relaxació generalitzada i, progressivament, l’activitat del cervell s’alenteix, així com el sistema muscular, fins a quedar en repòs total. Després, comença la fase REM, on, de nou, el cervell té molta activitat, semblant a quan està en vigília, però el cos segueix en repòs.

És en la fase REM on se somia i es capta gran quantitat d’informació de l’entorn. La paràlisi del son es dóna just en aquest període. Per aquest motiu, provoca símptomes que no són res més que les característiques habituals d’aquesta fase; és a dir, una atonia muscular (falta de to muscular i de la tensió o vigor normal de certs teixits orgànics) per la supressió de la funció de les neurones motores. Aquest mecanisme evitaria moviments que podrien lesionar mentre es dorm i desapareix en passar a la següent fase del son.

Alguns estudis xifren la prevalença de la paràlisi del son entre el 0,3% i el 4% de la població en general. Entre els factors que predisposen a sofrir-la hi ha: hàbits irregulars de son, com ocorre a les persones que treballen per torns; sofrir amb freqüència trastorn d’horari, privació prolongada del son, estrès, cansament excessiu i, fins i tot, dormir en posició de decúbit supí (estirat de panxa enlaire). Tot i això, alguns estudis asseguren que la paràlisi del son només associada a una mala qualitat del descans tan sols es dóna en el 49% dels afectats.

Consells

Per a reduir aquest tipus d’episodis, pot ser útil seguir uns hàbits de descans adequats:

  • Fer exercici de 3 a 6 hores abans d’anar al llit.
  • Dormir les hores suficients.
  • Reduir l’estrès.
  • Seguir uns bons hàbits d’alimentació.
  • No consumir begudes excitants abans d’anar al llit, com la cola, el te, el cafè o la xocolata.

Per norma general, aquest tipus de parasòmnia no provoca cap complicació i, si no s’acompanya d’altres símptomes de narcolèpsia, no cal fer-se cap estudi.

La narcolèpsia

/imgs/20160301/miedo.jpg

Segons l’Associació Espanyola de Narcolèpsia, la narcolèpsia és la forma més greu d’hipersòmnies, trastorns del son que es caracteritzen perquè l’afectat pateix una son excessiva i involuntària, que li provoca una autentica dificultat per a mantenir-se despert, amb totes les conseqüències associades, i que li provoquen un deteriorament en l’esfera física, mental i psicològica.

Els qui sofreixen narcolèpsia tenen, durant el dia, cada tres o quatre hores, atacs incontrolats de son impossibles de remeiar. Sovint, solen sofrir altres símptomes, com paràlisis del son i cataplexia (pèrdua sobtada de la sensibilitat en una part del cos) per una emoció intensa. Els especialistes xifren la seva prevalença entre el 0,05% i el 0,20% de la població general, encara que s’estima que és un trastorn infradiagnosticat.